Iroquesos a la Manolito Garcia.

 

Ens ha semblat una bonica escalada esportiva, on fins i tot els més porucs podran apurar ja que hi trobem un equipament modern i abundant. Malgrat un inici un xic desagradable de seguida començarem a gaudir de la bona placa montserratina.La darrera tirada si que alguns la consideren un mer tràmit per assolir el cim. La nostre idea era rapelar de la segona reunió per fer la veïna Yucatan però anàvem justos de temps i ho hem deixat estar.Al cim no hi ha reunió i hem anat a buscar la instal·lació de ràpel que queda a la banda Nord.Opció a tenir en compte si volem sumar metres després d'escalar alguna de les exigents vies al Dumbo ( Aresta Brucs, Esperó dels Núvols,Lobo Estepario...),en aquest cas conteu amb uns cinc minuts per enllaçar les dues escalades.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a l'agulla Sens Nom. En aquest punt remuntem a l'esquerra pel mig del bosc fins arribar a la base de la paret.La via comença just davant d'un gran pi, corrua de parabolts Fixe del 10 visibles.

 

 

Material: Només calen cintes exprés,diria que amb una desena ha estat suficient.Si volem baixar de la segona reunió sense fer el cim caldrà abandonar un cordino doncs només un dels dos parabolts te anella. El ràpel del cim és d'un sol parabolt vinculat a una savina amb una corda a les últimes,preveure dos metres de corda per abandonar.

Horaris: Aproximació des de Can Massana 50', per fer la via i el ràpel hi hem estat 45'. Del final del ràpel al cotxe 50'.

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Un ràpel de 20 metres per la cara nord. Un cop al coll hem baixat per una canal a la dreta que ens ha permès assolir la Canal Ample per la que hem aproximat.

Ressenyes: Joan Vidal i Jose Walero. Merci!!!!.

Brisas Perfumadas,Pared del Paso.

A tots tres ens va agradar molt,pràcticament totes les tirades són guapes.Llàstima de la feixa. Si no us agrada caminar us pot aigualir la festa l'excursió de baixada.

Accés: Amb la fotografia es veu la via des de la carretera, aparcar uns metres més enllà a ma dreta pujant,petit aparcament per 4 cotxes.

Aproximació: Des del aparcamiento hay que retroceder andando unos 75 mt y en pleno bosque localizar unos hitos, despúes un cable negro nos lleva por la espesura, hasta que aclara, algún hito y casi nos damos de "bruces" con la pared, ir a la dcha. hasta encontrar una cuerda fija, y luego unos peldaños tipo ferrata . Aquí hay que estar atentos un poco a la dcha. hay un parabolt solitario en una placa ??.... y un par de metros más a la dcha. se ven dos paraboles en una fisura, es esa no confundir.

Horaris: Aproximació 20',via 5 hores i baixada 2 hores. 

Orientació: Sud est,sol fins cap allà les 2.

Material: Nosaltres hem fet anar un estrep,algún tascó, unes dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 3 tinc la sensació de que és prescindible.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Remuntar pendents de blocs tallants fins que al cap d'uns 35' minuts el pendent afluixa i veiem clar flanquejar cap a l'esquerra. Anem flanquejant per uns prats,passem per sota d'un refugi i comencem a baixar clarament. Arribem  una zona de coixins de monja on anirà bé buscar una traça de bestiar per creuar aquesta zona i arribar a una fageda. Crec que a la fageda cal baixar a sac cap a una pista.En comptes d'això,un cop a la fageda,hem seguit flanquejant fins a una torrentera molt tapada de vegetació.Seguint aquesta torrentera hem assolit una pista que sense pèrdua ens ha dut a la carretera,a l'alçada d'una borda.

Ressenyes: Luichy,molt bona feina. Mil gràcies!!

Via Petit Diedre a la Punta Cecil.

 

Dues tirades molt bones de díedre-fissura i una tercera de tràmit per enllaçar amb la Ascension vers una etoile. Escalada atlètica i breu, pot servir de complement a qualsevol de les altres vies del circ.Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 i una desgrimpada de 5 metres (III) des de R3 per anar a fer la Magic Circus,si hi tornés faria la mateixa combinació però baixaria des de la segona reunió. També hi ha la opció d'enllaçar amb l'Ascension... i sortir caminant per dalt.

Accés: Aparcament de l'estació d'esquí d'Eina.

Aproximació: Prenem una pista tancada amb una valla.Anem guanyant alçada a vegades per les pistes d'esquí a vegades per corriols de descens de btt. Una mica més amunt d'una caseta dels remuntadors agafem un corriol a ma dreta amb fites. Aquest corriol ens durà per una zona de blocs al Circ de Cambre d'Ase,la via queda a les primeres parets que trobem a ma dreta del circ. Parabolts visibles en un díedre molt cridaner,uns metres a l'esquerra de la corrua de bolts de la Ascension vers una etoile.

Material: Nosaltres només hem gastat una desena de cintes exprés i el Camalots del 0.5 a l'1. Les topos diria que demanen un joc fins al 3 així com tres repeticions.

