Vies Kuru i Historia Inacabable a la Dent d'en Rossell.

 

Arribant a peu de paret.

KOMANDO: TENIM UNS MALLONS VOSTRES DE LA QUE ESTEU OBRINT AL COSTAT DE LA HISTORIA,DEIXEU MISSATGE PER TORNAR-LOS!!!!!

Dues vies noves i equipades a la Dent d'en Rossell que hem anat a repetir amb la Txus i en Manel ( Kuru ) i amb en Niss ( Historia Inacabable ).
-Ressenya: Al bloc del Komando Ripollès.
-Accés: Hem d'anar a Queralbs i aquí agafar la carretera que puja cap a Fontalba ( després diría que acaba sent pista ) i que està indicada. Si volem accedir a la paret per dalt l'hem de seguir fins a no se quin revolt. Si volem accedir a la paret per baix, com hem fet nosaltres, hem d'aparcar bastant avall, al punt on la pista es creua amb el camí que puja a Núria.

Guapíssim díedre a l'inici de la Historia...

-Aproximació: Nosaltres l'hem fet per baix, no se si és més ràpid que per dalt però ho hem fet així per que és la que coneixíem. Hem trigat uns 30 minuts a pujar fins a peu de via i alhora de baixar ens hi hem estat  una hora i mitja llarga.
L'aproximació per baix és ben fàcil, només cal seguir el camí que puja a Núria. En una primera bifurcació indicada hem d'anar a l'esquerra ( Núria pel Roc del Dui ), si ens saltem aquest primer trencant més endavant n'hi ha un altre que comunica els dos camins que porten a Núria.
El camí que puja a Núria pels Duis aprofita l'antiga via del cremallera.

Topo del Komando Ripollès.

La Kuru comença al mateix camí ( antiga via del cremallera ),uns cinquanta metres abans del tunel del Fenac. A l'esquera hi ha unes xapes amb un tall de corda fixe i a la dreta hi ha el díedre amb una escàrpia i un bolt de la Laia . Xapes daurades Fixe.

Boniques plaques a la Kuru.

La Historia Inacabable comença damunt del tunel del Fenac, l'hem de creuar i pujar-hi a sobre per uns graons metàlics i una corda fixa. A dalt del tunel hi ha una feixa, en comptes de seguir-la anem cap a la dreta, direcció Núria. La via va per un gran díedre que mor en uns sostres. Per arribar al díedre cal escalar uns primers metres indefinits i herbosos ( IV ). El díedre està equipat amb espits Fixe del 8, però costen de veure des de la feixa. Nosaltres no ho vàrem veure i vàrem seguir la feixa de pujada, ens vàrem liar pujant per un projecte que hi ha a l'alçada d'una corda fixe amb bolts del 8, compte doncs!.

Una altre topo del Komando Ripollès.

-Material: Les dues vies estan generosament equipades amb parabolts la Kuru i amb bolts i espits la Historia Incabable. A la Kuru  hem fet anar el semàfor i un Omega mitjà ( aprox C.0.75 ) per treure pèndols als segons ja que la via fa força esses, en canvi a la Historia... no hem posat res ja que va molt recte.

Llarg final de la Kuru.

-Via Kuru: La veritat és que a tots tres ens va agradar molt, ben arreglada i netejada, va buscant sempre el pany més guapo d'escalar i amb una dificultat ben assequible. A més a més és llarga i variada.
Les roles no estàn equipades per rapelar. Alguns llargs són ben curts i es deuen poder enllaçar sense problemes. Compte a la quarta tirada que ens creuarem amb les xapes de la Nanu que marxen a la dreta, nosaltres cap a la role de l'esquerra!.
 Suposo que deu ser V+/A0 però a la segona tirada hi havia un pas que m'ha semblat que no s'arribava amb A0. Pot ser aquí hi ha un pas de 6a i peu a la xapa, la resta de la via si que pot ser V+ o fins i tot V obligat.

Final de la travessia de la Kuru.

-Historia Inacabale: També està bé, és llarga, variada, netejada i amb bona roca...un altre xollo!.Més plaquera que la Kuru pot ser per aixó a mi em va agradar més la Kuru. Vàrem enllaçar les tirades 5 i 6, per cert la sisena reunió no la vàrem veure....ALGÚ SAP RES?????. Els del Komando Ripollès diuen que retè força l'aigua després de plujes, nosaltres hi hem anat l'endemà de plujes i era tot eixut.  V+/A0 obligat.



N'hi ha que s'els foten ben tendres!!

-Descens: Per baixar de la Kuru  cal anar tallant el vessant cap a l'esquerra fins assolir la carena. Seguirem la carena a l'esquerra, amb alguna desgrimpada, fins a un coll molt ample i herbós. Compte que és el segon coll que trobem!. En aquest coll seguim una vira en driecció a peu de paret, quan la vira s'acaba i ho veiem clar ja podem començar a baixar cap a la dreta. Desgrimpem una zona de lloses al mig de l'herba i passem pel costat del recordatori d'un esquiador. Arribem a una tartera que seguim baixant força rectes fins a retrobar el camí de Núria que hem seguit a l'aproximació.

Díedre de la Kuru.

La baixada de la Historia... és la mateixa però comença un xic més enllà, del final de la via pujar una estona fins que ho veiem net a l'esquerra, travessem a l'esquerra i ja trobarem les fites que hi ha a la sortida de la Kuru.

A la feixa de baixada.

Liron KZ a la Serra de St. Joan.

Escalant la bonica segona tirada.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Aproximació: Des de el paller es veu perfectament la via. Hem pujat de la millor manera possible, amb rastres de pas i esquivant per l'esquerra un contrafort a la part final. A peu de via s'hi veuen els bolts de la primera tirada.
-Orientació: Sud, el primer llarg te ombra fins cap allà les deu.
-Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Cordinos i maillons per si volem rapelar per la via.
-Ressenya:  A la guia de l'Urgell, al bar de Coll de Nargó o al bloc d'en Joan Asín.

Croquis dels Aperturistes.

-Via: La vaig trobar un pèl discontinua, amb una primera i sobretot segona tirada molt guapes. La roca és bastant bona però m'imagino que la via s'ha fet poc i queden coses per baixar. Ens hem saltat la R3 opcional, convé portar cintes llargues a tal efecte. A l'últim llarg no hem vist el clau que hi ha abans del primer bolt, queda un parell de metres per sota d'aquest a l'esquerra. Els trams de 6c són trams curts.
-Dificultat obligada: 6a/A1. Per arribar al primer bolt hi ha una bona apretada, sobre el 6a. Potser en aquest tram no hem sabut aprofitar bé les fissures i/o confiar amb la roca però el cas és que ens ha costat. La resta del llarg es pot fer amb artificial,igual que els trams de 6c. En canvi el 6a del segon llarg hem trobat que te un tram ben obligat entre la segona i tercera xapa.

Inici de la via.

-Descens: La idea inicial era rapelar la via, però no dúiem recanvis per reforçar els ràpels i el material que hi havia a les reunions no ens donava massa confiança. A més les feixes que atravessa la via no ens feien bona espina i per aixó hem optat per baixar caminant.
La baixada a peu ens va costar una hora llarga, segurament hagués estat millor rapelar.

Pont de roca que dóna nom al sector.

De la darrera role acabem de pujar a la carena i la seguim cap a l'esquerra. Passarem pel caracterísitic pont de roca que dóna nom a aquest pany de paret i al cap d'uns deu minuts arribem a un evident coll on hi comença la canal per la que hem de baixar. No hi havia cap fita i no en vàrem fer cap perquè no estàvem segurs de que fos aquesta canal per la que calia baixar. Seguim la canal fins al final, amb dos ràpels de 30, el primer d'un espit i el segón d'un arbre. Acabats els ràpels continuem baixant una estona per una tartera i arribem a una paret que ens impedeix acabar de baixar. EL vorejem cap a l'esquerra, en direcció al paller, fins que la paret desapareix.Llavors per on puguem retornem al paller ( rastres de pas ). 

UME 40 Aniversari,Brucs a la Carnavalada i California.

Inici de la UME

Un dia amb amenaça de plujes vàrem fer un tour amb en Macau per la zona d'Agulles on vàrem fer les següents vies i agulles:

 1.U.M.E. 40 aniversari al Cap del Guerrer: Començem per aquesta agulla que es troba molt a prop del refugi i des d'on és perfectament visible. Pujem per la Canal de l'Ou de Colom, que és la que hi ha just abans de la Màquina de tren. De seguida trobem la paret a ma esquerra. La via es troba al final de la paret, parabolts visibles. Penjo les topos de l'Escalatroncs. , moltíssimes gràcies!

Nosaltres ens hem saltat la R1 sense massa problemes de fregament ( doble corda ), bona roca,generosament equipada amb parabolts i roles amb dues anelles per rapelar. V obligat. Tot i ser una via de placa és força variada amb trams de finura i d'altres més atlètics. Per baixar, anem al vessant oposat i fem una petita desgrimpada (I-II) fins a l'instal.lació de ràpel. Tirem un sol ràpel de 25 metres.

Inici de l'A.B. a la Carnavalada.

2.Aresta Brucs a la Carnavalada:  Acabat el ràpel del Cap del Guerrer, baixem a la Canal de ?????, que ens queda a ma Esquerra. La remontem uns metres i girem a l'esquerra uns deu metres per una canal secundària. Aquí comença l'Aresta Brucs, hi ha el nom desdibuixat en un códol i es veu la primera assegurança de la via que és un espit amb xapa casolana ben rovellada. Un altre cop la topo de l'Escalatroncs.

                      

                          

Hem enllaçat les dues primeres tirades amb 60 metres molt justos, a la segona tirada hi ha el casquet d'un espit que si ens convé potser podem roscar així com un espit aixafat on pot ser útil un cordino per xapar-lo. Diria que a partir de la segona tirada la via està reequipada amb parabolts.
Per baixar, des de la darrera reunió pujem un pèl ( no cal arribar al cim ! ) i flanquejem a la dreta. Arribem fins una expansió amb anella. D'aquí podem tirar un ràpel o simplement possem la corda com a passamà per baixar uns quinze metres fins al coll.

El cim del Cap del Guerrer.

 3.California a la Boteruda del Gra: Des de el coll on hem acabat la via baixem a l'esquerra i anem a la CANAL DE ???? .Seguim aquesta canal de pujada i en pocs metres localitzem la via, parabolts del 8 amb xapa imitació de burí visibles al costat d'una fissura un xic herbosa, a peu de via hi ha un tronc entravessat.
Agafo les ressenyes dels Puretas Climb i de El Col.leccionista de Vies. Moltes gràcies!.

                                   

L'hem fet amb dues tirades, enllaçant el segon i el tercer llarg. Bastant equipada amb parabolts del 8, només calen expressos.La roca és bona. La fissura d'entrada és el més difícil, sembla que es pot fer amb A0.
Per baixar flanquejem a la dreta i arribem a una instal.lació de ràpel de dos espits amb cordino i maillon. Rapel amb una sola corda de 60 que ens deixa al coll de la canal per la que hem aproximat.

Primera reunió de la California.

Fernando Córcoles.

Final de la tercera tirada.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Poble de Polop. Un cop aquí hem de pujar al dipósit d'aigua pel Camí del Runar.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Al cap d'una eston passem paral.lels a una reixa durant  uns cinquanta metres. Continuem en la mateixa dirección i  arribem a una casa en runes. Al cap d'una estona  el camí comença a baixar i  nosaltres anema a l'esquerra. A l'inici de la via hi ha una fletxa i les inicials F.C. picades.
Per internet he vist que algú accedeix a les vies d'aquesta part del Ponoig utilitzant la pista que hi ha a la dreta de la paret i diría que després rapelen per la via.En aquest cas preveure algun recanvi pels rapels.
-Ressenya: Hem copiat aquesta de la guia:

Topo copiada de la guia.

-Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
-Orientació: Est, vàrem estar a l'ombra fins les dues.
-Via: La primera tirada és herbosa, la resta de bona roca, força vertical, sostinguda i bastant variada. A la segona tirada ens va costar veure per on anava la cosa sortint del primer pont de roca ja que no es veu el següent pitó, queda un pèl a l'esquerra. La via està més equipada que la seva veïna Aravela però a mi m'ha semblat més difícil.

Penúltim llarg.

-Dificultat obligada: Segons la ressenya el tema obliga a 6a jo ho vaig veure més aviat de 6a+/b. Al tram de 6c del tercer llarg, per trincar la segona xapa hi ha un pas que em va semblar ben bé de 6b i diria que amb el peu a la xapa no arribes. Si es va just de grau potser un ganxo pot ajudar.
-Descens: Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ) que nosaltres hem fet amb un de sol. Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.

Cassiopea.

Aproximant a l'espectacular Circ de les Almasseres.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Des de Polop hem d'agafar la carretera que puja a Guadalest ( interior ). Hem d'estar atents perquè al quilòmetre 37 aproximadament ( a uns deu minuts de Polop ) hem de prendre una pista emporlanada a l'esquerra on hi ha  un cartell que possa "Camí de l'Almassera" . Seguim aquesta pista uns  2.6 quilòmetres i aparquem en aquest punt. Aquí hi ha una altre  pista emporlanada  que surt en direcció contrària a la que portem amb tres pilars i una cadena. A la web Senderos de la Roca hi ha més informació i una ressenya sobre fotografia.

Arribada a la primera reunió.

-Aproximació: Seguim la pista emporlanada que hi ha darrera la cadena fins a prop de la casa on prenem un camí a la dreta. El seguim de pujada fins que arriba a un trencall en planer, anem a l'esquerra. Seguim per aquest camí que és un P.R. fins a sota del circ de les ALmasseres, aquí hem de pujar a la base de la paret i resseguir-la fins a peu de via. Amb la foto de la via ja es veu per on va, comença en un esperó evident ( és l'únic que no desploma ! ) a l'esquerra d'un corral. A peu de via hi hauria d'haver una inscripció que nosaltres no hem sapigut veure, el primer pitó tampoc es veu des de terra. Nosaltres hem començat un parell de metres a l'esquerra d'un bloc caigut , hem grimpat un parell de metres i hem flanquejat a la dreta fins a sota d'una llastra, damunt de la qual hi ha el pitó.
-Ressenya: Aquesta del bloc El Campo 4 està molt bé, merci!

Bona Topo!!

-Orientació: Est, hem tingut sol fins cap a la 1.
-Material: Estrep, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si anem justos de grau ens pot anar bé repetir algún friend ( entre el 0.75 i el 2 ? ) per la darrera tirada ja que encara que te ferro és ben sostinguda i cal equipar força trams.

Quarta tirada.

-Via: És ben sostinguda i malgrat la feixa de la penúltima tirada te molt d'ambient. Variada i amb bona roca en general, menys a l'entrada. No hem enllaçat tirades però la R2 és ben incómode i pot ser una bona saltar-se-la, per metres dona i a la segona tirada gairebé no es possa ferro. En alguna guia marca que s'enllaçen els dos primers llargs, nosaltres ho hem intentat peró teniem molt fregament i a més et menjes igual l'incómode R2.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1.

Sortint de R4,al fons del coll de la baixada.

-Descens: Hem de tornar a passar pel peu de via, passant pel coll que hi ha l'esquerra del circ. Mentre escalem la via ja veurem la traça que baixa per aquest coll. Un cop al final de la ruta, primer pujem a l'esquerra i després baixem en direcció a l'esmentat coll. Hi ha força traça peró no hem vist cap fita. Un cop al coll amb alguna  desgrimpada tornem a la base del circ que resseguim fins al peu de via.

Papitulo.

 

Laboriosa quarta tirada.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés i Aproximació: Idèntiques a la Catalunya. Escalem els tres o quatre primers metres d'aquesta via i quan aquesta flanqueja a l'esquerra per una vireta nosaltres enfilem rectes per una placa amb una fissura en arc.
-Material: Un ganxo ( Triple B.D. ), vint cintes exprés ( L4 ), estrep, cordinos fins, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 3. No portàvem el del 4 i en un punt concret de la primera tirada el del 3 , tot i aguantar, quedava un xic petit. Després no l'hem trobat a faltar més.

Sissè llarg.

-Orientació: Est, sol fins les dues.
-Ressenya: Portàvem la de la guia del Ponoig. En general es va seguint bé la via però a la penúltima tirada no vàrem veure clara la continuació.

Topo de la via.

-Via: Tot i que ens varen faltar un llarg i mig, la part que vàrem fer no estava malament. Escalada combinada de lliure i artificial ben sostinguda i força llarga. Te alguns tirades bones però des de la meitat de la primera tirada fins a la tercera reunió l'escalada és plenament herbosa,sense que aixó vulgui dir que en  aquests trams no s'escali. Hi ha més ferro del que marca la topo. Les reunions estan equipades per rapelar, algunes crec que només tenien una anella i si es rapeles caldria abandonar un cordino.
L'he trobat del mateix estil però més exigent que l'Alfa Centauro.
A la penúltima tirada no hem sabut veure per on va la via un cop s'acaben els parabolts. Cal seguir la fissura cega que hi ha a sobre dels bolts o anar a buscar un evident díedre a l'esquerra ????.Algú sap per on va el tema???

Arribant a la cinquena reunió.

-Descens: Com que no hem acabat la via hem sortit per l'escàpol de la Catalunya, aquest cop només ha calgut flanquejar uns vint metres a la dreta un xic abans d'arribar a R7 i trincar el ràpel que ens deixa al pi. 
 

Costa Blanca.

Desplom del darrer llarg.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.

Final del quart llarg.

-Aproximació: Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Seguim aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Uns deu metres a la dreta de l'inici de la Valencians cal grimpar per una zona fàcil (III) fins a la R0 de la via, al peu d'un mur fisurat per on va el primer llarg.
-Ressenya: Com que sóc una calamitat vaig fer la foto a una via que no era i no en dúiem...per internet he trobat aquesta del bloc Vertical Globero que està molt bé,merci!

Topo de la via.

-Orientació: Oest, la via ha estat a l'ombra fins cap a les 3.
-Material: Nosaltres hem fet servir només els expresos, uns 16. Anàvem amb una simple de 70, no hem enllaçat tirades i tampoc hem tingut problemes de fregament, sense saltar-nos cap xapa però posant-ne alguna de llarga. Pot anar bé algun friend mitjà ( 0.75 ? ) per assegurar l'inici del quart llarg on hi ha un tram de V-V+ en el qual si falles vas a la repissa.
-Dificultat obligada: A les guies que hem anat mirant l'hi donen 6a o 6b segons les fonts. A mi m'ha semblat de 6a/A0.

Final del segon llarg.

 -Via: Bona escalada esportiva, homogènia i força variada. La roca és excel.lent però presenta algun tram sobat, en aquests punts o tenim una magnífica pressa a prop o la xapa per fer A0. L'equipament és a base de parabolts en general ben conservats.En cas d'evacuació podem escapar-nos per el Díedre UBSA ( diria que calen friends ) o bé intentar rapelar la via ja que les reunions tenen anella, diria que cal doble corda i guiar algun rapel. La via està bastant freqüentada.
-Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's. 

Somni Kiowa i Revenja Modoc a la Roca Grossa.

Segona tirada de la S.K.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artessa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar-lo i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Al cap d'un parell de quilòmetres trobarem a ma dreta la Font de l'Espadella, indicada amb un cartell. En aquesta font hi trobarem un aixopluc per la barbacoa i una zona de pícnic.

Amulets diversos que anirem trobant a les dues vies.

-Aproximació: Just passada la font i abans d'un totxo amb xapes surt una traça fitada a la dreta, al costat d'un pi, que sense pèrdua ens portarà a peu de paret.
Un cop a la base de la roca ja veurem els bolts de les dues vies.
-Orientació: Sud però la Roca Prenyada deixa la paret a l'ombra fins cap a les 11. Diria que la Revenja Modoc triga més a tenir sol.
-Material: Cintes exprés. Crec que amb unes 14 es va sobrat encara que enllacem llargs ja que les tirades són curtes.

