La Cerdanyola, tot i tractar-se d'una variant de la Gómez-Xalmet, és una via amb entitat pròpia. Segur que l'escalada d'aquesta via, que té poc més de dos llargs, us deixarà ben satisfets. Es tracta d'una via exigent, amb poques assegurances i poques possibilitats de reforçar l'equipament. Sembla que es fa poc i això es nota amb el tacte franc de la roca. Després de l'inici patinós de la Gómez-Xalmet, s'agraeix molt passar a la Cerdanyola i tornar a sentir el tacte adherent de la roca.
Recentment s'ha reequipat la via amb parabolts del 10 a les reunions i del 8 a les tirades. Aquests parabolts del 8 fan una mica de yuyu. No sé si resistirien les possibles caigudes que hi ha en aquesta via. Si es fa un forat a la roca val més fer-lo bé, i posar una assegurança que pugui aguantar molt de temps. I una altra cosa, ja que al reequipar es canvia lleugerament la situació de la xapa, tant per tant es pot posar en un punt que es pugui veure des de lluny, i no que quedi amagada. Tot són opinions...
-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i agafem un corriol que ens durà a peu de via. Compte que aquest corriol costa de trobar, nosaltres ens l'hem saltat i hem pujat per una traça força embardissada al costat de la Roca d'en Barberà. El primer llarg és comú amb la clàssica Gómez-Xalmet, evident díedre amb bolts i una alzina a la base.
-Orientació: Sud-oest.
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i agafem un corriol que ens durà a peu de via. Compte que aquest corriol costa de trobar, nosaltres ens l'hem saltat i hem pujat per una traça força embardissada al costat de la Roca d'en Barberà. El primer llarg és comú amb la clàssica Gómez-Xalmet, evident díedre amb bolts i una alzina a la base.
-Orientació: Sud-oest.
-Material: Nosaltres a la segona tirada he fet servir bagues merleteres, una plaqueta recuperable i friends des de l'Alien groc fins al Camalot de l'1. Si sou valents i bons montserratins segurament passareu amb les cintes i prou. A la tercera tirada hi ha 3 caps de burí de costat.
-Dificultat obligada: V+ solvent.
-Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà, i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.
-Ressenya: La ressenya de l'Escalatroncs està bastant bé. Atenció!! després de superar el mur que hi ha sortint de la segona reunió hem d'anar amb lleugera tendència a la dreta per trobar la primera xapa.
-Dificultat obligada: V+ solvent.
-Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà, i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.
-Ressenya: La ressenya de l'Escalatroncs està bastant bé. Atenció!! després de superar el mur que hi ha sortint de la segona reunió hem d'anar amb lleugera tendència a la dreta per trobar la primera xapa.
No poses el preu de les birres a sant benet?
ResponEliminaNo poses el preu de les birres a sant benet?
ResponEliminaNo. Quan hi vam anar estava xapat!
ResponEliminaTu ho tens controlat?
LO dels parabolts tens tota la rao, però els forats estan ben fets, les xapes no estan canviades de lloc, a on hi havia un buril hi ha ara un parabolt, de totes maneras et puc ben asegurar que aguantan més que els què hi havien, la idea principal de restaurar-la era que es tornes-hi a fer i per el que veig a donat els seus fruits, és una bona via que s'ho mereix. Salutacions!
ResponEliminaHola Lete!.El company crec que es refereix a posar les mateixes xapes que hi havien però moure-les un pèl perque es veissin des de sota.
ResponEliminaMoltes gràcies pel reequipament!
Salut i galvanitzats!!!
Ei, montserrat clàsic és el què té, t'has de buscar la vida entre assegurança i assegurança. Els altres burils que comenteu son de la via de la Mònica que creua just abans de entrar a la segona reunió...Salut i xapa petita!
ResponEliminaSi, però el company que va fer la piada no deia pas que n'hi possesiu més sinó que les desplacessiu horitzontalment a fi de que no quedessin ocults rera de cap merlet. No se si m'he explicat bé...
ResponEliminaLa xapa petita de puta mare, al que no l'hi molen gaire és a l'Escalatroncs pel que diu aquí: https://escalatroncs.com/2014/01/14/trending-topicagulla-pelats-montroig/
Suposo que en calcari no molen però en conglomerat si.
Salut i coherencia!.