Horaris: Aproximació 1 hora 15 minuts,via   i rapelar-la 2 hores. Retorn al vehicle 50 minuts.

Orientació: N.E.(?).

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 i una desgrimpada de 5 metres (III) des de R3.

Ressenyes: Tot el material gràfic pertany a en Joan Asín. Des d'aquí agrair tota la feina que fa al seu blog.

Club Alpí Sabadell al Punyalet.

Per nosaltres ha estat una activitat en que hem fangat els mateixos metres que hem grimpat,tot i així ens ha agradat molt l'activitat. M'imagino que si se'n sap més que nosaltres, cosa no massa difícil, podem escalar l'anomenada Integral Punyalada i llavors fa l'efecte que només tocarem roca. Nosaltres hem fet el següent: 

L1: Segon espit de la Bidri  hem agafat una corda fixe a l'esquerra i hem fet reunió a l'arbre on hi ha fixada la corda ( 30 ), en lloc d'això l'Escalatroncs fa tota la primera tirada i apareix a la xemeneia per la dreta, canviant tota l'embardissada de la nostre segona tirada per un llarg més de xemeneia.

L2: Cornisa esquerra i remuntar canal fins peu de la xemeneia. Millor amb quecs(30).N

L3: Escalar tota la xemeneia(25).

L4: Pas de placa,diagonal a la dreta a trobar un díedre.Pujar a l'Agulla Alta del Punyalet i baixar a una bretxa.

L5: Amb l'ajuda del boix agafar la paret i xapar un burí.Fer un pas vertical i d'aquí trencar a la dreta cap a la canal que remuntem fins al camí d'agulles (40). Crec que l'Escalatroncs el que fa és sortir recte del burí,sinó també hi ha l'opció de fer un ràpel curt (4m?) fins la canal de la dreta i remontar-la amb algun pas de IV.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l’aparcament de Can Maçana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del Refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a la base de la paret,al peu de via de la Cerdà Riera. Flanquegem uns metres a la dreta i localitzem l'inici per la Bidri,llastra caracterísrica i assegurances així com corda fixe visibles.Fotografia:

Grau Obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i descens 30'.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hagués fet servei algun estri per pujar per la corda fixe de la primera triada.

Orientació: Nord.

Descens: Caminant cap a la dreta amb alguna desgrimpada fàcil assolim el Pas de la Portella. Baixem i de seguida retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Jralsina,Walero,Escalatroncs i Rocacalenta...moltes gràcies!.

L' Alquimista a la Talaieta d'en Barbé.

Una via ben trobada, cosa que te mèrit essent la darrera proposta plasmada en aquesta paret. Hi trobarem una ruta amb ambient ,variada en quant a estils, prou equipada i amb bona roca en el context de la nord monserratina.Si,com un servidor, sou dels que rasqueu els itineraris de 6a obligat aquest us farà peleiar des que aixequeu el cul de terra fins que el torneu a posar al cim de l'agulla.Probablement sigui la segona via més assequible per petjar el cobejat cim de la Talaieta d'en Barbé juntament amb la Via Normal. Hi ha força ferro en general no és exposada però en un parell de trams millor no caure.El darrer llarg és especialment aeri i se l'hi escau molt bé el nom de Talaia ja que hi ha unes vistes fantàstiques.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília,seguim la carretera en direcció Can Massana fins que a l'altre costat de la carretera veiem unes escales.Hi pugem i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum,el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana. Al cap de ben poca estona veurem la canal que mena a sota les Talaies,abans del trencant a la dreta que duu a l Font de la Llum. Seguim aquesta canal amb un parell de cordes fixes ben deteriorades fins assolir el peu de via. Burins visibles en un evident díedre. 

Material: Una quinzena de cintes exprés amb alguna de llarga, un estrep,tres tascons mitjans,l'Alien negre i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Pot anar bé cordino per canviar els ponts de roca així com un pingo de dos metres per canviar el ràpel i un xerrac o tisores pel peu de via i la baixada.

Orientació: Podria ser Nord i Nord-oest amb sol a última hora de la tarda.

Horaris: Aproximació 40',via 5 hores i del cim al cotxe 1'5 hores.

Grau obligat: 6a/A1. Potser es passi amb V+/A?,bona sort!.

Descens: A la banda sud hi ha una instal·lació una mica atrotinada: dues escarpies en estèreo, un clau i un espit que belluga. Tot rovellat i unit per cordinos ressecs i ratats amb dos mallons. Depèn de lo que us agradi el risc podeu afegir-hi una xapa més,canviar els dos metres de cordino o rapelar sense més.

El ràpel coincideix amb la Via Normal i ens deixa en una lleixa arbrada que seguirem,mirant de pujar lleugerament. Passem per sota la Petxina, pel peu de la Normal a la Talaia Gran i assolim un ample coll. En aquest coll hi ha una amplia canal que davalla cap al Sud on trobarem el PR,molt a prop de l'inici de la Cervera-Raül.

Arribem a la Canal del Migdia i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Aquí davallem pel vessant Nord fins a retrobar el camí de l'aproximació.