Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.
Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.
Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.
Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.
Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V+.
Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.
Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.
Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.
