dilluns, 30 de setembre del 2024

Via Carola als Cingles de la Xoriguera,Ulldeter.

 Informació facilitada pels aperturistes,en Sergi Martínez,en Grau i la Núria:
 

 
"Finalment ahir vàrem acabar la via que vam començar dimecres. Una vieta ideal per passar un matí, o una tarda a l'ombra, per posar quatre catxarrets i passar una mica de por però res de l'altre món. Roca molt bona malgrat l'aparença cutre de collons... 
Accés des de Setcases direcció Vallter,  aparcar al km. 4, cartell. Aproximació evident, algunes fites.
Descens a peu per darrera, seguir l'instint...i rastres de pas.
Millor no enllaçar llargs pel tema del fregament...tot i que algú se'n rigui de la longitud..."

dilluns, 23 de setembre del 2024

Iñaki Celedón.


Díedre xemeneia ben guapo i atlètic,es tracta d'una activitat ràpida ideal per dies tontos alhora que de bon combinar amb la veïna Mapi.Al darrer llarg hem anat per la dreta ( Variante Caño ), un pèl herbós peró sense tocar ferro.




Accés: Nos situamos en el camping de Zuriza dirección a Anso, una vez pasado el paso canadiense seguimos un poquito más adelante y nos encontramos con un pequeño parking para unos dos vehículos.



Aproximació: Desde aquí podemos contemplar el sendero que tiene un cartel de Reserva Nacional y por supuesto la Torre de Zuriza.Hay un sendero evidente que nos conduce a la base de la pared.Inicio en la vertical de un evidente diedro con paraboles visibles.


Grau obligat:
V+/A1.
Orientació: Est.
Material: Només cintes exprés,si es va just de grau la roca dona per afegir peçes.
Horaris: Aproximació 10',via i rapelar 1'5 hores.Per tornar al cotxe 10'.
Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 35 ( 2 bolts amb dues anelles ).Potser amb el xiclet de la corda es pot baixar amb un sol ràpel de 60.



dijous, 19 de setembre del 2024

Master and Commander a la Manolito Garcia.

 


Les dues primeres tirades són ben guapes mentre que a la resta de la via anem pujant i baixant bonys a estones escalant a estones grimpant. Hem enllaçat primera i segona així com la tercera amb la quarta. Per sumar metres ràpidament i seguir escalant per la zona. Un cop s'ha acabat l'escalada podem pujar a la zona de la Tri-roca i de la Torta ( Via Normal ) o bé baixar a la cara est de la mateixa agulla on hi ha les vies: Yucatan, Iroquesos i Shar Strep.
 

 
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg el Refugi Vicenç Barbé, agafarem el camí de Coll de Port i tot seguit prendrem la primera canal a l'esquerra formada entre la Roca de la Partió i l'Agulla de la Màquina de Tren,crec que és la Canal de l'Ou de Colom.Anirem passant, el Broc del Setrill, el Setrill, El Periquito i així arribarem a peu de via on podrem veure el primer pitó a uns cinc metres del terra.
Material: Només hem fet anar un grapat de cintes exprés.Dos metres de cordino i navalla per arreglar el ràpel.
Orientació: Sud.
Horaris: Aproximació 40 minuts,una hora i mitja per l'escalada i el ràpel. Per tornar al cotxe potser 35'.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Un ràpel de 20 metres per la cara nord. Un cop al coll hem baixat per una canal a la dreta que ens ha permès assolir la Canal Ample per la que hem aproximat.
Ressenyes: La fotografia és dels Germans Massó i el dibuix del Col·leccionista de Vies.Moltes gràcies!.

dilluns, 16 de setembre del 2024

Aresta Brucs a la Miranda de les Bohigues.


Típica Brucs que va buscant el punt feble de l'aresta,flanquejada a l'esquerra per la Sílvia i a la dreta per la Daniel S.A. Personalment l'he trobat una molt bona escalada en el seu grau, amb una roca de pel·lícula, molt lògica i amb molt bones vistes. Malgrat els parabolts i la dificultat assequible no se si és una bona via per iniciar-se de primer ja que les caigudes podrien ser prou llargues. A la ressenya hi falten un grapat d'expansions a la primera tirada i una a la segona. La dificultat del segon llarg és de IV+: vertical però amb bons agafadors. Menció especial al gran merlet blanc del primer llarg que es veu des de lluny.

 
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i en comptes d'anar a l'altre vessant en direcció al Refugi trenquem a l'esquerra.Anirem seguint, no estrictament, la carena rocosa de la nostre esquerra. Aquest camí es troba marcat amb algunes marques vermelles de pintura.Amb una mica d'intuïció deixem aquest camí i prenem un corriol menys marcat fins al peu de via. Hi ha un bony que cal grimpar i que la ressenya marca com a R0 però que segons les ganes d'assumir una bona costellada podem encordar-nos i/o intentar assegurar-nos. Superat aquest primer obstacle arribem a un còmode replà. A l'esquerra veurem una gran armella a ma esquerra i els espits rovellats així com una pintada vermella de la Sílvia. La nostre te un espit amb anella i una gran llastra pont de roca a l'inici. Es veu el primer parabolt molt alt a la dreta, es pot aprofitar el primer espit rovellat que no se si pertany a la Sílvia.
Material: Jo he fet anar un Alien groc i una desena de cintes.No seria mala pensada dur algun ferro petit per si manquen els parabolts.


