Éxodo a la Gorra Marinera.

Ens posem en aquesta via sense més referències que el que diu la guia de Gorros. Està equipada amb parabolts, alguns de 8 mm (al primer llarg). Escalada en placa amb roca a controlar en algun punt, sobretot al 2n llarg. Al lloro amb això perquè la via està just a sobre de les Escales de Jacob. Qualsevol pedra que caigui va directa a les Escales, que estan bastant transitades. Hem empalmat el 2n i 3r llargs amb doble corda sense problemes. L'últim llarg supera un desplomet que podem escaquejar cap a la dreta.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena per les Escales de Jacob. La via comença a la meitat de les Escales (parabolts visibles).

-Orientació: Nord-oest.

-Material: Només calen cintes exprés.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a la dreta (oest) fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. I d'aquí amb un moment som al peu de via.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia d'en Luichy de Gorros. A internet he trobat aquesta: 

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior.

Via molt guapa que, tot i ser curta, té molt d'ambient. El primer llarg té una llarga travessa per sota d'un gran sostre, alternant passos de placa i de fissura. El segon llarg és un díedre amb roca a controlar. Està generosament equipada amb espits pintats de color vermell, algun ja està rovellat. Al peu de via estarem acompanyats pels guiris que pugen al cim de la Miranda de Sta. Magdalenda.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. La via comença just al costat de les ruïnes de l'ermita, hi ha dos químics a peu de via.

-Orientació: Nord.

-Material: Nosaltres hem fet amb 16 cintes exprés, però per xapar-ho tot en calen 22.

-Grau obligat: V.

-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob i d'aquí podem baixar fins al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Gorros d'en Luichy. A internet hi ha la d'en Joan Asín.Merçi!.

Sendero Límite Circo de Verano.

Una més de la factoria Sendero Límte: equipada per no passar gens de por i ben sanejada,gràcies!.He llegit algunes piades que comenten que la roca és de mala qualitat. M'imagino que la via s'ha anat repetint tant que ara no cal patir-hi massa amb la roca. Escalada atlètica i sostinguda en la primera part,després es tomba i ja costa menys però vas trobant trams entretinguts. Tota de placa amb patates, amb un parell de bombos a bloc a L3 i un tramet de díedre més amunt per donar varietat al tema. Nosaltres hem enllaçat totes les tirades menys el terçer i el vuitè. El cable de dalt incómode per fer reunió.
Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
Aproximació: Creuem el poble de planer en dirección al Pisón i al Puro. Fem la volta per sota del Puro i arribem a la cara N.O. del Pisón on hi ha el circo de verano. Hi ha una traça que resegueix per sota la paret del Circo de Verano o també podem continuar de planer i pujar cap a la paret a la vertical de l'evident Via Ursi. Dos bolts amb tires vermelles a l'iniçi.
Orientació: La via te ombra crec que fins les cinc.
Material: Amb 19 cintes ( algunes llargues ) i doble corda nosaltres hem enllaçat totes les tirades que he comentat abans sense massa fregament. Ens hem saltat alguna xapa.
Grau obligat: V.
Descens: Nosaltres hem baixat pels ràpels del Circo de Verano,diuen amb tres ràpel peró nosaltres n'hem fet cinc: 40,40(incomode),35,30 i 30. Compte que hi puja una via, per arribar als ràpels cal seguir el cable a la dreta fins a la primera instal.lació ( per la cara que hem escalat ): dos bolts amb anelles.

Xemeneia TIM a la Falconera.

 Evidentíssima xemeneia que talla la paret de la Falconera i que els intrèpids TIM sabadellencs no podien deixar escapar.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,algú sap si es corresponen als burins originals de la primera ascencsió?.L'inici i la sortida al cim són una mica herbosos però la roca és bona en tot el recorregut.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
Orientació: Est,com que és una xemeneia potser te més ombra que altres vies de la paret.
Material:Joc complert de tricams i camalots #1 i #2.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.

Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret,desgrimpem un petit bloc damunt del qual comença la Rapsodia en blues,seguim uns metres més endavant i localitzem l'iniçi de la via a la xemeneia. Hi ha un boix gran que cal esquivar a l'entrada,tres burins a mode de R0 a l'esquerra dels bolts de la clàssica La que faltava,hi ha una corda fixe amunt que creua la xemeneia.

Grau obligat: V/V+.
Descens: Caminant a l'esquerra,ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.

Anzas a Peña Foratata.

Te trams xulos i variats però també força rostoll,ens vàren agradar més les seves veïnes Capricho de Primavera i Valle de Tena.Com és habitual a les vies del grup Sueño Vertical la via està súper sanejada (gràcies!) i l'equipament és d'alló més generós.De cavall estant diria que xapavem un de cada 3 parabolts i que feiem els llargs de dos en dos,excepte a les tirades de 6b que no ens hem atrevit a enllaçar.
Accés:  Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Hem de deixar el cotxe a la part superior dreta de la urbanització, en el carrer Foratata. 
Aproximació:  Des del cotxe prenem una pista en direcció est. Després de travessar una balla metàl·lica arribarem en un prat on surt un camí a mà esquerra. Aquest camí té alguna fita i marques blaves i blanques. Seguim aquest camí en pujada fins al Coll de Baladrias. Un cop al coll tombem a mà esquerra per pujar pel llom de la muntanya. Quan estem arribant al final de la pujada hem d'estar al cas a marxar a l'esquerra per rastres de pas i alguna fita fins arribar al peu de via on es veuen les xapes i hi ha el nom inscrit.
Orientació:Sudoest,sol a partir de les 11.30.

Grau obligat:V/A0.
Material: Unes setze cintes exprés. Si ho volem xapar tot sense enllaçar llargs ens en caldran 22.
Descens: Des del final de la via acabem de pujar al cim. Un cop aquí anem a desgrimpant per l'aretsta que ens queda a l'esquerra,fem un parell de ràpels curts i evitables que ens deixen en un coll. Baixem per la canal de la dret fins que arribem a peu pla. Seguim flanquejant en la direcció que portem fins que s'acaba la paret i baixem per camí evident fins a Formigal. Un parell d'hores.

Reina-Villar al Puntal de l'Albarda.

Antiga via d'artificial equipat que s'ha reequipat recentment amb parabolts. Si anem amb mentalitat d'artifo ens passarem la via penjant dels estreps. Però amb un grau de 6a+ s'escala bastant i es toca poc ferro. A la majoria de llargs els trams difícils són puntuals. Però l'excepció és el tercer llarg, bastant continu i difícil en lliure. Fins al final no podrem sortir en lliure. Sembla que la via s'ha fet poc perquè se'ns ha trencat alguna llastreta. La primera reunió (en una balmeta) no està reequipada. 

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda. La Reina-Villar comença en una placa tombada a la part dreta de la paret (parabolts visibles).

-Orientació: Est.

-Material: Unes 17 cintes exprés i estreps.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Des del cim hem de fer un ràpel curt cap al collet que hi ha entre el Puntal i en Contrapuntal. Des d'aquest collet encara haurem de fer una curta grimpada-desgrimpada fins arribar a l'aresta sud del Contrapuntal. Escalem un llarg de III (sense assegurances) per l'aresta sud del Contraputal. Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.

-Ressenya: Hem anat amb la guia nova d'en Luichy de Gorros. Les tirades són més curtes del que diu la guia. Per internet només he sabut trobar aquesta original del blog Escales Rodones,gràcies!.

Asourance tout Spit a la Dent d'Orlú ( cara S.E.).

L'hem trobada força ben parida.Gestiona inteligentment els trams herbosos de la paret i en resulta una linea ben sostinguda i variada.Algún passet suelto d'aderència pura i dura però als trams finets sols tenir algun cantillo que et dona vidilla.Em va semblar entendre que va ser la primera via de la paret on es vàren utilitzar expansions,en el seu dia espits que ja han estat canviats per parabolts. Mola fer els dos útlims llargs de Le Lezard per acabar de fer metros i que són de dificultat similar. No se si és perquè fotia com un any que no tocava plaques de granit però les dues primeres tirades m'han costat més que la resta de la via malgrat que no deuen ser les més xungues.

Accés:  Si entrem a Acs venint del sud just creuar el pont que hi ha a l'entrada del poble hem d'agafar una carretera a la dreta que puja cap a la Reserva d'Orlú i el poble d'Orlú ( cartell ). Seguim aquesta carretera i creuem dos pobles ( font ), al terçer poble la carretera està indicada com a direcció prohibida i girem a l'esquerra. La carretera acaba morint en un gran aparcament amb lavabos i un porxo. El nostre aparcament queda un quilómetre abans que aquest a l'alçada d'un pont.
Aproximació: A l'alçada de l'aparcament petit/pont cal prendre un camí senyalitzat amb punt vermells que ens portarà a la base de la cara S.E. on hi ha la via. Nosaltres hem agafat un camí que també està senyalitzat amb punts vermells i que neix més amunt de la carretera. Crec que és el camí que va al refugi de ???? i que hauriem d'agafar per baixar del cim a l'aparcament de la cara S.E. En tot cas, si agafeu un camí amb marques vermelles i veieu que us aneu allunyant de la Dent, reculeu a la carretera i baixeu per la carrtera per agafar el següent camí de marques vermelles. Un cop a peu de paret cal anar fins al final de tot,grimpant un petit sócol per arribar a peu de via on trobarem un parell d'expansions a mode de R0,els primeres mètres són comuns amb la clàssica Les enfants de la Dalle.

La via està situada bastant a la dreta de la paret, a la part amb més arbres que l'hi fan ombra i te el nom a l'iniçi.

Orientació: Sudest amb ombra cap a les quatre.
Material: Si es va just de grau pot anar bé dur el semàfor i/o algun friend mitjà per alguna excursió,sobretot a les dues primeres tirades.

Grau obligat: V+/A0.
Descens: Rapelant per la mateixa via,amb dues seixantes crec que només hem enllaçat un ràpel. Mola recanvi de cordino llarg pel primer ràpel.
Ressenyes: Del CAF Ariege,gràcies!. Afegeixo mètres fins a trobar amb Le Lezard.
35,45,35,25,40,30 i 40.

Escalada a Sesimbra.Sector Portugal dos Pequeninos.

Sector ubicat en un penya segat de base cómode i amb vistes al mar.Les vies són plaqueres amb un parell de desploms i un díedre.La seva escalada és una miqueta a bloc,sobre un calcari molt aderent que a voltes recorda al Montgrí i d'altres vegades al Brull.L'equipament aparentment es troba en bon estat però són parabolts i suposo que no trigarà massa a estar rovellat.Hi ha una primera via que no surt a les ressenyes,serà un V+.Si seguim la paret a l'esquerra trobarem el sector Vertigem..L'orientació de la paret és Est,a les deu hi ha tot el sector al sol menys les tres primeres vies que ténen ombra una estona més.A les cinc el sector te ombra.L'accés el farem anant al port de Sesimbra i seguint fins al final del moll on hi comença una pista que fa una forta pujada.Nosaltres hem aparcat a l'iniçi de la pujada.L'aproximació la farem pujant uns cent metres per la pujada fins que veiem un corriol a ma esquerra amb unes M pintades a la roca,aquest corriol ens portarà a les vies en 5'.

22	Pacote	V
23	Os Coxos Também Andam	V+
24	Trocas e Brocas	8a?
25	Tens Nome?	6a
26	Dêem-me uma Ruiva que eu Quero é Escalar	6c
27	Glue Man	V+
28	Chip da Poupança	6b+
29	Nó Górdio	8a?
30	Gostas de Costas?	6c
31	Dá para os Dois Lados	6b
32	Força Bruta	IV+
33	Puzzle	6a+
34	Terapia Vaginal	6b+
35	Mentes Obtusas	6c

Jim Bridwell contra el siudadano al Setrill.

Via amb un traçat curiós. Comença en un tram molt vertical de la cara est, però amb un flanqueig cap a la dreta evita la part més difícil i va a buscar l'aresta per on puja la via Normal. Està equipada amb espits de xapa petita, que en algun punt costen de veure. Als trams difícils estan a prop, però allunyen bastant als llargs fàcils. Bona roca en general, tot i que a nosaltres se'ns ha trencat alguna llastra. Sembla que es fa molt poc.

-Cordada: Macau i Vicenç.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Setrill. Després pugem pel bosc fins a peu de paret, la via comença a l'extrem dret. Les primeres  assegurances costen una mica de veure perquè són velles i de xapa petita.

-Orientació: Est.

-Material: Cintes exprés. Hem posat algun Alien als trams fàcils.

-Grau Obligat: 6a.

-Descens: Desgrimpem uns metres per la cara nord fins a una alzina. D'aquí muntem un ràpel de 35-40 metres fins al terra. També es pot baixar amb un ràpel d'uns 50 metres pel via Bon Voyage cara est) equipada amb parabolts i argolles.

-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles.A internet podem trobar la de Kpujo,bia número 12.

Cerdà Vergés+Díedre Joan Martí.

Aquesta combinació de vies crec que és la més utilitzada per accedir escalant a les vies de la cara nord del Calderer.Si ho he entès bé el primer i els últims  llargs pertanyen a la Cerdà Vergés,mentre que el díedre de la segona tirada és el Díedre Joan Martí.Un parell de llargs no gaire agraits per la qualitat de la roca ens deixen al peu d'un fabulós díedre seguit d'una placa un pèl fineta també prou xula.En general està bé,ni que sigui per accedir a les vies sense caminar.

