Guapa via, una de les millors que hem escalat a Rúbies, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. Segurament el primer llarg és el millor de la via, vertical, continu i amb bona roca (de l'estil de la Bernatac). Els tres següents també són força bons. I per trencar una mica la tònica tenim l'últim llarg, va per terreny poc definit i amb força vegetació. De totes maneres, ens ha donat la sensació que hem sortit per on no tocava. Hem anat massa recte i la via surt més cap a l'esquerra.
-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme, però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar cap a l'esquerra fins a l'evident díedre de la via Directa. La Bomber cuiner comença una mica abans (BC gravat a la roca).
-Orientació: Sud-oest.
-Grau obligat: 6a
-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #2.
-Equipament: Parabolts.
-1ª ascensió: J. Jiménez, J. Valera, A. Santallúcia i J. Farrús; 02/2015
-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada