Trempant t'empaito a la Palleta.

 

Molt bona via esportiva formada per dues tirades que acaben enllaçant amb la Pere Segura.La primera tirada l'hem trobat mantinguda i tècnica mentre que al segón llarg el tema afluixa una mica però tampoc val a badar. En tot moment la roca és de primera i els espits,un pèl caducats,són a una distància que obliga a escalar sense arribar a ser una via exposada.

Accés: Aparcament al Restaurant de la Vinya Nova,el Bruc.
Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns doscents metres.Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra.Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga.Quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent. Una miqueta més amunt de la Terra de Nómades hem de sortir clarament del Torrent ( esquerra grimpada ) i seguir una mena de vira ( és camí amb un tram de cordes fixes ) fins a la base de la Palleta. Alguna marca verda,superades les cordes arribem a la base de la paret.La nostre via és la linea de bolts que hi ha a l'esquerra de la Pere Segura ( espits i placa conmemorativa ).
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdós inclosos 
Orientació: Primer llarg a l'ombra fins la una,la resta al sol de 11/12 fins a les 3.Cara

 Est.

Horaris: Aproximació 30',via i rapel2 hores i retorn de la base a l'aparcament 30'.

Grau obligat: 6a+/A0.

Material: Servidor ha estat capaç d'entaforar un Alien groc i un pont de roca a la segona tirada. Per baixar el grau obligat segurament amb pedals,ganxo i pànic farem feina. Si rapelem per la mateixa via i volem afegir un tercer espit als ràpels anirà bé dur cordino i maillón.

Descens: Nosaltres hem baixat en dos ràples de 40 per la mateixa via. Si arribem al cim

 per la Pere Segura tenim la opció de baixar en dos ràples pels per la Tuaregs: R4-R2 50 i R2-terra 60 justos.No calen recanvis ( dos bolts amb anelles ),es poden fraccionar.

Ressenya: Parce,moltes gràcies!.

Data de l'ascensió: Agost 2.023

Esperó dels Falcons a la Falconera.

 

Bon itinerari esportiu que va per les típiques plaques de forats del Montsant.La primera tirada fa de filtre,hi ha qui l'esquiva entrant per la Primavera i flanqueja a la primera reunió.Està reequipada amb parabolts,semblaria que a la primera tirada s'han canviat alguns pitons per bolts i d'altres claus simplement s'han eliminat,de manera que la primera assegurança de la via no és un clau sinó un parabolt.Cordades molt fanàtiques poden escalar fins la quarta reunió,rapelar i fer la Primavera fins dalt.

Accés: La Morera de Montsant,a 10' de Cornudella de Montsant.Cal estacionar a la part alta del poble just sota una antena.

Aproximació:La via és perfectament visible tant des de l'aparcament com durant tota l'aproximació,a més els camins que porten als graus estan perfectament retolats.

Des de la part alt de la Morera,vora les amtenes, prendre el camí que mena al Grau d'en Carrasclet.Al cap d'uns 15' arribarem a una cruïlla on deixarem el camí que ens duria al Grau d'en Carrasclet i girarem a l'esquerra seguint el camí que condueix al Grau dels Barrots.Seguirem aquest camí uns 15 minuts més fins a trobar un petit avenc/forat sorrenc.Aquí deixem el camí i agafem corriol a l'esquerra per sota unes parets.La feixa de sota la via te un accés per l'esquerra.La primera linea a l'esquerra de la Primavera,parabolts daurats visibles.Abans del primer parabolt no hi ha el pitó que marca el croquis.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 45 minuts,via 3 hores i baixada tres quarts d'hora.

Grau obligat: 6a/A0.

Material: Nosaltres hem emprat una desena de cintes exprés així com els Camalots 0.5 i 0.75 que només hem disparat a la primera tirada.

Descens: Del final de la via baixar per un bon camí senyalitzat a l'esquerra cap el Grau d'Agnet superat el qual arribem a La Morera en uns 40' des del cim.

Ressenyes: Ignasi Manzanares i Jose Walero.Moltes gràcies!.

Data asecnsió: Setembre 2.021

Jazz Watusi al Serrat del Moro.

 

Bonica via de plaques amb un tram de díedre que dona varietat a l'assumpte. Si som ràpids la podem combinar amb les seves veines Han Solo i Bestie Boys, d'aquestes tres la Bestie Boys ens ha semblat la més exigent. Roca sanejada per no patir malgrat que en algun punt te el tacte poc agraït de la cara nord, el final de l'itinerari està molt ben resolt.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana. Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual comencem a remuntar. Hem d'estar atents a prendre un corriol a ma esquerra just abans d'una escala de fusta. Queda més amunt que el peu de via de la Han Solo i Bestie Boys.

Peu de via en una placa amb parabolts visibles i una fissura a la dreta.

Horaris: Aproximació 25 minuts, via 3'5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Material: Dotze cintes i un Alien vermell per la quarta tirada.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Nordoest,em sembla que només te sol una estona a la tarda.

Descens: Des del final de la via hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

Data de l'ascensió: Abril del 2.024

Joan Badí Lladós a l'Agulla del Saltet.

La primera tirada ens ha semblat mantinguda,obligada i fregant l'exposat per arribar a la segona assegurança, en aquest tram convé que l'assegurador estigui molt al cas perquè si no s'assegura al mil·límetre hi ha possibilitat de tocar a terra en cas de caiguda. Superat el primer llarg no hem sabut trobar els parabolts de la segona tirada i hem escalat el traçat que marca el croquis però assegurant-nos amb el nostre material.D'aquesta manera ens ha quedat una via curta però ben complerta.

Accés: Estacionar a l'aparcament habilitat per anar a Can Jorba si pretenem arribar a l'inici de la via escalant la Miranda i l'Agulla de Can Jorba. Si pel contrari volem aproximar caminant pel Coll del Musset ens convé aparcar a la Vinya Nova, a ma esquerra.

Aproximació: La primera opció seria escalar una via a la Miranda de Can Jorba i seguidament a l'Agulla de Can Jorba, per baixar a la Canal del Joc de l'Oca i quedar just a la base de l'Agulla del Saltet. L'altre possibilitat és pujar caminant al Coll del Musset, baixar per la Canal del Migdia i quan comença la Canal del Joc de l'Oca tindrem l'Agulla del Saltet a ma esquerra.

Situats a peu de paret anem cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via.Veurem un parabolt alt seguit de dos pitons amb cordino ( bong i v ).

Horaris: Aproximació caminant deu ser una hora mentre que escalant entre tres i quatre hores. Per fer la via i rapelar-la en hi hem estat una hora mentre que de peu de via al cotxe hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Oest,el sol hi arriba a partir de la una aproximadament.

Grau obligat: 6a.

Material: Si es troben els parabolts de la segona tirada es deu fer només amb les cintes, com que no les hem trobat hem farcit aquest tram amb un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.Pot anar bé una tramposa per la primera tirada i cordinos de recanvi pels ràpels.

Descens: Hem desgrimpat del cim amb compte fins a una instal·lació antiga ( dos bolts amb cadena i anella )d'on hem fet un sol ràpel de 60 fins al terra.

Data ascensió: Setembre 2.023

Puigmal al Cavall Bernat.

 

Històrica via que m'ha vingut de gust repetir una vintena d'anys després d'haver-la escalat amb la Raquel. La veritat és que un itinerari molt bo que no em faria res tornar a fer per tercera vegada. Aprofito l'avinentesa i faig una piada amb cara i ulls per ampliar i actualitzar la informació. Encara que es tracta d'una ascensió que no necessita presentació en farem cinc cèntims per si hi ha algun despistat a la sala.

La primera via del mon mundial on es van emprar expansions que van permetre superar les plaques somitals. A una primera part arbrada i no massa agraïda l'hi segueix un díedre que seguirem fil per randa fins espetegar a una xemeneia. La primera part d'aquesta es deixa fer prou bé però després la cosa trempa més del compte, alguns trauran el pedal i d'altres els estreps però tots gaudiran d'un ambient extraordinari. Superat aquest potent obstacle desplomat encarem l'escalada d'un aeri esperó que esdevé la culminació d'un itinerari totalment recomanable.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta, veurem un seguit de cartells que ens adverteixen que s'han retirat les cordes fixes. Grimpem uns primers ressalts i quan la vegetació s'obre veiem el nostre objectiu a la dreta, sortim de la Canal del Cavall i grimpem per una la canal arbrada de l'inici de la via. Nosaltres hem arribat desencordats a la R0, es farà millor o no en funció de la fermesa de les arrels que anem trobant. La R0 resulta un pèl incòmode per equipar-se, millor arribar-hi equipats.

Horaris: Aproximació 30 minuts, per fer la via quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora quinze.

Orientació: Nord est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes divuit cintes exprés,un parell de plaquetes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 5.Els dos friends més grans ( 4 i 5 ) són per la quarta tirada,depèn de lo allargat que estigui un pont de roca que hi ha els farem servir o es quedaran a l'arnés.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla.

Data ascensió: Juliol 2.022

Ressenyes: Dels malaguanyats Escalatroncs i Desventurasymilagros. Moltes gràcies!

Directa Manel&Ita a la Bandereta.

 Una via amb ambient que mira de no fer massa nosa a l'arxiclàssica Cerdà Riera. Hi haurà qui pensarà que es tracta d'una monòtona burilada i haurà qui la trobarà una potent escalada lliure. Si anem a caçar xapes a la primera tirada hi trobarem el filtre. Compte a la tercera tirada a no acabar d'arribar a la reunió de la Cerdà Riera i encarar el mur de la dreta. El primer i el quart llarg hi ha qui els ha aconseguit íntegrament en lliure amb una dificultat de 6b+.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€, sis en cas de no estar federats. L'horari de pagament és de 8 a 18.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles passant pel damunt de la Paret de la biga. La traça ens deixarà al peu de la clàssica Cerdà Riera que la reconeixerem per ser una gran explanada. Una vintena de metres a l'esquerra hi trobem el nostre objectiu. Parabolts visibles,a sota el company fent els primers metres de la via:

Orientació: Nord Oest, ombra fins les dues aproximadament.

Horaris: Aproximació 30 minuts, via 3 hores i retorn a Can Massana tres quarts d'hora.

Grau obligat: 6a+/A1e concentrat al primer llarg.

Material: De bones a primeres passarem amb un pedal i una vintena de cintes exprés i  tres friends pel tram comú amb la Cerdà Riera. Al segon llarg hi manca la xapa en un parabolt del 8 i hi ha la femella collada, hi entra un escanya burins molt fi o en el seu defecte dur una clau per afluixar la femella.

Descens: La darrera reunió la podem fer en dos caps de burí que hi ha al terra o en una alzina prou bona. Des de l'alzina ( sense vaga ) fem un ràpel de 10 metres a la canal entre al Bandereta i l'Agulla dels Espeleólegs, pot haver-hi una corda fixe. Baixem per la canal a la dreta, al final una mica estreta però amb una corda fixe o si falta es pot fer un altre ràpel curt (20?).Acabada la canal ja trobem un bon camí senyalitzat amb punts vermells que seguirem a la dreta fins a retrobar el camí de l'aproximació a Coll de Guirló.

Ressenyes: Dels mateixos Manel&Ita, moltes gràcies pel blog parella!!.

Xavier Rabat al Cavall Bernat.

 

No està malament si abans s'han escalat les altres més clàssiques del Cavall,a nosaltres ens ha agradat força.Està reequipada amb bolts però el criteri distància/dificultat no és el mateix a tota la via:trams de V que es poden fer amb A0 i excursions en passatges de 6a,m'imagino que al llarg de l'itinerari hi havia un munt de ploms que han anat saltant i explicarien aquests distanciaments de xapes.Menció especial a la sortida de la tercera reunió,on hi ha un tram d'uns 5 metres de 6a assegurat amb dos ploms,el segón dels quals te el cable trencat.Bon ambient i sense llargs de tràmit.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. Remontem la canal fins el mateix peu de via,a l'esquerra de l'Anglada Guillamón.Inici en un díedre/fissura al damunt del qual es veu un parabolt.

Material: Nosaltres hem fet servir 18 cintes exprés, un estrep per persona i un Camalot de l'1 per assegurar els primers passos de la via però crec que hagués anat millor un 0.75.No seria mala idea dur eines per canviar i/o possar algún plom.

Grau obligat: 6a+ obligat a la segona tirada,semblava que quan es va reequipar es va modificar el traçat de la via.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35', per fer la via hi hem estat unes quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora i quart, contant que la Canal del Cavall està desequipada.

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Parce i Jose Walero,moltes gràcies!

Directa Est al Pic del Valleta.

Guapa via esportiva en un entorn d'alta muntanya, es troba pràcticament equipada i es posen pocs ferros però variats. Prou variada amb trams de placa i alguns de fissura/díedre. Nosaltres l'hem fet després d'escalar la Pelaroques fins la quarta reunió i queda una combinació ben xula. La roca és bona malgrat algun tram de liquen. Hem enllaçat la quarta tirada i la cinquena.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,uns cinc metres més amunt del peu de via de la Pelaroques, veurem un parell de parbolts fixe en una placa.

Grau obligat: V+/6a

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i unes setze cintes exprés si enllacem, sinó diria que amb dotze fem. Les reunions són de dos bolts sense anelles.

Horaris: Sis hores de cotxe repartits a parts iguals: aproximar, via i baixar

Orientació: Sud est, te sol fins les dues.

Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.

Reina d'Escòcia al Bisbe.

Si no som vuitgradistes o no ens agraden les pedalades aquesta no és la nostre via ja que pràcticament la meitat del recorregut és Ae.

Tot i així hi ha pasatges en lliure ben xulos i la ruta gaudeix d'un gran ambient a la seva part central. La primera tirada és selvàtica però no presenta problemes.

Aproximació: Comença uns trenta metres a la dreta de la GAM.

Horaris: Aproximació des de Can Massana una mitja hora, per fer la via hi hem esmerçat unes quatre hores i del cim del Bisbe a l'aparcament hem trigat una hora.

Grau obligat: V/A1e.

Material: Una trentena de cintes exprés i dos estreps,amb una vintena també es pot fer perque a la cinquena tirada tot són parabolts i ens en podem saltar.

Orientació: Nord oest,ombra fins les quatre.

Descens: Acabem d'assolir el cim i baixem un parell de metres cap a l'Est a localitzar la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anelles ) d'on hem tirat un ràpel de 60 pel vessant sud. Aquest ràpel m'imagino que es pot fer més curt anant a la canal o es pot fraccionar en algun arbre.El ràpel ens deixa al coll amb la Monja, si anem cap a l'Oest passarem per sota de la Monja i després per sota del Dit fins que anirem a espetegar al camí que va del Refugi d'Agulles al Pas de Port.

Ressenyes: Xavi Diez,Jose Walero i Joan Asín per aquest ordre.Moltes gràcies!!!.

Pelaroques al Pic de la Valleta.

 

Malgrat alguna feixa la via te trams guapos, nosaltres l'hem escalat fins la quarta reunió des d'on hem rapelat i hem fet la Directa est quedant així una bona combinació. La dificultat de la topo són passos de bloc i la resta del llarg sol ser bastant més fàcil. 

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,en una mena de terrassa a la dreta d'un gran bloc que forma un díedre on veurem un parell de parabolts daurats Kop de gas. Uns cinc metres més amunt veurem el parabolts fixe de la Directa est.

Grau obligat: 6a/A1 concentrat als primers metres de via que han estat els que ens han fet espeternegar més.

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot de l'1. El Camalot del 4 només l'hem fet anar per assegurar millor el 6b de la quarta tirada,el pas es fa mig metre per sobre el parabolt,de costat i no acaba de ser vertical: clavada segura. Els ràpels són de cordino i maillón,preveure recanvis.

Horaris: Aproximació 2 hores,fer la via fins la quarta reunió i rapelar 4 hores.

Orientació: Sud est,te sol fins les tres.

Descens: Hem rapelat de R4 en tres ràpels d'uns 45 metres: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.Aquests ràpels són força bons però la prudència convida a baixar amb les cordes plegades per netejar el terreny de possibles blocs i vigilar de no tenir gent per sota

Maria Brizard als Tres Consellers.

 

Una manera una mica més complicada que l'Aresta Ferbos per escalar aquest cim. A mig camí entre una via i una cresta,més per amics de les xiruques que del magnesi. Hi ha trams aïllats prou xulos. Molt de compte amb la roca a la part final de la segona tirada ja que va de pet a la primera reunió.

Accés: Estany de Cap Long.

Aproximació: La via és ben visible des de l'estany/embassament de Cap Long. Creuem la presa a la dreta i prenem un sender ben costerut direcció al Coll del Gat. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí que puja al Coll del Gat i agafar el que marxa a flanc cap a l'esquerra en direcció a la Vira Batan,poc evident malgrat que te marques vermelles. Anem flanquejant per sota del Ramougn i una mica abans d'arribar a sota del Neouville trenquem de nou a l'esquerra cap a la cara sud del Pic dels tres Consellers. Gran entosta de la segona tirada ben visible,atac a la seva vertical. 

Material: Cordes de 60,vuit cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Piolet i grampons entre útils i imprescindibles segons la neu que hi hagi tant per accedir a la paret com per baixar per la Vira Batan.

Orientació: Podria molt ben ser Sud.

