Opera Prima al Gorro Frigi.

Una altre clàssica de Gorros: bona roca,full equip i dificultat moderada. A

nosaltres ens ha agradat,per ser força homogènia i sostinguda en el seu grau,a més no està gens pul.lida.
Hi ha un tram curt de díedre,cosa poc habitual a la paret.

 

Orientació: Sud est, crec que a fins les 2/3 va estar al sol.
Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament, descompte a federats.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (II-III, compte si està moll ) localitzem l'inici de la via
Material: Totalment equipada amb parabolts grocs, només calen cintes exprés.
Grau obligat: V/A0.

Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostre esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal.lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 25/30 i un segon d'uns 55 que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal ( desgrimpada amb corda fixe,pot no ser-hi ) uns metres fins al peu de via.
Ressenyes: De l'Escalatroncs i el Col.leccionista de vies respectivament. Gràcies!.

Sector Fardatxo.Xert.

Ens va agradar molt, te algunes vies ben llargues i l'escalada és ben variada, amb trams de placa i de fissura.L'accés el fem des de el poble de Xert seguint el croquis que he dibuixat mentre que l'aproximació és ben curta i evident, traça fitada des del mateix aparcament. L'orientació diria que és sud total, encara que nosaltres hi vàrem ser era ben núvol i no ho puc confirmar. He fet unes ressenyes ja que m'ha semblat que a les que hi ha a la xarxa són incomplertes.

El Gafe de Canelles.

La via en general ens ha agradat força. Comença amb dos tirades prou potens per escalfar. El primer llarg arrenca amb un bloc que ens ha semblat fectible, i continua surcant, una placa amb roca a controlar. El segon llarg, és el més espatarrant de la via, tot i així creiem que val a dir que també l'hem trobat una mica expo, doncs si caus sense "xapar" el segon "volt" pots picar a la repissa de la reunió amb un parell de pedestals tan grans com els d'un toro brau.
Només és una opinió, si no vols pols, no vagis a l'era que en diuen, ja se sap...
El tercer i quart llargs són prou bonics també, una fisura ample prou continua ens fa disfrutar de bon canto on podem disfrutar del joc de la creativitat d'equipar.
5è llarg de placa curiosa. Des de baix es veu molt fina, tot i així es deixa escalar però per contra costa més trobar el lloc on posar les peçes flotants.
6è llarg, tramit de sortida però que tampoc et deixa amb mal gust de boca un cop arribats al cim.
A estonetes es troba herba en alguns llargs i en ocasions sembla que la via es torni discontinua, sobretot al arrivar a la feixa, però tot i així ens ha semblat una bona via. Molt recomenable.

Cordada: Aniol Coma, Marc Busquets i Pol Guinart.
Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel

Aproximació:  Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca.La 
Material: nosaltres vam portar dos jocs d'aliens (només 1 vermell i un 0.5 de la camalot per complementar)
0.75, 1, 2, 3, 4 x2 de camalot. En general vam fer servir tots els friends però cal remarcar que no tots en tots els llargs. Un exemple és el primer llarg on pots repetir els dos 4 i en canvi al 2n llarg no els utilitzes per a res.
Vam portar també un joc de tascons, en vam posar algun al 5é llarg, però no són imprescindibles.
Cal remarcar que en el 3r llarg, es podria col.locar el friend del 5. Tot i que amb els del 4 es passa bé.
Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.
Ressenya: Aquesta que penjo és del blog de l'aperturista: Prespectiva Vertical. També hi ha la de 

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll

Via bastant guapa, potser no és tan bona com Los Misteris del Pepegall, però també té trams molt bons. La primera meitat és normaleta, després ve el peatge de la feixa i al final trobem els tres últims llargs, que són els millors. Amb cordes de 60 metres l'hem fet amb quatre llargs sense problemes de fregament (L1+L2, L3+L3bis, L4+L5 i L6). Està bastant equipada amb parabolts, ponts de roca i algun pitó.

-Cordada: Segarra i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també es veuen les xapes).

-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i algun friend petits-mitjans per reforçar l'equipament de la via (crec que només hem posat alguna cosa a l'últim llarg).

-Grau obligat: V

-Descens: Des de l'última reunió hem rapelat per la mateixa via. Primer un ràpel de 30 metres fins la penúltima reunió, i d'aquí un ràpel de 60 metres apurats fins la feixa. I de la feixa podem baixar a peu seguint unes canals diagonals (fites) que hi ha al centre de la paret (hi ha trams equipats amb cordes i cadenes). En poca estona tornem a estar al peu de paret.

-Ressenya: Com sempre, la ressenya de lo Gall va molt bé:

Ressenyes de l'Agulla de la Papallona.

Bucólic racó per escalar,les vies d'aquesta agulla així com les de les Bessones i algunes de l'Agulla del Salt estan sent reequipades amb bolts inox per la gent de grimpantenelscingles.Merçi!!!.
Si hi anem quan apreta la calor bany obligat a la cascada.

Aresta Blanca i Exodus.

Dues vies del mestre Lívanos, obertes a base de pitons i audàcia, avui en dia convertides per art de màgia en dues vies esportives. L'Aresta Blanca és una assequible escalada de V grau amb una espectacular i esmolada aresta molt guapa i amb canto. L'Exodus ja pica una mica més però és una bonica escalda plaquera, més aviat tècnica però no arriba a ser d'aderència.

i

-Accés:
-Aproximació: 
-Orientació: Oest, sol a partir de les 4.

-Material: Les dues vies estan equipades ( AB amb Long Lives i Exodus amb químics ) però hem fet anar algún catxarro variat per treure pèndols al segón i per reforçar la R2 de la Exodus. Molaria una clau i un maillón per canviar algúns dels maillons dels ràpels de la Exodus ja que estan molt rovellats.
-Descnes: Nosaltres hem fet dos ràpels amb corda de 80 per la Exodus.

Ressenyes del sector Pell Roja.

Sector d'accés cómode i ràpid, amb vies en general assequibles. Per aquests motius és un sector molt freqüentat, els amants de la tranquilitat abstenir-vos de visitar aquest sector en cap de setmana.
L'accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
L'aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.
L'orientació podria ser Sud Est.
A la dreta de l'Esperó de la Martina ( V+ ), hi ha tres vies més:
 -Bròquil Tòxic V+ 18m.
-Jefe Ouray 6b+ 20m.
-Sun Gazing 6b 20m.
 Informació i ressenyes extretes de l'excel.lent blog d'en Fernando Micó.Moltíssimes gràcies!.

 

Via Siba al Socle de la Candelle.

Molt guapa: vertical,sostinguda,variada i amb un ambient molt xulo. Per nosaltres totalment recomanable!. Possats a buscar-li una pega, la via és un pèl patinosa. Si anem bé de forçes i de temps podem enllaçar amb l'ultra clàssica Aresta de Marsella.
Aproximació: Des de la facultat agafar una pista tancada al tràfic fins al Coll de????.Un cop aquí seguir el camí de l'esquerra/baix en direcció a la Candelle.Marques?????,al cap de poc arribem a una trifurcació:seguir recte,pel cami de marques vermelles de dalt,deixara l'esquerra el GR i a la dreta el camí de marques vermelles que baixa.Al cap d'una estona de baixar el camí es situa a peu de paret.Passem una agulla i just després pujem a la base de la paret.Flanquejem una mica i ens situem a peu de via.La primera assegurança és un bolt,la segona o la terçera un químic.

Orientació: Nosaltres hem començat cap a les onze i la primera tirada encara estava a l'ombra.
Material: La via es pot fer només amb cintes.Si sou porucs i us voleu estalviar un pas de V+ amb la xapa a sota els peus a la sisena tirada porteu un Camalot de l'1.Si a més voleu deixar-li el més mínim flanqueig al segón agfafeu els tascons i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2 i quedareu com uns senyors.

Dificultat obligada: Sobre el V+/ 6a i A1.
Descens: Una mica enrebessat, millor fer-lo amb llum. Des de el final de la via acabar de pujar com si anessim a la base de la Candela. Una mica abans d'arribar-hi cal anar a l'esquerra i saltar a darrera d'una carena on comença una canal que ens deixarà en un camí més ampli. Seguint aquest camí retornem al sender de l'aproxiamció, just al punt der l'encreuament.

Ressenyes del sector Futbolín de Santa Linya.

Pany de paret ben aprofitat,amb algun que altre picat i sicat.Nosaltres hi vàrem anar un dia que plovisquejava i la majoria de setens no es mullaven,si plou poc crec que aquí es pot salvar el dia.
L'accés el fem aparcant al camp de futbolabandonat que hi ha entrant a Santa Linya a ma esquerra.Des d'aquí ja veiem el sector i un corriol que porta al sector,en menys de cinc minuts.

L'orientació del sector diria que és Sud Oest.Les vies fan uns vint metres,les del prinçipi lleugerament desplomades i físiques mentre que les de l'esquerra méstombades i tècniques.

Via del Sostre llis al Puig de Millà.

Segons els seus autors, serà la més clàssica de la paret. A mi em via semblar una via prou ben parida, súper lógica i menys algun tram puntual de placa tota en fissures i diedres de diferents mides. La roca a les dues primeres tirades demana alguna precaució.

Accés: No el recordo perque conduia. Se que al Port d'Àger vàrem agafar una pista a just a sota del bar i que vàrem arribar per camí més o menys bo ( si ha plogut no) al Pla de les Bruixes. Un cop aquí vàrem agafar un trencant a la dreta amb un pal senyalitzador a l'iniçi.La pista aquí si que empitjora,crec que vàrem fer uns dos quilòmetres en aquest tram fins que ens en vàrem cansar.Per aparcar no hi ha problema ja que la pista aquí són pràcticament dues roderes en un prat i quan t'en canses apartes el cotxe i ja està. Anàvem amb la C-15, que és com un tot terreny jo no m'hi ficaria amb qualsevol cotxe, amb un de baix pilles càrter fijo.Compte!!!!!!.
Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent. En un moment en que el camí gira i crec que s'acaba la traça hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Hi ha un tram de desgrimpada on cal anar alerta, quan passem per sota del bloc (III+) i un ràpel d'uns 15 metres sobre dos bons ponts de roca.L'iniçi de la via es troba uns tres cents metres més enllà del final de la canal. A la dreta de l'evident sostre llis, en un díedre i no es veu l'espit del primer llarg.

Orientació: Oest,no l'hi va entrar el sol fins a quarts d'una.
Material: Algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres hem repetit 2,3 i 4..Al primer llarg m'ha semblat veure rastres de pitonatge,just al tram abans d'arribar a l'espit.Potser ens pot anar bé un ola o universal per aqaquest tram.La xemeneia del darrer llarg m'ha semblat de mal assegurar,potser amb algun Camalot del 5/6 es pot assegurar.

Descens:  Desfem el camí de l'aproximació.

Ressenyes de Penya Ginesta.

Sector ben proper a les vies llargues del Pic del Martell, l'aparcament és el mateix. L'accés des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ". L'aproximació és evident i ràpida ja que la paret es veu perfectament des de l'aparcament.
Excel.lents ressenyes d'en Fernando Micó, mil gràcies!!!!.

Via Diagonal Pasatiempo al Pic del Martell.

Via prou xula i variada, amb trams de placa i també de díedre. Alterna trams d'autoprotecció amb trams equipats. Ha estat reequipada en part, nosaltres anàvem amb la ressenya d'en Joan Asín i hem fet algunes variants. He fet una ressenya amb les variants i amb el material emplaçat, quan tingui temps l'escanejo i la penjo.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està una mica abans del canvi d'orientació que fa la paret. Queda uns deu metres més amunt de l'iniçi de la Excalibur i la Teotihuacan. 
A peu de via hi ha el nom de la via amb rotulador ( s'esborrarà ) i també hi ha el nom mal ubicat de la Teotihuacan. El primer seguro és un pitó força alt amb un cordino blau.

-Orientació: Sud est, vàrem tenir sol fins quatre aproximadament.
-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.
-Grau obligat: V+/A1.
-Descens: Algunes reunions tenien anella i cadena per rapelar ( vegeu ressenya).
Nosaltres hem baixat a peu, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

Ressenyes de Can Maçana.Rajadell.

Sectoret de minivies,ideal per aquells que es mouen en el V/6a. Crec que era Sud oest, les vies amb estadísc estan semiequipades.
Explicació de l'accés del blog d'en Passarell, moltíssimes gràcies per la feina!!!!:
 "Tenemos que llegar hasta el precioso nucleo histórico de Rajadell.
Si venís por el Eix Transversal es dos salidas después de Sant Joan de Vilatorrada.
Atravesamos el pueblo y salimos por detrás por una pista asfaltada indicada como El Junyent.
Seguimos la pista hasta pasar esa masía. La siguiente es Can Maçana.
Seguimos siempre la pista asfaltada que rodea Can Maçana y continúa.
Tras unos centenares de metros cojemos una pista a la izquierda que está cortada enseguida por una cadena. Aparcamos aquí.
 Seguimos caminando por la pista hasta que se acabe.
Luego hay que seguir un camino a la derecha que a veces se ramifica en mil y te hace dudar de si vas bien, pero todos acaban más o menos en el mismo sitio, en un campo.
Hay que rodearlo por su derecha y estar atentos a uno hitos de piedra de nuevo a la derecha.
Los seguimos. Bajaremos por roca y ya siguiendo el caminito a la izquierda llegaremos a pie de las vías.
En total son unos 10 minutos andando con muy poco desnivel."