Voie du Levant a l'Archiane.

Voie du Levant al Rocher d’Archiane. Massís del Vercors. Només fins la feixa.

-Cordada: Roger Valimañas.

-Ressenya: La del Camptocamp.

-Aproximació: Evident ja que des de el poble d’Archiane es veu la paret. La via va per la dreta de la paret,per unes balmes característiques. Anem fins el que seria la plaça del poble i agafem un camí a la dreta de la font. Hi ha algún trencant on hem de mirar de pendre el camí que més s’acosta a la paret. Al cap d’una hora més o menys hem de deixar el camí principal i pendre una traça que ens deixa a la base de la paret. Flanqueixem a l’esquerra uns metres fins al peu d’una agulla adosada característica,aquí comença la via ( díedre ). Hi ha el nom mig esborrat a la base.

-Material:  Malgrat que la via està pràcticament equipada amb pitons,espits i parabolts hem anat posant de tot: joc de tascons,Camalots fins al 3 i també el semàfor d’aliens. Moltes vegades les assegurances són més pel segon que pel primer. D’altra banda com que alguns claus són una miqueta vells no resulta descabellat portar-ne algún per si se’n trenca algún i anem justos de grau.

-Via:  Típica clàssica del Vercors que li va buscant les debilitats a una paret que des de baix sembla que no en tingui. Les moltes repeticions de la via fan que la roca estigui sanejada ( algún tram delicat te ) i que hi hagi força pitons.  Creua algunes balmes que són molt maques peró on es camina,malgrat aixó te un bon ambient. Fa uns mesos també vaig escalar la primera part de la Lívanos i em va semblar que la primera part de la Llevant és més fàcil que la primera part de la Lívanos.

-Descens:  Baixar de la vira no te cap problema,a la dreta per traça que de seguida ens deixa a la gran tartera-canal per on retrobem el camí de l’aproximació.Tornarem!!!!!!. 


Hi hem tornat amb l'Isaac Ferrés i en Roger Canals. Aquest cop hem pogut fer la via fins al cim. La segona part encara és més guapa que la primera, després d'un tram de vires la via agafa un bon ambient i mlagrat algún tram de mala roca l'escalda és molt guapa. De material l'indicat ( crec que aquest cop el 3 no el vàrem possar ), de grau obligat potser el pas més obligat sigui un tram de placa a la tercera tirada que deu rondar el V+/6a,la resta sembla que es trampeja més bé. He fet una ressenya de la segona part de la via,la veritat és que aquest cop anàvem molt per feina i no deu haver quedat tant detallat com la primera. Si algú se li acudeix anar amb aquest croquis que ho tingui en compte. Ah! al pèndol de la tercera tirada algú ha allargat la corda i ara no cal fer un puja i baixa per la placa.

Aquí va una ressenya que vàrem fer amb en Roger:

Alkaid a Àger.

Aquesta la vaig fer amb l'Edu l'endemà del Díedre Audoubert,ressaca montrebeiana...

Aquí deixo la ressenya que no se perque em vaig motivar a fer en el seu dia. L'he trobat per casa i he aprofitat.

Piada del CAC:
 "El diumenge amb la ressaca montrebeina anem a fer alguna cosa més tranqui per aixó ens decidim per fer la via Alkaid a l'esquerra de la clàssica Redrum.Val a dir que just a l'esquerra de la Redrum hi ha una línia de burins en una mena de díedre que no sabem quina via és peró pot ser una variant d'entrada de la Alkaid.Nosaltres entrem per uns burins més a l'esquerra encara,potser uns vint metres a l'esquerra de la Redrum.Veurem un pitó U calvat en un forat cap avall molt característic que ens orientarà.El segon llarg només hem trobat un clau i la resta totalment equipat sense abusar amb burins sans i algun espit sobretot a les reunions.Equipada per rapelar( preveure algun cordino per abandonar i no se si amb simple arriba ).Roca excel.lent i sobretot molt variada,en 100 metres vora 200 farem:Artificial desplomat,flanqueig alpí,placa tipus Vilanova,bavaresa tipus Estimball i placa tipus Sud del Pedraforca.Hem fet servir:els estreps,unes 14 cintes,un alien gris per estalviar-nos el pas d'hombros de l'entrada i al segon llarg un alien verd i un 0.75 em sembla.
La via no es fa i no se perquè ja que em va semblar curta peró molt i molt bonica.Hi ha la possibilitat de sortir per la Redrum o baixar per la feixa cap a la dreta a trobar la canal de baixada.Nosaltres hem baixat per la feixa,evident amb alguna fita."

Desig de sol al Faraó.

Via Desig de solal Faraó. Cara Sud de Montserrat. -Companys: Quim Casal i Ramon Pujol. -Ressenya: La de ressenya.net.  Útil per l’aproximació,un cop a la via anem seguint els parabolts i ja està. -Accés: Anem a la Vinya Nova i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. La pista acaba en un olivar. Aparquem en aquest lloc. -Aproximació: Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta,de seguida ens fiquem a dins d’un torrent. L’anem seguint de pujada i al cap d’una estoneta comencem a trobar marques grogues. A la part alta del torrent les marques surten del torrent i ens deixen en una mena de carena. Aquí hem de seguir a la dreta per una traça menys fresada,amb algunes fites però sense gaires marques.  Voregem el Faraonet ( contrafort del Faraó ) i pugem cap a peu de via amb alguna grimpada. La via s’inicia a l’esperó que hi ha a la dreta de la visible fissura de l’Anglada ( seria la cara E però a les 5 de la tarda encara ens tocava el sol. La via comença més o menys a la part més baixa de l’esperó. Abans d’acabar-hi d’arribar si afinem la vista veurem el primer parabolt. -Material:  Cintes exprés ( crec que unes 14 per l’Ae,encara que es pot reciclar,bolts ). Els parabolts de l’Ae estan junts i es pot passar sense estrep,allà cadascú. En algunes ressenyes marca un Camalot del 0.75 o 1 per assegurar la darrera tirada. Nosaltres hem encintat una bona sabina i a més darrera d’aquesta hi ha un parell de burins. -Via:  La via està prou bé. Bona roca i ben equipada. Deu obligar a V+. Segurament es deuen poder enllaçar tirades ( Ll1+Ll2 ). Al cim no hem vist reunió,nosaltres l’hem fet en unes arrels,però es deu poder aprofitar la instal·lació de ràpel. -Descens:  Un cop al cim rapelem per la cara Est ( 25 m. ? ) fins a una feixa. Les guies indiquen rapelar per la cara N, però la instal·lació es troba a la cara E,el que passa que un cop a la feixa flanquegem fins a l’aresta N per on desgrimpem fins al coll ( hi ha un burí i un casquillo d’espit del 8 per on potser podríem rapelar aquest tram d’aresta ). Un cop al coll nosaltres l’hem liat una miqueta,hem anat a l’esquerra carenant fins a un coll amb una fita aquí hem baixat cap a l’esquerra,per sota la cara Oest del Faraó. A través d’una baixada força embardissada i amb alguna desgrimpada malparida hem recuperat el camí de l’aproximació, hi havia traça. Crec que un cop al coll s’ha de fer a l’inrevés,anar a la dreta.                                                               Fent l'aproximació...quina calda!                                            Preparant material...ens ho prenem amb calma!