dimecres, 30 d’agost del 2017
Esperó del Centenari a la Punta de la Vinyola.
Te algún díedre ben parit intercalat d'alguna feixa i algun rostollet.La roca és bona però hi ha algún bloc que molaria cardar d'altabaix.Una bona alternativa a les clàssiques de la Valleta (Gran Díedre i Esperó).
Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim l'esmentada pista fins que mor en un remontador.Aquí creuem un petit torrent a l'esquerra i enganxem unes fites que ens van acostant a les parets.La via és ben visible tant des de l'aparcament com des de l'aproximació.A peu de via,a l'esquerra d'un corredor,s'hi distingeix una inscripció de color vermell mig esborrada.Conteu unes dues hores des del coll.
Orientació: si no em falla la memória la cosa és bastant Nord i potser te una mica de sol al matí.
Horari: Unes tres hores.
Material: Nosaltres hem fet anar un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.Si sou fans de cosir qualsevol fissura que us surti al pas porteu també el 3 i repetiu alguna peça entre el 0.75 i el 2.Totes les reunions ténen un Long Live a reforçar.Pitons als punts on no entren flotants.
Grau obligat: Crec que tots els trams on no podem fotre ferro hi ha algún pitó per fer A0.
Descens: Fent l'aproximació ens hem de fixar amb la canal practicable a l'esquerra de la via que és per on hem baixat nosaltres.Pases ben a prop del peu de via,el que et permet recollir la motxilla.Crec que hi ha altres opcions de baixada.
Ressenyes: D'en Gatsaule i del blog Roca,gel i neu.Moltíssimes gràcies!!!.
dilluns, 28 d’agost del 2017
Lobo Estepario al Dumbo.
Molt bona via, amb una primera tirada llarga, continua i obligada (NO exposada). Típica placa d'Agulles, fina i de posar-s'hi bé, amb preses que des de sota semblen bones, però que un cop les agafes són romes. El segon llarg comença vertical amb més bona pressa, després s'ajau fins arribar al cim. La via està equipada amb espits i algun buril. Roca de bona qualitat en general.
-Cordada: Macau i Vicenç.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La via puja per una placa entre dos canalons, just a la dreta de la Edelweiss. La primera assegurança és un buril sense xapa.
-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés, una xapa recuperable i el primo de Zumosol si anem justos de grau.
-Grau Obligat: 6b.
-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins del bosc fins a la Canal Ampla.
-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins del bosc fins a la Canal Ampla.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles. La ressenya que surt a l'Escalatroncs està molt bé:
divendres, 25 d’agost del 2017
Vidal Farreny a la Pera.
Un diedraquen tope de ben parit.D'escalada atlètica,de bon asegurar i sostinguda...si us va aquest rotllo no us la podeu perdre.La primera reunió ha sigut reequipada amb un parell de bolts fa ben poc,almenys encara hi havia la pols.L'única pega que l'hi podriem trobar són uns blocs a la travessia final de la primera tirada.El primer el trobem just a l'iniciar la travessa però sembla soldat i ben assentat a la base.Després n'hi ha un parell de més petits per entrar a R1 que aquests si que sembla factible fotre'ls abaix.Nosaltres hem gossat fer-ho per haver-hi gent a sota.
Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Cal aparcar abans del corriol que puja al Puro.Diria que és just després del sector Marcant Estil ben bé abans de que el bosc es tanqui. Des de la carretera es veu la Pera i el corriol que hi puja.
Aproximació: Agafem un bon camí que passa per sota d'un totxo equipat i de la linea eléctrica i que puja al sector esportiu de La Pera,que queda a darrera de l'Agulla de la Pera. Arribem fins al sector esmentat i per trobar l'iniçi de la via cal baixar un pèl ( mica embardissat ). Es veu el pitó de la primera tirada bastant amunt,nosaltres hem entrat per l'esquerra d'aquest pitó,de manera que un cop a la seva alçada ha calgut estirar-nos per xapar-lo.
Orientació: oest,sol a partir de les 3.
Material: Nosaltres hem fet anar un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Si es vol possar més ferro entra el 3 i es poden repetir friends entre el 0.5 i l'1.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: 1 hora.
