Ressenyes del Sector Slap a Vilamanya.

Tres visites a aquest ombrívol sector del Ripollès han donat per probar la majoria de vies.Com que la majoria no surten al llibre del Ripollès i per internet he fet unes ressenyes una mica malparides i de memoria. Així que si hi trobeu errades ja direu.

-Accés: Carretera de Ribes a Queralbs. Un parell de quilómetres abans d'arribar a Queralbs, agafem una carrtera que du a Vilamanya ( cartell ). Hem d'estaçionar al segon revolt a la dreta, compte que abans creuem la via del cremallera i no hi ha pas a nivell!!!!.
-Aproximació: Del mateix revolt hi surt un camí que per dins dels boixos ens deixa a la cova del sector Els Gours, si pujem uns cinquanta metres per la carretera trobarem un camí molt dret amb una corda fixe que ens porta de pet al sector Slaps.
-Orientació: Teóricament és Nord, encara que segons he llegit per internet algú hi ha trobat sol fins les 12!.
Algunes vies que hem provat al sector veí de Els Gours:
1. Chuki 6b: Espits.
2. Chukineta V+: Espits, molaria canviar la vaga de la reunió.
3. Ha costat prou 6c: Espits.

Espolón Norte o Rabadá Navarro al Puro.

Oberta per la èlit del moment com a entrenament pel Firé aquesta via també va ser aconseguida sense utilizar ni una sola expansió, buscant les debilitats d'un aeri esperó sense sucumbir a la temptaçió de posar-se a la canal. De la mateixa manera que a la Rabadá Navarro del Firé a posteriori se l'hi han afegit expansions restant-li compromís i exposició. De totes maneres continua essent una via on en algún punt cal navegar i te trams de IV+/V expossats. Nosaltres hem entrat pel diedre xemeneia que hi ha a la vertical amb un sol llarg de seixanta justos fins al final del diedre i inici del flanqueig a la dreta a buscar la canal. Al tercer llarg de la via propiament diat ( L8 d'en Luichy ) no hem sabut veure el segon clau, no us n'aneu a buscar-ne un moooolt a l'esquerra quasi a la canal, vàrem deduir que es d'una altre via.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: Aquesta que no de qui es per veure els ràpels i la de lanochedelloro.com que va molt be per fer la via.
-Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
-Aproximació: Creuem el poble de planer en direcció al Pisón i al Puro. Nosaltres hem entrat per l'entrada directa, a la vertical una mica a l'esquerra de la Canal del Puro. Díedre xemeneia vertical amb parabolts visibles.

-Orientació: Oest, ombra fins cap a les tres.
-Material: Hem fet servir algún tascó petit i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot de l'1 així com algún cordino finet per ponts de roca.
-Grau obligat: V+ tirant a 6a. Algún tram de V m'ha semblat una mica expossat.
-Descens: Amb els ràpels que indica el croquis que he penjat.

Via de la Marxa al Sócol del Montroig.

El díedre-xemeneia de la segona tirada és molt guapo i l'entrada per la DJ Faust  també està bé. El tercer llarg un xic brut. La resta no ho sabem perquè com que som així d'alpinistes hem decidit sortir per la vira cap a la dreta: factible però molt embardissat.

-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem una esplanada per aparcar a la dreta. El cop que vàrem anar a la Indis de Ponent vàrem aparcar en un altre aparcament uns doscents metres més cap a Tremp.
-Aproximació: Des de la carretera es veu perfectament la via. Creuem la carretera, pugem uns metres cap a Tremp i loclitzem una traça que puja pel telus de la carrtera i que ens deixa a la traça que baixa per la tartera que hi ha al centre de la paret. Seguim aquesta traça de baixada i quan ens sembli deixem la traça i anem en direcció al peu de via. No hem trobat cap traça que ens hi dugués i ens hem embardissat fort. Pitons visibles al díedre del primer llarg.
-Orientació: Sud Est. Nosaltres hi hem anat a les cinc de la tarda i hem fet tota la via a l'ombra.

-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si anem justos de grau ens poden servir els Camalots més grans i/o repetir algún número ( 0.75-2 ?).
-Dificultat obligada: V+/A1.
-Descens: Com que no hem acabat la via no ho se. Si per una emergencia voleu sortir per on nosaltres compteu que cal fer una petita grimpada ( III+) i que es passa tot i que molt embardissat. La vira que hem seguit ens ha deixat al ràpel ( 60 mteres fraccionable/ desgrimpaple al final ?, compte amb les pedres ). Del final del ràpel per traça més o menys bona a la carrtera.
-Ressenya: Escalatroncs. merçi!.

