Blanc Masia Mialet 2011 al Braguer..

 

Ens hi vàrem acostar atrets per les bones crítiques que te la via. La veritat és que l'hem trobat ben guapa i distreta. Com ja s'ha dit en alguna altre banda : escalada fina, acrobàtica i lògica que a més resta situada en una autèntica talaia monserratina. Totalment recomanable pel nostre parer, suposo que acabarà esdevenint una clàssica. 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Agafem les escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna. Aquí surten tres camins: Sant Benet, Sant Joan i Sant Jeroni pel Pla dels Ocells. Prenem aquest darrer, passem per sota la Panxa del Bisbe, creuem un torrent al Pla dels Ocells i anem remuntant paral·lels al torrent. Arribem a un trencant: dreta Sant Jeroni i esquerra Sant Joan. Anem a l'esquerra fins que trobem a la nostre dreta una torrentera amb una mena de banyeres. Pugem a ma dreta per la torrentera i a la que ho veiem factible sortim del torrent a ma esquerra per anar a buscar un coll per dins del bosc. Un cop al coll baixem a la cara sud i anem amb tendència dreta per trobar el peu de via. Cúrrua de bolts del 8 visibles, els primers cinc metres els fem a través d'una alzina de moment ben ferma.

Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i ràpel 3'5 hores. Per baixar al Monestir una hora i quart.

Material: Unes catorze cintes exprés i els estreps. Al coll entre la Desgraciada i el Braguer hem fet servir un Alien groc per assegurar-nos. Un cordino de recanvi pel ràpel del Braguer i si som molt fans de la seguretat deu metres de corda per canviar la de la Desgraciada.

Grau obligat: 6a/A1e,potser amb un ganxo passem amb V+/A2.

Orientació: Sud est. Compte amb el vent que estem alts.

Descens: Ràpel de 25 metres des del cim al coll amb l'Albarda.Després anem a retrobar el camí de Sant Jeroni buscant el millor pas per dins del bosc.

Cordada 25 a Coma de l'Orri.

Aquest itinerari que treu suc a un pany de paret pel qual no donaríem un duro. Ens ha semblat una bona via de placa, d'escalada generalment atlètica però tallada pet feixes cada dos per tres. Una bona proposta per omplir migdia o bé per fer-la en plan fanàtica tot baixant de la Piràmide de l'Aigua. Hem enllaçat les tirades 5 i 6.

 

 

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.

Aproximació: Des de l'aparcament comencem a remuntar la vall. A l'alçada d'un cartell trenquem a l'esquerra, creuem el riu per un pont de fusta. Seguim pujant i just abans de tornar a creuar el riu agafem un corriol a ma dreta. Aquest corriol primer va per una torrentera i després per una tartera. Ascendim per pendents herboses i rodegem el contrafort de la base per l'esquerra fins a situar-nos al peu de via. Parabolt visible sota un petit sostret.

 

Grau obligat: Diuen 6a de cavall estant m'ha semblat que amb V+ es passa.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i descens 30'.

Material: Una dotzena de cintes exprés. Nosaltres a més hem posat tres peces: un Camalot de l'1/0.75 per enganxar el primer bolt així com un microtascó i un Alien vermell per treure pèndol al segon de cordada.Amb una mica de barra es deu poder fer només amb els expressos. Va bé dur doble corda i cintes desplegables per evitar fregament en alguns llargs.

 

 

Descens: Del final de la cresta cal davallar pel vessant Est, a la dreta. A estones per terreny acanalat a estones directament pel vessant. Cal intuïció, trobarem fites molt espaiades i si ho fem bé acabarem espetegant al pont de fusta que hem creuat durant l'aproximació.

Ressenyes: Així com tot el material gràfic és del blog d'en Joan Asín, gràcies!.

Via de l'Ossel al Barricó.

Ens ha semblat una via ben parida, de fet els entesos del lloc afirmen que és la millor de la paret. Es tracta de quatre tirades curtes però aparentment massa sinuoses per enllaçar-les on gaudirem a cada de metre d'un rocam excel·lent i molt abrasiu. Escalada esportiva per assaborir l'elegància del gest sense massa maldecaps: plaques amb força ferro i un parell de trams de fissura a equipar. L'equipament emplaçat són espits dels noranta i parabolts.

 

 

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.

Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta amb cadena i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó. A dalt dels prats trobarem una pista que va en direcció a les parets, aquesta pista mor al cap de ben pocs metres on comença un corriol molt clar i fitat que ens deixa al peu mateix de la via. Parabolts visibles i xapeta amb el nom.

Grau obligat: 6a/A0, potser amb tramposa i ganxo passem amb V+.

Material: 12 expressos, 2 Aliens ( gris i groc ),2 tascons i 2 Camalots ( 1 i 2).

Orientació: Sud Est,sol fins les 3.

Descens: Nosaltres hem baixat amb 2 ràpels: 50 ( R4-R2) i 30 ( R2-terra).

Horaris: Aproximació 35', via i rapelar 3'5 hores.De peu de via al cotxe hi hem estat 25'.

Ressenyes: Joan Asín i Comando Ripollès ( via número 10?).

Sigiriya al Frare de Baix.

Segurament no sigui ni de les més bones ni de les més repetides de la paret però no està malament. Combina l'artificial amb el lliure, si no s'està molt valent segurament es toca més ferro que roca. L'artificial del primer llarg és desplomat i entretingut mentre que a la segona tirada és una mica més avorrit, sort que hi ha la sortida per anar a reunió que l'hi posa el punt picant a aquest segon llarg.

El ràpel ens deixa just al peu de la Petit Guifré amb la que podem enllaçar i fer una bona combinada. Si encara queden piles acabar d'arribar al cim del Serrat, rapelar per la Lunes al Sol  i podrem arribar als 300 metres amb un tres i no res.

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix, la via es troba a la cara est d'aquesta agulla, espit alt per abastar una fissura amb pitons i un pont de roca.

Orientació: Est.

Material: Nosaltres només hem fet anar unes setze cintes exprés així com un parell de pedals. Hi ha qui posa un tascó i un Alien vermell a l'inici de la via. Pot anar bé una antena per abastar el primer espit així com cordinos per canviar ja que tant el material de l'inici com el de la savina del ràpel es comencen a veure gastats.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar 1'5 hores. Per tornar a la Vinya Nova 15' més.

Descens: Un sol ràpel de 30 metres des de la sabina on es fa reunió.

El Regne del Savinot a Busa.

A banda de les vies indianes aquest deu ser un dels itineraris amb més ferro de la paret, per això els nyicris com un servidor s'hi poden atansar sense por de prendre massa mal. Malgrat hi hagi ferro a dojo no és pas un Ae de baix a dalt, encara que escalem caçant cintes ens caldrà fer algunes sortides en lliure de major o menor longitud segons el cas. Els entesos diuen que la roca és bona per ser a Busa, doncs el que diguin les que en saben!. A la segona tirada, sense arribar a ser exposada, si que m'ha semblat que era obligada i sobre còdols que demanen tacte. Hi ha qui enllaça la primera i la segona tirada així com els dos darrers llargs, nosaltres no ho hem fet per anar massa justos de nivell. La línia m'ha semblat molt lògica i l'escalada prou variada malgrat abundar-hi l'eixarrancada/encastament.

 

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla de amb una pista a la dreta. Pugem uns metres més i estacionem a ma esquerra sota un poste de la llum.

Aproximació: Anem a buscar un camí continu i fitat que ressegueix la base de la muralla sud.Passem la característica construcció de la Bauma de la Moreria i una estona més enllà assolim el peu de via.Inici en un petit gendarme amb expansió visible.La via està situada uns cent metres a la dreta de la clàssica Costo de Agosto amb el seu característic sostre.

Horaris: Aproximació mitja hora, via cinc hores i retorn al vehicle mitja hora més.

Material: Un estrep, 21 expressos i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 ( millor un #3 ).Si es va just de grau una bona antena pot ajudar, recanvis pels cordinos de les savines.

Grau obligat: 6a/A1e, a la segona tirada hi ha trams de V+/6a obligats però no exposats de mala roca.

Orientació: Probablement sud però a degut als relleus de la paret, a partir de la segona reunió, roman a l'ombra ençà de les dues del migdia.

Descens: Evident a l'esquerra travessant el Pla de Busa fins a retrobar la carretera on hem estacionat.