dilluns, 14 d’agost del 2017

Anglada Robbins al Calderer.


Mítica via de la Nord del Pedraforca,la seva obertura sembla ser que va estar rodejada de certa polèmica ja que els companys de l'Anglada (Guillamón,Cerdà i Pokorsky) tenien l'ull possat en aquesta via i quan l'Anglada va convidar en Robbins  Catalunya el va portar al Pedraforca i vàren obrir el que es coneixia com l'"orella".Les males llengües també diuen que va ser en Robbins qui va obrir les tirades senars,les difícils,mentre que l'Anglada obria els llargs parells que són més aviat de tràmit.Si algú sap quelcom més d'aquesta historia estaris bé saber-ho.
Amb el material modern la via perd gran part de la seva aurea de via exposada i es converteix en una bona via per catxarrejar a gust.Tant sols resta com a tram obligat la xemeneia del final de la primera tirada(V+/6a)
i algun tram més fàcil.Si la volem escalar en lliure ja són figues d'un altre paner....Al primer llarg caldrà rwptar agonicament amb els peus que s'entosudeixen a patinar mentre que la terçera tirada ens obsequiarà amb una contundent,llarga i sostinguda fissura que resoldrem a base d'encastaments.

Accés:Aparcament del Mirador del Gresolet,a sobre de Saldes.
Aproximació: Per afegir mètres a la via nosaltres hem entrat per la Cerdà Vergés que finalitza a la gran lleixa.Arribats a la repissa seguir-la a la dreta fins al seu final(pasamà) on ja veurem la xemeneia de la primera tirada.

Orientació: Nord est,només l'hi toca el sol una estona al matí.
Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6,repetint 2 i 3.Els Camalots del 4 en amunt només calen per assegurar/trampejar el primer llarg,al tram xungo hi entren el 5 i el 6 una mica precaris.Sembla que gratant per dins la xemeneia podem entaforar en un bloc alguna peça més petita. A les topos recomanen portar repetit l'1 però nosaltres no l'hem possat,si s'escala amb artificial la terçera tirada pot ser útil portar dos pedals i repetir també els Camalots 0.5 i 0.75.


Grau obligat: Amb el material que duiem nosaltres V+/6a i A1+.Al primer llarg el tram més difícil es pot solventat amb els Camalots del 5/6 una mica així així,després dels dos burins el tema és una mica més obligat en V+/6a ( entra el 4). En canvi el terçer llarg si el fem amb artifo només es feina però hi ha fissura tota l'estona.
Horari: 3 hores.
Descens:  A diferència d'altres clàssiques de la paret aquesta no te les roles amb parabolt i anella sinó amb pitons aparentment en bon estat.Acabada la via cal escalar uns dos/tres llargs per terreny de II/III fins a sortir a la Pany a l'alçada del Collet de la Cova.Cal anar amb tendència a l'esquerra tot creuant dues grans canals,per travessar la segona potser cal baixar una mica.Sabrem que hem arribat al Collet de la Cova perque una gran pintada així ens ho indica.Un cop a la Pany tenim dues opcions.La primera és seguir la via de pujada a la dreta fins al cim del Calderer i l'altre és seguir la via a l'esquerra de baixada passant per sota del Gat. En tots dos casos trobem punts vermells que indiquen el camí. La baixada cap a l'esquerra que és el que hem fet nosaltres conté algunes desgrimpades de II/III on pot ser útil encordar-se.
Ressenyes: D'en Kimgil i de Jugandoenlamontaña.Gràcies!. El pitó de R2 que marca trencat no ho està però resta tapat per una mata.

11 comentaris:

  1. bona! els burisl molt tocats? .. d'històries d'aquestes amb el sr anglada en deu haver més d'una, també les del prat del cadí se les porten. El que si llegia és que el Robbins era un crac amb xemeneies, d'aquí que li "deixes" l'honor. Per treure's el barret tot plegat, amb el material que duien..

    ResponElimina
  2. Edu els burins no són originals,hauras de mirar de treure'ls.Estan molt sortits,la plaqueta segur que la pots trencar bé amb un martell o alicates.Per treure'ls sense deixar ferro a dins no se pas quines eines feu servir,ara que pel businet de ferro que hi quedarà potser cop sec d'escarpa i avall.
    En Robbins diuen que ho va obrir amb artifo amb uns catxarros que en deien Dums-dums,suposo que als del pais els hi debia fer mandra serrar i traginar el grapat de tacos de fusta que calen per passar alló amb artifo.

    ResponElimina
  3. Sembla ser que si,Edu.A veure si algú ens ho pot dir segur.

    ResponElimina
  4. Eps, fa poc em vaig trobar a l'Anglada escalant per Montserrat i alguna cosa em va explicar, que la via estava començada, però crec que em va dir que per gent del CADE... i que el Robbins al veure la fissura si va tirar de cap...
    Jo la vaig fer, super-enganyat, amb 15 anys i em van tocar els llargs xungus, no recordo res del material que hi havia col·locat, només una col·lecció de tacs de fusta podrits del 3r llarg i la tempesta i pedregada que ens va caure tot just sortir de lo més xungu... el 3er el marcaven de VI+/A3 diria jo, i el primer em sonava de V+ i hagués dit sense el A1... penseu que el Robbinns era el Cris Sharma de l'època, un putu crack que crec que va pujar corrent... Truqueu a l'Anglada i que us expliqui la batalleta, segur que ho fa amb molt de gust!

    ResponElimina
  5. Si puc el truco aviam si en treiem l'aigua clara.El que passa és que no tinc el número si me'l pots passar al correu:
    blocempotrat@gmail.com
    Merçi per tota la informació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. t'he passat mails. ja ens informaràs, que serà interessant

      Elimina
  6. Merçi Joan!.A la que em pugui conectar i obrir el correu l'hi envio a l'Anglada un mail i ho penjo.
    Salut i batalletes!!

    ResponElimina
  7. L'hi acabo d'enviar un mail a l'Anglada tant bon punt rebi resposta actualitzo info.
    Gràcies!.

    ResponElimina
  8. Bones bloc empotrat, vas aclarir el tema amb l'Anglada?
    Gràcies!

    ResponElimina
  9. Bones Aleix Codina!
    Perdona que no hi havia pas pensat més.
    L'Anglada em va contestar el mail de seguida i jo em debia empanar.
    Crec que em va dir que els burins eren previs a la seva ascensció.
    Si algú hi te molt d'interès que ho comenti i ho miro.
    Salut i desempanamenta!.

    ResponElimina