Descens: Si no ens fa res rapelar d'un sol bolt podem baixar per la mateixa via.Sinó desgrimpem un parell de metres per la cara oposada a la que hem escalat i trobem una reunió d'una via esportiva. Ràpel de 35,igual amb 30 arribes.
dimecres, 23 d’agost del 2017
Noves Vies a la Paret de la Bauma.Sot del Bac.
Més vies equipades per en Joan Boter aquest hivern passat juntament amb les noves vies de la Paret de la Cascada. Mil gràcies de nou. L'orientació seria Nord Oest,no l'hi entra el sol fins les cinc. Podem completar la visita al sector amb les vies de l'Agulla de la Papallona. L'accés cal fer-lo des de el municipi del Figaró i després seguir el croquis adjunt.
dilluns, 21 d’agost del 2017
Peter Pan a la Roca d'en Guillot.
Petita via de la cara nord, però força variada. El primer llarg és una mica cutre i malparit, amb vegetació, terra i mala roca. El segon llarg és una fissura-díedre vertical que ens haurem de protegir bastant, tot i que trobarem pitons i tacs de fusta. El següent llarg és de placa bastant equipada, amb alguns passos finets. I l'últim llarg és una aresta fàcil que ens portarà fins al cim. La pega és que és una mica curta, però potser es pot buscar alguna opció per la cara sud per amortitzar l'aproximació.
-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 4 km de Can Maçana.
-Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on podrem localitzar la via. Travessem la vegetació fins a peu de via (es veuen savines amb bagues).
-Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 4 km de Can Maçana.
-Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on podrem localitzar la via. Travessem la vegetació fins a peu de via (es veuen savines amb bagues).
-Orientació: Nord-est.
-Material: Cintes exprés, bagues i joc de friends (de l'Alien verd al Camalot del #4).
-Grau obligat: V+.
-Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle. D'aquí desfem el camí de pujada fins al cotxe.
divendres, 18 d’agost del 2017
La Trompa del Elefante a Cavallers.
Petita escalada,ideal per agafar-li el punt a l'aderència.Escalada de placa amb algún tram xulo però sense massa ambient.Tenint en compte l'aproximació i la baixada és una activitat ben ràpida.
Accés: cal estacionar en una àrea de picnic que hi ha abans dels aparcaments de la presa.Pujant a ma dreta baixada i després esplanada.
Aproximació: baixem uns centenars de metres per la carretera fins que veiem a ma dreta un mur de formigó en un torrent i una fita.Pujem pel torrent i seguidament per una tartera,sempre per terreny fitat fins arribar a peu de via.Parabolts visibles,a l'esquerra hi te un 7a.
Material: 10 cintes exprés.
Orientació: Est.
Grau obligat: V+.
Descens: Hi ha la opció de rapelar a la dreta per la Koala ( 2 bolts amb anelles,40+35?).Nosaltres hem baixat caminant per l'esquerra amb alguna desgrimpada,fitat.Les desgrimpades aquestes molles no han de molar massa però en cas de necessitat hi ha arbres per rapelar.
dimecres, 16 d’agost del 2017
Ressenyes de la Barretina. Subsector de la Piula.
Subsector de la Piula ben interessant: amb bones vies de placa. L'orientació és Sud Oest,nosaltres hi várem arribar a quarts de cinc i semblava que la paret portava estona al sol,mentre que el peu de via restava a l'ombra.Les parets vàren tenir sol fins la posta. L'accés el fem estacionant a la Vinya Nova,restaurant amb accesos senyalitzats a partir del Bruc Residencial.
L'aproximació consisteix en baixar fins la pista qie porta a Collbató i seguir-la uns centenras de metres a l'esquerra fins a una mur amb una porta a la nostre drtea.Aquí cla deixar la pista per pujar l'esquerra per un camí que va a morir a un torrent.Seguim el torrent fins que fa una bifurcació.Nosaltres hem d'anar a a dreta per la Ferrada de les dames. Crec recordar que hi havia algún tram de corda fixe,el que fa que el sector no sigui recomanable per anar amb canalla o amb els gossos. Arribats a la paret anar a la dreta i superar un tram amb corda fixe per arribar a la Barretina.
dilluns, 14 d’agost del 2017
Anglada Robbins al Calderer.
