Vía Agullòlegs al Xumet.

L'inici i el final de la via són ben interessants mentre que la resta de l'escalada és una rampa que permet gaudir del paisatge sense massa complicacions.De bon combinar amb la veïna Francesc Rubio i Palau. , del mateix estil i autors. L'alzina que serveix per abastar la primera expansió de la tercera tirada està castigada per la sequera, aviat caldrà pensar en dur una antena d’uns tres metres o un espitador, a no ser que alguna ànima caritativa abandoni un cordino en aquest espit. 

 

 

Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents,espits amb cabota d'allem visibles i hi ha una sageta molt discreta visible.

 

 

Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.

Material: Una dotzena de cintes exprés i un Alien  groc per la darrera tirada.Si no fem el 6c en lliure anirà bé dur un pedal. Estaria bé deixar un cordino d’uns cinc metres al primer espit de l’últim llarg per que les alzines per abastar-lo estan a les últimes.

 

Grau obligat: IV/A1e, trams de III/IV exposats.

Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.

Ressenyes: Del col.leccionista de vies,dels Germans Massó i d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.