No t'enredis.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, tot i que el sol hi comença a tocar cap a les 10 perquè te una muntanya al davant que tapa la paret.
-Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel.
-Aproximació: Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca. Un cop a fora del túnel hem de baixar per les escales uns cinquanta metres ( ma dreta d'esquenes a la paret ). Es veu el primer pont de roca i el primer bolt.

-Material: joc de tascons i joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si volem fer la primera tirada amb A1 ens pot anar bé un pedal i repetir els Camalots del 0.75 al 3 ( sobretot aquest darrer ! ), el del 4 no entra.
-Via: Coincidim completament amb la valoració que fa en Luichy , bonica escalada d'aventurilla peró com que no es deu fer massa te vegetació en alguns punts i a més creuem una feixa. Del mateix estil em va agradar més la No t'engalletis, és més sostinguda i hi ha menys herba.
Per afegir a la topo: el pont de roca de l'inici del quart llarg no es veu, està un o dos metres en vertical per sobre la role, a la quarta reunió no hem vist el pont de roca que marca i a més el clau costa de veure i a la sisena tirada hi ha un pont de roca per sota del pitó que marca la ressenya.

-Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.

Via de la Terra.

RECOLLIT MATERIAL DE RETIRADA A R2 PER RECUPERAR-LO DEIXEU  UN MISSATGE!!!!!!!!!!!

-Cordada: Txus i Busquets.

-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte si ha plogut molt amb el tram final.

-Ressenya: Nosaltres anàvem només amb la del Vèrtex i ens ha costat força d'anar trobant la via.Penjo la  dels aperturistes que sembla que està molt bé, per cert no he pogut agafar-lo del seu bloc i l'he agafat d'en Comepiedrasvoladores Compte que molts pitons costen de veure, si algú s'enrotlla i vol deixar-hi cordinos...

-Aproximació: A l'esquerra hi te la Nino Nino ( bolt visible i fletxa ) i a la dreta hi te El Forat de la Pera ( fletxa ample picada i espit visible ). La primera assegurança és un clau casolà amb una vagueta blava i a peu de via hi ha una sageta gravada. Com totes les vies de la paret és ben visible des de Rúbies, és el díedre que hi ha a l'esquerra del forat per on passa la Directa.

-Orientació: Sud

-Material: Joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 3. Dúiem pitons però no els hem utilitzat, crec que al tram on podien fer més servei era a l'inici de la tercera tirada per abastar una sabina. Nosaltres en aquest punt hem passat amb friends que no acaben de quedar massa bé, més que res per la roca. Hem deixat un cordino a la sabina de manera que ara és més fàcil d'arribar-hi. D'altra banda dúiem friends més grans per assegurar l'O.W. Del final d'aquest llarg però no els hem posat.

-Via: Ruta aventurera, en general poc equipada però força lógica. Sense tenir cap tirada cinc estrelles si que te alguns trams guapos d'escalar i a més és força variada. La roca millorarà amb les repeticions peró de moment cal parar-hi atenció.
La primera role no l'hem vist ( anàvem sense topo ) i ens hem plantat a la segona reunió del Forat de la Pera. Hi hem arribat amb uns 55 mètres i sense problemes de fregament, només cal flanqueijar uns cinc metres a la dreta just abans d'entrar a l'evident díedre. Aquesta pot ser una bona opció si no ens acaben de fer el pes dels pitons casolans de la primera role ja que la reunió del F.P. està equipada amb dos bolts,a més la reunió del F.P., queda apartada de la vertical del díedre i així evitem que si el col.lega tira alguna cosa ens la foti pel cap. La bona jugada seria intentar arribar d'aquesta reunió a la tercera de la Via de la Terra, ja que el segon relleu de la Via de la Terra és incómode, està a tiro del que caigui del quart llarg i està a l'ombra.
-Grau Obligat: El tram més difícil és sortint de la R3, hi ha fissura i es pot assegurar. Els friends no és que quedin a caldo peró ja deuen aguantar, sinó algún pitó. La fissura i l'O.W. del damunt entre els dos pitons que hi ha i les flotants que hi poguem afegir deu ser trampejable. Per tant suposo que el tema quedaria en el V+/A1.
 -Descens: Carenant cap a la dreta a buscar el coll amb el G.R. Que sense pèrdua ens retorna a Rúbies.

Código Vertical i Gallego-Carlos a la Pared Negra.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: Hem de sortir a la sortida 81 de l'autovia Alacant-Murcia ( A7 ). Seguim la carretera en direcció a Múrcia. Passem per Redovan, la Matanza, gasolinera, rotonda i encarem una pujada. Al final de la pujada hi ha un túnel, hem d'aparcar just abans d'entrar-hi a ma Esquerra. Aparcarem al Mirador del Palmeral ( zona de pícnic, paret visible ), a uns cinc quilometres de la sortida 81 de l'A7.

-Aproximació: Cal creuar la carretera i seguir un camí marcat amb senyals verdes que ens porta sense pèrdua i en uns deu minuts a la base de la paret. La C.V. queda al principi de la paret, una mica abans d'un pou senyalitzat amb cintes vermelles hem d'enfilar-nos per una canal que hi ha a l'esquerra de la paret fins a una cómode repissa. La via te parabolts platejats i a la primera xapa hi ha una placa amb el nom de la via. La G.C. queda al final de la paret, hem de grimpar un petit tram fins a la viara on ens deixen els ràpels de baixada, a peu de via hi ha una A encerclada i es veuen els dues armelles a mode de pitons a la fissura inicial.

-Código Vertical: Bona via esportiva equipada amb parabolts per no passar gens de por. La tònica general són les plaques tombades amb un curt final de desplomet. Si ho volem xapar tot a la segona tirada ens caldran una vintena de cintes exprés, encara que estan tant a prop que ens podem saltar algunes i amb una quinzena en farem prou, mola doble corda i/o cintes llargues per evitar el fregament en algun punt, la via es deu poder rapelar encara que no està equipada a tal efecte.La roca és boníssima i sorprenentment gens pul.lida.  Obligat V/A0, segurament es puguin enllaçar les dues darreres tirades.

-Gallego-Carlos: Via clàssica que ha quedat parcialment equipada amb parabolts i alguns pitons, nosaltres hem fet servir els tascons i els Camalots 0.75,1 i 2, amb una miqueta de morro es passa només amb els expresos. La primera i segona tirada es poden enllaçar amb un sol llarg de 55, la R1 només te un bolt peró hi ha material antic per reforçar. La via és ben lógica i va buscant les debilitats d'aquest pany de paret. Està una miqueta sobada i cal parar atenció en els darrers metres de la via. Obligat V+/6a.

-Ressenyes: A l'aparcament hi ha una foto de la paret amb totes les vies marcades, per internet corren moltes topos de la paret. Per casa tinc un Desnivel de fa anys que hi surten, si tinc un moment l'escanejo.
-Descens: Hi ha una linea de ràpels per la G.C. que és més ràpida que la baixada habitual, nosaltres el primer dia vàrem fer servir aquesta linea de ràpels i vàrem llepar. Al primer ràpel ens va caure un bloc per sobre i al segon s'ens va enganxar la corda. De totes maneres si us hi voleu fotre són dos ràpels el primer de 60 ( justos,compte !) i el segon és de 50. L'instal.lació es troba a la vira que hi ha just per sota d'on comença el cable, són dos bolts amb cadena de color rosa i amb un 60 picat, el segon correspon a la R2 de la G.C.

Noah Sealth al Cingle d'en Gaspar.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Polop i d'aquí pujar al dipósit d'aigües creuant una urbanització.
-Orientació: Sud, la via va quedar a l'ombra cap a les 5.
-Ressenya: He tunejat aquesta que corre per la xarxa, he afegit alguna dada per seguir l'itinerari així com el ferro de més que hem trobat.

-Aproximació: Nosaltres sempre hem anat al Cingle d'en Gaspar per sota del Ponoig i de la Torre del Mig, per una traça bona fins a sota els ràpels de la Torre del Mig i una mica menys fressat a continuació. Em va semblar veure a la guia que convé més anar-hi pel camí que hi ha l'altre canto de la vall i a l'alçada de la part central de la paret creuar una torrentera i pujar per una tartera a peu de paret. La primera tirada va per un díedre amb ponts de roca.
-Material: Hem fet servir un estrep, força cordinillos fins, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. No hem fet anar, tot i dur-ho, ni els pitons ni els gantxos. Pot anar bé repetir algún friend.

 -Via: Tot i no creuar plenament la barrera de sostres que caracteritza aquesta paret la via te bon ambient. La roca en general és bona menys al segon llarg on cal anar amb compte, l'escalada és bastant variada, lògica i amb trams força guapos. Per tot això la via ens ha agradat bastant. No hem enllaçat cap tirada.
Al no travessar la barrera de sostres la retirada deu ser menys complicada que en altres vies de la paret, tot i així no sembla massa fàcil baixar d'algun punt.Crec que de R5 ens podem escapar per la vira a l'esquerra.

-Dificultat obligada: Sense ganxos ni pitons el tema quedaria en 6a/A1, utilitzant ganxos i/o algun clau es deu passar amb V+.
-Descens: Del final de la via anar cap a la dreta i baixar al torrent situat entre el Cingle d'en Gaspar i la Torre del Mig. Baixem per aquest torrent i al final agafar una feixa a l'esquerra on trobem la primera instal.lació de ràpel. En aquest punt cal no liar-la i agafar uns ràpels diría que de burils que baixen recte pel torrent ja que el darrer sembla que és un ràpel volat de 65. Els tres ràpels de baixada fan 15,35 i 30, diría que altres vegades hem enllaçat els dos darrers amb dues seixantes.

Orgasmatrón i Fernan Wall a Xulilla.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, l'Orgasamtrón queda a l'ombra cap a les 2 i la Fernan Wall cap a les 2.30.
-Accés: Xulilla queda a una mitja horeta de València ( direcció Llíria ), la majoria del trajecte es fa per autovia.
-Aproximació: La Orgamastrón queda més a l'esquerra i te químics mentre que la F.W. queda més a la dreta i te parabolts.
-Ressenyes: De l'Orgamastrón penjo la de Mal de Altura que està molt bé i de la Fernan Wall tinc una d'una pàgina web que no s'obre...la penjo per aquí sota.

 -Orgasmatrón: Bónica clàssica ara convertida en via esportiva. Una primera part de placa dóna pas a un bon díedre que ens deixa al damunt de la cinglera. Nosaltres hem fet les quatre reunions que hi ha peró segurament es deu poder fer amb dues tirades ( terra-R2 i R2-cim ). La via està totalment equipada peró si volem deixar-ho cossit al segón de cordada podem possar friends petits al primer llarg que va força en diagonal. Hem baixar rapelant: cim-R3 ( 20 ) i R3-terra ( 50 ), no se si amb un sol ràpel de 60 arriba, si ho voleu provar demaneu-ho a la gent que hi ha fent esportiva per sota, l'últim tram del ràpel és volat i no mola remontar-lo!. Han equipat la via per rapelar de R2 en comptes de R3 però per fer-ho d'aquesta manera cal pendular, la R3 no està equipada per rapelar peró com que són dos químics hi hem passat directament la corda. La roca boníssima peró força sobada, quan més amunt millor.Força ambient i sostinguda, V/V+ obligat.

-Fernan Wall: Guapa via de fissura i díedres en general i algun tram de placa. Es coneix que es fa menys que l'anterior perquè te algun tram herbós i brut però en general cap problema, la roca súper abrassiva. Hi ha una primera reunió a uns cinc metres del terra, no se si fent aquesta reunió arribes d'una tirada a R3 i et pots saltar la R2 que és un xic incòmode. Per baixar hem tirat dos ràpels: R3-R2 ( 30 ) i R2-tera ( 40 ).V+/6a obligat. La via està equipada amb bolts però una miqueta més allunyats que a l'anterior, nosaltres l'hem fet només amb expresos peró si volem entren els friends segurament els grans ( 1,2 i 3 ?).

Hercules Incuarteable a la Mussara.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Reus, anar direcció Falset i prendre el trencant a la dreta direcció Vilaplana. Arribem a Vilaplana i pujem per una carrtera de revolts en direcció a l'Albiol. L'aparcament està diria que al quilometre 13.5. Aproximadament 1 quilómetre després de l'aparcament hi ha el trencant a ma dreta que porta a l'Albiol. L'aparcament està en una mena de coll i podem aparcar als dos costats de la carretera.

-Aproximació: Les parets on hi ha la via estan a l'esquerra de la carretera,mirant en la direcció en la que hem arribat a l'aparcament. Anem cap elles seguint un G.R. en un primer moment, trobarem una font. Un cop estem al camí que va flanqueijant per sota les parets el seguim a l'esquerra. Al cap d'uns deu minuts arribem a una linea elèctrica, uns deu minuts després hem d'enfilar cap a la base de la paret. La via s'inicia just a l'esquerra d'una bauma ( bolts visibles al peu d'un díedre ), a l'esquera te una altre via amb bolts.
-Ressenyes: Penjo la d'en Ballart que està molt ben dibuixada per ubicar la via i també la de la difunta ressenya.net.Gràcies!. No busqueu els pitons que marca la topo d'en Ballart ja que la via ha estat reequipada amb bolts.

-Orientació: Sud, nosaltres i vàrem anar a la tarda i vàrem tenir sol fins que es va pondre.
-Material: La via està equipada amb bolts, però vàrem fer serir un Alien groc a la primera tirada i un parell de tascons a l'inici de la segona tirada. Al segon llarg ens vàrem equivocar i vàrem fer un tram de la via de l'esquerra,equipada amb bolts. La Hercules passa per una fissura desequipada on potser entra alguna peça més gran ( Camalot 1-2 ? ).

-Via: De fet només vàrem fer íntegrament el primer llarg que sembla ser que és el més guapo i que a nosaltres ens va agradar molt. Bona roca i ambient.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: No vàrem fer el darrer llarg, de la R2 vàrem flanqueijar quatre metres a l'esquerra per una bona vira fins a la role d'una altre via i d'aquí un sol ràpel d'uns cinquanta ( diria que fraccionable ) al terra.

Antiparkes a St.Gervàs.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: Pobla de Segur, just abans d'entrar al poble hem d'agafar un trencant a la dreta en direcció a Viu de Llevata. Passat aquest poble hem d'agafar una pista emporlanada en direcció Adons. Seguim la pista principal sempre sense agafar cap trencat. Passem una bassa i una tanca pel bestiar que hem d'obrir. Cal aparcar passada aquesta tanca quan trobem una pista que surt a l'esquerra que és per on haurem d'aproximar.

-Aproximació: Seguim la pista abans esmentada fins que mor en un coll amb les ruïnes d'una ermita ( cartell de senderisme ). Agafem un camí que s'enfila per la carena de l'esquerra fins a sota d'una petita paret. Vorejem la paret cap  a la dreta i quan aquesta s'acaba pujem a l'esquerra i seguint la mateixa direcció arribem a un bosc. Cal creuar-lo en lleugera diagonal a l'esquerra ( traçes vagues ) i arribem a un torrentera. Creuem la torrentera i ens enfilem a la carena, a sota de la qual hi ha la paret. Per trobar l'entrada de la Canal de la Maroma hem de tenir en compte algunes coses: te corda fixa des de l'entrada o sigui no us fiqueu en una canal que no tingui corda fixe;hi ha una canal amb una entrada molt ample que no és i la Canal de la Maroma queda més a la dreta;si trobeu un parell de bolts Jom és l'última role de la via i la Canal de la Maroma queda just a la dreta. La Canal de la Maroma te una gran fita amb un pal a l'entrada.

-Orientació: Sud.
-Material: Un estrep i cintes exprés. Dúiem esperadrap per fer una antena ja que haviem llegit que al primer llarg hi havia pasos llargs peró al final apurant el pedal i amb alguna sortideta de 6a es passa. Al primer llarg mola portar un parell de cordinos fins ja que hi ha ponts de roca que ens permeten escurçar un parell de sortides.
-Ressenya: Penjo aquesta d'en Climb Eastwood que te bona pinta. Si l'autor no vol que la penji que ho digui i la trec.

-Via: Ens va agradar molt, bonica escalada esportiva sostinguda,amb una roca de pel.licula,agraida i en un entorn ben solitari. Les tirades 2 i 3 són 5 estrelles, la primera te bastant d'Ae encara que aquest és entretingut perquè hi ha pasos llargs i alguna sortida en lliure.
-Dificultat Obligada: Entre el V+ d'en Soldevila i el 6b d'en Luichy hi ha un mon. Nosaltres parlavem que el tema estaria entre el 6a i el 6a+, tant per alguna sortida del primer llarg com per alguns passatges de la segona i tercera tirada.
-Descens: Desfer l'aproximació, la via no està equipada per rapelar.

Desliz.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Aproximació,Accés i Ressenya: Lanochedelloro.com .Afegir que a peu de via hi ha dues sagetes picades i que a la dreta es veuen ben a prop alguns bolts de la Marquitos. De tornada no passem pel peu de via peró pot ser bona idea deixar coses a l'entrada de la Feixa dels Espàrregs per recollir-les de tornada.Ah! i que aquest cop hem tirat ràpel al tram de cordes fixes, 30 metres i uns pocs metres de corda fixe.
-Orientació: Sud.

-Via: Ens ha agradat força, és sostinguda en el seu grau,amb bona roca i amb cert ambient en les tirades 3,4 i primera meitat de la cinquena. D'altra banda la paret és la que és i tenim la feixa de rigor al final i un sol tram amb mala roca i un xic herbós ( inici del segon llarg ). En general és una escalada de placa més tècnica que física peró que tampoc és que sigui d'aderència.

-Material: Hem anat possant de tot entre l'Alien negre i el Camalot del 3, repetint l'Alien groc. Som uns negats assegurant en aquestes franjes i cossiem les tirades perquè les assegurançes ens quedàven malament, aneu-hi amb menys ferro. Jo portaria un joc des de l'Alien verd o blau al Camalot del 2, el 3 el vàrem possar per enxufar-li al col.lega i no carregar-lo a l'arnés!. La R2 es reforça bé amb el Camalot 0.5.
-Dificultat Obligada: La quarta tirada nosaltres la hem vist més de 6a que de V+ i l'hem vist força obligada. Potser la dificultat obligada sigui de V+/6a-A0.

Virginia, Verd Glass i Catefer a la Formiguera.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament de darrera del Restaurant Els Isards anem en direcció a la via del tren, seguint les indicacions de la Ferrada Cágate Lorito. Creuem un rec i pugem a la via del tren. En arribar-hi agafem una traça que marxa a la dreta cap a la base de la part dreta de la Formiguera. Es veuen els bolts de les vies.

-Orientació: Sud, tenen sol fins cap a les sis de la tarda.
-Material: Cintes exprés, alguna de llarga per enllaçar tirades i una recuperable opcional per un cap de burí que assegura l'entrada de la Catefer.
-Dificultat Obligada: Trampejables amb V/V+.
-Ressenyes: Penjo les de la Catefer i Verd Glass, la de la Virginia la podeu trobar al bar de St. Llors que per cert tenca els dilluns.

-Fissura Catefer: Guapa via de díedre i un tramet de placa per arribar a R2. L'hem fet amb un sol llarg d'uns 40 metres.
-Verd Glass: Bonica via de placa,sostinguda. L'hem fet amb una sola tirada de 40 metres.
-Virginia: Via de placa, al ser nova pot saltar alguna cosa però els aperturistes l'han deixat força neta. Hem fet la R1 però suposo que es pot enllaçar bé i fer-la amb un sol llarg. Les reunions no estan equipades per rapelar.
A la topo que he penjat quedaria entre la 1 i la 2, crec que les xapes eren daurades.
Les tres vies són ràpides i es poden combinar perfectament amb les d'en Juan Gutíerrez que hi ha a l'esquerra.

-Descens: Un ràpel de 30 metres justos, compte si aneu amb una 60, per la Verd Glass.

David Duaigües a Rúbies.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Aproximació i descens: Igual que la Màquina del Temps, la via comença uns cinc metres a la dreta en un díedre amb una fletxa picada i un parell de claus visibles més amunt.
-Ressenya:  Penjo la d'en Parce ( merci ! ) que a més hi surt la Màquina del Temps, bona combinació!.

-Material: Nosaltres hem possat tres friends ( 0.5, 2 i 3 ). Doble corda i cintes llargues si volem enllaçar tirades.
-Via: Ens ha agradat molt, juntament amb la Màquina del Temps de les que més ens han molat de la paret. És variada i sostinguda, val la pena fer el darrer ressalt. Hem enllaçat les tirades: 1-2 i 3-4.
-Dificultat obligada: V+/A0.