Una clàssica de la paret molt guapa i variada: fissures atlètiques, plaques d’adherència, diedres... Totes les tirades valen molt la pena!!! potser L9 no tant com les altres per la roca crostosa i el terreny indefinit, però la resta són una delícia!!!
Accés: deixem el cotxe a Terradets (pujant de
Camarasa cap a Tremp), passada la paret de les Bagasses, just abans d’entrar al
túnel, a mà dreta al costat de l’antiga carretera.
Aproximació: travessem la carretera,
retrocedim creuant el pont que creua el Barranc del Bosc i prenem un camí
(indicació cap a Cellers) a la dreta. És important prendre el camí que queda a
l’esquerra del riu, ja que hi ha camins a les dues bandes amb indicacions
similars. Passem per davant de la Roca Regina a l’altra banda del riu, fins que
el camí el creua i remunta l’altra vessant. Arribarem a un collet i ens
desviarem a la dreta cap al peu de paret. Un xic més a l’esquerra de la feixa
trobarem l’inici de la via, pont de roca i parabolt visible. Crec que també hi
ha una inscripció.
Per nosaltres aquest camí a priori ens va
semblar més segur i còmode que tot el flanqueig per la feixa.
Orientació: sud
Material: cordinos o bagues savineres, joc de
tascons, d’aliens i friends fins al C2 (nosaltres hem col·locat el C3 perquè ja
que el carregàvem volíem posar-lo), estrep útil, unes 15 cintes. La via està
semiequipada amb parabolts, ponts de roca i claus. Queden alguns dels burins
originals.
Nosaltres dúiem la ressenya del Romàntic
Guerrer i ens ha semblat molt correcta i entenedora. Pot ser que falti alguna
assegurança, però no ens va suposar cap problema, excepte a la setena tirada.
http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2011/03/la-promio-moreno-roca-regina.html
Atenció amb l’A2 del setè llarg!!! la cinta del
pont de roca que hi ha després del parabolt està tallada i ha quedat encastada
a la fissura; no hem pogut substituir-la. D’aquesta manera queda un pas força
llarg. Nosaltres hem col·locat un tascó (microfriend també serviria) un xic per
sota i enfilant-nos ben amunt a l’estrep hem pogut caçar el clau de sobre.
Potser un clau allà on hi havia en pont de roca entraria i deixaria el pas com
estava abans.
A l’ultima tirada hem seguit el que diu la
ressenya: un diedre vermell fissurat en diagonal a la dreta, la sortida
original va més a la dreta, té algun pas d’Ae i no sembla tan guapa.
Grau obligat: V+/ 6a. En general el grau està apretat.
Descens: optem per seguir el camí del cim cap
a l’esquerra, que ens durà a un coll, girant altre cop a l’esquerra enllaçant
així amb el camí d’aproximació. No seguir el riu avall encara que estigui sec,
perquè un tros més endavant hi ha algun gorg profund infranquejable. Ens ha
semblat més còmode que les canals i ràpels que descriuen en altres blogs o
publicacions, tot i que no els hem fet mai.
si que es guapo l'ùltim llarg, s'ha de fer i es el de la via.
ResponEliminaHo tindrem en compte si hem de repetir la via!
ResponEliminaNo es pot tatxar la via sr Pol!!!!
ResponEliminaDoncs quan la vam fer ens va semblar que l'últim llarg (amb uns passos d'artifo i una sortida fineta) seria de la Trópoma. I que la Promio original sortia per la fissura per on vau sortir vosaltres.
ResponEliminala sortida de la dreta crec recordar que surt en lliure (6b +o-)i si que deu ser de la Trópoma però no està tan malament tampoc.
ResponElimina