Accés: Mirador del Gresolet a sobre de Saldes i Gósol.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estasen just a l'esquerra del refugi hi surt un camí amb marques blanques que va per sota de la cara nord.El seguim i un cop creuat el segón torrent deixem el cami de les marques blanques que continua flanquejant.Cal pujar per l'esquerra del torrent i quan trobem una paret que no ens deixa passar.En aquest punt creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe superem el ressalt.Amb alguna grimpada aillada asolim el peu de via.La R1 es fa en una coveta característica a uns 10 metres del terra i perfectament visible des de la base.La foto de sota és de l'iniçi de la via.

Orientació: Nordest,crec que només te sol una estona al matí.
Material: Joc de tascons amb els micros i joc de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 2.Si es va just de grau a la segona tirada entren un 3 i es pot repetir a partir del 0.75.

Grau obligat: V+.
Horari: 2 hores.
Descens: sinó volem enllaçar amb cap via de la Nord crec que podem baixar per l'esquerra.Si algú ho sap que ho digui,sisplau!.

L'últim Futter a la Codolosa.

No està malament una primera tirada prou mantinguda i una segona més senzilla però amb una roca de primera. En aquesta segona tirada ( IV ) m'ha semblat que les assegurançes allunyen prou com per que algun novell no s'hi fiqui de primer. El díedre del primer llarg te unes formacions calcàries ben xules. Nosaltres hem fet reunió al mig però segurament gestionant bé els xapatges podrem fer la via en una sola tirada.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta .La via queda a l'esquerra de tot de la paret, després d'haver passat un esperó. Hi ha una R0 una mica amunt en una arnella però és més cómode equipar-se i asegurar a peu pla.
Orientació: Sud.
Horari: Amb una hora es pot deixar enllestida amb ràpel inclós.
Material: Nosaltres només hem fet servir deu cintes exprés. El primer parabolt queda una mica alt i abans hi ha una bona fissura on entra algún friend mitjà/petit ( 0.5-1?).
Grau obligat: V/A0.
Descens: Un sol ràpel de 60 metres fraccionable. Crec recordar que la segona role eren dos bolts amb anella vinculats amb un cordino per no risar la corda, preveure algun recanvi. 

Audet-Herrero o SAME al Projectil

Petita clàssica de la cara nord que molt sovint queda oblidada davant les seves germanes grans. La realitat és que només són quatre llargs, que es poden fer en dos si gestionem bé les cordes. Però el tercer llarg per si sol ja mereix una visita. Si es vol aprofitar més el dia, es pot combinar amb alguna via del Serrat de les Lluernes o del Cavall. Recentment s'ha reequipat amb parabolts, sembla que afegint-ne algun més a l'equipament original...

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Després de creuar les Canals del Cavall i dels Arítjols trobarem un corriol a mà dreta (marques vermelles). Pugem pel fort pendent, i en pocs metres arribem al peu de via (fletxa vermella).

-Orientació: Nord-oest

-Material: Cintes exprés i Camalots del #0.75 i #1.

-Grau Obligat: V

-Descens: Ràpel d'uns 35 metres per la cara sud fins a un coll. Nosaltres hem baixat per la canal directe a peu de via, però és bastant guarro. Crec que per l'altre costat s'accedeix més fàcilment al Camí de l'Arrel.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia de la cara nord de l'Hita i ens ha semblat que els graus eren força durs. Hem fet una ressenya nova amb el material que hem trobat:

Petit Gerard a la Magdalena Inferior.

Via molt bona situada a la poc transitada cara nord de la Magdalena Inferior. Està equipada amb espits, tot i que a la R2 hi ha dos parabolts. El primer llarg és de finura i de posar-s'hi bé, i el segon supera un característic desplom. En aquest punt cal una mica de decisió perquè l'assegurança no es veu fins que has superat el desplom. Hem empalmat sense problemes el tercer i quart llargs utilitzant doble corda, quedant una tirada molt guapa i disfrutona.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena Inferior la vorejem cap a la dreta. La via comença a la dreta d'una llastra herbosa, es veuen els espits.

-Orientació: Nord.

-Material: Unes 12 cintes exprés. Nosaltres hem posat un Alien groc a l'entrada de la R2.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob i d'aquí podem baixar fins al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de l'Escalatroncs que està molt bé: