dilluns, 30 d’abril del 2018

Ressenyes sector Enfront la Bauma.



Orientació S.O. però el peu de via te ombra.Roca calcaria que m'ha recordat al Moianès,les vies fan uns 15 mètres però són ben sostingudes,verticals o en lleuger desplom.La roca sanejada i/o sicada,millor amb casc.Equipament a base de bolts en bon estat,crec que hi havia alguna reunió cutrilla.
Accés: Des de Barcelona per l'A2 direcció Lleida i sortir per la sortida 570 a l'alçada de l'Hotel del Bruc.Continuem per la carretera A2a en direcció Lleida uns 2 quilómetres fins que arribem a l'entrada de la urbanització Montserrat Park.Aparquem a ma dreta a l'entrada d'aquesta urbanització ( cartell Montserrat Park-zona B ).
Aproximació: A l'altre cantó de la carretera trobem una pista que creua uns camps i ens deixa a sobre de les parets.Situats en aquest punt,creuem un torrent a ma esquerra i baixem per un grau fins a la base de la paret que ens quedaran a ma esquerra.Anirem seguint per la base de la paret fins a trobar les primeres vies.

divendres, 27 d’abril del 2018

Aresta Brucs a la Màquina de tren.

L'Aresta Brucs a la Màquina de Tren és una clàssica d'iniciació a la via llarga. Està equipada amb espits i algun buril, però hi trobarem bastants emplaçaments on practicar amb els tascons i els friends. Atenció a la reunió del cim on només hi ha una xapa. El millor és muntar-la a la instal·lació del ràpel (que es troba a la bretxa). A meitat de la via hi ha un pas graduat de IV+, no us frustreu i passeu com pugueu. No sé quin grau deu ser però no és IV+.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i just abans de la Canal Ampla trobarem un sender a mà esquerra que ens porta fins a peu de via.
-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés.
-Dificultat obligada: IV+.
-Descens: Trobarem la instal·lació del ràpel a la bretxa situada al nord del cim. D'aquí muntem un ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est. I després baixem cap a la Canal Ampla.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia nova d'Agulles. Penjo la de l'Escalatroncs que està bastant bé:


dimecres, 25 d’abril del 2018

Ana Marisa Correira al Gorro Frigi.


Aquesta via ens ha sorprès gratament. Hi hem anat sense tenir massa referències ni buscar informació per la xarxa. Buscàvem una via per Gorros on toqués el sol a la tarda. Tot i que els tres primers llargs són força tombats, són prou xulos. Però el llarg més guapo és el quart, continu i d’anar fent. Potser l’últim és el menys aconseguit, sobretot perquè passa per un tram amb mala roca (està equipat per passar sense problemes). En quan a l'equipament... Tria la teva aventura! Si creus que aquesta via té massa xapes ves a la Mompart, i si creus que en té massa poques ves a la Òpera prima


Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. Rodegem el Gorro Frigi, i agafem un corriol que puja al peu de la seva cara nord. Aquest corriol ens permet accedir a la cara oest del Gorro. La via es localitza per la xapes verdes a l'extrem esquerra de la paret. 


Equipament: Equipada amb parabolts de color verd als tres primers llargs i de color lila a la resta. Per sort la pintura comença a desaparèixer. 

Creieu que és un bon lloc on posar un parabolt???
Orientació: Nord-oest. 
Grau obligat: V+. 
Material: Només calen cintes exprés (unes 15). 


Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal..
Ressenya: Nosaltres hem anat molt bé amb la ressenya de la guia d’en Luichy. Al blog d'en Joan Asín també en podem trobar una:


dilluns, 23 d’abril del 2018

Paso Dyatlov.


Com a la resta de vies d'aquest sector de la paret, al Paso Dyatlov trobarem dues parts bastant diferents. La primera meitat de la via és contínua, vertical i amb ambient. En canvi, a partir de la feixa la via perd qualitat, anirem trobant petites feixes que li van tallant la continuïtat. Sembla ser que el pas més característic de la via és la superació de la savina al segon llarg. A nosaltres no ens ha semblat que la savina estigui a punt de petar, ni que sigui necessària per fer el pas. De fet, el pas que ens ha semblat més obligat l'hem trobat a la meitat del tercer llarg Una secció de placa sense assegurarances ni possibilitat d'afegir res més fins que no l'has superat. Potser és que feia fred i teníem els dits insensibles, però l'hem trobat bastant fi. I de fred sí que en feia, al cim mentre plegàvem les cordes s'ha posat a nevar... Quin hivern!!!


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via via (queda a l’esquerra de la Redrum).



Aproximació: Pugem pel bosc seguint rastres de pas fins a la base de la paret. La via comença al costat de dues petites alzines. Hi ha una fletxa gravada a la roca. Coincideix amb l’inici de la Diagonal del Trip.



1a ascensió: Luichy i R. Brescó, 2015. 
Equipament: Semiequipada amb parabolts i algun pitó. 




Orientació: Sud. 
Grau obligat: 6a. 
Material: Cintes exprés i joc de friends (semàfor d’Aliens i Camalot fins el 3). 




Descens: Des de la darrera reunió pugem caminant fins al cim. Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.. 
Ressenya: Us deixem dues ressenyes, una del Luichy i l’altre del Romàntic guerrer. Ja veureu que hi ha vall de graus. Quedeu-vos amb la que us faci més gràcia o la que us pugi més la moral.


 

dissabte, 21 d’abril del 2018

Estat de la pista de Rúbies.


Avui hem anat a escalar a Rúbies i hem accedit per la pista de la cara Sud i cap problema.Hi havia una altre cordada que havia intentat venir per la pista de dalt i han hagut de caminar 45' per que hi havien abres entreveassats.

divendres, 20 d’abril del 2018

Premeditación, alevosía y nocturnidad al Cap del Guerrer


Aquesta via busca el camí més assequible per la cara est del Cap del Guerrer que està farcida de balmes. Haurem d'anar en compte amb el fregament perquè la via és força sinuosa, sobretot al primer llarg. A la guia d'Agulles diu que està reequipada amb parabolts, però trobarem de tot: burils (algun sense xapa), espits i parabolts (pocs). 


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins a localitzar la cara est del Cap del Guerrer. La via comença a l'extrem dret de la paret, es veu un parabolt sobre una bauma i hi ha un buril a peu de via.


-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés, 1 xapa recuperable, friends petits (Alien vermell i Camalot #0.75) i estreps.
-Grau Obligat: V+.



-Descens: Ràpel volat d'uns 30 metres per la cara nord. Després baixem cap a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: Al blog d'en Luichy hi ha la ressenya original amb les assegurances marcades (només al primer llarg). Millor no fer massa cas dels graus.



dimecres, 18 d’abril del 2018

Pat Gàrret al Dispensari.



L'hem trobat força ben parida encara que amb una mica d'herba,si es fes més això milloraria.La reunió del cim queda força a la dreta.
 -Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí!.
 -Aproximació: Des de la carretera hi ha un corriol que puja directe a la base del puro en un parell de minuts.Situats en aquest punt flanquejem cap a l'esquerra per terreny prou estassat fins que localitzem el peu de via: PG picat i bolts visibles.

-Material:Nosaltres només hem fet servir cintes exprés.
-Orientació: Oest,ombra fins les 4 aproximadament.
-Grau obligat: Teóricament V+ però al segón llarg m'ha semblat que era 6a,anava de segón.
-Descens: Nosaltres hem baixat amb 2 ràpels:R3-R1 (55) i R1+terra (20).Roles anelles podem deixar cordino cim per no risar la corda.Millor parar a R2 per evitar enganxades.

dilluns, 16 d’abril del 2018

Ressenyes de la Bimba.


No havia fet mai esportiva a Sant Benet i per tant no puc comparar massa amb altres sectors.Les vies m'han semblat complertes en el sentit que són de bloc i alhora de continuïtat,la roca no està gens pul.lida i fan una vintena de mètres.Es troben reequipades amb parabolts encara que a la penúltima via hi queden espits i burins,tot i que aquests darrers no cal xapar-los.Les assegurançes no estan a prop però suposo que no deu ser res dramàtic,les vies de la part central tenen un escaló a sota amb mala caiguda.Mola casc per les cabres que passen per sobre del sector.

 1 Monjes Cosacos                                             
 2 El kanto d'un duro
 3 De verde o de marrón un cabrón
   es un cabrón
4 Baix creix
5 Ojalá te caigas del mundo
6 Eskulpida
7 Quercus
8 Tarkus
9 Mata a tu padre i viola a tu madre

10 Gallo vallecano
11 Matarratos 
12 Nansa d'Arkansas                                             
13 Elestrococos
14 Blues Brothers
15 The Jackson's five
16 Tropotrónika
17 Carracañaca
18 En vegeta
19 Songdhan
20 Paseo y tal...
21 Zeta



-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Un cop aquí prenem el trencall a ma dreta en direcció al Refugi de Sant Benet.Just passat un mirador convé deixar el camí que puja a Sant Benet i agafar un corriol a la dreta.Passarem el Totxo Macana i de seguida veurem la inconfusible Bimba.El camí es bifurca i seguim el camí de la dreta.Creuem un torrent i de seguida baixem (dreta) a buscar la part baixa d'aquest torrent.Baixem un tros pel mateix torrent i de seguida grimpem unes plaques a la nostre esquerra que ens permeten arribar al peu del sector.
Aquesta desgrimpada (II/III) jo no la faria ni amb mainada,ni amb gossos,ni amb mullat ni de nits.
-Orientació: Hi vàrem ser un dia de núbol i no la se.

divendres, 13 d’abril del 2018

Ful de sac al Setrill


Segurament la cara sud del Setrill és de les parets més llargues d'Agulles (descomptant la cara nord). I la Ful de sac és la via més assequible per gaudir de la seva fabulosa roca. El primer llarg és el més exigent, vertical i prou mantingut, a la meitat hi trobarem el pas més fi. Els altres dos llargs són més tombats, cadascun amb un petit mur vertical. Sovint la roca dels primers metres de la via està recoberta de verdet que t'obliga a estar bastant atent als peus...

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins al Setrill. La Ful de Sac comença al costat d'una alzina (xapes visibles). Atenció a no confondre's amb la Salvador-Àlava que comença més a la dreta.



-Orientació: Sud.
-Material: Només calen cintes exprés.
-Grau Obligat: V+.



-Descens: Desgrimpem uns metres per la cara nord fins a una alzina. D'aquí muntem un ràpel de 35-40 metres fins al terra. També es pot baixar amb un ràpel d'uns 50 metres pel via Bon Voyage cara est) equipada amb parabolts i argolles.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles. La del Col·leccionista de vies està prou bé. Diuen que l'A0 del primer llarg és 6a.


dimecres, 11 d’abril del 2018

Fiorel.la a la Pala Alta.


A mi em va agradar,al company no.Jo vaig gaudir a tots els llargs:al primer per lo exótic de la espeleo,al segón no és un Ae soso d'anar xapant bolts ja que te un parell de pasos a equipar,el terçer demana escalar i l'últim m'ha fet bufar però sempre amb un friend a prop i amb roca sputnik.Al company l'hi ha semblat que s'escala poc fent aquesta via,de totes maneres he tingut la sensació d'escalar més en aquesta via que a la veïna Via del Llons.
 Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.


Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista de la base. En cas d'aparcar al Coll de Porta caldrà recular per la mateixa i en cas d'aparcar a baix cal pujar per la pista.
Material: Frontal i dos estreps per persona.15 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.
Grau obligat:V+/A1.
Descens: La via acaba en una vira que cal seguir uns 70 metres a la dreta,millor encordats i aprofitant alguna de les xapes que hi ha. Un cop a peu pla pujem a la carena i busquem un bon camí a la dreta que ens 5' ens deixa al cotxe. 


dilluns, 9 d’abril del 2018

Paklenica a la Llastra del Dau o Roca de les Vuit.



Ruta de tres llargs que acaba al cim de la Llastra del Dau. Després es pot empalmar sense problemes amb els dos últims llargs de la CADE a la Miranda de la Portella, quedant una escalada prou llarga (uns 150 metres). Nosaltres no hem tingut tanta sort, al cim de la Llastra ha entrat el vent, la boira i el fred, i hem preferit rapelar per la mateixa via (les tardes de març són fresques). El primer i el tercer llargs són els més bons. El segon és bàsicament d'artificial equipat, tot i que sembla que es podria fer una bona part en lliure difícil.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Una mica abans de la Portella surt un camí  a mà dreta poc fressat que va baixant vorejant la cara oest de la Portella Superior. L'anem seguint (hi ha alguna fita) fins a la base de la Llastra del Dau. La via comença a l'extrem esquerra de la paret, es veuen els parabolts al costat d'una fissura cega.



-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés i estreps.
-Grau obligat: V+.
-1a ascensió: Joan Vidal (12/07/2012).



-Descens: Si arribem al cim de la Miranda de la Portella haurem de fer un ràpel curt (d'uns 20 metres) per la cara est. Després voregem les parets per la cara est fins a la Portella. També podem rapelar per la mateixa via. Les R3 i R2 estan equipades amb argolles per rapelar. El ràpel no arriba al peu de via, acabarem a la feixa on es munta la primera reunió, però d'allà es pot sortir a peu sense problemes.
-Ressenya: La de l'aperturista està molt bé:


I també deixo la d'en Joan Asín per si continuem fins al cim:


divendres, 6 d’abril del 2018

Barrufets a la Font Freda.




 A nosaltres ens va agradar força,la vàrem trobar ben sostinguda,carregada de lógica.Malgrat que la via és lógica en alguns punts cal intuició i ofici per anar encertant l'itinerari,és a dir veus la següent assegurança però cal ofici per encertar el camí per arribar-hi. La roca en general bona, més cutre a lo fàcil,cosa que fa que en aquests llargs no abaixem la guardia si no volem esclafar al col.lega sota una nevera made in Font Freda. Suposo que amb el reequipament s'anirà repetint i sanejant i quedarà una bona via sense res a envejar a les altres clàssiques de la paret com la Fissura Oblicua i l'Esperó del Vent.




Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem enrrera la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota i seguim avançant fins a localitzar una B gravada a la paret,parabolt i pont de roca visibles. La via es troba a uns 40 minuts del cotxe i uns cent metres abans de les clàssiques Fissura Oblicua i Esperó del Vent.


Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem fet servir unes 20 cintes exprés ( només si ho volem xapar a L5 ),algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.
Si es va just de grau potser vagin bé els quatre claus que marca la topo original,els estreps i repetir alguna peça mitjana/petita com s'apunta en algún blog.
Grau obligat: A l'iniçi de la cinquena tirada m'ha semblat que hi havia un tram de 6a+ una mica obligat,de totes maneres anava de segón i en lliure i no m'hi he fixat massa. Segurament sigui 6a/A1.
Descens: Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.Nosaltres hi hem esemerçat una hora.


dimecres, 4 d’abril del 2018

La Senda de los Ángeles a la Portella Superior


Aquesta via s'ha fet famosa amb el nom de la Senda de los Ángeles, però en realitat és una combinació de diferents vies obertes prèviament. Crec que el canvi de nom va ser arran d'un dels llibres d'en Picazo (l'últim de Montserrat?) on sortia publicada amb aquest nom. El primer llarg i bona part del segon pertanyen a la via Directa Eclipse, després continuem per la Ravic fins a la meitat del tercer llarg. Aquí ens desviem a la dreta per anar a buscar la gran repisa de la cara sud, segurament aquests metres són els únics originals de la Senda de los Ángeles. L'últim llarg pertany a la via UEC, o hi passa mooolt a prop. En quan a la via poca cosa a dir, segurament el pas més característic és l'arrencada inicial fins a xapar les dues primeres assegurances. Diuen que aquest primer llarg en lliure és 6b... Ufff!!! Potser el llarg més guapo és el tercer, sobretot si no fa vent...


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. La via comença just abans de començar a pujar cap a la Portella (xapes visibles).



-Orientació: Nord-oest.
-Material: Cintes exprés i potser estreps.
-Dificultat obligada: V+/6a.



-Descens: Ràpel d'uns 50 metres per la cara nord-est. El peu del ràpel és just al pas de la Portella.
-Ressenya: Bona ressenya la web de Lanochedelloro que indica les diferents vies que formen la Senda de los Ángeles:


dilluns, 2 d’abril del 2018

Via Plaquetes blaves a la Roca de les Onze hores.


Bonica via de placa,recomanable per a Sanlloradictes que saben destriar el códol fiable del códol traïdor.No se m'ha trencat pas cap presa per tant suposo que no deu ser pas dolenta del tot.A la primera tirada hi ha alguna galeta guapa en terreny de III/IV,el segón llarg és més dret i te més bolts.
Per una primera visita a la paret potser sigui millor començar per la Punta d'en Clerck a la Roca de les Onze hores. Més equipada,millor roca...més clàssica!


Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem al peu de la clàssica punta d'en Clerck i resseguint la base de la paret uns cent metres més a l'esquerra veurem les primeres Plaquetes blaves,bolts.
Orientació: Sud oest.
Material: Nosaltres hem fet servir una desena de cintes exprés,un Alien groc i un tricam negre.
Horari: 2 hores.
Grau obligat: 6a (1 pas)/A0.Potser el pas de 6a es pugui trampejar amb el tricam negre i un pedal.Sinó la tramposa deu ajudar.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 20 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.Totes les reuniona de la via estan equipades amb anelles per rapelar.