Mítica via de la Nord del Pedraforca,la seva obertura sembla ser que va estar rodejada de certa polèmica ja que els companys de l'Anglada (Guillamón,Cerdà i Pokorsky) tenien l'ull possat en aquesta via i quan l'Anglada va convidar en Robbins Catalunya el va portar al Pedraforca i vàren obrir el que es coneixia com l'"orella".Les males llengües també diuen que va ser en Robbins qui va obrir les tirades senars,les difícils,mentre que l'Anglada obria els llargs parells que són més aviat de tràmit.Si algú sap quelcom més d'aquesta historia estaris bé saber-ho.
Amb el material modern la via perd gran part de la seva aurea de via exposada i es converteix en una bona via per catxarrejar a gust.Tant sols resta com a tram obligat la xemeneia del final de la primera tirada(V+/6a) i algun tram més fàcil.Si la volem escalar en lliure ja són figues d'un altre paner....Al primer llarg caldrà rwptar agonicament amb els peus que s'entosudeixen a patinar mentre que la terçera tirada ens obsequiarà amb una contundent,llarga i sostinguda fissura que resoldrem a base d'encastaments.
Accés:Aparcament del Mirador del Gresolet,a sobre de Saldes.
Aproximació: Per afegir mètres a la via nosaltres hem entrat per la Cerdà Vergés que finalitza a la gran lleixa.Arribats a la repissa seguir-la a la dreta fins al seu final(pasamà) on ja veurem la xemeneia de la primera tirada.
Orientació: Nord est,només l'hi toca el sol una estona al matí.
Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6,repetint 2 i 3.Els Camalots del 4 en amunt només calen per assegurar/trampejar el primer llarg,al tram xungo hi entren el 5 i el 6 una mica precaris.Sembla que gratant per dins la xemeneia podem entaforar en un bloc alguna peça més petita. A les topos recomanen portar repetit l'1 però nosaltres no l'hem possat,si s'escala amb artificial la terçera tirada pot ser útil portar dos pedals i repetir també els Camalots 0.5 i 0.75.
Grau obligat: Amb el material que duiem nosaltres V+/6a i A1+.Al primer llarg el tram més difícil es pot solventat amb els Camalots del 5/6 una mica així així,després dels dos burins el tema és una mica més obligat en V+/6a ( entra el 4). En canvi el terçer llarg si el fem amb artifo només es feina però hi ha fissura tota l'estona.
Horari: 3 hores.
Descens: A diferència d'altres clàssiques de la paret aquesta no te les roles amb parabolt i anella sinó amb pitons aparentment en bon estat.Acabada la via cal escalar uns dos/tres llargs per terreny de II/III fins a sortir a la Pany a l'alçada del Collet de la Cova.Cal anar amb tendència a l'esquerra tot creuant dues grans canals,per travessar la segona potser cal baixar una mica.Sabrem que hem arribat al Collet de la Cova perque una gran pintada així ens ho indica.Un cop a la Pany tenim dues opcions.La primera és seguir la via de pujada a la dreta fins al cim del Calderer i l'altre és seguir la via a l'esquerra de baixada passant per sota del Gat. En tots dos casos trobem punts vermells que indiquen el camí. La baixada cap a l'esquerra que és el que hem fet nosaltres conté algunes desgrimpades de II/III on pot ser útil encordar-se.
Ressenyes: D'en Kimgil i de Jugandoenlamontaña.Gràcies!. El pitó de R2 que marca trencat no ho està però resta tapat per una mata.
divendres, 11 d’agost del 2017
Placche di Payer
Sector d'interès local degut a la poca longitud de les seves vies,bé si us agraden els totxos de vuit metres potser us compemsi el viatge. L'estil de l'escalada ja us el podeu imaginar: mala baba desde que aixeques el cul de terra,no és que hi hagi un pas de bloc sinó un darrera l'altre.Sort que la roca és un calcari d'alló més abrassiu,,ni se us acudeixi anar-hi amb les pells tocades.L'atractiu d'aquesta escola és que és el sector més proper a la ciutat de l'Alguer,uns 30' de cotxe.A la guia hi apareixen 3 sectors propers a l'Alguer: Roccadoria Monteleone, Cappo Caccia ( Casarotto ) i Placche de Payer. L'accés el fem per la carretera que surt de l'Alguer cap a Fertilia i després al Capo Caccia. Just passat l'establiment de Palmavera hem d'agafar una pista de sorra a la dreta,hi ha un cartell però costa de veure.Sense pèrdua seguim la pista recte que es va possant dreta i la pujada final pot costar,es veu i hi ha aparcament abans.Nosaltres hem estacionat feta la pujada a ma esquerra cinquanta metres en una bona esplanada.L'aproximació una mica incómode,tot i haver trobat fites no se si l'hem fet bé perque la guia diu d'arribar al sector per dalt i nosaltres hi hem arribat per baix. Seguim la pista a l'esquerra uns 500 metres fins que veiem el sector i unes fites que ens hi dirigeixen.Pujem seguint aquestes fites pel vessant i a través d'un terreny força incómode,millor pantalons llargs.L'equipament de les vies són majoritàriament químics,moltes vies ténen la reunió al camí que hi ha sobre del sector i alhora de despenjar-se et menjes una bona aresta.A nosaltres ens ha fet por rebentar la corda i ens hem limitat a escalar les vies que tenien reunió per sota del camí.Una solució provisional seria portar cordinos de 1.5 metres aprox. i allargar la reunió del camí.Si no els volem deixar com que les vies estan força a prop podem anar-los movent i al final anar per dalt i treurels.L'orientació és Sud,amb sol a partir de les 11 aproximadament.
dimecres, 9 d’agost del 2017
Via Anaya al Pico de Aspe.
A tots dos ens va agradar molt la via.Deixant de banda l'entorn guapíssim per on es desenvolupa la via i el fet d'arribar a un cim escalant la via no te desperdici.Es tracta d'una eescalada ben variada on s'alternen diferents tipus d'escalada i també de roca,de les plaques de calcari gris compacte a les fisures perfectes de gres,de l'escalada fineta de peus a cardar bones tibades de canto gros.L'equipament de la via deixa terreny de joc a l'autoprotecció quan el terreny ho permet i recorre a les xapes només en els trams més monolítics.Només hi ha dos peatges a pagar: un primer llarg on cal ser curós amb la roca i uns feixa que cal creuar a la quarta tirada.
Accés:Cal anar al municipi d'Aisa,entre Jaca i Canfranc. Un cop a Aisa seguir una pista que va vall endins. Aparquem en una tanca que impedeix circular.
Aproximació: Al principio seguir la misma ruta normal del pico del Aspe. Pista hasta la altura del refugio de Saleras y cruzar el barranco de Igüer para remontar el lomo herboso que se dirige al embudo del Aspe. Antes de alcanzar la GR-11-1 abandonamos el lomo por una marcada horizontal a derecha que pasa por la fuente de Rigüelo que nos deja en una zona de grandes prados, el cubilar de Rigüelo. En este lugar conectamos con la marca del GR, que abandonamos para remontar el valle principal y orientarnos hacia la Garganta de Aisa. Misma aproximación que para la Cresta de los Murciélagos, pero que abandonaremos en la última pala para coger la gran pedrera de la izquierda que viene del contrafuerte y que permite ver la gran cueva donde comienza la vecina Via Subterranea.La pedrera la salvaremos por la derecha, buscando los grandes bloques.
Orientació: Sud est,sol fins les cinc.
Horari: 2/2.5 hores d'aprox (1.000 metres de desnivell),4 per la via i 2 per la baixada.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint 0.5,0.75 i 1.
Descens: llegar hasta el pico y bajar por la vía normal, o seguir los mojones que por las fajas nos encaminan a la canal sur del Aspe (destrepes expuestos).
dilluns, 7 d’agost del 2017
Noves vies a la Paret de la Cascada.Sot del Bac.
Noves vies en aquesta espectacular paret del Sot del Bac, un cop més a càrreg d'en Joan Boter. Moltíssimes gràcies!!!!. L'orientació segons en Joan és Nord Oest, l'hi entra el sol només una estona a la tarda. Podem completar la visita a les parets amb les vies de l`Agulla de la Papallona i les noves vies que en Joan ha obert a La Bauma L'accés el farem des del poble del Figaró segons el corquis que penjo aquí sota.
divendres, 4 d’agost del 2017
Serrat Torras a la Roca del corb.
La veritat és que ens ha agradat més del que esperàvem, l'hem trobat una via súper guapa. La primera tirada si fem 6a/b la podrem escalar integrament en lliure, es tracta d'un llarg molt variat amb finura, trams atlètics,díedre i placa. El segón llarg és un mur mantingut de cinquè amb una roca de pel.licula que farà caura la baba als amants de la placa montserratina.I encara ens quedarà una terçera tirada amb una primera part atlètica d'essències rigleres seguida d'un artificial fàcil però espectacular i placa xula per acabar de sortir. La putada de la via és l'aproximació molt selvàtica que cal fer per arribar a la base de la paret. Nosaltres hi hem anat després de fer Els Maldecaps de la Lourdes als Mullapans que queda a sota del Serrat del Corb i ens ha sortit una activitat amb força metres i ben a prop del cotxe.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via i prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.Per estalviar-se l'esgarrinxada per anar a peu de via hi ha qui rapela la via.Cal cercar l'accés al capdamunt de la paret poc despres d'agafar el trencall a ma dreta i seguir les indicacions del descens fins a trobar una corda fixe d'uns cinc metres que molaria canviar i trincada d'un bolt.
Orientació: Sud Oest. Nosaltres hi vàrem anar a finals de Juny i a les dues començava a estar a l'ombra. He llegit alguna piada d'algú que hi va estar a l'hivern i a les onze ja estava a l'ombra.
Material: Nosaltres hem fet servir catorze cintes exprés i un estrep. A la primera tirada hi ha un tram de díedre assegurat però hi entren coses.
Longitud: 100 mètres.
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Carenar a l'esquerra per terreny herbós/rocós.De seguida veurem una torre elèctrica,caminem en direcció a aquesta torre però no cal arribar-hi.Creuem una explanada i al tram final sembla que calgui desgrimpar un petit cingle però buscant una mica a la dreta trobem un pas entre la vegetació que comodament ens retorna al camí de l'aproximació.
dimecres, 2 d’agost del 2017
Núria a Peña Solano.
SI ALGÚ TROBA UN FRIEND EN AQUESTA VIA SERÀ RECOMPENSAT!!!!
Només vàrem poder escalar els tres primers llargs,no trobàvem un friend i vàrem rapelar però no va aparèixer. Les tres primeres tirades ens vàren agradar força, tot i no tenir massa ambient la roca és boníssima i súper abarassiva. Variada amb fissures i plaques.
L'accés és el mateix que per anar a la Pater Misericordia: D'Aínsa seguir la carretera a Bielsa fins passat el poble de Escalona. Just després d'aquest poble agafem una carretera que puja a Laspuña. Passem de llarg el poble de Laspuña en direcció a Ceresa. Just abans d'entrar a Ceresa hem de prendre una pista a ma dreta que puja a la Collarda. La pista fa uns vuit quilómetres, nosaltres hem passat amb una Kangoo, en algún punt cal anar amb compte. El tram més delicat és en una zona de roques blanques uns 500 metres abans del coll, hi ha un cartell i donat el cas es podría aparcar. Pujant hem trobat una font i a la Collarda n'hi ha una altre.
L'aproximació força xollo,si ho fem bé en 50 minuts ens plantem a peu de via. Quan arribem al coll cal tenir en compte que la paret ens queda a l'esquerra,o sigui a l'altre cantó de la pista que la Peña Montañesa. Caldrà agafar el P.R. que hi ha al vessant opossat de la pista per la que hem pujat. Compte que en aquest vessant hi ha dos P.R's: un que baixa força fort i un que va planejant/baixada pels prats,és aquest darrer. El seguim primer passant paral.lels a una tanca,de seguida en un revolt cal agafar un trencall a l'esquerra. Nosaltres en aquest tram no hem trobat senyals del P.R., tenia pinta que eren pals i els havien arrencats. Es tracta de seguir aquest P.R. uns 20 minuts fins a una gran tartera ( pocs metres abans n'hi ha una de petita ) pujem per la tartera i enganxem un bosc molt dret ( ull si ha plogut ),seguint rastres de pas en tendència a la dreta i trobant alguna fita trobem una corda fixe que mena a peu de via on hi ha una bona plataforma per equipar-se.
L'orientació podria ser N.E.,nosaltres hi hem anat sobre la una i estava a l'ombra.
De material si s'és tirilles com un servidor jo agafaria un joc complet de tascons ( útils mides petites ) i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2. Va bé repetir els Aliens verd i groc. Doble corda i cintes llargues per evitar fregament a L3.
El descens no el puc explicar perquè no l'hem fet. Hem rapelat de R3-R2 i R2 a terra,aproxiamdament dos ràpels a 50 metres,preveure vagues de metre i un maillón per abandonar si volem rapelar de dos punts. Compte amb algún bloc!!!.