El Diedre Blau a la Roca Alta.

 

Ens ha agradat molt a tots quatre, hem trobat el punt just de picant per una escalada dominical. Te tots els ingredients de l'escalada d'aventura però en petites dosis que permet als que estem per gaires sotracs gaudir-ne sense massa entrebancs: pas de ganxo, plaques de navegació, burins i algun tram de roca a estudiar. Malgrat el nom la majoria de trams són de placa de franges vilanovines molt guapes. Hem fet les reunions de la següent manera: la primera a la veïna de la dreta amb bolts Lucero del Alba ,la segona en dos burins de la pròpia via que hem reforçat amb l'Alien blau, la tercera a la veïna de l'esquerra Pornostar i la darrera improvisada al cim.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilometres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet, si anem amb turisme pot ser aconsellable estacionar abans de la darrera pujada i caminar uns minuts més.

Aproximació: Des del coll hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Sense arribar ben bé a la base de la paret anirem tirant a la dreta fins a la part final on trobarem el nostre itinerari, a l'esquerra d'un díedre blau poc definit i just a l'esquerra de la Pornostar. A la dreta hi te les flamants xapes de la Lucero del Alba.

Material: Un estrep, un ganxo de radi ample, algun tascó, dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.75 repetint els Aliens. Hi ha qui recomana dur un parell de claus i friends fins al 3.

Horaris: Aproximació 30', via 4 hores i retorn al vehicle 40'.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via a ma dreta a buscar el punt on desapareix la paret, baixem en direcció al coll amb la Roca dels Arcs i abans d'arribar-hi agafarem un corriol a ma dreta que enllaça amb l'aproximació.

 

T'hauré d'aplicar un correctiu serio al Roc Galliner.

 

Una bona via per gaudir d'aquesta solitària paret i el seu rocam excel.lent. Si tenim el nivell suficient ens ha semblat millor itinerari que el veina  Via dels Gallines. L'escalada és bastant atlètica alhora que l'equipament minimalista obliga a una escalada de navegació on cal saber assegurar-se sobre la marxa i no errar el camí correcte. La roca sol ser boníssima però es tracta d'un itinerari relativament poc repetit i hem cardat avall un parell de blocs. Al tercer llarg no hem fet el que marca cap dels croquis, en arribar a la primera xapa hem fet una volta per l'esquerra de la xapa per després tornar a la dreta. Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: He fet un croquis aproximat del tema. El dia que vàrem la Via dels Gallines  vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner. En aquesta darrera visita hem tingut més sort i hem pogut estacionar al Coll Duran on la pista es possava més dreta i a més tenia neu.

Aproximació: Veure croquis, més o menys seria seguir per la pista amb les indicacions de Roc Galliner. Seguint aquestes mateixes senyals deixem la pista i agafem un corriol a ma esquerra fins a la Font de la Masieta. Aquí agafarem un corriol de baixada, deixarem un corriol a ma dreta que va cap a Perles i n'agafem un a ma esquerra que baixa a un coll amb una fita. Del coll baixem per una corda fixe, desgrimpem unes lloses i baixem per unes tarteres fins a un gran coll. Baixem a peu de paret i localitzem el peu de via en un bombo amb dos parabolts i una gran alzina que permet arribar a aquests parabolts.

Horaris: Aproximació entre una i dues hores segons on estacionem, via 4 hores i retorn al cotxe entre 40' i 1 hora 40' depenent d'on haguem estacionat.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/A1.

Material: Unes dotze cintes exprés llargues, doble corda i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2, encara que en algún punt el del 3 ens hagués fet servei.

Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta 200 metres fins a uns prats, per rastres de pas retrobem la Font de la Masieta que és per on hem aproximat.

Integral del Sol i la Lluna al Montmell.

Línia variada i de dificultat ben assequible. Llàstima de la tercera tirada i l'inici de la quarta que són rostoll. La roca és dolomita de la bona i el lloc ben bucòlic. Totalment equipada amb espits ( dinabolts ? ),pitons i algun pont de roca .L'he escalat en solitari en una sola tirada d'uns 70 metres. Totes les reunions tenen cadena i anella per rapelar. Activitat prou ràpida i tranquil·la com per combinar-la amb alguna altre, en el meu cas ho he fet amb la clàssica Espolón Guerrero.

Accés: Municipi de la Joncosa de Montmell. Si hi arribem des de Vilafranca passem de llarg el poble i entre el cartell de final del municipi i el pk 7 agafem una carretereta a ma dreta en direcció l'Àrea Recreativa Forestal de Montmell. Passada una font la carretera passa a ser pista i arribem a l'Àrea Recreativa on estacionem.

