A tots dos ens va semblar una molt bona via d'escalada combinada, tant el lliure com l'artifo ens han resultat prou distrets com per no aborrir-nos ni un minut. Com s'ha dit en múltiples piades una petita-gran via amb ambient de big wall en menys de doscents metres. L'itinerari s'ha restaurat de manera que trobem alguns parabolts escampats per totes les tirades i a totes les reunions. Així doncs hi queda rovell que juntament amb els tacs de fusta i la qualitat del rocam l'hi donen el gust característic de cara nord que alguns ens agrada assaborir de tant. La roca sanejada però amb algún tram a estudiar. La quarta tirada és curta i l'hem enllaçat, recomanable no fer-ho pels ronyons del col.lega que està a la tercera reunió.
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de l’aparcament de Can Maçana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del Refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a peu de paret. Inici de la via, uns 30 m a ma esquerra.
Horaris: Aproximació 30',via 5 hores i descens 50'.
Orientació: Oest, sol de les 3 fins la posta.
Grau obligat: V+/6a i A2.
Material: 30 cintes exprés, un estrep, una plaqueta recuperable, tascons, un martell, un universal ( dolç, mitjà i prim ) i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint 3 i 4. El pitó l'hem emprat a la tercera tirada on hi ha un forat en el que habitualment s'hi col.loca un ganxo de radi ample, nosaltres hem trobat aquest forat ple de fusta i hem possat el pitó caldo. De friends dúiem més repeticions però no les hem possat així com un Camalot del 5 que només hem possat per treure pes. El Camalot del 5 queda de conya al final del penúltim llarg per no haver d'escalar entre parabolts, nosaltres no l'hem pogut aprofitar en aquest tram per haver-lo deixat al principi de la tirada.
Descens: Un ràpel de 25 m cap al sud fins a un collet, i desgrimpem una canaleta/xemeneia que ens deixa al camí de la Travessa d’Agulles. Seguim les marques vermelles fins al Pas de les Portelles. Poc després de baixar-hi retrobem el camí de l'aproximació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada