Ressenyes de la Placa Totem.

 

La Placa Totem es situa a la part més alta de la Pastereta.Es tracta d'una planxa vertical on hi trobem cinc vies esportives de 60/70 metres,nosaltres les hem escalat totes en dues tirades potser sigui factible escalar-les sense fer reunió.Molt xules,són vies de placa mantinguda amb una part baixa més de colocació i la superior més aviat física.

Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint i a uns 50 mètres de la paret anar a l'esquerra arran d'un totxillo,estassat i amb un parell de cordes fixes.

Electric Ladyland a l'Aeri.

 

Gran clàssica d'aquesta paret amb la famosa llastra que fa anys que diuen que baixarà i de moment continua enganxada a la paret. La resta de la via discorre per díedres i alguna placa  bonics d'escalar però amb la roca a vegades una mica terrosa.Nosaltres ens hi hem deixat caure al final d'una primavera especialment plujosa i hem gaudit de la força vigorosa de la vegetació.Hem fet les enllaçades tal i com marca la ressenya.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el Camí de l'Arrel a ma esquerra ( G.R. ).Superada la vertical de la Paret de l'Aeri prendrem la Can de l'Aeri,més o menys a quinze minuts de Santa Cecilia. Superem un seguit de ressalts gràcies a unes cordes fixes i una mica abans d'arribar a la base de la paret veurem uns graons així com uns cables a ma dreta. Amb l'ajuda d'aquests cables transitarem per les lloses que hi ha a la base de l'Aeri. Fins la base de l'evident fissura arbrada per on discorre la Pany Farrera.Per assolir la R0 ( parabolt+burins) ha una grimpada fàcil però exposada si la fem desencordats.

Restriccions: Alguns anys no hi deixen escalar de Gener a Juny.

Material: Un estrep, una plaqueta recuperable, un escanya burins ,unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la llastra pot anar bé doblar el 3 i/o dur el 4, a la tirada prèvia els tascons semblava que quedaven de nassos per reforçar els pitons vells.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 45',via 5 hores i baixada 1 hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Del final de la via seguir per sota d'una roca fins espetegar a un corriol i pujar direcció al cim de Sant Jeroni, a la proximitat del cim prendre un corriol que baixa cap a la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ) i per aquesta canal baixar fins la carretera.

Ressenya: Arañitaescaladora,moltes gràcies!.

Cerdà Pokorski a la Quarta de Trinitats.

 

Bona combinació de díedre a la primera tirada i placa després.Crec que en el seu dia era un itinerari prou popular i que mica en mica es va anar deixant de fer. La roca hi és bona però hi ha alguna bardissa emprenyadora al primer llarg. Precisament val a dir que en aquesta tirada a mi em preocupava no ser capaç de veure el punt on deixar el díedre per anar a l'esquerra però des del díedre es veu la role de burins a l'esquerra. Malgrat que el díedre s'assegura molt bé es podria aprofitar alguna expansió de l'itinerari esportiu que hi ha a l'esquerra. En acabar podrimer fer: la Normal al Pito del Sereno, seguir per l'Aresta Est al Sereno i culminar amb la Normal al Pebrot.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Justament a l'esquerra de l'ermita hi ha un sector esportiu i l'evident díedre que ens ocupa.

Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A1.

Material: Tres plaquetes recuperables,un grapat de tascons així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. No faran cap nosa unes tissores de podar per la primera tirada i uns cordinos de recanvi pel ràpel.

Descens: Un ràpel de 25 metres a ma esquerra que ens deixa a la canal amb el Sereno per la qual retrobem ràpidament el peu de via.

Via 2.006 al Cor de Be.

Malgrat ser un itinerari curt m'ha semblat una bona opció per petjar aquesta bonica talaia montserratina. Te dues parts ben diferenciades: l'entrada tant potent com farcida de ferro i la continuació que és ben senzilla però on no val a badar.Nosaltres l'hem escalat en una sola tirada d'uns cinquanta metres.A combinar amb alguna de les seves veïnes com l'Agulla Vista o l'Agulla del Miracle ( Via Normal ) o per fer quan baixem d'algun itinerari de la cara nord: Peter Pan, Pa Siempre, Lola Vaqué...

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle, seguim el camí a l'esquerra cap a Frares/Coll de Port ,la primera agulla que trobem és la Roca del Miracle i la segona el Cor de be. La via comença a l'esquerra del tot del vessant sud,just després d'un pronunciat balmat en un bloc que forma un díedre. Espits del 8 daurats en perfecte estat i visibles des del mateix camí.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 50 minuts,per fer la via i el ràpel una hora.Amb quaranta minuts tornem a ser a l'aparcament.

Material: Quatre expressos si fem reunió o vuit si escalem la via d'una sola tirada. Pot ser útil un estrep per estalviar-nos el lliure inicial. Malgrat les minses assegurances de la via hem estat incapaços d'afegir ferro a l'itinerari.

Grau obligat: V/A1e. 

Descens: Nosaltres hem baixat per la via amb un sol ràpel de 45 metres per la mateixa via. Un bolt i un espit anellats. També hi ha qui fa un ràpel més curt guiant la corda vers la canal de ponent crec.

Ressenyes: Escalatroncs i Col·leccionista de vies. Moltes gràcies a tots dos!.

Via del Corb a la Roca Gran d'en Ferrus.

 

Via d'aventura prou guapa,amb trams de bona roca i escalada mantinguda alternats amb d'altres de més rostollet.Molt equipada als trams per sobre de V+ i pelada per sota del V.Les expansions emplaçades són burins i alguns espits a totes les reunions,tot antic i rovellat però semblaria que sense massa us per les poques repeticions de la via. A la tercera tirada cal fer un acte de fe i anar en diagonal ascendent a l'esquerra per una placa fina fins enllaçar amb l'Estrella del dia. Justament la darrera assegurança d'aquesta tirada és un clau enlloc d'una expansió. Al quart llarg només hem trobat el primer burí que marca la topo,després diagonal ascendent a esquerres fins a un díedre amb pans d'herba damunt del qual i a la seva esquerra hi ha la R4.

Accés: Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Si no disposem de 4x4 és millor estacionar en aquesta cruïlla en cas contrari podrem avançar uns metres més per la pista fins que uns blocs ens barren el pas. 

Aproximació:Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. Quan arribem a l'alçada de la paret busquem corriols molt desdibuixats que ens deixen a peu de paret. Pugem una mica fins a trobar el peu de via, on hi ha un petit pi invertit amb un cordino.

Horaris: Aproximació 25', via 5 hores i descens 1'5 hores.

Material: Unes dotze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. 

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al tercer coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.

Ressenya: Parce,mil gràcies!!

Via Martí Andreví al Ditet.

L'inici no és massa reeixit ja que escalem mig per la roca mig per una canal terrosa amb arbres que no estan prou morts per fotre'ls abaix ni massa vius per constituir una ferma assegurança. Superat aquest breu tràngol ens trobem amb un escalada plaquera per un esperó ben aeri i dotat de bons agafadors.Ideal enllaçar amb la Via del Jabato o l'Aresta Brucs a la Fàcil.

 

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homònim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit ja veurem el nostre objectiu a ma dreta.Deixem el camí i per on millor podem arribem al peu de via. Esperonet secundari tombat amb una canal arbrada a ma dreta. Hi ha una petita sageta pràcticament esborrada,la primera alzina a ma dreta és morta i la savina del damunt te alguna branca xerracada.

 

 

Material: A banda de les sis cintes que es recomana a les ressenyes nosaltres hem emprat els Aliens groc i blau a la primera tirada. Al cim hi ha una instal·lació de ràpel consistent en dues petites sabines que hom ha triangulat amb una desena de metres de corda i que no estaria malament canviar. Si ens aventurem a fer el segon ràpel tampoc anirà malament arreglar-lo una mica per equalitzar les forces.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.

Grau obligat: IV+/A0.

 

 

Orientació: Oest.

Descens: Des del cim fer un ràpel d'uns deu metres fins al coll amb l'Agulla Fàcil.En aquest punt cal realitzar un segon ràpel de seixanta metres fins la base de la cara sud de la Fàcil. Aquest ràpel a mi no m'ha fet gaire gràcia: es fa d'una alzina mig descalçada i d'una sabina no gaire gran que està arrelada al mateix pa de terra que l'alzina. Si volem evitar aquest segon ràpel em sembla que es pot grimpar per l'aresta oest de la Fàcil fins al seu cim ( III,60m?).

Ressenyes: Germans Massó, Col·leccionista de Vies i Lanochedelloro. Moltes gràcies!!.

Wilkenny al Roc d'en Rosell o Paret de la Ruïra.

 

Recomanable per cordades aventureres a les que no els hi fa res anar creuant feixes i amb prou bagatge per escalar sobre un rocam que a voltes demana certa cura. A la via l'hi calen repeticions per acabar-se de sanejar malgrat el llamp de pencada que s'hi endevina per part dels obridors.Donades les característiques de la paret no acaba d'agafar ambient però hi trobem algun passatge prou interessant i variat. El company, amb més criteri i metres que un servidor, l'hi va agradar més la veïna Xustiyou.

Accés: Cal deixar el vehicle al segon revolt d'esquerres que trobem un cop iniciem la pista de Fontalba. En aquest punt hi ha un petit aparcament per uns quatre cotxes. Crec que durant la temporada estival la pista resta regulada al trànsit i pot ser que no poguem estacionar a l'esmentat indret.

Aproximació: Creuar un pastor elèctric i un cami poc traçat sense perdre desnivell anar planejant fins a trobar la baixada al torrent d'en ruira...algunes fites posades.Un cop al torrent cal remuntar una mica fins a veure l'inici de la via en un característic c deanal/xemeneia amb arbres llaçats visibles.Veure la següent fotografia:

Orientació: Sud.

Material: Una dotzena de cintes desplegables, doble corda i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.  

 

Horaris: Aproximació 10',via 4 hores i descens 50'.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Nosaltres hem baixat a l'esquerra,Oest direcció a la pista de Fontalba que és ben visible,al contrari del que diu la foto.

Des del final de la via fer uns trenta metres de cresta i baixar cap al Torrent de la Ruira.Un cop al torrent l'hem seguit de pujada fins que hem trobat una estassada que marxava a l'esquerra ( Oest ). Seguirem aquesta traça cap fins anar a parar a una pista que desmboca a la pista de Fontalba,uns 3 km. per sobre d'on hem estacionat.

Mambo a la Paret de Zaratustra.

La penúltima tirada és excepcional,la resta de la via entre el rostollet i el rostoll plus.Si més no aquesta ha estat la sentència dels companys que són del morro fi i amb més criteri que el qui escriu.Hem enllaçat les dues darreres tirades però no es gaire recomanble ja que a la sortida al cim hi ha força roca trencada i la penúltima reunió està apartada de la linea de caiguda, no com l'avanpenúltima.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito. I just després d'aquestes vies comença la Mambo: canal-xemeneia amb arbres llaçats.Veure la següent foto.

Orientació: Sud est,sol a partir de les dues.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.En alguna banda es recomana dur un 4 així com repetir fins al 0.75.Si teniu cordinos per abandonar en aquesta via hi ha un munt de ponts de roca per deixar llaçats.Un xerrac per podar la sabina que cal creuar a la primera tirada no seria sobrer.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 15',via 2.5 hores i baixada 25'.

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: La original així como la foto de la primera tirada son del blog Rocacalenta i la segona és de Romanticguerrer.Moltes gràcies!.

Kriptonita a la Paret de Zaratrustra.

Una via molt ben trobada, oberta per un dels representants de l'escalada autèntica, aquí però s'ha estovat el tema i hi ha prou ferro, si més no als trams per sobre de V. Per sota d'aquest grau estem a la misa del diumenge, hi ha òsties per tothom. Itinerari ben sostingit i rodó malgrat alguna feixa molt esporàdica. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traces la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interessa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito.Uns metres més enllà trobarem el nostre peu de via,reconeixible per haver-hi un parabolt a uns tres metres del terra,fotografia:

Orientació: Sud Oest,sol a partir de les 2.

Horaris: Aproximació vint minuts,escalada 2'5 hores i descens 35 minuts.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75, hi ha qui empra un ganxo ample al tercer llarg. Ha anat bé dur cintes llargues i doble corda si més no per enllaçar el segon amb el tercer llarg. 

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: Si no m'equivoco és del propi Armand Ballart.

 

Via del Buitre a la Paret de Zaratustra.

 

Gran travesa que creua de punta a punta la paret de Zaratustra aprofitant un relleig intermitent, fins que aquest es dilueix i toca sortir al cim gràcies a una potent fissura.Alguns trams de roca delicada alternats amb altres de màxima qualitat,si es repetís amb més freqüencia segurament es sanejaria. Nosaltres hi vàrem ser un matí posterior a una bona ploguda amb l'esperança de que els sostres que l'hi fan de barret l'haguessin mantingut eixuta i la jugada va sortir bé. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret. Parabolts visibles. 

Material: Nosaltres vàrem emprar unes setze cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la penúltima tirada ens hagués anat bé repetir un 3 i/o dur un 4. Precisament en aquest llarg hi ha un bong que es belluga i que estaria bé repicar-lo així com dos ponts de roca que agraïriem trobar llaçats.

Grau obligat: Pel de primer 6a/A1 mentre que pel segón de cordada V+,amb algún pèndol potencial prou llarg en el IV/V. 

Horaris: Aproximació 10', via 4 hores i mitja.Per baixar del final de la via al cotxe mitja hora.

Orientació: Crec que sud oest,te ombra fins a quarts de dues.

Restriccions: De moment no n'hi ha però de Gener a Juliol probablement ens trobarem el niu habitat a R5 que dona nom a la via.

Descens: De Hi ha qui rapela de la penúltima reunió: dos ràpels equipats amb cadena i anella. Nosaltres hem baixat caminant.Acabada la via ens embardissem cap a l'esquerra i en lleugera baixada fins atànyer un corriol de baixada que ens permetrà assolir pràcticament el peu de via.

Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la fotografia d'en Jordi Ceballos. Mil gràcies!.

Via Talaia Apatxe Ajaguda del Coll del Muset.

 

Una potent proposta esportiva en aquesta bonica talaia monserratina. Típica via indiana on no cal patir perque el ferro quedi lluny ni per la roca, s'agraeix la pencada company!!!!. Nosaltres hi hem arribat havent escalat previament a la Miranda i a l'Agulla de Can Jorba, també hi podem fer parada de camí al Camell d'Ecos. A la mateixa paret també hi hem escalat la curiosa Meteora.

Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.

Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem un camí a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset. Un pèl abans del Musset ja veurem el nostre objectiu. Per rastres de pas arribem a peu de via on hi veurem una corrua de parabolts tot i que crec que el primer era força amunt.

Grau obligat: V+/A1e.

Material: Cintes exprés i un estrep. Recanvis llargs pel ràpel.

Horaris: Aproximació 45'(?),via amb  rapel 2 hores i retorn a la Vinya Nova 40'. Nosaltres hi hem anat després de fer una via a l'Agulla de Can Jorba i hem trigat una mitja hora. 

Orientació: Est.

Descens: Nosaltres hem fet un ràpel per la mateixa via. Fa dies i no ho recordo massa però em sona haver fet algun invent amb la reunió del cim. No estarà de més dur algun tros de corda per abandonar.

 

Via de l'Exiliat al Molló del Mig.

 

Itinerari amb més caminada que escalada,no acaba de tenir ambient malgrat que els resalts són prou trempats.Hem enllaçat les dues primeres tirades. Després hem acabat de fer metres al Sector esquerra i ens ha agradat força.

Accés: Hem d'anar a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins un petit aparcament a ma dreta amb un pi tallat,estacionem. 

Aproximació: Des d'aquí surt un corriol costerut que va guanyant alçada fins el Molló Gros. Anem seguint per la base de les parets fins asolir el peu de via,vegeu la fotografia de baix,assegurances visibles.És la via que hi ha més a l'esquerra del Molló del Mig,just abans d'arribar a la Cresta del Ninet.

Horaris: Aproximació 15',via 1 hora i per baixar 30'.

Material: Una desena de cintes llargues i un Alien groc per protegir el final de la tercera tirada.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Oest.

Descens: Carenar de manera evident fins a un pesebre metalic i aquí agafar un corriol a ma dreta de baixada fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Ui la que t'espera al Sòcol del Montroig.

 

La recordo prou guapa.Nosaltres la vàrem fer fot cosa d'un parell d'anys i estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. L'itinerari comença a la cornisa on hi ha els sectors Solàrium i Cova de l'Escaleta,on podem arribar escalant o caminant.Nosaltres l'hem escalat després de rapelar-la ja que acabàvem de fer la Via del dil·luvi. Hem enllaçat les dues primeres tirades la role està molt desplaçada a la dreta i no l'hem vist una mica de fregament peró queda una tirda guapa. Al tercer llag hem anat directes a la dreta a caçar la role del ràpel,compte amb el pèndol del segón.

Accés: Aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa, venint de Balaguer direcció Tremp.

Aproximació: Tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Aquí sota penjo un retratu de la via i mé avall una foto d'un Gall començant lo rut,moltes gràcies!!.Poc que trobariem pas les vies sense vosaltres!.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

Horaris: Aproximació caminant 25 minuts,via i ràpel 2 hores. Del peu de via al cotxe 20 minuts.

Orientació: No n'estic segur però diria que sud est.  

Grau obligat: 6a(?).

Descens: Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60 metres per la mateixa via.Compte que cal encertar el punt d'aterratge sinó ens tocarà nedar entre bardisses. Possibilitat de fraccionar el ràpel. Dos bolts amb cordino i una anella.

Ressenyes: L'accés i l'aproximació són de Benvinguts al Pradís mentre que la ressenya així com la foto de l'inici de Lo Gall.Moltes gràcies a tothom!!

Trinxats a la Trumfa.

Deu ser la via més fàcil i equipada de Sant Benet.A la primera tirada hi trobem espits mentre que de R1 en amunt parabolts. Cosa estranya la via no patina, suposo que la gent passa de pujar fins aquí per fer una via de dos llargs.Escalada de placa,per xalar si es va segur en el V/V+. Segurament siguin un pèl més exigents però és de bon combinar amb d'altres de Sant Benet: Aresta del Violí,Normal a la Mòmia, Normal a la Momieta, Pokorski al Cap de l'Elefant...

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Passem l'Ermita i després de deixar enrrera la Mòmia assolim la base de la façama est de la Trumfa. La via s'inicia a l'esquerra del tot,cal enfilar-se per una pendent amb vegetació abans d'iniciar l'escalada.

Horaris: Aproximació per la Canal del Pou del Gat 1 hora,pel Monestir 45'(?). Per fer la via i rapelar 1 hora.Del final del ràpel al aparcament de la Canal del Pou del Gat 1 hora,suposo que al Monestir hi ha una mica menys.

Material: Cintes exprés,em sona d'algú que posava un Alien.

Orientació: Sud est.

Grau obligat: V/V+. 

Descens: Un ràpel de vint metres per la cara nord. Aquest ràpel es fa sobre una savina que està una mica tocada per la sequera i no hi ha res per redundar.No se si és molt exagerat portar un cordino de deu metres i vincular l'arbre a la reunió final de la via o bé directament rapelar per la via abandonant material.

El ràpel ens deixa al camí de Sant Salvador, molt a prop del peu de via.

Ressenya: El dibuix és del Col.leccionistadevies mentre que la foto és de l'Escalatroncs. Moltes gràcies!.

 

 

Vacances Frustrades a la Roca Dolça.

Interessant proposta de tall esportiu malgrat que oberta des de baix. En algun punt concret de la primera tirada l'escalada es va forçant cap a l'esquerra,m'imagino que per evitar la veïna Maria Lluïsa que ja estava oberta d'abans.El final de la via ens deixa ben bé al peu del Pingüí on tenim diverses opcions: Xemeneia, Aresta Brucs, Hello Harry i Vull sortir d'aquest infern.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des del Coll de La Portella seguirem en direcció al Refugi per agafar la canal dels Cirerers. Pujarem per la canal fins poc abans d'arribar al Dàtil on girarem a la dreta per anar fins una balma molt ben arranjada,  des d'aquí anirem a la dreta fins arribar al peu de la via. Espits visibles amb sica a la femella que havien estat pintats de verd.

 

 

Material: Cintes exprés,pot ser útil l'estrep a la darrera tirada.

Horaris: Aproximació 35',via una hora i per tornar al cotxe 45'.

Grau obligat: V/A0. Segons els entesos és una via generosament equipada, però cal escalar entre xapes a la primera tirada.

 

 

Orientació: Sud est. Nosaltres hi vàrem ser a principis de Maig i a les 3 la via encara romania al sol.

Descens: Baixem caminant en direcció nord fins la base del Pingüí.En cas de voler rapelar preveure abandonar cordinos i maillón.

Ressenyes: Onaclimb, Manel&Ita i Baraldes. La foto de l'inici de la via també és dels Manel&Ita.

 

Amics del Conveni a la Miranda de Can Jorba.

La darrera aportació en aquesta emblemàtica paret del sud montserratí. Es tracta d'una escalada de placa amb trams ajaguts i un parell de murets més trempats. La roca és excel·lent mentre que l'equipament ,segons els entesos, és generós sense ser abusiu. Molt bon complement per allargar les escalades que acaben a la Miranda o bé com a variant de sortida de la Bego-Miguel-Kush.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,

a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença el Gran Díedre Sud , aquí seguim la cornisa herbosa enganxats al peu de paret una vintena de metres fins la role 0, dos bolts Fixe platejats. Es veu la corrua d'expansions.

L'altre opció és escalar les tres primeres tirades de la Bego-Miguel-Kush i desde de la tercera reunió d'aquesta via seguir la cornisa que hi ha sota la cara Est de l'Agulla de Can Jorba uns cinquanta metres fins la role 0.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació fins la base de les vies de la Miranda uns vint minuts, fer alguna d'aquestes vies un parell d'hores mentre que per fer la via conteu una hora. Del cim de l'Agulla al cotxe una hora aproximadament.

Orientació: Sud est.

Material: Unes setze cintes exprés.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem el Camí dels Francesos que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Extreta del Roques, Parets i Agulles del facebook.