Orientació: Sud,compte amb el vent ja que la via hi queda plenament exposada.
Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i del cim al vehicle uns 40 minuts. Val a dir que he fet l'escalada en solitari i que probablement anant en cordada la via es faci en la meitat de temps.
Descens: Nosaltres l'hem fet amb els gats posats ja que hi ha un parell de desgrimpades de III que les hem trobat exposades,encara que es poden rapelar.Del final de la via cal anar a la dreta ( Nord ) i desgrimpar un parell de ressalts,hi ha un espit amb maillón per si volem rapelar.Superat aquest parell d'entrebancs arribem al camí d'Agulles amb marques vermelles que seguirem a l'esquerra. Passarem per sota de l'Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt i si anéssim cap a dalt crec que podríem combinar amb l'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.
Ressenyes: Del Col.leccionistadevies,moltes gràcies!


dijous, 12 de setembre del 2024

Via del Jabato a l'Agulla Fàcil.


Queda molt a ma si ens atrevim a fer el segon ràpel del Ditet on podem escalar la Martí Andreví. La via en si és una rampa amb un díedre un xic més dret, amb equipament minimalista i que un cop al cim ens deixa força a prop de l'inici de la Bernat Amalia cosa que ens permetria escalar un munt de metres de V.
Hem enllaçat les dues darreres tirades.



Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homónim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit veurem dues agulles a la nostre dreta: el Ditet i en segon terme l'Agulla Fàcil. Trenquem a la dreta sense camí,voregem unes roques que serien un contrafort del Ditet i arribem a la base de l'aresta sud de la Fàcil.
L'inici de la via és una rampa tombada a l'esquerra de la canal arbarada que separa la Fàcil el Ditet. No veurem cap assegurança,suposo que podem pujar una mica per on volguem mentre anem a espetegar a la primera reunió que queda a la base d'una evident fissura a dretes perfectament visible des del terra.Nosaltres hem escalat a uns deu metres de la canal del Ditet i a uns cinc metres del terra hem trobat un antic clavador on hi entra un Alien vermell.
Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.



Material: Aliens del blau al vermell i el Camalot del 2.
Grau obligat: V/A0,trams de IV exposats però amb bona roca.
Orientació: Sud.
Descens: Carenem de pujada en direcció N,seguint la mateixa direcció començem a perdre cota fins que trenquem a ma esquerra on una corda ens permet tornar al Torrent del Lloro per on hem aproximat.

dilluns, 9 de setembre del 2024

Unglanegre al Contrapuntal.

 

Recorregut aventurer amb equipament minimalista, rovell, algun tram herbós i d'altres de roca a controlar malgrat que a la majoria de l'itinerari la pedra hi és excel·lent.Nosaltres hem combinat la via amb l'Aresta Brucs a la Inclinada.
Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem l'Aresta Brucs a la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud. Fem la volta a l'Inclinada, passem un totxo amb alguna via esportiva i arribem a la cara Oest del Contrapuntal. Es veuen les assegurances rovellades de la primera tirada.
Material: Vuit cintes exprés, els tricamps blau i vermell, els Aliens del mateix color així com un Camalot de l'1.
Grau obligat: V/A0. La xemeneia i la placa final totalment obligades i exposades en el IV grau.
Orientació: Oest.
Horaris: Aproximació 1.5 hores des del Monestir, via 2 hores i del cim al Monestir 1.5 hores.
Descens:  Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.
Ressenyes: Escalesrodones. Gràcies! 

dilluns, 2 de setembre del 2024

Pam a Pam adictes al Gerro.


Escalada molt lògica que amb uns bona axerrencada guanya el cim del Gerro. El pas de gegant en si és poc obligat, no us deixeu intimidar que des d'abaix el tema sembla que desplomi i un cop arrapats a la paret la cosa s'ajau.L'espit es veu abans de fer la trascamada: just xapats els merlets mirant al Gerro dos metres a l'esquerra.



 
Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 
Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a la dreta de l'agulla,concretament a la xemeneïa que forma el Gerro i la Veïna del Gerro.
Orientació: Nord.
Horaris: Aproximació 30', via i ràpelar 1'5 hores. Per tornar a l'aparcament del Bruc 25 minuts.
Grau obligat: IV+/A0.
Material: Nosaltres hem fet anar un Alien negre a l'arrencada del coll, dues vagues merletres i un Camalot del 3 per protegir el possible pèndol del segon a la sortida de l'espit. Altres piades recomanen: microtascons, tricams, friends fins el 0.75 així com un Universal curt.
Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la via Àfrica, amb possibilitat de fraccionar-lo i que baixa per l'aresta sud, deixant-nos a vint metres del peu de via.