Jimmy Jazz al Pedestal del Martell

Guapa via de placa de finura d'agulles, roca molt bona però com que som uns destralers hem fet saltar alguna llastra.  La via és curta i ens ha anat molt bé la ressenya d'en Romanticguerrer per poder-la combinar amb la Lefty en acabar.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés:Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant opossat. A partir d'aquí no em foteu cas que anava treient la llengüa per seguir al col.lega que s'ho coneix. Crec que hem anat seguint el camí que va al refugi i en arribar al primer torrent l'hem seguit amunt (Canal del Cirerer). Hem grimpat una llossa tombada i hem sortit del torrent a l'alçada del Dátil, passant per sota de la via El Beicon del Dátil en aquesta agulla. Just a darrera hi ha el Pedestal del Martell, es veuen els bolts de la via des de el terra.

-Orientació: Est. Diria que te ombra a partir de les cinc.
-Material: Totalment equipada amb parabolts, útil l'estrep per trampejar i una vaga merletera. Es veien els casquillos dels espits, no se si ajuden a trampejar.
-Dificultat obligada: 6a/A1e.
-Descens: Per la cara oposada a la que hem pujat, una desgrimpada gens aerèa i ajudats d'un arbre (III).

Ressenyes de Viuet sector Dreta Est.

Sector Dreta Oest vist des de l'aparcament.

Escola ideal per salvar un dia de mal temps a les altures amb accés ràpid i cómode, súper a prop de Cavallers però a cota molt més baixa. A internet no he trobat ressenyes i jo només faig ressenyes del sector on hem estat però n'hi ha més i amb totes les orientacions.Abans d'anar al sector hem fet La danza de los saltamontes melancónicos (6a) al sector Dreta Oest,ens ha semblat guapa per sostinguda i llarga ( 35 m?).

L'accés venint del Sud per la N-230 passem de llarg el Pont de Suert. Una mica després de pasar el punt quilomètric 128 podrem aparcar a ma dreta a les envistes del Sector Dreta Oest. APARQUEU AMB CURA TERRENY PRIVAT.
L'aproximació és súper evident, cal anar fins a la base del Sector Dreta Oest que és totalment visible. Per arribar a la base del Sector Dreta Oest utilitzem una corda fixe, seguim fins que acaba el sector i una altre corda ens deixa a la base del Sector Dreta Sud, només caldrà creuar aquest sector i arribem a l'inici del nostre sector.
L'orientació com el seu nom indica és Est, te sol a partir de les dues aproximadament.
Compte en algú punt amb la roca en trams molt concrets, nosaltres vàrem arrencar un bloc a l'entrada de la Toma Moreno (6c).

Via Overload al Folló.

Curta però guapa via d'atlètiques bavaresses i un petit tram de placa. M'imagino que es podría fer d'una sola tirada però anant amb molt de compte sortint de R1 ja que frega molt la corda. Crec que és la via més fácil de la paret, per tant a part de ser guapa pot ser útil com a via d'escapament. Bona roca encara que un xic pul.lida a l'inici i amb uns blocs que semblen ferms sortint de R1. Nosaltres l'hem combinat amb la Via de la Bavaressa.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Orientació: Sud Oest, crec que l'hi entra el sol cap allà les onze/dotze.
-Accés: Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem un camí que baixa lleugerament, el penúltim abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar.

-Aproximació: Des d'on aparquem ja surt un camí que va en direcció al cingle. Hi arribem a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per asegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel poter es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químcis). Arribats al peu paret seguim per la seva base de baixada ( dir C-17) per un camí marcat amb punts blaus que sembla que vingui del mas de sota la paret. A la paret hi ha diverses vies amb el nom però la Overload te el nom a la R1, crec que si arribeu a una via que es diu Ratpenat és que us heu passat de frenada. L'inici de la via queda a uns cent metres de on ens ha deixat el ràpel. Des de el terra es veuen els bolts de la Overload en una bavaressa i a la dreta els burins de l'Esperó AEG. Hi ha una canal herbosa estassada que amb alguna grimpada (II) ens deixa a la R1 comuna de la Overload i l'Esperó AEG on hi ha el nom de les dues vies.
-Material: Tot i que la via està equipada amb parabolts nosaltres hem possat un 0.75 al primer llarg i un 3 al segón llarg. Pot ser que trampejar vagi bé un 4.
-Grau Obligat: V+/A0 o V/A1?.

Xapa trencada a la Passage pour l'impossible.

En Pol Guinart informa que el dimecres se'ls hi va trencar una xapa de l'Ae.No tinc més informació.

Tapia Jover a les Agudes.

M'ha semblat una via molt ben trobada i variada de lliure i artificial que ha fet que no aburrís ni una cosa ni una altre. Els llargs d'artificial són ideals per pasarells com jo perquè si portes ferro queda tot a caldo, no desploma i t'ho pots anar mirant amb tota la calma del mon. Les tirades de lliure també m'han agradat, en general de bon protegir, sanejades i amb ferros de la casa que et van donant vidilla.Crec que tota la via te una certa lógica, te de tot ( plaques, fissures amples, de dits, díedres,esperó...) i a sobre en un cim ben guapo. Vaja, que si us molen les vies dels Rumbateam aquesta no us la podeu perdre. Dit aixó, aquells més sibarites hi trobareu dues feixes i alguns trams que fins que la via no s'hagi fet més están un xic bruts.

-Cordada: Nis i Busquets.
-Accés: Hem d'aparcar al quilómetre 23.8 de la carretera BV-5114 que uneix Viladrau i St. Celoni. Si venim de Viladrau localitzarem l'aparcament a ma esquerra ( petita esplanada 4-5 cotxes amb un monolit picat ). Aquest aparcament es troba entre St. Fe i Sant Marçal.
-Aproximació:  Creuem la carretera i pujem uns pocs metres per un torrent. De seguida el deixem a la nostre esquerra per pujar la pendent que hi ha a la seva dreta. Anem seguint pendent amunt per una bonica fageda, creuem un parell de  pistes abandonades i seguim per una tartera. En aquest tram anirem trobant algunes fites i punts vermells. A mitja tartera hem d'anar a la dreta per trobar la base de la paret. Passem per sota de l'esperó amb sostre fisurat per on va El Vol de l'Home Ocell ( si ens acostem a peu de via veurem una placa amb el nom ). Seguim per la base de la paret cap a la dreta seguint fites que ens deixaran que després de crear un torrent porten al peu de via de la Terra Incógnita ( nom pintat ). La Tapia Jover comença vint metres abans d'aquesta via en una característica fissura ample amb una vaga a dalt.

-Orientació: La via va fent canvis d'orientació però en general és Nord Est. Nosaltres hi hem entrat a les 11 i hem fet tota la via a l'ombra, només hem tingut sol en un parell de reunions i a les feixes.
-Material: Algún tascó, un estrep i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 4. El del 4 només l'hem possat al primer llarg, ens podem estirar més i possar un tres o bé fer córrer el del 3 ja que les peçes queden bé. Tant en aquest llarg com al segón tram d'A1 va bé dur les repeticions però suposo que amb una mica de traça amb l'artificial t'estires i te les estalvies. Millor doble corda i cintes llargues.

-Grau obligat: V+/A1.
-Descens: Nosaltres hem baixat caminant, una excursió molt recomanable que dura aproximadament una hora. Acabem de pujar al cim de les Agudes i un cop aquí baixem a un coll, hem trencar a ma esquerra i anar seguint les indicacions del P.R. en direcció a Santa Fe, passarem per la Font de Briançó i per una altre font més gran. Un cop a la carretera haurem de caminar un parell de quilometres a l'esquerra per retornar al cotxe.
Si tenim pressa crec que hi ha un sistema de ràpels.

Sector el Xinxe, paret dels desploms de Llevant.L'Escala.

Després de fer la CER l'Escala i l'obligat dinar a Cala Montgó ens acosten a descubrir aquest sector. L'accés/aproximació molt ben explicat amb mapa i tot al blog del nenivan: " cal aparcar el vehicle a les immediacions de la cruïlla dels carrers Punta Montgó i Illa Mateua de l’urbanització de Cala Montgó. En aquesta cruïlla hi ha un ampli solar sense edificar no accesible amb cotxe que porta a l’evident mirador que domina tota aquesta zona de la costa. El sector es troba just a la dreta (mirant al mar) del mirador. Cal desgrimpar uns ressalts de roca fins a situar-nos en l’amplia repissa dues repisses nosaltres hem rapel des de la de sota que domina la vertical de les vies, on trobarem una reunió muntada sobre dos ferms ponts de roca sense equipar  i que ens permetrà baixar a peu de via mitjançant un ràpel de 20 metres. Accés immediat. "

L'Orientació concreta del sector no la se, m'imagino que Est. Nosaltres hi vàrem anar a les quatre i feia pinta de portar estona a l'ombra. Si algú sap l'hora concreta en que deixa d'estar al sol molaria saber-ho.

Les vies són xules, compte amb la roca que les vies són relativament noves. Mola portar alguna vaga per xapar els rings ja que en alguns d'ells els mosquetons fan certa palanca. En alguns químics hi ha molta ressina sortint i costa xapar-los, suposo que amb el temps anirà saltant.

1. Senglars abatuts i gossos esparracats.6b+: Primera assegurança un pèl alta, compte. Diria que vàrem fer la reunió en els ponts de roca per on havíem rapelat.
2. Blau d'Arianna. 6a: Mateixa reunió que l'anterior. Potser és la que te els químics més a prop, bona opció de sortida.
3. Suquerracristos.6a+: La roca una miqueta més sorrenca que a les altres. Reunió de dos químics.
4. Pescallunes.V+: Pas de bloc a l'entrada i després fàcil. Reunió sobre un sol químic, alguna ànima caritativa ha deixat dos cintes exprés per poder desmuntar sense que la corda vagi al mar.

García Gutierrez a la Paret d'Escales.

Una altre bona opció per aprofitar l'ombra dels matins en aquesta cómode paret. La via l'hem trobat força variada, amb un parell de llargs a l'inici d'aderència técnica i un tercer llarg més atlètic i espectacular. Hem enllaçat les dues darreres tirades amb un petit ensamble. La darrera reunió queda estràtegicament situada per rematar l'escalada amb el darrer llarg de la Miña Terra Galega.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Depenen de per on volguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
-Aproximació:  Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la brana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. La via comença a baix de tot,acabades les escales i a l'esquerra de l'evident díedre de la Miña terra galega. Xapes Fixe platejades,és la segona línea de xapes a l'esquerra del díedre.A l'esquerra hi te les xapes de la Xin Xan.
-Orientació: Sud, el sol hi toca des de vora les 11 fins cap a les quatre, que s'amaga darrera una muntanya.

-Material: Quinze cintes exprés. Si voleu enllaçar les dues darreres tirades de la Garcia Gutiérrez porteu un parell de cintes més, alguna de llarga i doble corda. Per fer la darrera tirada de la  Miña terra galega hem possat un Omega mitjà, equivalent més o menys a un Camalot 0.75.
-Grau obligat: V+/A0 per la Garcia Gutiérrez i V+/A1 per la darrera tirada de la Miña terra galega.

-Descens: Totes les reunions de la Garcia Gutiérrez tenen dues anelles per rapelar ( doble corda !?) menys la darrera que està emplaçada a la feixa on acaben les vies. Si optem per fer l'últim llarg de la Miña terra galega haurem de fer un ràpel de 45 fins la feixa ( dos bolts amb cadena i anella ).
Per baixar caminant des de la feixa la seguim cap a l'esquerra, entrem al tunel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.
-Ressenyes: Les dues que penjo són dels Gallsdeponent i també hi ha les de lanochedelloro.com .Merçi!.

Mandrils de Tastavins.

Una de les clàssiques del Masmut que roman amb els burins originals,ben conservats. La roca és bona en general tret d'un tros del segon llarg ( factible en A0 ) i un tram de la primera tirada ( V ) on em va semblar que costava protegir. Aquest tram del primer llarg quedaría ben assegurat si es deixés una vaga un xic llarga a la sabina del damunt del pas. El traçat em va semblar prou guapo. La cinquena reunió es fa en una sabina que està ben seca, a la dreta hi ha unes fissures en un bloc on la vàrem montar nosaltres igual que la role del cim que tambe la varem montar nosaltres.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: A Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, seguim per la pista principal tot deixant la que va a l'aparcament de baix a l'esquerra. Aparquem just davant de les parets en un evident coll.
-Aproximació:Tot i que està a baix de tot de la paret nosaltres hi hem anat per dalt, ja que teniem el cotxe a dalt i ens ha fet mandra moure'l. El cop que vaig fer la Peste hi vaig anar per baix i entre que l'aproximació és de pujada i la baixada una mica embardissada ( potser ens vàrem liar?) no se si és gaire bon negoçi aproximar per baix. El peu de via és força clar però tingueu en compte que les Sabines no están llaçades. 

-Orientació: Sud.
-Material:  Nosaltres la vàrem fer amb el samàfor, si haguessim tingut algún friend l'haguessim possat. No ho recordo massa bé però crec que ens hagués anat de conya un Camalot entre el 0.75 i el 2 per el tram xungo de la primera tirada.
-Dificultat obligada: V+/A0.
-Ressenyes: He penjat la d'en Joan Jover i tambe hi ha la de lanochedelloro.com

-Descens: Com que hem aproximat per baix ens ha tocat pujar. Anem cap a l'esquerra, primer per la banda esquerra de la coma i a l'alçada de la tercera punta que trobem saltem a la banda dreta de la coma, com si anessim cap al cingle. Un cop a les proximitats de la darrera agulla ja enganxem el cómode camí de baixada fitat i que després de desgrimpar una petita canal ens retorna a l'aparcament.
Si heu aproximat per baix caldrà fer el mateix descens que per La Peste.

Cristina Gómez Garcia a l'Aeri.

Polèmica via encaixada entre les seves veïnes. En el moment de la seva obertura tenia data de caducitat però a data d'aquesta repetició ( Juliol 2.015 ) restava amb tot el seu equipament original. Deixant de banda consideracions ètiques i el fet d'anar jugant al joc d'anar esquivant les seves veïnes la via escala plaques que a mi m'han semblat força xules. Cal anar mirant constantment la topo i seguir sempre les xapes grises ( a baix bolts i a dalt espits ). M'imagino que la via s'ha anat fent força i aixó juntament amb la netejada que hi debien fer els aperturistes fa que tot i haver d'anar amb una mica de compte no patim massa pel tema de la roca.

-Cordada: Vicenç Carbassa i Busquets.
-Accés: Refugi de Santa Cecilia, a la carretera que va del Monestir al coll de Can Massana. Convé no deixar res al cotxe ja que és zona de robatoris frqüents.
-Aproximació: Creuem la carrterta i agafem el GR del Camí de l'Arrel, cap a l'esquerra direcció Monestir/Cavall Bernat. A sota la paret de l'Aeri cal estar atents a trovar l'entrada de la Canal de l'Aeri que te algún tram equipat amb cables i cordes fixes. A la part alta trobem unes cordes que marxen a la dreta, no seguir-los. Continuant per la canal uns cent metres arribem al peu de via. Parabolt gris visible des de la base.

-Orientació: Sudoest. Nosaltres hi vàrem entrar sobre les quatre i ja estaba a l'ombra.
-Material: Hem fet anar els friends entre l'Alien blau i el Camalot 0.75.
-Dificultat obligada: 6a sostingut al primer llarg. La resta menys obligat, potser V+.
-Descens: Des de el final de la via remontar fins al cim de l'Aeri ( caseta-repetidor, flanqueig per dins del bosc ). Un cop al cim baixem en dirección Sud cap a l'ermita de Sant Jeroni. Una mica abans trobem l'entrada de la Canal de Sant Jeroni ( torre metàlica, pintades ). Baixem per aquesta canal fins a retrobar el camí de l'Arrel i una dreçera que el creua i baixa a la carretera.
-Ressenya: Aquesta dels oberturistes està bé. Hi afegeixo les longituds de les tirades: 45,40,35,30,20,45 i 40.

Ressenyes del Grau de Granoteres.

Bon i variat sector ideal per l'estiu ja que te orientació Nord, nosaltres hi vàrem estar entre 11 i 7 de la tarda i vàrem estar tota l'estona a l'ombra. L'accés es fa com si anessim al Pedra, per la E9 o C16 segons vinguem de Berga o Guardiola. Agafarem la B-400 en dirección Saldes, Gósol i Pedraforca. Passem de llarg el camping El Berguedà i una miqueta abans del km 7 agafem la B-401 a l'esquerra en dirección Vallcebre. Passat el km 2 agafem un trencant a l'esquerra en baixada per una pista asfaltada i indicat com el Comellar. Seguim per aquesta pista asafaltada fins al trencall de Can Felip, sempre per la principal. Arribats a aquest trencant la pista asfaltada fa un gir de 180º i al cap de res desapareix l'asfalt. Passem per davant del mas de la Creu de l'Abella. Al cap d'uns cinc cents metres hi ha una esplanada per estacionar a ma Esquerra, hi queben uns quatre o cinc cotxes. En aquest aparacament hi pot haver una fita.

L'aproximació l'hem fet travessant un camp que hi ha sota l'aparcament en direcció al Pedraforca i agafem un camí que va en la mateixa direcció que portem i trobem unes marques de pintura que ens porten cap al cingle on trobarem el cartell que indica Grau de les Granoteres. El camí que baixa pel grau és ben cómode i només te un petit ressalt al final amb un parell de graons i una cadena.
En algunes vies les xapes ens han semblat prou allunyades com per haver de fer els passos abans de xapar, com que en moltes hi ha fissures poden entrar flotants. Compte amb la via La Gendarmerie (6a) ja que la reunió és d'un sol químic.
Les ressenyes són de toposbergablogspot.com i la informació sobre l'accés es d'en Fernando Micó. Moltíssimes gràcies a tots dos!.