T'hauré d'aplicar un correctiu serio al Roc Galliner.

 

Una bona via per gaudir d'aquesta solitària paret i el seu rocam excel.lent. Si tenim el nivell suficient ens ha semblat millor itinerari que el veina  Via dels Gallines. L'escalada és bastant atlètica alhora que l'equipament minimalista obliga a una escalada de navegació on cal saber assegurar-se sobre la marxa i no errar el camí correcte. La roca sol ser boníssima però es tracta d'un itinerari relativament poc repetit i hem cardat avall un parell de blocs. Al tercer llarg no hem fet el que marca cap dels croquis, en arribar a la primera xapa hem fet una volta per l'esquerra de la xapa per després tornar a la dreta. Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: He fet un croquis aproximat del tema. El dia que vàrem la Via dels Gallines  vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner. En aquesta darrera visita hem tingut més sort i hem pogut estacionar al Coll Duran on la pista es possava més dreta i a més tenia neu.

Aproximació: Veure croquis, més o menys seria seguir per la pista amb les indicacions de Roc Galliner. Seguint aquestes mateixes senyals deixem la pista i agafem un corriol a ma esquerra fins a la Font de la Masieta. Aquí agafarem un corriol de baixada, deixarem un corriol a ma dreta que va cap a Perles i n'agafem un a ma esquerra que baixa a un coll amb una fita. Del coll baixem per una corda fixe, desgrimpem unes lloses i baixem per unes tarteres fins a un gran coll. Baixem a peu de paret i localitzem el peu de via en un bombo amb dos parabolts i una gran alzina que permet arribar a aquests parabolts.

Horaris: Aproximació entre una i dues hores segons on estacionem, via 4 hores i retorn al cotxe entre 40' i 1 hora 40' depenent d'on haguem estacionat.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/A1.

Material: Unes dotze cintes exprés llargues, doble corda i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2, encara que en algún punt el del 3 ens hagués fet servei.

Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta 200 metres fins a uns prats, per rastres de pas retrobem la Font de la Masieta que és per on hem aproximat.