Les Tribulations de Franska

-Cordada: Jordi i Manel
-Ressenya: vam fer servir la d'en luichy i va perfecte. També té un mapa petit on es dibuixen els sectors i la veritat és que va de perles.
-Material: La via està equipada, a exepció dels llargs 15, 16 i 17. No són gens difícils (III+, II-III i IV) amb uns empotradors, bagues i algun friend mitjà n'hi ha prou. La resta de la via està totalment equipada, hi ha qui dirà que fins i tot massa, ja que fins i tot els llargs de III grau del principi estan parabolats.
-Aproximació: Des del Coll del Portalet anr al poble de Laruns, i allà agafar la carretera  que va a Arrens-Marsous (D918). Un cop allà agafar la ctra. D105 (Route d'aste) que ens porta fins al pla d'aste i la porta del Parc Nacional. D'allà surt el camí que ens porta al refugi de Larribet i als llacs de Batcrabère.Un cop arribats al refu, seguir el camí cap als llacs fins a l'últim llac.El camí passa a certa altura dels llacs per l'esquerra de la vall fins a l'últim, passarem per la mateixa vora de l'estany en direcció a l'altre costat de vall i a les parets(sempre presents) i enfilem cap al peu de via, que queda sobre l'últim estany, en una dalla on es veuen els parabolts i una fita al peu d'aquesta. Com a referència vam fer servir una veta d'ofita marronosa que passa al costat dret de la via i que es veu es de lluny. Va bé per situar-se.Nosaltres vam tardar cotxe-peu de via 3h.
-Via: Són 750mts. 6a (últim llarg) V/V+ obl. Arriba a la punta 2816 mts. Els primers llargs són de placa, nosaltres vam fer en ensamble els llargs 5,6 i 7 (III,III i IV) i després, a partir del 8é llarg i fins el 15é, l'escalada es torna més vertical i disfrutona. Els llargs 15 i 16 són de tràmit,i el 16 té la roca força podrida.Nosaltres vam sortir d'aquí cap al coll de la dreta (molt f'acil i evident)per començar la baixada.La veritat és que quan s'arriba aquí hi ha com una feixa i no vam saber trobar els dos últims llargs (tot i que tampoc els vam buscar gaire).
-Descens:La veritat és que vam tardar més en baixar que en pujar.La baixada és una mica puta.Quan estàs al collet (hi vam fer una fita) has de baixar cap a l'esquerra sense parar, és una vall i tu sempre cap a l'esquerra....No hi han ni fites (només en vam trobar una )ni cap camí, has d'anar baixant pels blocs cap a l'esquerra fins a sota d'un coll  ( de Lie??) per on passa l'HRP, i d'aquí cap al llac que fa una estona que ja veieu sota vostra. NO BAIXEU directes cap a l'estany que està ple de parets i no podreu arribar al llac.Un cop allà passeu cap a l'altre costat de llac on hi ha un collet i allà començareu a trobar fites i un caminet que de manera evident us portarà fins al camí de pujada, uns 300 metres per sota del refu de Larribet (3-3'30h.)
-Comentaris:La via ens va agradar per les vistes( Davant queda la nord del Balaitús), i la veritat és que la roca és molt bona, la via és maca (llargs més macos que d'altres) i l'activitat en si val la pena.Nosaltres ho vam fer en un dia cotxe-cotxe (13h). Ara, la via és el que és, en luichy diu que serà una futura clàssica del Piri, però no creiem que sigui per tant, si no és per l'equipament.....
L'alte cosa és que el nom de la via es refereix a l'ossa Franska que es va reintroduïr a la zona i que va morir en circumstàncies poc "naturals" (si el cotxe et queda fet caldo després d'atropellar un senglar, amb un ós....).Es veu que va ser una mica obscur tot el tema....