Cresta de Diablos

-Cordada:Jordi i Manel
-Ressenya: Un poti-poti de "a tota cresta", madteam i altres coses d'internet, tot i que tampoc cal molt, és força llógica.
-Material: Joc de tascons i friends fins el C2, moltes bagues llargues.La cresta està bastant equipada als passos més difícils, tots els rapels tenen molts cordinos i maillons, i a part la roca és collunuda i tot el que posis sona a parabolt.
-Aproximació: Des de Sallent de Gàllego agafar la ctra. que ens porta a la central hidroelectrica d'aguas limpias.Allà aparcarem i s'agafa el camí del refu de Respumoso ( molt indicat, cap possibilitat de pèrdua). Just abans del refu surt el camí que ens porta cap al Balaitús;fem la primera pujada i estarem a l'esquerra de la vall, amb la cresta just a l'altre cantó.Aqui podem fer dues coses:1)just després de la primera pujada ficar-nos a la llera del riu i començar a remuntar la vall per la'ltre costat fins a uns petits llacs.2)seguir per el camí normal de pujada del Balaitús fins que el coll del canino ens queda davant i ens és més fàcil passar a l'altre costat de la vall.Nosaltres vam optar per la segona i ens va anar molt be.just quan baixes a la llera del riu amb la segona opció ja comences a trobar moltes fites que et porten fins a sota del coll del Canino.En aquest punt es veuen unes plaques que pugen fins al coll, nosaltres vam passar per la dreta, per unes grades de II grau que poc a poc es van pujant fins al coll del canino , el punt d'inici de la cresta. (del cotxe al coll del canino vam tardar 4 h sensecorrer però sense parar).
-Via: la cresta és un seguit de pujades i baixades i més agulles, amb troços més fàcils i d'altres on s'ha d'escalar, nosaltres vam anar fent llargs del que donaven les cordes, fent rapels quan calia (un recollia una corda i l'altre preparava el rapel). Les banyes les vam esquivar per la dreta (petita desgrimpada, rapel i pujar per una canal fins al coll del trudent nort).a partir d'aquest punt la cresta es torna més difícil, però la roca sempre és bona i es deixa protegir molt bé.el pas de 6a és just al final, en un mor blanquinós que no deu fer més de 4 mts., i que es passa sense cap mena de problema en A0.desp´res només cal arribar al cim del Soulano.Nosaltresvam tardar unes 6 h i poc en fer la cresta.
-Descens:Pugem al Soulano i del cim surt un caminet que ens porta fins una canal (50mts. de camí). Nosaltres vam baixar per aquesta en 5 rapels, alguns de llargs (2 cordes) i d'altres més curts, segons el fregament.Aquesta canal està plena de reunions en blocs, pitons,i la última fins i tot 2 parabolts i un spit, sempre amb maillon, i es pot baixar amb una sola corda o amb 2 (hi han reunions cada 25-30 mts). Aquesta canal té moltíssima pedra guarra que tendeix a caure quan reculls les pedres, però amb paciència i poc a poc es baixa molt bé.Creiem que potser és una canal que es deu pujar a l'hivern, hi havien algunes cintes a mig rapel, tipus segurus....la qüestió és que nosaltres vam baixar per aquí i es baixa amb prou dignitat.Per on baixarà la resta de la gent no ho sé, però aquesta és la més evident.Des de l'últim rapel desfer el camí i cap a casa!!! (+ o- 4h)
-Resumint: A mi hem va agradar molt:el lloc és brutal,la roca molt bona, té una pujada i baixada llargues que la fan una activitat dureta en un dia, té llargs de IV+ que es disfruten molt i la part fional  té trams amb força pati.En Jordi en té una altre opinió (és que està massa fort per aquestes coses!!!).Això si, la veritat és que per tenir la fama de ser la cresta més difícil del Pirineu, a mi s'em va fer més dura Salenques.La veritat és que vaig patit més la grmpada fins al coll del canino i els rapels de baixada que no a la cresta.A Diablos la veritat és que vaig disfrutar com un enano, a més hem van tocar tots els llargs Bons!!!!!!!En fi, per mi una cresta molt guapa i disfrutona!!Vam tarda cotxe-cotxe 15h 15 min. Just per sota els petits llacs de sota de la cresta hi han alguns vivacs montats, per si algú vol dormir sota les estrelles