Via Lívanos a l'Archiane.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: La del Camp to camp. No és cap maravella peró és el que hi ha.
-Aproximació: Mireu la de la Via de Llevant. Un cop sigueu a peu d'aquesta via anem per peu de paret uns doscents metres. El peu de via es veu fressat,la primera tirada comença per una zona de grades fins a uns díedres més drets. La primera tirada l'hem fet ben llarga, uns 50-55 metres.
-Material: Joc de tascons,semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 4. Aquest últim només l'hem possat un cop, a la tirada difícil que hi ha per sobre de la vira. Per tant suposo que deu ser prescindible.
-Via: Juntament amb la Via de Llevant són les dues clàssiques de l'Archiane. La veritat és que la via l'hem trobada bona, amb un toc súper clàssic. Festival de díedres i fissures,amb algun tram de xemeneia i poca placa. Típica travessa amb aritficial Lívanos. A la tercera tirada hem anat pel dret  i segurament ha estat la tirada més difícil de la via tot i que s'anava protegint bé i hi havien algunes assegurançes. Deu ser un 6a ben bé,més o menys trampejable amb V+ ( com la resta de la via ). La via original atravessa a l'altre costat de la llastra on hi deu haver un díedre més fàcil. Roca bona ( menys a la darrera tirada ) i semiquipada amb pitons, ni una sola expansió!.
-Descèns: Un cop al final de la via carenar a la dreta cap a un coll ben ampli ( alguna fita i traçes ), aquí busquem una canal amb alguna fita i traces, baixem un tram d'aquesta canal i en sortim a la dreta per anar trobar una primera instal.lació de ràpel. Dos ràpels a 40 ens deixen de nou en una altre canal, aquí fem un ràpel d'uns 20 per baixar i resalt i tartera avall a buscar el camí de l'aproximació.

Una foto de l'Isaac a la primera tirada que pot servir per ubicar el peu de via: