divendres, 8 de juny del 2018

Fessura Dimai a la Torre Grande.Cima Sud,Cinque Torri.



Em sembla que no hi ha cap via de Dolomites que no m'hagi molat...i aquesta no ha estat l'excepció. Certament com totes a les clássiques assequibles del massis notarem certa pul.limenta a la roca,sobretot als trams més complicats. Val a dir que el caràcter atlètic de l'escalada Dolomítica sempre apaivaga aquest fet,si a més escalem una via lógica i amb mogollón d'ambient ràpidament deixem de banda la patinor i gaudim com nens fent el mico una estona.


Accés: Des de Cortina d'Ampezzo seguim la carretera ncional 48 en direcció al Passo Falzarego. No recorodo a quina alçada cal agafar una carretera petita peró asfaltada a ma esquerra que puja al Refugi Cinque Torri on aparcarem. Diria que aquesta carretera només era transitable al vespre fins la matinada.
Aproximació: La Torre Grande està just darrera del refugi i hi ha un camí que en cinc minuts ens deixa a peu de via,a la dreta de la gran xemeneia. Pitons visibles.


Orientació: Est.
Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Grau obligat: V+.

És la vermella,nosaltres no hem entrat per la canal sinó per un llarg de V+ amb pitons a la dreta de la canal.

Descens: Penjo la descripció de la baixada per la Normal que duiem nosaltres:
"La discesa avviene mediante la macchinosa via Normale. Portarsi sul bordo del pianoro sommitale verso sud e abbassarsi qualche metro fino a raggiungere un canale che scende verso destra (viso a valle). Dove finisce ci si abbassa 3 metri sfruttando una fessura (III molto esposto) raggiungendo così una cengetta. Traversare 7-8 metri verso sinistra (viso a monte) sino a raggiungere un ancoraggio di calata. Con una doppia di 10 Mt. raggiungere una cengetta che si segue verso sinistra (viso a monte). Scendere arrampicando su difficoltà di II, III sino ad un cavo metallico che traversa a destra (viso a valle). Ignorarlo e scendere, superando dei grossi blocchi incastrati, alla terrazza poco più a sinistra. Da qui salire leggermente ad una selletta (ometti) dalla quale si scende verso destra (passi di I e II) sino a raggiungere un ancoraggio. Con una calata da 25 Mt., si arriva alla base della parete sul versante nord-ovest. Si segue brevemente la traccia verso sinistra (viso a valle) che costeggia la parete passando accanto all'attacco e successivamente al parcheggio."
Nosaltres hem acabat rapelant per la Gran xemeneia.

7 comentaris:

  1. Bona aquesta, Dolomites no t'ho acabes.

    ResponElimina
  2. Hi vàrem estar carda dos estius i hi ha moltes ganes de tornar-hi.
    Hi heu eset vosatres?.Alguna recomanació?.
    Salut,cantos i pitons!!!

    ResponElimina
  3. Bufa! nosaltres hi vam ser ara farà sis anys A Falzarego la Torre Pícola o Grande són plenes de vies, vam fer la Delle Guide, a la Piràmide del Col de Bois la via d'en Coulisse , interessant, a les Cinque Torri la dei Ingleses, la Quarta Torre bassa i alta etc a Tre Cime de Lavaredo vam fer la Pícola per la Normal i el temps no ens va deixar fer res mes...

    ResponElimina
  4. Mis 2 webs (sin publicidad) pueden interesar a ustedes: yofrenoelcambioclimatico.blogspot.com (MENOS es MEJOR) y plantararboles.blogspot.com, un manual para reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas de árboles autóctonos en zonas deforestadas, baldías, más o menos cercanas al lugar de su recolección. Salud. José Luis Sáez

    ResponElimina
  5. Collons Jaume,si que vàreu anar per feina!.
    Les que comentes no les tenia clitxades,et vàren agradar?les tens al blog?.
    Salut i vacançes!!!

    ResponElimina
  6. Si que ens van agradar, pots llegir-ne les piulades al blog

    ResponElimina
  7. Ja l'hi faré una ullada i quan tingui vacances cap allà de pet!.
    Salut i piades!!!!

    ResponElimina