Si no m'equivoco es tracta de la via que va encetar l'historia escaladora d'aquesta curiosa paret. Potser per això m'ha semblat la més lògica i bonica de totes les que hi he escalat. Generalment ens enfilarem per plaques que no arriben a ser ben bé verticals amb molta ganda en una escalada ben divertida. A mitja ascensió ens toparem amb una bonica bavaresa, també farcida de cantells i amb una fissura sempre apunt per engolir tot el que ferro que desitgem. Per cert, la roca no patina i diria que fou oberta sense cap expansió a les tirades.
Accés: Depenen de per on vulguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
Aproximació: Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la barana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. Baixem tot el camí fins pràcticament a baix de tot, i la via comença abans del darrer revolt. Parabolts visibles.
Orientació: Sud-oest, sol a partir del migdia.
Horaris: Aproximació 10',via 1 hora i mitja i retorn al vehicle 10'.
Grau obligat: V/A0.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.
Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al túnel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada