Magí Alegre a la Mola de Colldejou.

Potser la Magí Alegre seria la clàssica de la Mola de Colldejou si s'escalés amb regularitat en aquesta paret.El més assequible de tots els itineraris que assoleixen l'altiplà somital,recorregut lógic i fissurat.
Llàstima que en arribar al teix s'acabi l'escalada de manera que l'activitat es fa curta,toca investigar i cercar alguna via per rematar el dia.

Accés: Pujant per la T-322 de la Torre de Fontaubella a Coll de Jou,cap allà el Km.20,trobarem un petit aparcament a ma esquerra apte per a uns tres vehicles.

Aproximació: A l'altre costat de la carretera hi surt un camí que puja cap a la Canal del Mig,algunes marques grogues i crec que un cartell de senderisme.
Abans de que comenci la propia canal trencarem a ma esquerra i seguirem per la base de la cinglera uns dos cents metres.
La via debuta en una evident xemeneia que forma un gran gendarme amb la paret.
Nom desdibuxat de color groc a l'inici i xemeneia amb bloc encastat evident.

Orientació: Nordoest,diria que la paret només te sol una estona cap allà les 5.
Zona ventada on pot fer fred en plena canígula estival.
Horaris: Aproximació 50',via 2 hores i del cim al cotxe 1 hora.

Grau obligat: V.
Material: Nosaltres hem fet anar cintes desplegables (12),vagues i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
El del 2 l'hem fet servir per reforçar el pont de roca de la primera reunió,sembla que també hi entra l'1.Pot anar bé repetir alguna d'aquestes peces.

Descens: Arribats a l'altiplà somital anirem cap a la dreta sense guanyar alçada fins assolir l'entrada de La Canal del Mig.
L'inici d'aquest grau no és del tot evident,ja que no hi ha cap fita ni cap traça massa definida.
Devallem per aquesta canal fins a retrobar el camí de l'aproximació.
Si s'ha deixat quelcom a peu de via són 2' anar-ho a recollir.

Via Mailly al Midi.

 

Probablement sigui la via més ràpida i assequible de la Muralla de Pombie.És habitual escalar-la quan es disposa de poc temps o es va a pendre mides.
Te bona roca,no patina i està poc equipada amb pitons i algun bec de roca.La segona i tercera tirada m'han semblat especialment maques amb trams mantinguts de bones fissures i díedres 
Atenció als lletraferits i altres amants de la historia de l'escalada ja que fou oberta ni més ni menys que l'any 1935.

Accés: Coll del Portalet,aparcament en territori francès.
Aproximació: Pujar al Refugi de Pombie,senyalitzat.Des d'aquí la via es veu perfectament.Seguir la Normal del Midi,que es desenvolupa en lleuger ascens per un pedregar.Un pèl abans de ser a la base de la paret deixem el corriol principal i enfilem a ma esquerra per unes pendents mig herboses.
Atac darrera d'un gran esperó/gendarme amb un pitó visible.

Material: Nosaltres hem utilitzat algún tascó així com un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 repetint entre el 0.75 i el 2.Hi ha moltes cordades que no repeteixen cap friend.
Recanvi de cordino de 1.5 metres pel ràpel final de descens de les Viretes a la tartera
Horaris: De l'aparcament al Refugi de Pombie 1 hora,del refugi a peu de via 35 minuts,per fer la via 3-4 hores i descens per les Viretes fins a peu de via 40 minuts.

Grau obligat: V+/A1
Descens: Es fa per les Viretes,no te la mala llet de les Vires però tampoc convé fer-lo a les fosques o amb pluja la primera vegada.
Seguir les Vieretes en desgrimpada a l'esquerra uns vuitanta metres fins a una isntal.lació de ràpel formada per 4 pitons.
Aquí es pot fer un ràpel de 40 metres o seguir desgrimpant (només un pas de III,exposat).

El dia de la Mona a la Paret de l'Altar,Malanyeu.

Itinerari amb un traçat aeri i espectacular on si no portem el 6b/c al dia tocarem més ferro que pedra.A la part inferior la roca és escamosa i les preses sovint tenen sorra,a partir de la gran travessa el panorama canvia i ens toparem amb un rocam de primera que ens farà gaudir de valent a les dues darreres tirades.
La Paret de l'Altar és una bona opció per escalar a Malanyeu sense les aglomeracions que podem trobar a la Paret del Devessó.

Accés: pujant a Malanyeu trobarem una pista a mà esquerra que indica a La Caseta. Al començament és asfaltada, però ràpidament es converteix en una pista de terra. Al primer trencant anem a l'esquerra i el camí baixa un xic fins que passem la riera, després anem pujant i passarem per tres cases. Un cop passada la darrera seguirem pujant fins que veurem que estem en front mateix de la paret, uns metres més endavant podem aparcar el cotxe.
Aproximació: Hi ha una traça fitada que mena a peu de via,una mica abans d,'on hem aparcat.Primer la situem a l'esquerra d'una zona de bardisses i després va a buscar les alzines a la dreta.
Orientació: Sudoest.El sol hi ha començat a tocar a les 10.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 13 cintes exprés i el parxís d'Aliens.Estreps útils i doble corda de 60 per rapelar.
Preveure recanvis per les instal.lacions de ràpel,jo portaria una clau per canviar els mallons que estan ben rovellats així com cordinos.
Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: Aproximació 15',via i rapelar-la 3 hores i baixada al cotxe 10'.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la mateixa via R5-R4 ( 15 metres ) i R4-terra ( 60 metres ).

Esperó del Refugi.

 

La via m'ha acabat fent prou patxoca.Els primers quinze metres són un pèl desencoratjadors per la qualitat del rocam que sense arribar a ser pèssima demana una mica de tacte.L'itinerari,com a bon esperó,de seguida agafa ambient i la roca paulatinament va millorant de qualitat de manera que hem acabat l'activitat amb un bon regust.

Es tracta d'una via curta i ràpida,ideal pels dies en que disposem de poc temps.També és una bona opció per posar una mica més de pebre a la clàssica Pany o com hem fet nosaltres utitzar-la d'accés a laVia del Tronc.

Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.
Aproximació: Des del mirador pujar al Refugi Lluís Estassen on prendrem a ma esquerra un camí amb algunes marques blanques mig esborrades que puja entre els pins.La  via comença a la Cornisa on hi ha el cable i per accedir-hi tenim tres opcions,d'esquerra a dreta:
1) Per la Pany:  a les desviacions del camí convé anar sempre a l'esquerra ( Pany,El Gat,Homedes ).Situats a la Pany (gran pintada a peu de via) cal escalar les tres primeres tirades d'aquesta via (IV,IV+,III ) i sortir a la dreta per un esperó ajagut (II/III) ple de pins després d'haver fet una canal en diagonal a la dreta.Així entrarem a la Cornisa ( pintada mig esborrada ).
2) Pels 3 primers llargs del Gran Díedre:
Aquí també caldrà arribar a pràcticament a l'inici de la Homedes i la Pany.Just abans d'arribar-hi marxar cap a la dreta per unes cornises evidents que es van estrenyent fins arribar a un punt on s'acaben. Allà hi ha una placa collada a la paret en recordatori d'uns escaladors vigatans.Nosaltres aquí hem montat R0.Llavors només cal seguir en diagonal ascendent per un itinerari força evident en direcció a la base del Gran Diedre, amb alguns trams de III i IVº intercalats entre grimpades.En total 3 llargs:40,40 i 50;roles als arbres.Amb aquestes tres tirades arribem a una cornisa amb un cable seguir-la a l'esquerra i escalar al final un tram vertical de III de 20 metres amb una instal.lació de ràpel a dalt.
3) Per la Vergés+Joan Martí:
En aquest cas haurem de deixar abans el camí de les marques blanques.Un cop creuat el segón torrent deixem el cami de les marques blanques que continua flanquejant.Cal pujar per l'esquerra del torrent i quan trobem una paret que no ens deixa passar.En aquest punt creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe superem el ressalt.Amb alguna grimpada aillada asolim el peu de via.La R1 es fa en una coveta característica a uns 10 metres del terra i perfectament visible des de la base.
La via finalitza en una cornissa amb un cable seguir-la a l'esquerra i escalar al final un tram vertical de III de 20 metres amb una instal.lació de ràpel a dalt.
A peu de via hi ha un parabolt diria que força vell i veurem el primer més nou i platejat uns quatre metres per sobre el relleig.
Material: La via està equipada amb bolts i pitons de manera que la ressenya demana només 9 cintes exprés.Nosaltres hem afegit un Camalot 0.5 al primer llarg ( a un pam del parabolt ) i un Alien groc a la segona tirada.La veritat és que costa afegir peces i per molt fanàtic que es sigui de les cosides no se si val gaire la pena portar ferro extra.

Grau obligat: V+/A0.
Horaris: Aproximació contant el tram de la Pany 1 hora 30',via 1 hora 30' i descens no ho se perque nosaltres hem seguit per la Via del Tronc.Entre enllaçar,fer la Via del Tronc i baixar pel Collet de la Cova hem trigat 3 hores 30'.
Orientació: Nord,hi toca el sol fins cap allà quarts d'onze.
Descens: Nosaltres hem enllaçat amb la Via del Tronc,per fer-ho hem ensamblat uns 70/80 metres de II/III.
Si es vol rapelar per la mateixa via la R1 tenia dos bolts del 12 ( típics de la cara nord del Pedraforca ) amb anella i si no em falla la memória la segona role també.Un cop a la Pany hi ha d'haver una linea de ràpels però ho desconec.Jo portaria algun cordino per abandonar.
També hi ha la opció de seguir escalant per la Pany ja sigui fins al Collet de la Cova o bé fins al mateix cim del Calderer.

Les Pandores al Pic de l'Estanyol.

Les tirades de 6a,que sumen 80 metres,m'han semblat guapes.La resta de la via és tombada i amb força trams de caminar.És més interessant per passar un dia a la muntanya que per l'escalada en si.
La roca és bona però hi ha algún bloc que fot mala pinta i algun líquen.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors fins al punt més alt de l'estació.Aquí anirem cap a l'esquerra,buscant el llom d'herba que eviti el pedregar i sovint seguint un corriol amb alguna fita.Quan siguem més o menys a la vertical de la via pujarem tartera amunt fins al seu inici.
Comença en una placa amb un sostre a la dreta.Pitó i bolt visibles,veure la primera foto.
Orientació: Oest.

Grau obligat: V+/6a.Hi ha un tram d'encastament al segón 6a que per trampejar-lo no se ni si amb un del 6.
Via semiequipada amb pitons i parabolts.
Material: Unes dotze cintes exprés i un joc de friends des l'Alien blau al Camalot del 3.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 3 hores i descens 1 hora.
Descens: Nosaltres hem pujat una mica per de seguida baixar cap als remontadors ben visibles des del final de la via,a l'esquerra de la via.
Un cop aquí hem començat a baixar enganxats a la carena buscant el coll que ens permetés baixar a la vall per la que hem aproximat.

Anglada Cerdà a l'Ordiguer.

A l'Ordiguer probablement hi ha les dues vies més clàssiques i recorregudes del Cadí: Anglada Cerdà i la Cerdà Pokorski.L'Anglada sota el meu punt de vista constitueix un objectiu més abordable que la Pokorski,que resulta més treballosa i sostinguda. No per aixó m'ha semblat menys recomanable,ans al contrari.He trobat que es tracta d'un itinerari ben guapo,variat,amb un recorregut del tot lógic i amb passatges realment bonics d'escalar.Si d'alguna cosa te fama el Cadí és de roca insegura i de descensos complicats.
Com que estem parlant d'una de les vies més repetides de l'indret ens trobarem amb roca sanejada i només en un parell de trams fàcils més trencada,de totes maneres val la pena escalar amb una mica de cura.
El tema de la baixada simplement és encertar a pujar a la vira superior on trobarem un bolt al final,si seguim la vira de sota és per cardar-se molt de mal.Sense conèixer el descens jo no m'hi foteria ni de nit ni amb mal temps.

Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.
Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal creuar-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall per on baixarem,el camí passa per la tartera que hi ha a peu de via.En aquest punt deixem el P.R. i enfilem cap a peu de via.Evident,amb la fotografia es veu perfectament la via.

Horaris: Aproximació 1 hora i mitja,via 4hores i baixada 2 hores.
Material: Doble corda i unes 14 cintes llargues pel fregament.Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Aquest darrer segurament prescindible.

Grau obligat: V+/A1.
Orientació: Nord,en algún punt la via te sol a les primeres hores del matí.

Descens: A la R11 ens hem desencordat,aquí anem a buscar la gran feixa superant una aresta de 10 metres amb un pas de III.Seguim aquesta feixa més o menys uns 100 metres i llavors arriba el moment de pujar a la feixa que tenim a sobre.Hi ha 3 canals per pujar a la vira de sobre de similar dificultat.Un cop a la feixa de sobre la seguim fims a la Canal ddl Cristall.L'entrada a la Canal del Cristall te una mica de mala llet,rampa amb grava hi ha un bolt a l'inici

Cotaca al Barricó,el Baell.

La via te molt bona roca però amb força vegetació.Escalada de placa farcida de bons cantells llevat del tram de 6b que són tres o quatre metres.El mur de l'últim llarg és molt guapo,tant que  sembla recomanable establir-se a la vira de sota aquesta tirada i anar fent les tirades del costat en plan esportiu.Hi ha qui diu que la darrera tirada és el millor llarg de V de tot el Ripollès.
Ens hem saltat la R1 i la R3.

A la dreta de la 20.

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.
Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó.
Aquí buscarem unes fites a ma esquerra (Est) que condueixen a una pista abandonada i posteriorment entren al bosc per apropar-nos a la paret.
Arribem a peu de via de la Usel,la nostre via queda uns vint metres a la dreta.
Placa metàlica amb el nom a l'inici.
Material: Nosaltres només hem fet anar unes setze cintes exprés,les xapes són a prop però si es va just de grau la roca admet catxarros i vagues a mansalva.
Si es vol fer un favor a la comunitat es pot dur un xerrac plegable i cadar quatre arreglos a la via i/o al final de l'aproximació.
Grau obligat: V/A1
Horaris: Aproximació:35,via+ràpel 2 hores i retorn al cotxe 30'.
Orientació: Nosaltres hi hem escalat un dia de núbol però diria que és SE amb sol fins les 3.
Descens: Rapelant per la via. Hem fet la darrera tirada en plan esportiu,despenjant el primer a la R4 un cop acabat el llarg i assegurant des d'aquí al segón de cordada.
Després hem fet dos ràpels: R4 a R2 35 metres i R2 a terra 55 metres.No calen recanvis.

Nordmagnum al Calderer.

Díedres i fissures guapos intercalats de rostoll genuí de cara nord ( escombreres,herbes i companyia )
M'imagino que amb els anys i les repeticions es pot acabar convertint en una clàssica com les de tota la vida.
La via és força mantinguda de manera qu tots els llargs ens han fet pencar.
La R2 no hem tingut collons a saltar-la pel fregament,la R3 l'hem improvitzat a la canal de la dreta per evitar el tiratge i després hem fet canvi de role.La R4 de la topo d'en Kimgil està a la dreta de la cornisa no a l'esquerra com marca la ressenya.

Accés: Aparquem al Mirador del Gresolet,municipi de Saldes.
Aproximació: Des de l'aparcament agafar el corriol que puja al Refugi Lluís Estassen.Un cop aquí prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues), fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: Homedes (esquerra) i Estasen (dreta). Seguir per la segona, que de moment segueix pujant. Més endavant, baixar a creuar un torrent i passar pel peu de La Piràmide. El camí segueix flanquejant fins a la base d’un marcat diedre polit (IV) on s'inicia la Estasen.

Cal escalar aquesta primera tirada de l'Estasen.Passat aquest primer llarg, seguir fins al peu d’un petit grup de pins que hi ha un tros abans de la Canal del Dit. Des d’aquí, pujant pel punt més franc, anar a buscar un altre pi robust, una quarantena de metres més amunt.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 8 hores i descens 1h 15'.Aquests horaris són acabant la via al Collet de la Cova.
Grau obligat: Es podria passar amb V+/A1,molt sostingut i podria ajudar dur algún pitó,estreps i tramposa.Nosaltreshem passat amb el material indicat amb 6a/A0.

Material: Doble corda i cintes llargues pel fregament.Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,aquest darrer no imprescindible.
Orientació: Nord,fins cap allà a les deu en algún punt hi toca el sol.

Descens: Nosaltres hem donat per acabada la via a l'alçada del Collet de la Cova,no se si a un o dos llargs del cim.
Des d'aquest punt només cal flanquejar a l'esquerra per atènyer el Collet de la Cova d'on anem a baixar per sota del Gat cap a la tartera,dreta.
Tot perfectament senyalitzat amb marques de pintura,sinó em falla la memória taronges.
Ressenyes: Armand Ballart i Quim Gil.Gràcies!!!