El primer llarg comença per una característica fissura diagonal que va de dreta a esquerra. Per a mi aquest és el tram clau de la via. Hi trobarem un parell de pitons, i nosaltres hi vam poder afegir coses petites (tascons, aliens i algun tricam). No tot quedava a caldo i en algun punt s'ha d'anar al lloro amb la roca. Si hi tornés, crec que portaria algun pitó per acabar de protegir. Un cop s'acaba la fissura seguim per una placa equipada amb parabolts. Aquest tram és molt guapo, vertical i amb presa grossa.
El segon llarg és més tranki, però també t'obliga a escalar, amb alguna excursioneta. I el darrer llarg surt a l'esquerra de la placa final de la Nubiola-Torras. Si ens hi fixem veurem un parell de parabolts.
P.D: Piada de principis d'estiu passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada