Ressenyes del Racó Tranquil.

Bucólic sector amb bones vies de placa calcària,d'escalada ben tècnica que ens demanarà un bon treball de peus així com una important força de dits.Hem provat la majoria de vies del subsector 1 i ens ha semblat que una gran part d'elles són d'anar escalant amb força continuïtat i un pas de bloc més punyetero. Alguna via l'hem trobat una mica pul.lida,especialment el pas clau de la Enviromental ( 6a+). L'equipament segur a base de químics i parabolts,a la majoria prou distançiat com per que no es puguin trampejar per montar-les. Les vies deuen fer com a màxim uns 25 mètres.

L'accés el fem seguint la carretera BV-4243 de Berga als Rasos de Peguera, uns metres abans del càmping Font Freda girem a la dreta en direcció Espinalbet (Corbera), per una pista asfaltada molt estreta durant uns 3 Km fins a Corbera. Un cop aquí continuem 600m per pista forestal pràcticament tota enporlanada i accesible a qualsevol tipus de vehicle.Cal estaçionar en una cruïlla de pistes en un coll.A l'esquerra veurem una pista amb una cadena.

L'aproximació la fem per la pista tancada per la cadena.Seguim aquesta pista uns 400 metres,a la nostre dreta veurem el Sector l'Estany.A aquesta alçada cal seguir unes fites a l'esquerra que ens acabaran deixant al sector.Conteu més o menys un quart d'hora xino xano.

L'orientació del sector és sud est, a les cinc les parets ja estan a l'ombra. Si busquem sol podem baixar al proper Sector l'Estany on el sol triga un parell d'hores més a marxar. Les ressenyes són de l'excel.lent blog toposberga, moltes gràcies!

Combinació via dels Rodríguez a la Peluda i el Retorn dels Sioux a l'Agulla del Capdamunt

La via dels Rodríguez està bastant equipada amb parabolts, cosa que ens permetrà apurar en lliure al gust i sobretot al grau del consumidor. Segurament la fissura-llastra del primer llarg és el tram més guapo de la via. El segon llarg és bastant monòton, es fa pràcticament tot en artificial, només té un petita sortida en lliure al final. El tercer llarg té un inici finet i després continua per un díedre tombat fins que el superem en un pas poc evident però no obligat. L'últim llarg gairebé coincideix amb l'Aresta Brucs de la Peluda. Aquests dos llargs es poden empalmar sense massa problemes. I quan acabem la via i fem el ràpel de la Peluda ens quedem gairebé al peu de via del Retorn del Sioux a l'Agulla del Capdamunt, sembla la continuació natural de la via dels Rodríguez. Així allarguem uns metres més l'escalada i ens apuntem una altra agulla.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta. La via comença en un díedre-canal entre la Peluda i l'Agulla del Sol Ponent, just passat el Sabre.

-Orientació: Oest

-Material: Moltes cintes exprés i estreps. 

-Grau obligat: V+

s

-Descens: Des del cim de la Peluda fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara est. De l'Agulla del Capdamunt podem baixar amb un ràpel de 30 metres per la mateixa via (cara oest). Després baixem per la canal que separa l'Agulla del Capdamunt i la Peluda fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).

-Ressenya: Per la via dels Rodríguez nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs i pel Retorn del Sioux hem utilitzat la ressenya de l'aperturista que surt a Lanochedelloro:

Gran diedre Jaune i Merchant de Sable.

Dues propostes ben interessants per conèixer aquesta paret, crec que força concorreguda per ser de les més properes a les facultats. A jutjar per la pul.limenta el Gran Diedre es deu haver fet moltíssim mentre que la Merchant de Sable només te sobada la primera tirada. Tot i aixó el dia que hi vàrem anar la gent estava en altres vies.
El Gran Diedre és la típica classica que segueix una linea ben fissurada de dalt a baix,molt guapa i atlètica,llàstima de lo pulit de la roca en algún tram.La Merchant de Sable te una primera placa fina que és la clau de l'ascensió,
a mi aquestes finures s'em donen fatal i vaig suar la tirada.En canvi el darrer llarg és una placa atlètica,mig fissurada i molt sostinguda on he gaudit de valent!.La part intermitja no la recordo massa...

Directa Americana al Dru.

Guapa via esportiva ideal pels amants de la placa monserratina,doncs aquest és l'estil de tota l'escalada. Pel mig ens trobarem amb el desplom de presses de rocódrom per donar varietat a l'activitat. Homogènia,sostinguda i amb una roca de pel.licula...vaja que no us la podeu perdre!. Ideal per dies de mal temps perquè la via és rapelable. De fet la jugada bona,si es va bé de temps i de forçes, és rapelar i fer la veïna Gastón va bufat. Els bolts començen a estar rovellats però suposo que aguanten.
Accés:  Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Des de el Monestir i segons la prespectiva de la foto que portem la via es veu perfectament.Hem d'agafar el camí que hi ha sobre de l'estació del cremallera a l'esquerra,passem de llarg el càmping i arribem a una porta. La creuem i al cap d'uns mètres trobem un corriol que puja a la dreta cap a peu de via. Hi ha un ressalt que sembla que s'ha de poder grimpar,per l'esquerra hi ha camí. Ens ha semblat que la via no en te cap d'equipada a prop,la primera assegurança és un bolt rovellat i la segona una escàrpia.

Orientació: Est, nosaltres hi hem anat a les quatre,quarts de cinc i la via estava totalment a l'ombra.
Material: Cintes exprés i un estrep si anem justos de grau ens serà d'ajuda. A l'escàrpia del primer llarg molaria deixar-hi un cordino perquè el forat per mosquetonejar és molt petit. Recanvis pels ràpels.
Dificultat obligada: 6a/A0, la primera tirada m'ha semblat que fa una mica de filtre.
Descens: Hem rapelat per la via fent dos ràpels de 60: R4-R2 i R2-terra. Aquest darrer ràpel potser és millor fraccionar-lo perquè baixant recte es passa per unes sabines i una zona de códols sueltos una mica perillosa.

Xemeneia Fonda al Doll.

Escalada només apte per aquells esperits enamorats de les escalades més austeres.Només aquests escollits podran perdonar a la via els seus pecats:guano,sorra,arbres que no deixen passar i roca delicada a trams.Compte a la sisena tirada,jo he tingut la sensació d'escalar sobre un tetris,on cal tibar amb delicadessa i fent la força justa de presses que es belluguen assegurats per ponts de roca abundants però que tampoc foten molt bona pinta. El darrer llarg ens ha semblat molt bo, per cert hem enllaçat les dues darrreres tirades (65 metres compte!) però hem tingut molt de fregament i no se si val gaire la pena. La Cova dels Maquis mola.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Aquesta vegada no hem passat per les Escales del Doll i el Clot del Miquí sinó que hem optat per anar per la dreta de la paret pel ràpel. Des de l'aparcament anem seguint per sota la linea elèctrica fins que arribem a un  tallat amb un circ rocós a sota. Trenquem en direcció a la paret buscant el millor pas per desgrimpar cap al torrent,alguna fita. Un cop al llit del torrent el seguim fins pràcticament el final,una mica embardissat i amb alguna marca groga. Abans de que el barranc acabi sobtadament sortim a ma dreta,en direcció a la paret per terreny poc fressat. Al cap d'uns cinquanta metres localitzem una instal.lació de ràpel en una sabina ( cordinos i cadena ). Ràpel de 25. Arribats a la base de la paret flanquejem uns cent metres fins que localitzem la via. Amb la topo d'en Parce es veu molt bé,hem deixat llaçat el segón pont de roca amb un troç de corda blau,costa de veure.Díedre xemeneia en diagonal d'esquerra a dreta evident.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot número 4. Aquest darrer suposo que prescindible. Mola portar cordinos per canviar ponts de roca, nosaltres n'hem deixat un al primer llarg i un altre a l'iniçi del penúltim.
Dificultat obligada: V+, sobre roca delicada i suposo que per tant expossat a la cinquena tirada.
Descens:  Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.

Croquis del Barranco de Sorrueda.

Aquí hem visitat el sector La Fuente on hem anat fent les vies que recomana la guia,hem començat per sobre de la font  i hem anat seguint a la dreta. Les vies que hem escalat i que ens han semblat molt bones són: Africa ( 6a ), Topacio ( 6c+), Lajilla Town ( 6b+), Comete un plátano ( 7a ), Awen ( 6a) i Primera Base ( V ). N'hem fet més però aquestes són les que més ens han agradat, mirant de combinar estils dintre el nostre grau. Comparant amb d'altres escoles que hem visitat ens ha semblat igual de bona i pràctica per la proximitat d'itineraris,varietat de graus/estils i comoditat d'aproximació que Fataga. Molt millor que Moya o Bañaderos. Tamadaba segurament tingui un paissatge més guapo però les vies que hem fet no ens han agradat tant,a Ayaguares les vies són més espectaculars però hi ha una bona patejada i segurament les linies estiguin més disperses.
L'orientació d'aquestes vies és Est,l'equipament molt bo en general a base de bolts i químics.L'accés el fem des de el municipide Sorrueda. Aquí agafem un camí que baixa cap al barranc,trobarem un bon aparcament a uns cinc cents metres del poble,a ma dreta.Els locals apuren el cotxe fins l'entrada mateix del barranc.

