Lorenzo Ortas a Peña Rueba

Via que va de menys a  més, almenys això ens ha semblat a nosaltres. Els dos primers llargs són poc agraïts d'escalar i amb la graduació un pèl dura. Després l'escalada es torna més agradable, amb roca de qualitat i bona presa. La via està equipada seguint l'estil dels oberturistes, amb abundància de xapes. De totes maneres l'equipament ens ha semblat una mica arbitrari, perquè hi ha trams amb xapes a tocar i altres trams on l'escalada és més obligada (NO expo).
Al lloro que hem de creuar la via Sendero límite en dues ocasions (als llargs 5è i 11è), però en aquests trams la Lorenzo Ortas està equipada amb xapes de color verd i se segueix sense problemes.

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilomentres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.
-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. Hi un cartell amb el nom "Lorenzo Ortas" a peu de via.

-Orientació: Sud.
-Material: 22 cintes exprés, tot i que segurament es pot fer amb menys.
-Grau obligat: 6a (potser amb estreps és V+).

-Descens: Des del final de la via hem d'anar pujant amb tendència a la dreta per anar a buscar la ferrata (no cal arribar fins al cim). Baixant per la ferrata arribarem al peu de la cara sud de Peña Rueba. La major part de la ferrata és tan sols una línea de vida instal·lada en una rampa. Només a la part final trobarem trams més verticals equipats amb algun esglaó. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.
-Ressenya: La topo que surt al blog d'en Luichy està molt bé, tot i que és més optimista que nosaltres amb el grau obligat de la via.