-Ressenya: Duiem el llibre de les vies fàcils de'n Jordi Lluch i un de'n Philip Brass de 6a max,la veritat és que no cal massa.És anar seguint el díedre que a més està equipat amb xapes i pitons. Jo ja l'havia feta fa uns anys i ens vàrem liar al penúltim llarg. Superat un primer tram de díedre més vertical no seguir-lo cap a l'esquerra ( vaguetos ). Sortir a l'esquerra per una placa pitonada.
-Material: Malgrat que la via està practicament equipada amb pitons i xapes hem col.locat dos cops un Omega mitjà,el vermell, equivalent a un 0.5 i 0.75. S'ha de dir que l'hem posat a un pam de la xapa,amb el que són totalment prescindibles.
-Aproximació: Des de l'aparcament surt una traça que ens porta de pet a peu de via en uns deu minuts. Cal grimpar un pedestal d'uns vuit metres per l'esquerra fins al peu de les dificultats ( pitó de R0 i espits visibles ).
-Via: Està prou bé,amb trams bonics de díedre. És curteta i ràpida. A la part central hem anat tirant llargs a 50 i 60. Una miqueta polida, hi ha trams de roca una mica sospitosa ( a les parts fàcils ) peró com que els cantos es veuen polits sembla que no cauran. Es passa en V-V+/A0.
-Descèns: Del cim a la dreta fins a un coll on prenem una canal a la dreta que ens deixa en unes feixes,desgrimpem a trobar la tartera i d'aquí retrobem el camí de l'aproximació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada