Via Badalona a la Trona de Bertí.

Via G.E.E.B. o Badalona a la Trona de Bertí.

- Company: Jesús.
-Ressenya: Feiem servir la de el Plaer de l'Escalada,potser millor la d'Osona Vertical. En realitat no cal massa ( parabolts ).
-Material: Estreps, dues plaquetes recuperables, un parell de tascons, Camalots 0.5,0.75 i Aliens verd i groc.
-Accés: Tal i com s'indica al llibre d'Osona Vertical. Cal anar fins a Centelles i aquí agafem la carretera de Castellterçol. Després girem a l'esquerra seguint el cartell de Can Miqueló. Passada aquesta casa arribem a l'ermita de St. Miquel Sesperxes.Seguim en la mateixa direcció i deixem una pista a l'esquerra. Arribem a un coll amb una cruïlla de tres camins,hem d'agafar la pista que baixa cap a l'esquerra fins que trobem una esplanada a ma esquerra.
-Aproximació: D'aquesta esplanada surt un P.R. que baixa i passa ben a prop de la paret. Hi deu haver un bon camí que comunica el P.R. amb la base de les vies. Nosaltres no hem tingut paciència i quan hem vist la via hem anat camp a través fins al peu. Hi ha el nom escrit i la primera assegurança és un químic.
-Via: Ens ha agradat molt. La via malgrat tenir només una seixantena de metres te molt d'ambient,per nosaltres ha estat una via d'artificial més o menys senzill,mai exposat gràcies als parabolts i amb algunes sortides en lliure. V+/A1 obligat. La roca està sanejada. La tercera reunió l'hem fet en dues anelles petites just sortir de la paret. Si continuem una miqueta més amont arribem a un bloc al mig del camí on a part d'aquestes dues anelles hi ha un químic,peró potser així tindrem massa fregament.

Guia d'escalada de Collegats.

Un altre llibre de ressenyes que te el mèrit de ressenyar una zona de la qual no existia cap guia. La veritat és que no m'he entretingut a contar quantes vies hi surten peró deuen haver-hi unes dues centes vies, tant vies d'un sol llarg d'esportiva com vies de fins a quatrecents metres.

A l'inici hi trobem una interessant explicació referent a la flora i la fauna de la zona així com dades de la historia de l'escalada a Collegats. Després també hi ha informació molt detallada de cadascuna de les parets resenyades ( orientació,recomanacions,aproximacions,descèns...). A més de cadascuna de les vies s'hi afegeix una detallada explicació del material recomanat. Un cop més els autors han apostat per utilitzar el català en l'elaboració del llibre,cosa que personalment agraeixo. És un llibre que jo l'he trobat molt útil a l'hora de localitzar vies. Com a única pega trobo que les ressenyes són un pèl justes per fer algunes vies. Peró sempre podem recorrer a internet per les vies més clàssiques i per les altres,suposo que és part del caràcter de la ruta entrar-hi amb ressenyes menys detallades.

Fitxa:

-Títol: Guia d'escalada.Collegats.Baix Pallars/ Conca de Dalt.
-Autors: Armand Ballart,Marc Ollé i Mariona Orfila.
-Editorial: Associació Cultural d'Escaladors i Alpinistes del Pirineu (ACEAP).
-Primera edició: 2010.
-Preu: Uns 20 euros.

Osona Vertical

La primera cosa en la que ens fixem d'aquest llibre de ressenyes és que descriu vies que no apareixien en cap altra guia, un bon motiu per comprar-la si sou amants de descobrir nous indrets on escalar. Destaca,doncs,la feina que han realtizat els autors recopilant informació i fotografies que debien estar disperses en diferents butlletins de centres i arxius personals. Els croquis de les vies són dibuixos de l'Armand Ballart,semblaria que fets damunt fotografies per tant prou útils per localitzar la linea peró una miqueta més limitats alhora de navegar per la paret. Un altre cosa que m'ha semblat fluixeta de la guia són les aproximacions,val a dir que sóc bastant negat amb l'orientació peró seria bo dur un mapa si no coneixem massa la zona. Els autors diria que no han escalat totes les vies que surten a la guia i aixó es nota en algunes escalades.
De totes maneres crec que és un llibre extremadament útil per als qui vulgueu conèixer els tresors verticals que s'amaguen en aquestes solitaries cingleres de mala roca.

Fitxa:
-Títol: Osona Vertical. Escalades en els cingles d'Osona.
-Autors: Miquel Pérez i Pep Vila.
-Editorial: Edicions de la Unió Excursionista de Vic.
-Preu: Sobre els 20 €.

Las 100 mejores escaladas de Levante.

Una de freda i una de calenta...si l'anterior llibre que comentava a mi em semblaria un model alhora de fer ressenyes el que comento ara em sembla un llibre bastant fluix. Per començar una cosa bona, crec que la tria deu estar ben feta, tot i que jo només n'he fet 14 i no tinc llavors massa criteri per opinar. El gran handicap d'aquesta guia és justament el més important d'un llibre de ressenyes: els croquis de les vies. Francament els trobo molt mal fets. No em foteria en algunes vies que he fet, tipus Hadas,Los Gómez o Entorns. Si que és veritat que desrprés es donen explicacions al text que poden ajudar a seguir l'itinerari peró no és el mateix.
 D'altra banda està ple de fotografies ( guapes) amb els coleguilles fent posturetes,que són molt boniques peró poc útils. Ah! i hi ha també la ressenya d'un parell de totxos de 8a.També un error d'impremta a la pàgina 179 on no hi surt la ressenya del Gran díedre i Cracks in the sky. El llibre no està escrit en català que és la llengua de València.
En resum,si ara ho sapigues me'n vaig a la llibreria i miro les vies que surten de cada lloc i després em miro les ressenyes a lanochedelloro.com. No me'l tornaria a comprar.
Fitxa:
- Títol: Las 100 mejores escaladas de Levante.
-Autor: Manolo Pomares.
-Editorial: Barrabes.
-Preu: Al voltant dels 20 €.
-Edició: Primera edició Juny 2007.

Montserrat. Guia d'escalades del vessant nord.

Per mi aquest llibre és molt recomanable. A vegades et trobes amb guies amb les ressenyes ben fetes, amb les quals ( cosa rara ) et pots fotre a navegar per la paret. Es tracta de guies on hi apareixen a molt estirar un centenar de vies seria el cas del recomanable 100 mejores escaladas de Catalunya,d'en Pep Soldevila. D'altres cops tens llibres de ressenyes on hi surten totes les vies d'una determinada paret,hi surten moltíssimes vies peró és clar amb els croquis apretadets per poder-les encabir totes. Un exemple seria la Vilanova de Meià y zonas cercanas de Luis Alfonso i Xavi Buxó. Jo no m'atreveixo a entrar a segons quina via només amb la ressenya d'aquest llibre, toca fer una ullada a internet el divendres abans de marxar i després una a Can Cirera. En canvi al llibre de l'Hita hi apareixen ni més ni menys que 390 vies i almenys en la cinquantena llarga que he fet s'hi pot anar amb la ressenya que hi surt. No només aixó les aproximacions més complicades estan ben detallades i a més el tema del material sol estar encertat. Més coses a favor...en poquíssimes vies ens surt alló de primera ascensió: " no es ténen dades ". És nota que l'autor és un apassionat de la muntanya de Montserrat,que ha escalat la gran majoria d'itineraris o bé ha parlat amb qui ho ha fet.A més ha fet un treball de recopilació de dades i investigació excel.lent. Tampoc no hi surten fotografies en color de l'autor lluint-se escalant que no serveixen de res i fan encarir el llibre. Ah! i la guia està escrita en la nostra llengua...un 10 de guia!!!!.
Només afegir que aquesta informació és totalment subjectiva i que a més està lligada al fet que jo només he fet una cinquantena llarga de les vies que hi apareixen, obviament les més clàssiques i repetides. A tall d'exemple us diré que quan vaig anar a fer la Canet Rosales Alonso a la cara Oest de Sant Jeroni hi vaig anar amb aquest llibre i la vaig trobar sense cap problema o a la Fredri-Picazo dels Aurons. I jo sóc bastant negat amb l'orientació.

Fitxa:

-Títol: Montserrat. Guia d'escalades del vessant Nord.
-Autor: David Hita Sánchez.
-Editorial: Desnivel.
-1ª edició: Març del 2003.
-Preu: Deu fer quatre o cinc anys a mi em va costar 16.20 €.

Santiago Domingo a la Paret d'Aragó.

 

Aquesta és de fa poc. Em va semblar de les vies més assequibles de Montrebei encara que alguns la classifiquin de rostollosa a mi em va agradar...lo que no vol dir que no sigui un rostoll. Penjo la piada del centrecac:

"
Via Santiago Domingo a la Paret d'Aragó,Montrebei.
-Companys: Manel i Tomas.
-Ressenya: Lanochedelloro.com. Falten dos claus:el tercer del primer llarg,el segon de la tercera tirada i el segon del cinquè llarg.A la setena tirada hi ha un plom abans d'arribar al primer parabolt ( IV ).A l'útlim llarg hi ha un clau i un pont de roca de més.
-Accés: Cal anar fins al poble abandonat d'Estall. Nosaltres hi hem accedit per la pista que surt de Viacamp. Actualment es troba en obres: és totalment planera peró en cas de pluja esdevé impracticable,llavors seria aconsellable anar-hi per la pista que surt just després de Tolva ( dreta,cartell ). El divendres a la tarda ( les 6-7 ) encara treballaben a les obres peró ens vàren deixar passar. Porteu aigua perquè ni a Estall ni a l'aproximació n'hi ha ( o nosaltres no la vàrem saber trobar ) .Passem Estall,deixem un trencall a l'esquerra amb un cartell i al següent trencall aparcem ( 10 min d'Estall ).

-Aproximació: Seguim per la pista de l'esquerra i de seguida la deixem per agafar una traça a l'esquerra. Seguint traçes i alguna fita ens fiquem en un torrent,el seguim de baixada. Cal pendre de referència els sostres allargats de dalt la paret per on passa la Cistus Albidus,hem d'anar a la seva vertical. Quan sembli evident sortim del torrent i anem cap a la paret,aquesta és transitable per la seva base. Fletxa i S.D. a peu de via.

- Material: Joc de Camalots fins al 3,aliens ( semàfor+blau i negre ) i joc de tascons. Duiem claus i no els hem possat. Els claus que falten es subsituteixen bé per les peçes més peitites i les reunions no cal reforçar-les. La via ha estat reequipada amb parabolts de la FEEC.

-Via: Malgrat els trams herbosos ens ha semblat una via prou bonica,molt clàssica de les d'anar sortejant de la manera més fàcil les dificultats. La roca és bona en els trams més dificils i dolenta en alguns trams més fàcils. L'últim llarg és sorprenent i els dos diedres de V bonics. Deiem que obliga sobre el V-V+/A1.
-Descèns: Evident. Del cim cap a l'esquerra a buscar el P.R.,el continuem seguint a l'esquerra fins a un coll on hi ha una senyal que inidica Estall,baixem sense deixar el P.R. i arribem a la pista. La seguim a l'esquerra. "