Horaris: Aproximació una hora i mitja. La via l'hem enllestit amb un parell d'hores que és el que hem trigat a baixar.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba a pocs metres del cim dels Tres Consellers. Des de la darrera reunió acabem de grimpar a la cresta,nosaltres això ho hem fet desencordats. Un cop aquí desgrimpem a ma dreta (II) fins al coll amb el Neouville.En aquest punt trenquem a ma dreta a través de la Vira Batan que ens deixarà a la tartera de peu de paret per la que hem aproximat. A destacar tres coses d'aquesta vira:

1) Les cordades que puguin estar fent la cresta dels Tres Consellers poden tirar-nos pedres: casc posat i el màxim d'arrambats a la paret.

2)  A la part final quan la cosa es complica hi ha dues instal·lacions ben modernes de ràpel.

3) Justament en aquesta part final de la vira hi pot haver neu i pot anar bé dur ela grampons i/o piolet.

Bestie Boys al Serrat del Moro.

La placa de la part superior és molt bona i la fissura inicial també ens ha agradat. Tenint en compte que la via és bastant recent caldrà anar amb molt de compte amb la roca del segón i sobretot del tercer llarg,pur crocanti de cara nord on hem fet la nostre aportació a l'ingent feinada dels aperturistes.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat,passem per la base de la Han Solo i uns cinc metres més enllà localitzem el nostre inici.Díedre amb un pitó vermell.Superat aquest primer clau i el posterior parabolt cal anar a l'esquerra a buscar una fissura ample molt llaminera i no a la dreta per les xapes de la Han Solo.

Grau obligat: 6a.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 tot repetint el 2 i el 3 així com unes quinze cintes exprés i un estrep.

Horaris: Aproximació vint minuts, per fer la via 5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Orientació: La part superior te sol a partir de les 4 ,a baix no se si n'hi acaba d'haver mai.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta. Cecilia.

Roca Sanz a la Cadireta del Diable.

Escalada plaquera tirant a fina amb algun pas puntual d'apretar. La roca en general és bona però hem de tenir en compte que la via no es fa massa i pot petar alguna cosa petita. M'ha semblat que l'equipament és força generós però hi ha algun pas de V+ exposat i algun tram de IV amb les xapes prou espaiades. La xemeneia final aporta el toc de varietat.El col·lega que està més fort que el vinagre l'ha forçat en lliure sense cap esbufec i ha proposat els següents graus:6a+,6a,IV i 6b+.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba espetegant al peu de via de l'Aleix a la Punxa. Uns metres abans d'aquest inici pugem a la vora de la roca fins espetegar a l'inici de la GEEB, uns cinc metres a l'esquerra d'aquesta via trobarem el nostre inici: placa parabolada amb una fissura diagonal a l'esquerra.

Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem grapar tot i un pingo de deu metres de corda per arreglar el ràpel si pretenem rapelar per la mateixa via.

Orientació: Probablement sud-est.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via i rapelar-la unes tres hores. Per tornar al cotx hi deu haver una mitja hora.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: DelRapelant per  final de la via anar a l'esquerra a caçar una instal.lació una mica mal girbada: un bolt i un munt de burins. Daquí fem un ràpel de 50(?) fins la tercera reunió,compte en recuperar la corda millor dur un bon pingo d'una desena de metres per treure en fora aquesta reunió. Aquí farem dos ràpels més de 45/50 (?): R3-R2 i R2-terra.

L'indi solitari a Narieda Nord.

Bona via esportiva o combinada segons el nivell que tinguem. Prou llarga i mantinguda, mercès a l'abundant equipament al que ens te acostumats l'Indi podem apurar sense patir gens. Parlant de l'estil de l'aperturista ens ha semblat que l'itinerari està molt ben trobat i l'escalada és ben còmode gràcies al llamp de pencada que s'ha fotut l'Indi. Es deuen poder enllaçar la majoria de tirades però davant dúiem una cordada amb simple de 50 i han fet totes les reunions. Suficientment freqüentada els dies de calor com per portar algun pla B. Els col·legues que van forts l'han fet tota en lliure menys uns passos de la quarta tirada que algú ha comentat que surten sobre el 7a.

Accés: Hem d'aparcar a l'entrada de Figols aparcament a ma esquerra venint de Coll de Nargó.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem la pista què puja cap a la Roca Narieda. Primers metres asfaltats després pista, passem la tanca (ara oberta). Seguim la pista fins a trobem  a l'esquerra la drecera de baixada, pal amb marca groga, seguim per la pista i a la propera corba a esquerra, trobarem una fita on surt el corriol què ens porta a peu de paret. La via comença a l'esquerra IS pintat a l'inici.

Horaris: Aproximació 30',via 6 hores i per baixar 45'.

Orientació: Nord, te ombra fins cap allà les cinc de la tarda.

Grau obligat: V+/6a.Com que és una via equipada si no es va còmode en aquest grau ens faran servei les eines de trampeig.

Descens: De la R10 pugem per bosc direcció sud, trobarem fites què ens porten al cim, baixem fins a uns cartells on ens indica el camí què ens porta a la pista. Trobarem dreceres què tallen la pista.

Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Asín mentre que el dibuix és d'en Joan Vidal amb anotacions dels Galls. Gràcies a tothom per la feina!.

Ressenyes dels Cingles del Vilar.

 

Sector orientat a l'Est amb ombra a les tardes i dotat de cinc fissures d'una quinzena de metres. Les rutes estan netes de ferro,només les roles i un químic de progressió.

A Calders agafar la B-124 direcció Monistrol de Calders. Més o menys a meitat de camí veurem l'Hotel Caní del Vilà. Aparcar uns metres enllà en un aparcament per una desena de cotxes a ma dreta. A l'esquerra s'hi veu un talús amb una malla.

Recular uns metres per la carretera,passat el talús i localitzar una traça al costat d'un torrent. Seguir aquesta traça fins a situar-nos sobre el telus on hi ha el relleig de peu de via.Químics a mode de R0 a sota de cada via i línea de vida.

Amb dos jocs des de l'Alien blau al Camalot del 3,algún tascó i uns guants d'encastar anirem sobrats.

Ni pensaments de pujar-hi amb canalla o gossos ja que el peu de via és una estreta cornisa amb caiguda directa a la carretera.

La roca és bona sorra però entre la pencada del dúo Pablo i Parrella i que les vies són de fissura fins i tot un cagat com un servidor pot escalar-hi.

D'esquerra a dreta ( tal i com arribem):

1) Fissura Declivi 6a+

2) Fissura Pantuco 6b+

3) Fissura Parrella 6b+

4) Fissura Pirates del Moianès 6b

5) Fissura Sorralta 6a+

Via Mimi o Mireia Directa al Roc de Ponent.

 

Oberta minimitzant les expansions en resulta una escalada entretinguda, variada i prou sostinguda. La pega és que entre que és cara nord i que semblaria que no s'ha repetit en alguns trams hi ha líquens. Degut a que és una via poc repetida jo aniria amb compte amb la roca. Nosaltres hem partit la primera tirada fent reunió a l'alzina que hi ha damunt del díedre inicial. El mur del darrer llarg no hem sabut per on encarar-lo i l'hem esquivat flanquejant a la dreta i hem sortit per un mur assequible ( V) amb un gendarme llaçat per on pujava una altre via.

Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilòmetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilòmetres i just passar una cabana oberta però en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra.

Aproximació: Pugem per la pista uns dos-cents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remuntar aquesta tartera, hi ha pals indicadors de l'"Itinerari Geològic". Assolim l'evident peu de via de l'Aresta GER,aquí hem de trencar a l'esquerra un centenar de metres. Nosaltres ens hem embardissat una mica i  hem fet alguna grimpadeta. Díedre evident amb parabolt visible, vegeu la primera foto.

Material: Unes catorze cintes exprés, dos estreps, quatre tascons ( dos mitjans i dos micros ) així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: Esquivant el mur final per la dreta com hem fet nosaltres es passa amb V+/A1,és de suposar que el mur final dona el grau de 6a+ obligat que proposen els aperturistes.

Horaris: Conteu mitja hora fins a peu de via, unes tres hores d'escalada i mitja hora més de baixada.

Orientació: Nord oest, sol a partir de quarts de tres.

Ressenyes: Aperturistes ( Galls ) i Enric Ferré Grinyó. Molt agraïts!.

Ressenyes de la Placa Totem.

 

La Placa Totem es situa a la part més alta de la Pastereta.Es tracta d'una planxa vertical on hi trobem cinc vies esportives de 60/70 metres,nosaltres les hem escalat totes en dues tirades potser sigui factible escalar-les sense fer reunió.Molt xules,són vies de placa mantinguda amb una part baixa més de colocació i la superior més aviat física.

Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint i a uns 50 mètres de la paret anar a l'esquerra arran d'un totxillo,estassat i amb un parell de cordes fixes.