Primer llarg de la S.K.

-Vies: Boníques propostes esportives de placa en una paret ben tranquila. Les dues són verticals i amb una roca boníssima. Encara que s'escalin les dues rutes l'activitat és ràpida i es pot acabar d'omplir el dia fent esportiva per la zona, la clàssica Olga Frontera o les vies d'auto protecció que hi a l'Agulla Fina que queden molt a ma tot fent l'aproximació. Hi ha les topos a lanochedelloro.com.

Primera-Segona tirada de la R.M.

A la Somni Kiowa hem enllaçat les dues darreres tirades i segurament molaria fer el mateix amb els dos primers llargs ja que la R1 és molt incómode. La primera xapa queda una mica alta, no se si entraria algun Alien petit ( tram de IV-V ).

De Revenja Modoc només hem escalat els dos primers llargs en un de sol, amb simple i sense problemes de fregament. Mola saltar-se/desxapar la R1 i la de sota així com allargar la primera xapa de la segona tirada.En aquesta també ens ha semblat que el primer parabolt quedava molt alt, podem trampejar-ho amb una figuera i després escalar aquest tram en tope rope.

-Dificultat obligada: V-V+/A0.
-Descens: Es rapela per les mateixes vies. Les roles marcades a la topo com a ràpel tenen un parabolt amb anella vinculat a l'altre amb un troç de corda, aquest es ben nou però a la llarga caldrà preveure un recanvi. Si es vol rapelar amb simple els últims ràpels , els que van a terra, s'arriba amb 30 però els altres diria que no. En cas de rapelar amb simple segurament caldrà abandonar material ja que les reunions no indicades com a ràpel són dos parabolts i prou.

Via Regard a la Paret de Catalunya.

Sortint de la R6.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista.

Inici de la cinquena tirada.

-Aproximació: Des de el Prat de St.Llorenç hem de prendre la traça que va per sota la paret. Quan portem uns vint minuts seguint aquesta traça arribem a una zona amb un despreniment. En aquest punt hem de passar de la traça que continua per sota d'aquest despreniment i ens enfilem per una evident feixa amb rastres de pas. Al cap d'uns cent metres hem de grimpar una nova feixa i al damunt d'aquesta hi localitzem l'inici de la via que és comú amb la clàssica Paül-Lalueza ( R0 de dos pitons ).

Controlant per on va l'inici.

-Material: Nosaltres hem utilitzat un parell de tascons petits i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 4 entra però no l'hem trobat a faltar igual que els claus, aquests potser resulten útils si fem el llarg de V+ amb A1 ( uves grosses ? ).
-Orientació: La vàrem fer un dia de núvol, però diria que la via va estar a l'ombra fins cap a les dues.

Al nínxol de R6.

-Ressenya: La d'en Luichy, molt ben feta. Hi afegiria tres coses: a la R0 hi hem arribat grimpant a la seva vertical i no per l'esquerra ( deu ser el mateix ) , a la quarta tirada hi ha un clau abans de la xemeneia encara que queda una mica de mal xapar, al tercer llarg hi ha un tram de feixa abans d'arribar a la tercera role i a la quarta tirada el flanqueig a esquerres l'hem fet per sobre i més aviat en diagonal ( després hem desgrimpat ).

Rostollant per la Paül.

 -Via: Si saps a el que vas, la via no està malament. Els cent cinquanta metres de la sortida i els primers trenta els vàrem trobar ben guapos. La resta ja escales però és  força herbós.Similar a la veïna Miramunda, encara que aquesta darrera la vàrem trobar un pèl més difícil i segurament s'hi escali més que a la Regard.
La roca és bona.

Arribada a R6.

-Dificultat obligada: El tram de V+ comú amb la Paül-Lalueza segur que es pot fer amb A1. El V+ de dalt també te força fissura i suposo que també es deu poder trampejar amb A1, almenys això posa a la topo original on també demana vuit pitons.
-Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.

Aquest cop ha anat just lo de la pluja!.