Partint de la base que penso que Dios es Suave mai podria parlar malament d'una via dedicada a aquest grup.De totes maneres si la via s'hagués dit Bertín Osborne crec que també m'hagués agradat: variada,lógica i amb roca sanejada. Fa el típic canvi de roca de la paret on començem a escalar sobre un gres ben aderent i de formes arrodonides i sortim al cim a través d'un calcari blanquinós on cal buscar la presa. Diria que forma part del trio de clàssiques assequibles de la paret competint en bellessa amb el Díedre Blanqueta i la Mariola Motors.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Hi ha un revolt a l'esquerra per aparcar si anem a la Pala dels Pelats o si no ens veiem amb cor de continuar circulant per la pista,recentment arregalda però amb un curt tram on cal parar atenció quan ja fa estona que la pista planeja per sota de les parets. Si hem decidit seguir amb el vehicle podrem aparcar al Coll de porta on trobarem una tanca.
Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista. Si hem aparcat al Coll de Porta,recularem uns metres per la pista fins a trobar-la. Micro pont de roca a un mètre del terra i un altre a de més gran a un parell de metres en un evident díedre.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Crec que en algún lloc demana el número 3 però nosaltres no l'hem trobat a faltar.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta.
Manca el clau d'entrada a R3
ResponElimina