Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 mts. fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar.
Aproximació: Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu. Seguim uns metres per la base de les vies fins a visualitzar a la nostre dreta unes fites que baixen. Les seguim i de seguida es bifurquen: a l'esquerra aniriem cap a la Masia del Folló i a la dreta acabem baixant de nou al torrent. Creuem el barranc i remuntem fins la base de la paret arribant al sector esportiu Folló Sud Dreta . Seguim per la base de la paret i arribem a la via que hi ha més al fons. Inici en una placa amb calcificacions amb una marcada escletxa a l'esquerra, un bloc llaçat i una sageta desdibuixada. Veure la primera fotografia.
Horaris: Aproximació 15', via 1 hora i retorn al vehicle 10'.
Grau obligat: Sobre ressenya IV+ , a nosaltres ens ha semblat V.
Material: Nosaltres hem fet anar un manat de vagues, deu cintes exprés, Alien groc ( 2 ), Camalot del 3 i del 4 així com algun tascó. Nosaltres que no som gaire feréstecs ni curtits haguéssim agraït un podall per la sortida així com un martell per cardar quatre blocs malparits daltabaix.
Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.
Descens: Des del final de la via anar a la dreta a caçar una pista de desemboscar que mor a la pista a la que hem estacionat.
Enhorabona Marc i companyia, el Mestre Kim Gil és molt Mestre !
ResponEliminaLa Roca que es veu a la foto si que sembla una mica delicada sí!
I tant que és un mestre! haurem de mirar de no fer campana a veure si així ens acabem sabent la lliçó!.
EliminaAra que les tardes comencen a allargar a veure si fem alguna sortida!
Salut i pedra company!