Dinastia a Canalda.

A nosaltres ens ha agradat força, pot ser una bona opció per un primer contacte amb Canalda ja que segurament és de les més fàcils de la paret. Si no em falla la memòria l'he vist més fàcil que l'Amanita i que la Via de l'Ignasi, em sembla que l'única que te més ferro que aquesta és la Cherokee Exprés. Parlant de ferro la via es troba pràcticament equipada amb espits i claus en bon estat. La Dinastia consta de quatre tirades finalitzades les quals tenim dues opcions. La primera és sortir per la feixa cap a la canal de l'esquerra on crec que es baixa en dos/tres ràpels ( 30,30,30 o 60,30),porteu bagues de recanvi i confirmeu dades. Nosaltres en lloc d'això hem sortit per l'últim llarg de la Falcon Crest, llarg molt menys equipat que les tirades de la Dinastia i un plus més obligat.Crec que és un llarg boníssim amb una primera placa coral.lina abrasiva de traca  mocador,val molt la pena fer-lo si la Dinastia no ens ha costat.

 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via, díedre/desplom amb cinc espits. És la última via de la paret per l'esquerra.
Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.

 Horari: 5 hores.
Material: Nosaltres hem possat algunes peçes compreses entre l'Alien verd i el Camalot del 3. També hem fet anar un parell de tascons i un pedal. Aquest material a la Dinastia és bàsicament per assegurar pèndols al segon de cordada mentre que a la darrera tirada si que són pel primer de corda. Hi ha un pont de roca a L2,més aviat petit, que ens ha orientat molt i que potser convindria deixar llaçat.

Ressenyes: Penjo les de rocaineu,romanticguerrer i cutreescaladors. Moltes gràcies a tots!. Nosaltres anàvem mirant la de rocaineu, a l'únic punt que ens ha fet dubtar és per sortir del cinquè espit de L2,hem flanquejat un metre a l'esquerra on hi ha un petit pont de roca, d'aquí sortir amunt. 
Descens: Nosaltres hem baixat cminsnt.Del final de la via anar a l'esquerra seguint una traça poc fressada.Més endavant  la traça deixa de ser tant planera i baixa més dreta,.Aquí la traça està molt més definida i fitada.Passm per peu de via.

Via Feder al Sas Pordoi.

Segons alguna guia aquesta és una de les millors vies de IV de Dolomites.Llegint això nosaltres pensàvem amb un espígolo infinit de bona roca, ple de canto i ben aeri. La veritat és que no és això el que ens hem trobat....Al final ha resultat una via més aviat alpina,amb algunes feixes.Hi ha pitons escampats aquí i allà però cal lógica i una bona ressenya per anar trobant el camí, no és la típica via clàssica on sempre hi ha un clau o un cordino per marcar-te el camí.El més característic de la via,però,són les dutxes. És típic passar la tarda anterior mirant la paret i intentant esbrinar si la via estarà seca...Nosaltres hi hem escalat un Agost que no se si ha sigut molt sec o no,feia dies que plovia un de cada quatre dies.Hem trobat un parell de llargs molls i dos més que directament eren un torrent i calia banyar-se literalment.Jo patia per poder escalar aquestes tirades molles però realment ténen un canto enorme i es poden escalar mullades sense el mínim problema. M'imagino que és una via que dificilment la trobarem tota seca i que si ha plogut molt la cascada de dalt pot ser perillosa.Mola portar roba de recanvi i anar-hi un pèl tard per fer les dutxes amb sol. Si es va bé de temps i forçes, el que fa la gent és enllaçar amb la part de dalt de la Dibona,així en comptes d'acabar a la feixa s'arriba fins al cim.

Accés: Aparquem a sota la paret,davant de l'hotel Ciavazes.Carretera de Canazei al Paso Sella.
Aproximació: Seguim un camí que surt a l'esquerra de l'hotel i que ens porta a un magatzem de llenya a l'aire lliure.Un  cop aquí anem a una evident tartera i la seguim de pujada fins a una traça que surt a l'esquerra per dins el bosc.aquesta traça fins a un bon camí( GR).Continuem pel GR un tram i el deixem.per pujar oer la tartera que hi ha a la base de la paret.L'iniçi de la via no edtà massa definit,es pot començar per molts llocs.Nosaltres hem atacat bastant a l'esquerra per una zona de grades,hem grimpat uns 80 metres de II,fins a un díefre curt de III i awuí ens hem encordat.Llavors hem continuat per terreny de grades durant dos llargs:II/III amb algún pas aillat de IV,semore amb tedència a la dreta.Crec que hi ha molts atacs possibles,començant més a la dreta l'entrada és més direcre i sembla que més difícil.