SECTOR NINJA TROLL
1	Cascarilla	6b
2	Chiapas	7a
3	Ninja Troll	7b
4	Los dos techos	7a+
5	Las Wishos	6b+
6	La higuera	7b+

SECTOR TECHO
7	Daelire	7b+
8	Atravesá	7c
9	La travesía	7b
10	Curripipi Climb	6c
11	Johny Rapelo	6c
12	Puta en un momentito	6c+/7a
13	V sicológico	V
14	Sangre en los dedos	7a
15	Cortita pero intensa	6a+

SECTOR SEGUNDO ANDÉN
16	Cuatro chapas y un destino	6b
17	Alehop	7a+
18	El espolón	7a
19	Pallá arriba	6c
20	Roma Lisa	7a+
SECTOR LA FUENTE
21	La Bóveda	7a
22	Sumake de Sito	6b
23	La ventana	7a+
24	Azarú	6c+/7a
25	Guañot	6b+
26	Agüañak	6a
27	Sao	6b
28	27 de junio	6b+
29	Enak	6b+
30	La perreta	6b+
31	África	6a
32	Aluda	7a+/7b
33	Topacio	6c+
34	Hai tu katana	6a
35	Puta rabanera	7b
36	Magado	7a
37	Abrácala ahí	6b+
38	Magec	6c
39	Doramas	6a+
40		¿?
SECTOR SALÓN
41	Seven Up	7a
42	Aristóteles	6c
43	Nunca digas nunca	6b
44	Bailando con romos	7b+
45	La cachonda	7a
46	Lajilla Town	6b+
47	Carne fresca peo no cruda	6c
48	Cascarilla	6c
49	El psico del Zapa	7a
50	Penezolana	7a+/7b
51	Cómete un plátano	7a
52	Frío pol culo	6c
53	Penélope	7a+
54	Las tablas de la biblia	6b
55	Ruiditos	7b
56	La placa del godo	6a

SECTOR CHARCO
57	Margaret	6b
58	Dencey	V
59	Cernícalo	6a
60	Tafiaque	6b+/6c
61	Sancho Panza	6c+
62	El charquito	7b
63	La zanahoria	6b
64	Leche y gofio	7b+
65	El muro de los lamentos	6c
66	La mitad	6a
67	Primera base	V

 

 

Integral Pilar Martínez al Gorro Frigi.

Via amb molt poques referències situada a la cara sud del Gorro Frigi. De fet, a la guia d'en Luichy de Gorros no hi surt el nom. Nosaltres només l'hem trobat al blog d'en Joan Asín. La via, en general, està bastant equipada amb parabolts. L'equipament disminueix al cinquè llarg, on s'ajunta amb la Pink Floyd. Aquí trobarem menys assegurances i més velles (espits?). La travessa de l'últim llarg torna a estar equipada generosament. Es pot evitar aquest tram comú amb la Pink Floyd desviant-nos cap a la dreta, a la GEDE. Així tindrem una escalada més homogènia en quant a dificultat i equipament. 

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal fins el coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Baixem per l'altre costat, passant de llarg l'ermita de Sant Martí, fins a la base de la cara sud. La via comença en aquest punt (veurem xapes). Atenció a no confondre's amb la GEDE que marxa cap a la dreta.

-Orientació: Sud.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen cintes exprés.
-Grau obligat: V

-Descens: Un cop al cim hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una savina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia d'en Luichy. Penjem la d'en Joan Asín que també va bé. Moltes gràcies!

Espigolo Jori a la Punta Fiames.

Una clàssica de la zona de Cortina, la seva linea és ben suggerent. Després un cop possats a la via hi ha de tot. La part de baix és més alpina, amb algunes vires i una mica d'herba.De la feixa cap amunt hi trobarem molt bons llargs de fissura-díedre. Sembla que és una via força concorreguda,nosaltres hi hem anat un dia de meteo insegura ( no se si és una bona opció per aquests dies ) i hem estat ben tranquils. Fins a la feixa s'escala la via Dimai,arribats a la feixa flanquejem uns cent metres cap a la dreta per enganxar l'iniçi de la Jori. La Dimai ,a la feixa, va recte i és més fàcil.

Accés:Qui abbiamo trovato delle paline in legno con le indicazioni per il sentiero n. 202. Seguendo le indicazioni si perviene alla base delle pareti della catena del Pomagagnon dove un sentiero che le costeggia conduce (se seguito verso sinistra, viso a monte) alla Punta Fiame Des de Cortina seguim la carretera estatal n.51. Algunes guies recomanen aparcar a l'hostal "Codavilla/Putti". Nosaltres hem seguit uns  600/700 metres més fins que hem trobat una area de descans on hem estaçionat. 

Aproximació: Des de l'aparcament pujem a agafar un carril biçi i el seguim a l'esquerra allunyant-nos de Cortina. Hem seguit les indicacions del sender n. 202,sinó em falla la memória aquest camí et deixa a la base de les parets. Aquí cal deixar-lo i anar a l'esquerra per un corriol que ens deixa al peu d'una canal vertical sorrenca. Remontem aquest corredor terrós i seguim per una cornissa de bon fer i amb corriol peró estreta fins que arribem a la concavitat que separa la Punta della Croce de la Punta Fiames. Arribats a aquest punt cal remontar la concavitat uns 30 metres i deixar-la per una cornissa estreta ( fita ) que ens deixarà a la base d'una xemeneia rocosa ja a la cara sud de la Punta Fiammes. Nosaltres aquí ens hem encordat, la canal te algún pas de III+/IV,a 50 metres del terra diria que hi ha un químic per fer reunió,hem preferit acabar d'apurar la corda i sortir a peu pla per assegurar en un pi. Després hem seguit un con rocós en tendència a l'esquerra. La via comença bastant més enllà d'una placa conmemorativa, a la vertical d'una xemeneia i d'una fissura ample. Material visible.Fites,600 metres de desnivell i unes 2 hores.

Orientació: Sud.La via es troba a baixa cota i pot ser una bona opció per dies freds,si fa calor crec que és un forn. 
Grau obligat: V+/A0.
Material: Joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Els més grans(4 i 5) entren a la tirada de fissura ample,nosaltres els duiem i no els hem possat perque hi havia força pitons.

Descens: Dura unes dues hores i no recordo que fos complicat de trobar però hi havia un tram de grava al corredor que potser millor no fer de nit o plovent.Desde la cumbre, bajar por el sendero vertiente N hasta la brecha de la Punta della Croce, atravesar la vertiente N de esta punta por un sendero bueno para llegar a la Forcella del Pomagagnon. bajar al S, el monstruoso (!) corredor de piedras ; en la salida de las paredes, seguir por una o otra orilla para llegar al camino de subida luego Fiames .

Chachi Piruli a l'Elefantet.

Placa,placa...molt recomanable pels amants de les plaques montserratines i pels que es vulguin estalviar les escales dels pobres per pujar a escalara a St.Benet. Clàssica de la paret juntament amb la Colorantes Permitidos,més exigent.Hem enllaçat les dues primeres tirades per estalviar-nos una reunió incómode però hem tingut força fregament,segurament ha sigut pitjor el remei que la malaltia. També amb força fregament hem enllaçat la quarta i la cinquena.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...Creuem el torrent i pujem la primera tongada d'escales. Arribem a un planer amb alzines,cal allunyar-se del camí uns cinquanta metres per arribar a la paret. Ponts de roca visibles.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació 10',via 2 hores i baixada 20'.
Material: Una desena de cintes exprés,llargues i doble corda per poder enllaçar.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via seguim un corriol a l'esquerra que ens deixa al camí que puja a St.Benet,el seguirem de baixada a l'esquerra per trobar les Escales dels Pobres per on retornarem al Monestir.

Ressenyes del Sector Huajalotes a Xèrica.

Ja fa molts dies que vàrem visitar aquest bon sector,crec recordar que estava orientat a Sudest. Les vies diria que són força llargues (30?) i les que vàrem provar nosaltres eren més aviat tècniques. L'accés era ben senzill: calia estacionar en una gran explanada a sota del mateix poble Xèrica,al costat del riu. Des d'aquí l'aproximació era ben curta,es veia la paret i potser hi havia algún cartell i tot. Croquis gentilessa de enlavertical.com,on podreu trobar ressenyes de més sectors de Xèrica.

Díedre de l'Amistat.

En general és guapa,tot i que al segón llarg hi ha una mica d'herba que espatlla l'assumpte. Per poc que es fagi i es neteji una mica quedarà una via ben xula. El díedre és súper evident,amb bona roca i amb una placa de sortida i una altre d'entrada que dónen varietat a l'ascensció. La via es va assegurant bé,tot i aixó a la primera tirada hi ha un tram de placa per anar a reunió que te bona roca però crec que no es pot assegurar (V grau ). Hem enllaçat les dues triades del díedre en una de sola de 50 metres,no hem tingut fregament ja que la tirada va ben recte.

Accés: Nosaltres hi hem anat fent abans la Via del Jaumet al Sócol. M'imagino que cal estaçionar com per anar a la Cova del Tabac.Des de Camarasa en direcció Tremp passem el túnel i just després de creuar totes les instal.lacions de la presa hi ha un bon aparacament a ma esquerra. Aquest aparcament ultimament està força freqüentat ja que per la zona de la Cova del Tabac s'ha equipat el Sector Solarium i està molt de moda.
Aproximació: Explico el que vàrem fer nosaltres sortint de la Via del Jaumet. La via es veu perfectament. Remontem el vessant de la muntanya i trobem un parell de corriols que van transeversals al vessant. A sota i a l'esquerra de l`agulla on s'inicia la via hi ha un parell de blocs, pujem per ratstres de pas fins aquests blocs i anem en direcció a la paret. Arribats a la base de la paret hi ha una feixa més o menys neta de vegetació que seguim fins a la canal que hi ha a la base de l'agulla. La canal seria practicable i fàcil de pujar si es netejés, peró hi ha un arbre emprenyador que obliga a sortir a la placa de l'esquerra i tornar a entrar a la canal per guanyar el coll on fem R0 en un arbre amb un parell de cordinos, a les envistes del pont de roca que assegura l'iniçi del primer llarg. Aquesta entrada/sortida de la canal és de III grau,pot ser una bona idea assegurar-se i/o posar-se  els gats.
Si venim directament des de la carrterar crec que cal pujar fins la Cova del Tabac i aquí seguir endavant fins al peu de via.
Horari: 1.5 hores.
Orientació: Sud Est,crec.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 4 el vàrem possar però per treure'l de l'arnés més que per una altre cosa. Si algú te interés en netejar una mica el segón llarg unes estissores de podar no estarien malament i cordinos per canviar algún pont de roca.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via carenem a la dreta fins a un ampli i evident coll,en aquest punt cal baixar a l'esquerra on trobem un bon camí que sense pèrdua ens baixarà fins al fnal de l'embassament. Llavors ens tocarà seguir la carretera a la dreta creuant els túnels fins a l'aparcament. Més o menys ens tocarà caminar un quilómetre per la carretera. Si ens fa pal podem fer la logísitica de portar dos cotxers i aparcar-ne un l'aparcament de la Cova del Tabac.
Ressenya: L'he agafat del blog d'en Jesus Almarza,merçi. Te pinta a foto de llibre,si l'autor del qual no està d'acord en que la penji que ho comenti i la dibuixo.

SAME a la Falconera.

Una alpinada marítima!.Llarg flanqueig de dificultat poc sostinguda i un pèl herbós per caçar el punt feble de la paret.Després sortida per un parell de plaques i una xemeneia,tot plegat també una mica discontinu i herbós encara que sobre una roca generalment ben abrassiva malgrat algún curt tram terrós i algún bloc. Amb aquestes dues topos ho hem anat trobant bé.Podriem matissar el següent:
L1: La primera assegurança és un químic on hi arribem en baixada.
Ll2+Ll3: Enllaçats.
Ll6+Ll7: Enllaçats,consisteixen en una xemeneia herbosa,repissa i placa fissurada.

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra

Material: Algún tascó i un joc de friends de l'Alien vermell al Camalot del 2. Per enllaçar millor doble corda i cintes desplegables.
Horari: 1 hora i mitja.
Orientació: Sud Est(?).
Grau obligat: V/A1. En cas de necessitat sembla que les tirades de flanqueig són igual de factibles a l'inversa.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.