Peor Imposible

Aresta Brucs al Carbassó.

Aquesta la vaig fer amb l'Albert Macau, crec que ens va costar lo nostre. Diria que em vaig encallar a la segona tirada i em sembla que vaig fotre algún clau. Com es pot veure a les fotografies vàrem sortir de nit.

Ressenya, debiem anar amb la d'en Luichy.

Grimejia al Morral del Cavall.

La piada del Centrecac amb data 18/06/08:

Grimejia al Morral del Cavall.

Epa!.Ahir a la tarda amb l'Albert de ressenya vàrem anar cap al Morral del Cavall a fer la Grimejia.L'aproximació la fem des de Santa Cecilia,seguim el camí de l'Arrel i poc abanas de la Canal del Cavall agafem una traça (fita) que s'enfila cap a la base del Morral.Els espits rovellats del primer llarg són visibles des de el terra i cal que superem un sócol rampos amb una llastra adosada per arribar-hi.Vàrem saltar-nos la reunió de sota el sostre que diria que és comuna amb la Parsifal el màgic.Fem així dos llargs de 40 metres,utilitzem l'alien groc a la segona tirada(tram d'A2) i un estrep.Anem amb la ressenya de l'Hita i trobem bé la via.Un ràpel de 50 metres ens deixa a escassos metres del peu de via. La via malgrat ser curteta ens ha agradat molt.La roca en genaral és bona peró hi ha alguna pressa que demana certa atenció.El grau obligat deu ser el V+ i suposo que l'Albert en breu penjarà la ressenya al ressenya.net. Apa gent!

Bona ressenya a ressenya.net

Falcon Crest a Canalda.

L'Edu és un bon company de Solsona i casa seva sempre és una bona base per pujar a escalar a Canalda. El "problema" és que ell ja ha fet les clàssiques de la paret i sempre acabem en algún Vietnam. I aquest cop deu n'hi do...aquesta em va fer suar. Aquell dia s'ens va afegir el Guixat,els que el conegueu no us perdeu les fotos: casc i estreps...tothom te un passat!. El cas és que recordo que la via ens va costar molt peró que era molt guapa.Aquí van les fotos del blog de l'Edu i la piada del centrecac.cat:

"
El dissabte ens ajuntem amb l'Edu de Solsona i enfilem cap a Canalda.Un cop aquí li enxufem a la Falcon Crest.
Tot el que us pugui dir d'aquesta via millor contrastar-ho amb el que diu l'Edu al seu blogg:rocaineu.blogspot.com ja que ell és un habitual de Canalda.

 La via comença a l'esquerra de Ca la Rita.Es veuen uns espits negres que asseguren el primer tram.Els espits de la resta de la via estan més nous.
El segon llarg que era el que més ens preocupava el vàrem resoldre en artificial tot i que els segons de cordada ho superen en lliure i diuen que és un 6b més tècnic que físic.Es tracta d'un díedre amb roca que no acaba de fer el pes i sense cap assegurança,abans hi havia hagut un pont de roca que es va trencar.Nosaltres clavem una v mitjana en uns códols una miqueta sospitosos,un pla llarg en un forat que reforçem amb un alien groc i finalment un camalot del 2,sortim a una repissa i encara ens queda superar un bombo i una placa.La segona reunió costa una miqueta de veure perquè les xapes estan posades en planer i no les veus fins que no les tens a sobre.La tercera tirada també se les porta,sobretot en un altre díedre força marrano on ha saltat un clau.Aquí l'Edu no portava els pitons i va passar amb aliens i tasconets.No era,potser,de molt de grau peró si que ens va costar lo nostre per com estava la roca.L'última tirada és potser la més fàcil de la via.
A l'inici d'aquesta darrera tirada hi ha un niu de voltors amb cries.Millor deixar la via per una altre ocasió.Mireu també al blogg de l'Edu el tema.
La via semblaria que en tot moment es pot abandonar:de R1 a terra segur,segurament amb dues 60 també de R2 a terra i de R3 sembla ser que es pot abandonar a l'esquerra a caçar el sistema de ràpels de la canal.
De material:estreps,claus optatius per la segona tirada (nosaltres duiem un sol martell),joc complert de tascons,Camalots fins el número 2 (si haguessim tingut el 3 i el 4 segurament els hauriem possat) i aliens a partir del verd.
La roca a mi,que no he escalat massa a Canalda,em va semblar a trams dolenta i d'altres brutalment bona.La via segurament obliga a 6a+.Personalment penso que te trams de V o V+ exposadillos on segurament si caus no et mataràs peró et pots arribar a fer mal.Val a dir que no es una via de navegar en busca de la xapa:sempre es veuen,el que costa si no s'està habituat a Canalda,es descobrir la trajectória menys difícil.
Amb aquesta he fet tres vies a Canalda:Dimensió Aproximada,Dioptria i Falcon Crest.De més fàcil a més difícil.No sabria dir-vos quina m'ha agradat més peró si que penso que la Falcon Crest és una via molt guapa,aeria,difícil i amb passatges molt elegants.Aixó si te algun tram rostollós i que no acaba de ser fàcil que la desmereixen una miqueta.
Resssenya actualitzada a la Roella i al blogg de l'Edu.Descèns explicat en les altres entrades al fórum "

Germans Millet al Coscollet.

Aquesta paret sempre m'ha cridat l'atenció. Sense saber ni el seu nom em vaig fixar en ella en els primers viatges a Oliana. Després sabria el seu nom i un dia escalant a la Grafiti amb en Gatsaule vàrem decidir anar-la a fer. S'hi va afegir en Pere. Vàrem vivaquejar prop de l'inici de la canal de baixada,quan vàrem arribar el perfil de la paret es retallava en la nit estrellada i al fons de la vall hi brillaben les llums. Quin vivac! i al matí amb les primeres llums les tonalitats blanquinoses de la paret em recordaven enormement al Pic de Bure...quina paret més estètica!.

Després l'escalada no és execivament estètica,peró la visió de la paret i un entorn relativament salvatge em vàren deixar un bon regust de boca. Calia tornar-hi a fer l'altre clàssica de la paret: la Neurónium.

Bé aquí va la piada del centrecac i les fotos que vàren fer els meus companys de cordada:

" Germans Millet al Coscollet.

Bones familia!.Aquest dissabte toca cordada de tres,som en Gatsaule,en Piter i un servidor.El divendres a la nit enfilem a fer vivac a les rodalies del Tossal del Coscollet.Per arribar-hi fem servir el croquis de pistes que surt al blog de’n Xavi Grané que em sembla que es diu Escalades a l’Alt Urgell.No aparquem ben bé al cim sinó una miqueta abans de l’inici de la canal que hem de baixar per arribar a peu de via.Fem un vivac més o menys confortable al marge de la pista.L’endemà caminem en direcció al cim i al cap d’uns cinc minuts veiem una fita que marca la canal per la que arribarem a peu de via(esquerra).Anem seguint la canal tot trobant alguna fita(poques).Al final de la canal hi ha tres ràpels reequipats de 40,20 i 50.Els dos primers no hem provat d’unir-los.Un cop acabem els ràpels hem de flanquejar la paret cap a l’esquerra per una traça força embardissada peró que es va trobant.Passem els parbolts de la Neurónium,la gran entosta caràcterística i llavors trobem la canal on comença la Directa.El peu de via és força evident malgrat no haver-hi cap rastre d’equipament.Aquest no el trobarem fins a la primera reunió on trobarem una vaga a l’arbre,tónica de tota la part de la Directa que vàrem fer nosaltres.Vàrem fer servir la ressenya de’n Soldevila i després vàrem veure que al Tahussà n’hi havia una amb l’equipament que ens hagués anat bé per complementar. La valoració de la via…jo la salvo de la foguera.No és pas una via 10 ni molt menys.Més aviat és una via justeta perquè la vaig trobar discontinua.La roca no és excel.lent,també justeja i en alguns trams és dolenta,peró per mi aixó no li treu bellessa a una escalada.A més la paret està en un lloc solitari i autèntic.Si voleu veure que en pensen els meus companys de cordada aneu als seus blogs:muntanyenc i activitats de muntanya. Ah!.Grau obligat V+,aliens i friends fins al 2.De tascons no en vàrem possar cap. Que no s’us fagi molt llarg el dilluns! "

Directa Sagitari als Plecs del Llibre.

                  Vista des de el Coll del Musset,la Cajoleta,els Plecs,el Montgros i les Talaies una mica    emboirades....

Una bona via en un bonic racó de la muntanya de Montserrat. Quan la vàrem fer amb en Pere corria el rumor que es volia reequipar peró em sembla que de moment no s'ha fet. Per tant els amants del rovell aprofiteu que mai se sab...Aquí va la piada del CAC i les fotos agafades del bloc de'n Pere:

"

L’aproximació la fem pel vessant Sud.Un cop a la Masia de Can Jorba,girem per una pista a la dreta i al cap d’uns tres cents metres aparquem en un petit pàrquing a l’esquerra.El camí dels Francesos ,que ens conduirà fins a la Canal del Migdia,comença en aquest punt i està marcat amb senyals de P.R.Així doncs caldrà seguir aquest camí en direcció Nord que puja fins al Coll del Muset.D’aquí baixem al Torrent del Migdia i el remontem fins que ens trobem més o menys a sota la paret.Aquí cal pujar per un torrent fins a la paret i flanqueijar a l’esquerra fins a peu de via.Aquest el reconeixerem per un alzina caracterítica i els burins visibles.

Per fer la via hem fet servir:un estrep,aliens verd i groc(penultim llarg),camalots 0.5,0.75 (segon llarg),unes quatre recuperables i algun tasconet i cordí fi per escanyar.D’expressos en duiem una vintena,malgrat que només les vàrem gastar al penúltim llarg.Val a dir que a les dues últimes tirades hi ha un parell d’espits que nosaltres vàrem trobar muntats peró sembla que no és estrany que només hi hagi el taco,millor portar un cargol i xapa del 8 (crec).Ressenya de’n Luichy a fondo.Tot i aixó hi ha algun buril de més a la via.

Al cim hi ha les arrels que segons en Picazo constituien un dels ràpels més exposats de Montserrat.En l’actualitat hi ha una bona istal.lació de parabolts a la cara Oest.Peró nosaltres aixó no ho sabiem i vàrem fer l’última reunió de les arrels.Alerta doncs a anar a buscar l’instal.lació de la cara Oest.L’equipament de la via és a base de burins que ténen vora els quaranta anys.Hi ha de tot peró n’hi ha molts amb la xapa xunga.Al lloro amb aixó,a nosaltres ens va petar una xapa que tenia una esquerdeta.He llegit al forum del Kpujo que la via està pendent de requipament.La roca és molt bona,tot i algun tram molt puntual on hi ha la típica crosteta.Deu obligar a 6a.

El descens comença amb un ràpel d’uns 25 o 30 metres per la cara Oest (l’oposada a on hem pujat ) fins a un coll.Nosaltres aquest el vàrem fer amb una 60 i sobrava corda.Anem crestejant sense massa dificultats (millor no treure’s els gats!) fins que arribem a un coll amb una alzina.Aquí hi ha una agulla (Plec de’n Ballart?) que presenta certa dificultat (IV+ amb l’ajuda de l’arbre),l’altra opció es vorejar-la per la dreta més fácil( III ) i ràpidament pujar a l’agulla,atenció a no vorejar-la tota!!!!.Cal dir que per aquí la roca és una miqueta trencada i hi ha pati.Tot plegat res…no presenta massa problemes i a més sinó sempre ens podem assegurar amb l’alzina.Després d’aquesta agulla trobem una altre alzina que està equipada per rapelar.Nosaltres hem fet un ràpel d’uns cinquanta cap a l’esquerra (Sud) i baixant hem vist una instal.lació intermitja.D’aquí baixem per unes plaques tombades fins a trobar unes senyals fosforescents que ens conduiran de baixada cap al Torrent del Migdia tot passant per sota la cara Sud dels Plecs.

La via val molt la pena.Per l’entorn on es desenvolupa,per lo mítica que és i per la seberitat que imposa l’equipament antic.Encara que cal ser molt valent per forçar-la en lliure amb aquests burins.Quan la requipin la via continuarà sent molt guapa i més divertida per forçar-la en lliure i gaudir,tant de bo peró en respectin una miqueta el carácter i no quedi una via sosa. "

                                                     sembla que en sapiguem i tot!

                                                            D'aquest m'hi vaig penjar i s'anava esquerdant...del següent el vaig  treure amb la ma...

                                                                     Buscant burils...