Orientació: Oest,sol a partir de la una.
Material: Nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Segurament el del 3 és prescindible.Pot ser útil portar material e retirada per si trobem.massa aigua a dalt ( pitons?).
Dificultat obligada: V+.

Descens: Seguim la vira a la dreta,hi ha algúm tram delicat i un tram en que costa veure el pas,pujar lleugerament.Millor no fer-la de nit sinó la coneixem.La. ira es acaba deixant al camí que puja del Paso Pordoi al cim del Pordoi.El seguim de baixada fins al Paso Pordoi,una hora del final de la via.Aquí caldrà baixar per la carretera en direcció Canazei.Nosaltres vàrem fer dit i ens van pujar.Sinó crec que hi ha uns dei quilómetres i que hi ha un camí que fa dreçera darrera de la Casa Cantoniera.
Ressenyes: Penjo aquest parell que he trobat per internet, són una mica justes. Igual per trobar la via serveix però per escalar-la millor mirar la guia de la zona. Hi ha un llibre groc que te ressenyes que estan força bé.

L'Ou com balla.

Per culpa de la pluja abandonem a la feixa deixant pendent el darrer terç de la via. La part que hem fet a mi m'ha agradat força per variada ( no m'ha semblat tant de díedres com es diu) i sostinguda. Suposo que la via no es fa massa i convé anar-hi predispossats a trobar algún tram herbós i d'altres amb roca a controlar.Parlant de roca a la terçera tirada,la primera que hi ha per sobre del camí, hi ha uns blocs ben grans recolzats en un arbret i quecal esquivar en un petit flanqueig a l'esquerra. Crec que el millor seria tirar-los, posant-nos d'acord amb algun caminaire que talli el camí mentre el segón de corda tira els blocs. L'Albert que si que ha fet tota la via em passa el següent comentari sobre les dues darreres tirades: "Els llargs que queden fins al cim són més de díedre, de fet els dos últims van exclusivament per fisures i díedres. La penúltima tirada és molt llarga, potser fa 45-50 metres. Cal gestionar bé el material per no quedar-se sense."
Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins al primer revolt. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a l'iniçi de l'Aranya ( nom escrit ). La via comença uns deu metres a l'esquerra,just passat un petit bloc recolzat a la paret formant un pont de roca, punt on la vegetació no ens deixa avançar més. El primer pitó costa de veure.
Orientació: Sud.
Material: Un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien blau al Camalot del 3 (4 opcional).
Grau obligat: 6a/A1e.
Descens: Un cop acabada la via tenim dues opcions: sortir a la carena i anar a buscar la canal de l'esquerra o rapelar per l'Aranya,crec que aixó darrer és el més recomanable. Amb dos ràpels de 60 i una desgrimpada som a la feixa. Arribats en aquest punt hi torna a haver dues opcions: desgrimpar un tram de feixa i seguir rapelant per l'Aranya o bé anar a buscar la canal. Nosaltres hem anat a buscar la canal i l'hem desgrimpat uns doscents metres. Novament tenim dues opcions: seguir la canal fins al final on caldrà fer un ràpel d'uns 20 metres sobre un sol bolt amb maillón que ens deixarà al Camí de la Santa Cova. L'altre opció és deixar la canal i anar a ma dreta ( en el sentit de la marxa,d'esquenes a la paret ), enganxem un tram de corda fixe i unes escales per acabar anant a espategar al camí de la Santa Cova molt a prop de les Coves del Salnitre.
Ressenya: Aquesta que he penjat de Rocaineu està molt bé, però hi afegiria el següent:
L2: Hi ha un segón clau, just en el punt on cal anar a l'esquerra.
L3: Hi ha una fletxa pintada sense nom al punt on la tirada arrenca del camí.
L4: Després del primer pont de roca flanquejar clarament a l'esquerra no seguir recte amunt pel díedre.

Statos Quo al Doll.

Ruta d'aventura 100% amb trams de roca discreta,poc equipament fix i alguns trams de vegetació.La via va enllaçant díedres i fissures de diferents mides amb trams de placa intercalats.Suposo que els que siguin més morrofins el primer que he comentat faran que no els hi acabi de fer el pes la via.Fa pinta que no es fa massa la via,si s'anés fent s'aniria sanejant i netejant i la via guanyaria molt.
Cordada: Aniol i Busquets.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Hem trigat només mitja hora anant força a la idea.
Orientació: Sud,però el primer llarg a les deu encara estava mig a l'ombra.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint del 0.5 al 2.Dúiem claus però no els hem utilitzat.

Dificultat obligada: 6a.A la penúltima tirada hi ha un flanqueig que segurament no hem encarat per on toca ja que no hem trobat el pont de roca que marca la topo.Com ho hem fet nosaltres jo ho he vist més de 6a que de V+ i totalment obligat pel primer i pel segón de cordada.
Descens: Des de el final de la via ja veiem unes fites que marxen a la dreta, el dia que vàrem fer la Ok Pana les vàrem seguir i ens varen portar al cotxe fent una mica de volta. Aquest cop les hem començat a seguir i quan ens n'hem cansat de fer volta hem anat pel dret en direcció al cotxe. A trams una mica brut però encara. Uns 40'.
Ressenya: Impecable la lanochedelloro.com,gràcies!.

La Tour al Vallon des Aiguilles.

Una de les clàssiques d'aquesta zona urban de Calanques. Per que ens entenguem aquesta vall de Calanques és a Marsella com Collserola a Barcelona. De totes maneres el lloc és tranquil, nosaltres hi hem anat un parell de cops a la tarda d'arribar a Calanques i no hem trobat mai gent escalant, només petits grups d'excursionistes. La via és una mica irregular, les dues primeres tirades ténen algún bloc sospitós i cal ser una mica curosos amb les preses, a més al final de la segona tirada hi ha un tram herbós. Suposo que aquest parell de coses han fet que no ens agradessin massa aquestes dues primeres tirades. En canvi el terçer llarg si que ens ha agradat molt, aquesta darrera tirada va patir un desprendiment. Sembla ser que s'ha obert una variant que surt recte des de la R2 i que fotia molt bona pinta, aixó és el que marca la ressenya que penjo a sota. Nosaltres aixó no ho sabiem i de la R2 vàrem flanquejar a l'esquerra per fer la terçera tirada original. Es tracta d'un díedre atlètic i molt guapo, al tram afectat pel desprendiment hi ha assegurançes i està força sanejat. Aquest díedre te una dificultat aproxiamda de V+/6a. En conjunt ens vàren agradar més les veïnes Aresta blanca i Exodus.
Orientació:  Nord Oest,nosaltres hi hem escalat de les 2 a les 5 i hem estat a l'ombra.
Accés: Quan pugui ho miro del llibre, si algú l'hi corre presa que ho digui.
Aproximació: Remontar el valle de las agujas hasta el "Pas de la Cabre", bordear el acantilado hacia la izquierda, inicio de la vía a 100m en un diedro bien marcado. Parabolts visibles, crec recordar que te una via més xunga a l'esquerra i una altre a la dreta.

Material: La via està pràcticament equipada amb parabolts,alguns un xic rovellats. De totes maneres la roca dona força joc per afegir flotants, si sou porucs podeu dur un joc de friends ( màx # 2?).
Dificultat obligada: V+/A0, suposo que amb ferro extra podria ser V/A1.
Descens: Destrepar el resalte final (3b) luego remontar a lo mas fácil hacia la cresta para llegar al sendero azul que lleva al collado antes de coger el sendero verde. Passem ben aprop del peu de via.
Ressenyes: Camptocamp,gràcies!. 

Ressenya del sector Iniciació de Xert.

La intenció era visitar el sector El Fardatxo que pels comentaris de la xarxa semblava ser el millor de Xert,però vàrem ser incapaços de trobar-lo i sense saber a quin sector estàvem vàrem acabar escalant al Sector Iniciació. Crec recordar que hi havia alguna via més de les indicades a la ressenya, potser algún quart a l'esquerra.
L'Accés el fem des de Xert,cal anar al carrer del Tossalet i anar-lo seguint fins que es converteix en una carretera que s'enfila muntanya amunt.La seguim sempre recte per la priniçipal fins a sota del sector.L'Aproximació evident,seguint una tartera a la part final tal i com marca el croquis adjunt.
L'Orientació crec que era Oest, ja que hi vàrem escalar un matí d'estiu però no n'estic segur si algú ho sap s'agraeix informació extra.

Happy Crack a l'Agulla dels Pelats.

Bona via, alterna trams d'autoprotecció amb trams equipats amb parabolts. A priori la roca sembla dolenta però els aperturistes ho han deixat equipat i sanejat per tal de que escalant amb un mínim de delicadesa no calgui patir en cap moment.Dificultats homogènies i sostingudes,força variada tot i que predominen clarament les fissures.Hi ha trams amb bolts del 8 i les reunions i alguns trams estan amb parabolts del 10. Roles amb dues anelles per rapelar.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: Amb aquesta foto la via es troba molt bé, es veu des de l'aparcament. Pujem a la pista i la seguim un tros. De seguida veiem una traça que s'enfila a l'esquerra amb fites, la seguim i vorejem el sócol de peu de via per l'esquerra.Parabolts del 8 visibles, a la dreta d'una evident díedre-xemeneia on hi ha una via amb bolts del 8.
Orientació: Sud.
Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.A la segona tirada mola guardar al Camalot del 4 per l'arribada a reunió.
Descens: Del cim anem a la dreta a buscar la Canal Segarra que en 10' ens retorna a la pista. A la fotografia hi marca un ràpel però no cal fer-lo en absolut ja que el mateix Segarra hi ha deixat cordes fixades a tal efecte. Moltes gràcies per la currada!.

El clau de Sant Fèlix a la Codolosa.

No sóc gaire asidu d'aquesta paret però les tres vies que hi he fet están tallades amb el mateix patró:bona roca,equipament sólid i abundant i dificultats agradables. Si a tot aixó l'hi afegim una roca de primera i una aproximació i descensos ben cómodes entendrem la clau de l'èxit d'aquesta paret.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.

Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta.Nom a peu de via amb rotulador,crec que s'esborrarà aviat.
Orientació: Sud.
Material: cintes exprés.A la ressenya diuen friends petits/mitjans opcionals.
Descens: Via equipada per rapelar,els ràpels són de cordino i anella.Amb simple he fet 3 ràpels:15,35 i 25.

Via Festival al Sommet Rouge.

Molt bona via,si obviem un parell de feixes i un parell de tirades rostoll la resta és veritablement un festival: roca hiper aderent, tirades variades i força homogènia en el 6a.
Cordada: Cuscó,Berta i Busquets.
Accés: Saint-Paul sur Ubaye,agafem la carretera D25 en direcció Maljasset.Passem un pont,una zona d'esportiva i uns prats.Just passat els prats trobem un aparcament a ma dreta per a uns cinc cotxes amb un rellotge de sol.

Aproximació: 
Orientació:
Material: via totalment equipada amb parabolts.Si anem justos de grau potser entra algún catxarro.

Descens: Al cim crestejar cap a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb cadena ?). Fem un ràpel per dins d'una canal sense arribar al final de la mateixa. Sortim a l' esquerra per una zona de grades que desgrimpem fins a un coll.Ara cal grimpar la paret que tenim davant,costa de veure el punt feble.

El Voltor feroç.

La via en general ens ha agradat, una mica d'herba però pel nivell de dificultat que te la via és raonable. La roca en general bona llevat del darrer llarg i un tram puntual de la segona tirada. En ambdós casos la cosa no és gaire dramàtica ja que ens podem anar assegurant bé.

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.
Aproximació: La via es perfectament visible des de el prat. Nosaltres hi hem anat bastant pel dret i hem anat trobant traça. Fletxa a l'iniçi i pont de roca blanc visible. El sostre de la Fliposis, que queda a la seva esquerra és una bona referència quan busquem la via des de el prat.

Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Hem portat pitons però no els hem vist necesaris en cap punt.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Del final de la via grimpar una ample i curta canal amb l'ajuda d'una corda fixe. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta.
Ressenyes: La fotografia que va molt bé per ubicar la via des de el prat és d'en Joan Asín i el croquis d'en Parce. Gràcies a tots dos!!!. 

Via Europa als Esplovins.

Boníssima via que recorre la part superior d’aquesta gran paret de l’Alt Urgell. Es tracta d’una via molt vertical on predominen les plaques amb roca excel·lent. La via està força equipada. No deixeu d’escalar-la si teniu el nivell adequat, ja que es tracta d’una via difícil. Menció especial per la quarta i la cinquena tirades, senzillament excepcionals!!!La via es divideix en 3 parts, una primera amb dos llargs durs i exigents, una segona amb 3 llargs, dos d'ells de somni, i una tercera amb dos llargs que demanen treure foc i benzina de la reserva per sortir per dalt.

El primer llarg és el més difícil de tots i és el sedàs de la via. A més a més, té una secció intermèdia en què la roca és força dolenta. Aquí, se’ns ha trencat alguna presa i pot ser que ara la via sigui més dura del que era abans. A més, poc abans d’entrar a la reunió hi ha un altre pas molt fi bastant difícil.

A partir d’aquí, la roca esdevé excel·lent, de somni; exceptuant alguna pedra solta en alguna feixa, que no suposa cap entrebanc per a la progressió.
La llunyania de les xapes, és en general, aquella distància punyetera, que no estan prou aprop per tirar a sac a discressió, però tampoc estàn sificientment lluny com per parar a posar flutans per complementar-ho.

Accés: pujant d’Oliana cap a la Seu per la C-14, abans d’entrar al tercer túnel prenem la carretera vella i aparquem al costat.

Aproximació: La via només va per la part de dalt de la paret, per tant hem de pujar fins a la feixa; podem fer-ho escalant alguna de les vies que comencen a baix (UES, per exemple) o podem enfilar-nos fins allà per les cordes fixes. Nosaltres hem optat per aquesta darrera opció i ens ha sorprès per la seva rapidesa i senzillesa.

Tanmateix, en els dos casos comencem pujant per la primera canal surt de la carretera en direcció a la paret, recte amunt. Un cop a peu de paret, la via UES comença en un esperó allà on la paret és més baixa, 1/2 hora. Si volem començar a la feixa, seguirem el peu de paret cap a l’esquerra, i ens enfilarem a una feixa on trobarem unes cordes fixes pugem i anem seguint un caminet amb cordes fixes en els punts més difícils o exposats que ens durà fins a la gran feixa on comença la via. Resseguint la paret cap a la dreta trobarem l’Europa, que comença entre la segona part de la UES i la via Anna Rubio. Inscripció i parabolts visibles, 3/4 d’hora-1 hora. Hi ha un molt bon croquis al blog d’en Pastes (http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/01/europa-ja-no-te-cap-secret.html).

Orientació: Sud-est

Material: 17 cintes i reunions. Si es va sobrat en la dificultat de la via, això serà suficient. La via està equipada amb aire, per tant, cal escalar entre assegurances. Si anem una mica justos de grau un joc d’aliens ens anirà molt bé i alguns tricams també. Nosaltres vam col·locar un tricam rosa al segon llarg per protegir un tram llarg entre dos bolts i un alien verd al sisè del qual vam fer A1 per arribar a la segona xapa del sostre. L’equipament són parabolts del 12. R1, la reunió «opcional» del segon llarg i la reunió d’Anna Rubio al costat d’R3 estan equipades per rapelar. 

Grau obligat: El grau obligat proposat tan per els coneguts com per la piada del Pastes és de 6c, ho trobem molt encertat. En general la via es sostinguda en el sisè grau, tal com diu la guia de l’Alt Urgell.

Per altra banda, els graus en lliure que proposa el Pastes pel primer i el sisè llarg ens han semblat una mica suaus. Com que no els hem encadenat no podem proposar res, però ens han semblat més de 7 a i 6c+, respectivament.

Descens:Un cop arribats a dalt caminem cap a l’esquerra per un corriol tot seguint marques blaves, que ens portaran al camí de descens de la via ferrada. Un cop arribats a la carretera, haurem de seguir-la cap a l’esquerra (direcció la Seu d’Urgell).

Intent a la Don Cipote de la Mancha.

Una tarda de finals de setembre ens vam posar en aquesta via, però vam quedar encallats a l'últim llarg. L'inici d'aquest és fàcil, però a la segona meitat hi ha un tram difícil amb les assegurances prou allunyades. No vam trobar la manera de passar. És una pena, perquè la resta de la via ens va agradar bastant. Aquest últim llarg desentona una mica (en quan a dificultat) amb la resta de la via, s'ha d'estar bastant fort per fer-lo. Una bona combinació és escaquejar aquest últim llarg per la via de l'Aranya (es comparteix la reunió). Així arribes a la feixa i encara pots decidir si continuar per una altra via fins al cim.

Tots els llargs són guapus, potser el tercer és el més ben parit de tots. I atenció amb el primer llarg, amb un desplom amb passos d'artificial bastant llargs i després una sortida d'estreps fina fina.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins al primer revolt. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a la base del desplom per on comença la via. És bastant evident, es veuen les expansions al sostre.

-Material: Cintes exprés, dos estreps per persona, un Alien blau i el Camalot 0.75.

-Grau obligat: 6c (si no fem l'últim llarg és 6a).

-Orientació: Sud.

-Descens: En principi aquesta via acaba a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu (cap a l'esquerra mirant la paret) fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).

-Ressenya: La del Romanticguerrer està molt bé. També ens ha anat bé la del llibre de la cara sud d'en Luichy.

Saas de Stria/Hexenstein.

Sector súper freqüentat,m'imagino que degut a la seva curta aproximació i a l'abundància de vies fàcils.Hi ha una trentena de vies,d'aquestes són totes 4/5 menys quatre 6a's i un 7b molt anecdótic.

L'orientació del sector és Est però està força alt i el fet d'estar a prop del coll fa que sigui un indret força ventat.L'accés el fem des del Passo Falzarego,aquí prenem   la carretera del Passo Valparola i aparquem una mica abans del Museu de la Guerra.Les vies són perfectament visibles des de la carretera i en cinc o deu minuts hi arribem. Equipament a base de químics i algun bolt.

Valle de Can Franc al Tobazo.

Si no us fa res atravessar un parell de feixes aquesta via us permetrà fer 500 metres de bon  calcari quasi sempre per sota del V,amb un parell de trams un xic més complicats.Seguint la tónica de les vies de la colla Sendero Límite la via està generosament equipada amb parabolts del 8,bona opció per als porugs i/o negats amb el tema de l'aderència. Aquest és l'estil majoritari de la via,malgrat algún tram més dret i algún diedre.

Accés: Cal estaçionar a l'"Apartadero de Rioseta"(cord. 42.772941-0.518849). Hi arribem desde Canfranc per la N-330a en direcció a França, sense acabar d'entrar al túnel. L'aparcament està situat al costat d'una base militat abandonada i hi ha lloc per 5/6 cotxes.
Aproximació: A la dreta de la base hi surt un corriol,primer en planer i despres en piujada pel que debia ser una pista d'esquí i per sota d'una linea elèctrica. Les torres de la linea elèctrica estan numerades,sota la torre ? surt una traça una mica tènue i amb alguna fita que ens porta a peu de via. Des de les torres veiem el disc vermell de peu de via. Uns 30' des de el cotxe,si es vol deixar la motxilla de baixada es torna a passar per sota de la linea elèctrica.

Orientació: No ho recordo,podria ser Sud.
Material: cintes exprés.
Grau obligat: V/A0.

Horari: 4 hores.
Descens: Del final de la via anar cap a l'esquerra en direcció a unes visibles instal.lacions de la pista d'esquí.Just passat aqueztes instal.lacions agafem.un camí a l'esquerra,crec que era un GR.Aquest camí ens retorna a les torres elèctriques on hem començat l'aproximació.

Desideratum a l'Agulla dels Espeleolegs.

Via relativament recent situada just al punt on la paret d'Agulles canvia d'orientació, de nord a oest. Per la seva situació segurament és una molt bona opció per un matí d'estiu. Nosaltres però, hi hem anat una tarda de setembre i hem estat perfectament. 

Cercant informació per la web havíem llegit que al primer llarg hi havia un tram vertical equipat amb parabolts i una corda fixa que ens permetia superar els primers metres de la via. Buscant pel peu de paret no hem trobat cap corda ni cap línia de parabolts. Creiem que això formava part de la Canal del Ninet, que s'ha desequipat fa poc. Ara queda una arrancada prou dura i una mica exposada. En general, cal anar amb compte amb la roca, és força discreta en varis trams. Clar que estem a la cara nord d'Agulles... of course!

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença en un mur equipat amb un burí situat poc abans que la paret canvi d'orientació.
-Orientació: Nord-oest

-Material: En principi es pot fer només amb cintes exprés però nosaltres hem posat l'Alien vermell a la tercera tirada. També va bé l'estrep si no fem l'últim llarg en lliure (que deu ser bastant difícil).

-Grau obligat: 6a

-Descens: Des del cim de l'Agulla dels Espeleòlegs muntem un ràpel d'uns 25 metres per la cara nord-est (la que mira a la Saca Gran). Baixem a peu per la canal que separa l'Agulla dels Espeleòlegs i la Saca Gran fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs: