Anglada Cerdà a la Paret de la Pedrera d'Aiguafreda.

 

Com no podia ser d'una altre manera en Cerdà i l'Anglada tenien tota la paret per desvirgar i gràcies al seu bon ull varen triar la linea més lógica de la paret.Potser per aquest motiu una quinzena d'anys més tard una colla de Garriguencs vàren tornar a enfilar-s'hi i pensant que obrien via l'hi vàren plantar ni més ni menys que una desena de burins allà on els de Barcelona havien passat sense deixar-hi ni un trist ferro.Per aquest motiu la via també es coneix com a Xemeneia dels Garriguencs.

Incomprensiblement fins fa uns mesos ningú s'havia dignat a arranjar aquesta aberrant heretgia. Finalment algun grimpaire altruista, del qual s'en desconeix la identitat, ha tret totes les expansions de la via i actualment aquest itinerari no te cap tipus d'equipament. 

Per tal de deixar rastre a la paret han picat una sageta i un punt verd, dues coses molt útils. La primera ens serveix per saber que realment per allà hi va una via per si de cas dubtàvem mirant la ressenya o plegant el clatell sota una linea tant lógica. La segona,si sabem interperetar el codi cromàtic adient ,ens és d'utilitat per saber que no hi haurà cap assegurança no fos cas que tinguéssim miopia i arribessim a veure que a dos metres del terra no hi ha els burins.Una altre cosa que és d'agraïr als restauradors de la via és que de moment no hagin tapat amb massilla les expansions tretes ja que així sabem que just després de cada foradet amb el pertinent rovell ve un pas, quina manera de matar l'aventura. Finalment em sembla bé que no s'hagi divulgat el desequipament ja que així he tingut una dossi d'aventura inesperada, cosa cada dia més difícil en aquest mon de xapes i cleques de magnesi.Així doncs si us agrada escalar les vies en el seu estat original ja podeu començar a pencar per arreglar l'empastifada.

Els que sigueu de respectar la fauna sembla ser que hi ha un niu de córbids a la via,millor no anar-hi de Gener a Juliol.

 A nosaltres,que no tenim cap tipus de criteri,ni ètica,ni res similar ens ha agradat molt.Com uns podeu imaginar,hi ha algun bloc sospitós i alguna herba peró en general la roca és bona. Hi trobarem encastaments, alguna estretor i també alguna axarrencada interessant. Hom també anomena la paret com a la paret de la Leiro ja que a sota de la paret s'hi ha instal.lat aquesta empresa. 

 

 Accés: Circulant per la C-17 en sentit Nord/Vic entre Tagamanent i Aiguafreda,sortim després de Tagamanent per estacionar a la benzinera Petrocat. Enllaç amb la ubicació. A la foto de sota Granollers a la dreta i Vic a l'esquerra.

 

Aproximació: Pujar per la segona pista fins a una linea de llum,després arribem a la part de baix de l'antiga pedrera on trobem una caseta i acte seguit un gran bloc. Justament des d'aquest bloc està feta la foto de la ressenya,mirant entre dos pins. Ben bé a darrera del bloc hi arrenca un corriol netejat a cop de podall que cal seguir fins quedar a uns vint metres de la vertical de la via.Aquí pujar per una zona de blocs i tarteres fins a un relleig. Seguir aquesta cornisa a l'esquerra que acaba just al peu de via.

Aquest corriol és ben xulo,te unes escales i tot, peró no és gaire evident i costa de seguir.En comptes de pujar a la paret baixa i hi ha un tram on un pi caigut l'ha tapat.

Molt recomanable dur xerrac i tissores per si ens perdem.

 

 

Horaris: Aproximació 25' sinó ens perdem,via i rapelar 2 hores. Per tornar 20'.

Material: Una dotzena de cintes exprés, un martell,un tascó petit,un universal mitjà, un parell d'Aliens ( groc i vermell ) així com els Camalots del 0.5 al 4.Enlloc del pitó repetiria el 4 i potser agafaria un 5. Recanvis pel ràpel així com xerrac i tisores de podar per l'aproximació. Al ràpel hi ha un llastrot tamany tele moderna on es poden enganxar les cordes,amb la ma no he estat capaç de fotre'l avall però fent palanca amb el martell potser el podem cardar avall.

Grau obligat: V+/A1. Algun pas de V exposat.

Orientació: Oest.

Descens: Diria que no gaire lluny del final de la via hi ha un camí per baixar a peu. Com que no n'estàvem segurs hem rapelat. Deu metres a la dreta del final de la via hi ha un parell de pins amb branques xerracades dels que hem fet un ràpel d'uns 40 metres. 

Ressenyes: D'en Jordi Ceballos ( Roca Calenta ) i en Quim Gil ( Kim Gil ), moltes gràcies per les topos i la resta d'informació que he aprofitat pel blog. Les fotos són d'en Sergi Villar ( Les Altres vies ), també moltes gràcies.