Via Set d'Amor a Narieda Oest.

Els entesos diuen que no es tant bona com les seves veïnes més clàssiques Via del Nifo i Banda del tako,cosa que deu ser veritat però a nosaltres ens ha semblat una proposta molt recomanable.A nivell de qualitat de la roca si que és cert que en alguns trams hi ha líquens,però són trams molt puntuals.Bona combinació de placa finota,placa franca i díedres.Flanqueijos que l'hi acaben de donar ambientillo.

Accés: Circulando por la C-14 dirección la Seu d’Urgell, a unos 3 km pasado el Coll de Nargó girar a la derecha cruzando el puente que nos lleva a la L-401 con dirección. Hay un cartel que indica dirección Figols i Alinyà. Una vez cruzado el puente girar a la izquierda. A 700metros tenemos el párking,a ma esquerra.Desde ahí sale el camino que nos lleva a la pared.

Aproximació: La via es veu des de la carretera.Travesem la carretera i agafem una traça que trenca a la dreta per una tartera fins arribara a la  Via del Nifo des d'on caldrà flanquejar una desena de metres a la dreta fins assolir el peu de via.Parabolts visibles.

Grau obligat: 6b al primer llarg i al penúltim.La resta trampejable amb 6a/A1.

Material: Nosaltres hem fet anar 14 expresos, algún empotrador i el joc de friends des de l'Alien Negre al Camalot del 4.Cordinos per renovar tant els dels ràpels com els de la via,la darrera reunió te un cordino que fa algo així com 4 metres per vincular l'únic bolt a un arbre.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 4 hores,retorn al cotxe 15'.

Orientació: Oest,ombra fins les 2.

Descens: Nosaltres hem rapelat tal i com indica la ressenya.Compte amb el darrer ràpel que fa 65 i cal desgrimpar!

Gracias a la Vida a Montrebei.

 

Amortitza un terreny a priori no gaire atractiu, nosaltres n'hem sortit prou cofois. Alterna llargs guapos amb els inevitables rostolls d'aquest tram de paret. Força variada ja que te placa i fissura.

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.

Aproximació: Convé agafar la traça de baixada de la paret i quan ho veiem clar seguir per rastres de pas a l'esquerra ( alguna fita ) fins a peu de via. Díedre-canal una mica brut, uns vint metres a l'esquerra de la Torrades amb all. A la fotografia de sota es veu el company escalant l'inici de la via.

Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i descens 40'.

Grau obligat: 6a/A1.Sortint de la primera reunió jo diria que hi ha el pas més obligat de la via,sobre una llastra que sona a buit i que nosaltres no hem vist com protegir.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 13 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 repetint entre el 0.5 i l'1.

Descens: Del final de la via grimpar fins assolir la carena. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta i a través de canals i tarteres arribem al Prat de Lluís on hem estacionat.

Ressenya: Juntament amb tot el material gràfic pertany a en Josep Santasusana autor del blog lacordadacentenaria.Gràcies!

Escaladors Asimptomàtics a la Piràmide de l'aigua.

 

Ens ha semblat força més interesant i exigent que la seva veïna Biodesagradable.

La nostre ascensió fou  de les primeres repeticions i potser per això vàrem haver d'anar amb compte tant amb el líquen com amb algún bloc.Una setmana després de la nostre escalada s'hi va produir un greu accident. A conseqüència d'aquest infortuni els aperturistes vàren arrenjar els trams més perillosos de la via. Potser entre això i que la via s'ha anat repetint ja no està tant perillós.Sota el meu humil punt de vista l'itinerari es troba ben resolt,esquivant propostes colindants i buscant una mica el punt més picant. Caldrar estar atent a la ressenya per no perdre'ns ja que no sempre escalarem en busca del pas més senzill ni veurem la següent assegurança.

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.

Aproximació: Seguir tota la vall fins poc després de que acabin els arbres,en aquest moment veurem perfectament el nostre objectiu a ma esquerra.
Deixem la vall principal i remonten una incómode tartera fins a peu de via.
Parabolts visibles just a la dreta d'una petita cavitat.Uns vint metres a l'esquerra veurem les xapes de la Biodesagradable.

Orientació: Nordest,diria que només te sol un moment a primera hora.

Horaris: Aproximació 1 hora i quart,via 3 hores,retorn peu de via 40' i baixada a l'aparcament 45'.

Grau obligat: V+/6a,en alguns passatges cal fer el pas de V+ abans de xapar el bolt a no ser que es disposi de canya o de pitons plans.

Material: Nosaltres hem fet anar una dotzena de cintes exprés amb algunes desplegables, un tascó mitjà i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.

Descens: La darrera reunió és comuna amb la via Biodesagradable per la qual podem rapelar,maniobra que només faria amb les cordes plegades i si no hi ha cordades per sota.

Nosaltres hem baixat per la canal de l'esquerra,des de la darrera reunió acabar de crestejar una quarentena de metres fins asolir una vira que entra al vesssant esquerra.Per terreny força dret,sense traça i per sobre dels nerets anem baixant per la canal que mica en mica es va tancant.Quan aquesta canal queda tallada desgrimpem un ressalt a l'esquerra,baixem una vintena de metres per una canal i sortim al vessant de l'esquerra.Aquí hem fet un petit ràpel de 5 metres ( pi,cordino abandonat ) fins a peu de paret.

Via Pany Haus a la Sud del Pedraforca.

 

Evident linea en una paret ben elegant que els pioners no vàren deixar escapar.Una via ideal pels amants de les xemeneies i els díedres que es trobaran amb una clàssica en general poc equipada malgrat algun pitó esporàdic així com un/dos parabolts a totes les reunions excepte la penúltima on s'han llevat les dues expansions. Si manquen les mateixes expansions que el dia de la nostre sortida ( Juliol 2021) no cal molestar-se en dur recanvis ja que els espàrrecs resten enfonsats.Segons havia llegit el darrer llarg és el més dificil i hi ha un tram que no es pot protegir. A mi també m'ha semblat el més complicat de la via però sinó em falla la memória hi ha una fissura al fons on entra matraca. En general la roca és de bona qualitat.

A continuació explico l'aproximació pel Refugi Lluís Estassen que és per on hem anat nosaltres,també es pot accedir/aproximar pel vessant sud de la muntanya.

Accés:  Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.

Aproximació: Pujar fins al Refugi Lluís Estassen.Agafar el camí que du a la tartera.Remontar uns pocs metres per la tartera per pujar al vessant opossat.Remontar el vessant ( marques de pintura ) fins assolir la carena en un coll molt marcat: Balcó de la Quimeta.Carenar a la dreta fins a trobar un pas cómode que permet baixar a la base de la cara sud.Inici evident remontant uns metres d'una diagonal herbosa fins a la base del primer llarg.Canal-xemeneia evident.

Orientació: Sud però degut a lo encaixonat de la via no hi entra gaire el sol i escalarem a l'ombra.

Grau obligat: V+ de ramonage. Semblaria que la dificultat obligada la imposa la darrera tirada encara que tinc el record de que entrant una mica arribaves al fons de la fissura on podies encatxarrar al gust.A les plaques de fora s'hi veien forats on semblava factible el pitonatge.

Material: Nosaltres hem fet anar una dotzena de cintes exprés,vagues per ponts de roca,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.L'habitual és dur només friends fins al 2 o el 3.Si s'és més poruc/prudent que la nostra cordada el Camalot del 5 entra i algun clau també.

Horaris: Aproximació per l'Estassen 1 hora 30 minuts,via 5 hores i del final de la via al cotxe dues hores. No seria estrany escalar la via en unes 4 hores.

Descens: Remontem uns metres a la dreta fins que assolim la carena per la qual davallem a la dreta i retrobem el camí de l'aproximació.

Via Sense Nom o Variant de la Irma al Folló.

 Es tracta d'una variant del segon llarg de la Irma .Tram de placa final prou cabrón si anem amb plan trampejador, si no duem tramposa ens caldrà estirar-nos molt o segons estatura sortir en lliure. La resta de la tirada un bonic i atlètic díedre.

Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix. Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi. Convindrà estacionar una mica lluny, mal rotllo amb els propietaris. Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent, crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida, compte!.
3) Rapelar per alguna via, nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins que creua l'esmentada torrentera.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traces en direcció a la paret. La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetegarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites. Seguir l'esmentada traça uns quaranta metres direcció C-17/fons de la vall. Cal estar atents a pujar a deixar la traça i enfilar-se per una diagonal a esquerres herbosa fins atènyer el relleig on comencen diverses vies: Overload, Esperó AEG i Irma.

Orientació: Sud oest.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 10 cintes exprés, l'estrep així com l'Alien groc i els Camalots 0.5,0.75 i 3.Aquest darrer a un pam de la xapa i l'hem fet córrer. A la placa si volem anar amb artifo i no tenim tramposa pot servir un microtascó i/o ganxo.

Grau obligat: 6a+/A1,si duem tramposa o fem més de 1.80 la cosa podria quedar en V+/A1.

Horari: 2 hores per fer la via.

Descens: Del final de la via seguir una traça a la dreta que ens retorna als corriols pels que hem aproximat.

Xemeneia dels Pontarrons a Tres Ponts..

 

Escalada interior ben guapa,per els amants de les xemeneies que cercen una escletxa on encastar-se sense arribar a ser mai claustrofóbica.La sortida a dalt del gendarme l'hi dona el toc lluminós i variat a l'assumpte.Tinc la sensació que la via es va repetint amb certa freqüència sense arribar a la categoria de gran clàssica,m'imagino que resten coses per anar avall. Les tirades fan 40,30 i 35.

Accés: Des d'Organyà seguim direcció a Andorra un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà dreta que va a Montan de Tost, l'agafem i deseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. 

Aproximació: Travessem la C-14 en compte i agafem el camí romà dels Pontarrons en direcció a la Seu.Aquest itinerari es troba reequipat així com senyalitzat i passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona  ja s'intueix la xemeneia.A uns doscents metres del sector esportiu caldrà abandonar el Camí dels Pontarrons i pujar a ma esquerra.,en aquest punt hi trobarem unes fites.Caldrà pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.Parabolt visible.

Orientació: Est,però a dins la xemenia crec que no hi arriba el sol.

Material: Hi ha qui recomana només cintes.Nosaltres a part d'una desena de cintes exprés hem disparat Aliens ( groc i gris ) així com Camalots ( 0.5,0.75 i 2 ).Recomanable dur cordinos per canviar els ponts de roca.

Grau obligat: V de Ramonage,d'aquests que t'encaixes i sembla impossible caure.

Descens: Rapelant per la mateixa via,les 3 reunions ténen dos parabolts amb cadena i anella. Hem fet tres ràpels amb una corda de 60: 25,25 i 35+ desgrimpada.

Flor d'Agost a la Punta Camarasa.

 

L'hem trobat un pèl més cutrilla que la seva veïna CNT més que res per lo herbós de la segona tirada, la darrera tirada ens ha agradat molt. Hem enllaçat els llargs 2 i 3.La via està molt poc equipada i en general es protegeix bé però a la primera tirada cal tenir gràcia posant peces que no sempre queden lo fermes que voldriem. Itinerari força recent,malgrat la gran tasca de neteja dels obridors i la vintenta de repeticions que te la via cal anar amb compte amb el roc en alguns punts molt concrets.  Perfectament combinable amb la CNT.

Accés: Aparcament a l'entrada de la carretera què va a la Presa de Camarasa, sortint del poble en direcció Tremp a ma dreta just abans d'un pont. En dies festius caldrà preveure una alternativa a aquest punt d'estacionament ja que s'omple ràpid.

Aproximació: Caminem uns metres i just abans d'arribar al campament agafem una pista (tanca) i pugem fins el final. Seguim per unes escales i corriols direcció a les Bessones. Pugem per una tartera (fites), fins a trobar la paret.Inici a l'esquerra de la CNT ,sembla ser que aquest primer tram és expossat.Nosaltres no l'hem fet perque hi hem accedit per dalt tot baixant de la CNT.

Orientació: Est, sol fins cap allà les 3.

Material: Unes 14 cintes exprés, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 i un joc de tascons. Per enllaçar ha anat bé repetir el 0.5,0.75 i 1. Si sou molt maniàtics amb la vegetació pot anar bé un petit xerrac per netejar la segona tirada,els amics del metall són capaços de clavar a l'inici de la via!.

Horaris: Aproximació mitja hora,via i rapelar-la 2'5 hores. Retorn al vehicle 20 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Rapelant per la veïna CNT, factible amb una sola corda de 60 ja que totes les reunions tenen dos parabolts amb anelles.