Aproximació: Evident des de l'aparcament, pugem a la pista, agafem un corriol a la dreta amb cartells explicatius de la flora local. Una mica abans de quedar a la vertical de la paret prendrem un corriol força erosionat i a trams tartera que puja dret. Quan som a la cota de la base de la paret ens dirigirem cap a ella per terreny força incòmode malgrat alguns rastres de pas. La via comença en un díedre evident darrera d'un gran gendarme.

Orientació: Sud.

Material: Jo només he utilitzat les cintes exprés però si es va just de grau es pot rematar l'abundant equipament amb algun ferro.

Grau obligat: IV+/V.

Horaris: Aproximació 20',via 1 hora i retorn al vehicle 20'.

Descens: Des de la darrera reunió acabar de pujar entre blocs fins a la creu cimera. Assolida aquesta baixem a un evident coll i d'aquí a ma esquerra baixem cap a l'aparcament per un corriol molt fressat.

Via Druides del Collsacabra.

M'ha semblat una linea molt ben trobada,si es va fort deu ser una via de lliure ben sostinguda amb encastaments ben potents.Si som més amics del pedal que del gest també hi gaudirem d'una escalada entretinguda que ens farà estirar-nos,penjar-nos de peçes petites i fer curtes sortides en lliure.Bon ambient i flanqueig molt fotogènic.Per arribar a la segona xapa del segon llarg hi ha un pas de V que no he sabut fer en lliure amb caiguda a relleig,rebot i al buit.Disposem d'una fissura ben fina on he triangulat l'Alien negre i els microtascons per passar amb guarrilibre.Si hagués tingut un clau ( pla o universal ?) hagués fet el pas més tranquil. Activitat relativament ràpida,de bon convinar amb la veïna Tavertetris.

Accés: Per la carretera que va de l'Esquirol a Tavertet. Venint Esquirol 1km ( a ull )abans de Tavertet es veuen les parets a ma esquerra. Estacionar abans del pont a ma dreta aparcament amb un bloc i cartell de senderisme.

Aproximació: Just abans del pont hi ha una pista abandonada a ma esquerra amb una tanca pel bestiar. Seguir-la, prendre una bifurcació a la dreta. Arribem a una gravera, en aquest punt abandonarem la pista ( fita) i per anar a caçar un corriol que recula a ma esquerra i que fa pujada. Quan som a la vertical de la via ascendir cinquanta metres a través del bosc ( alguna fita ).A peu de paret grimpar un parell de feixes. Díedre xemeneia evident, placa amb el nom i bolts visibles.

Orientació: Sud est(?).

Material: 14 cintes exprés, un estrep, microtascons, fissurers petits, Alien negre i els Camalots 0.5,0.75,1,2 i 3.El Camalot del 6 pot estalviar-nos una sortida d'estrep de IV/V.

Horaris: Aproximació 15',via 1 hora i mitja, baixada 20'.

Grau obligat: IV+/A1+,amb pitons IV+/A1.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant i la veritat és que passes per racons molt macos. Del final de la via anar a l'esquerra, seguint una pista arribem a un gran pla amb una casa de pagès. Més endavant localitzem un grau pel qual baixem fins a la carretera on hem estacionat.

Via Laura Garcia a Sant Jeroni.

Molt bona via plaquera, l'hem trobat un punt més exigent que la veïna Excelsior. Roca boníssima i tirades mantingudes. Si no us mola l'Ae la pedalada de la segona tirada us pot avorrir encara que els passos són ben llargs i ens faran pencar fort tant al primer com al segon. De bon combinar amb qualsevol altre de la paret.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. L'inici de la via el localitzem uns vint metres a la dreta de la clàssica Canet-Rosales-Alonso.

Material: Cintes exprés i dos estreps. Nosaltres hem posat l'Alien verd a l'inici i al final de la segona tirada.

Grau obligat: 6a+/Ae. Amb una tramposa i/o ganxo potser la cosa canvia.

Descens: Bàsicament tenim dues opcions: a peu o rapelant per l'Excelsior.

Baixada a peu: Acabar de pujar a dalt de la Roca del Teix i tirar un ràpel ( sabina ) a la bretxa de la dreta. Des d'aquí escalar un vistós díedre ( IV-,sabines ), escalem l'aresta de l'esquerra ( III ) des del cim de la qual flanquejem sense massa dificultat fins al camí que puja a Sant Jeroni. Seguir-lo de baixada fins al coll on neix la Canal de Sant Jeroni ( línia elèctrica ) per la qual baixem fins al Camí de l'Arrel i per aquest arribem al Refugi de Santa Cecilia on hem aparcat.

Baixada rapelant: Des de la R3 crestejar ( III ),xapar un espit i a sota del bony final localitzar un bolt amb un cable que ens assegura per arribar a la R4 de l'Excelsior per on hem baixat amb dos ràpels.