Heroína a la Paret de la Cascada.

                                            

-Cordada: Isaac i Busquets.
-Ressenya: 

http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_ordesa.html

-Material: Nosaltres dúiem molt de ferro. El joc de tascons, d'Aliens el semàfor amb dos verds i dos grocs, de Camalots un joc fins al 4 i 0.75, 1 i 2 repetits. Crec que les repeticons no les vàrem fer servir a cap tirada. El del 4 ens serà útil si volem cosir un tram de V+ de la vuitena tirada, sinó suposo que amb un tres es passa.
 -Aproximació: Des de la pradera agafem el camí de l'esquerra. Pujem fins a una cabana per vivaquejar, dos revolts per sobre trobarem l'últim rec on agafar aigua. Arribem a una bifurcació i agafem el camí de la dreta. Dos o tres revolts més enllà, a l'alçada de la base de la paret de la cascada deixem el camí a la dreta i anem a l'esquerra cap a peu de paret. Convé identificar el sistema de díedres pel que discorre la via ( amb un parell de sostres característics ), la via comença a la vertical d'aquest sistema de díedres, en una zona de grades negres, H i fletxa picada.

-Via:  Feia dos dies acàbem de fer la Zaratrustra ( que és una via cinc estrelles, per mi ) i potser per aixó no ens va acabar d'agradar. S'ha de dir que les quatres tirades de la part superior ténen un bon ambient. La part de baix va per una zona de grades amb trams de díedres i fisures prou guapos peró són aixó : grades. La roca cal controlar-la en bastants punts, peró no s'ens va trencar res. Suposo que és la falta de costum. Algunes aclaracions sobre la ressenya:

Ll1:  A peu de via trobem una H que hem repicat, en una zona de grades negres. No hem vist el pitó que marca el croquis peró a 3/4 parts de la tirada hi ha un friend enquestat.  R1: 1 clau i 1 arbust que el tapa.

Ll2: Hem passat pel traçat original ( IV+ ) , el díedre de l'esquerra. Tal com marca la ressenya. R2: dos claus i un arbust.

Ll3: Tal com marca la ressenya. No recordo que hi havia a la reunió.

Ll4: Sortim de la reunió un metre a la dreta i ens enfilem a sobre de la role. Aquí en comptes de fer una diagonal a l'esquerra hem tirat un pèl a l'esquerra de la vertical de la reunió i llavors per un díedre poc definit a la vertical d'un gran bloc sortint. El díedre acaba a l'alçada del bloc i flanqueijem a la dreta per una repisseta ( compte amb el bloc!!! ). Role al final de la repissa. R4: Dos claus i un bec de roca.

Ll5: Pujem per terreny herbós fins a la base del gran díedrea. Aquí hi ha el pont de roca on en Luichy fa reunió. En comptes d'aixó hem anat a enganxar a fer la reunió en els dos pitons que marca la topo a la dreta i més alta ( bagues visibles ). Hi arribem fent una U, primer a l'esquerra i després a la dreta. Reunió incómode en dos pitons que no hem pogut reforçar.

Ll6: Aquí la cosa agafa ambient!!!!. Flanqueig cap a l'esquerra per entrar a dins de la xemeneia. Un cop a dins de la xemeneia la seguim només un parell o tres de metres, fins que un sostre ens barra el pas. Sortim de la a l'esquerra flanqueijant per sota del sostre. Un cop a fora veiem un clau a la placa que ens torna a fer entrar a la xemeneia- díedre. Seguir-la fins al reunió de dos claus.

Ll7: Com marca la ressenya, l'únic que la reunió millor fer-la més amunt, hi ha un segon clau superat el desplomet amb un friend enquestat, ja quasi arribant al sostre de la tirada 8.

Ll8: Com marca la ressenya.

Ll9: Afegir que un cop drets a la vira que domina la reunió si anem a la dreta a buscar el pas lógic trobarem un clau que costa de veure a l'entrada de la bavaressa.

Ll10 i Ll11: Com marca la ressenya, els hem enllaçat. Reunió final en un arbre.

                                                  

-Descèns: Finalitzada la via acabar de pujar a la carena. Seguir la traça cap a la dreta fins a una canal herbosa que ens baixa al capdamunt de la cascada. D'aquí anar a la dreta a buscar les Clavijas de Cotatuero per les que tornem al camí de l'aproximació.

Directa Zaratrustra al Gallinero.

-Cordada: Isaac i Busquets.
-Ressenya:
http://korkuerika.blogspot.com.es/2010/08/zaratustra-en-ordesa-excelente-caramelo.html
-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i el blau i joc de Camalots fins al número 3. Duiem repetits 0.75, 1 i 2 peró crec que no els vàrem possar. Estreps i cintes llargues.

-Orientació: Sud, l'hi toca el sol a partir de les 7 les 8 del matí fins al vespre.
-Aproximació: Des de la Pradera pujem pel camí de la dreta. Passem una cabana per vivaquejar ( dues zetas per sobre hi ha l'últim lloc on agafar aigua) . Trobem una bifurcació amb un cartell i el seguim a l'esquerra ( Salarons ? , lloc on deixar la motxilla ). Anem al peu de l'evident esperó, hi ha una Z picada i una fletxa. La via comença a la vertical d'un gran sostre, a l'esquerra del doble sostre fisurat de la Rabadá Navarro. 

-Via: Ens ha semblat una molt bona via. Traçat directe i atrevit, lógica i amb un ambient extraodinari. Per el que és Ordesa està molt equipada i la roca és bona, el que no vol dir que la via estigui equipada i la roca sigui excel.lent. Vol dir que hi ha prou pitons per no haver de navegar peró que cal escalar per trincar-los i que en algúns punts la roca és dolenta peró que es veuen els blocs polits d'haver-hi passat la gent.

Si mirem les ressenyes veurem que la dificultat obligada oscil.la entre el V+ ( Soldevila ) al 6b per al lliure i l'A1 i l'A2 per l'artificial.
Pel que fa al lliure obligat, dir que la via és molt sostinguda i no te cap llarg que pel nostre nivell hagi resultat de tràmit. Segurament peró els dos punts més obligats de la via sinó anem apurant siguin el díedre de la tercera tirada i el conjunt del novè llarg. Jo crec que en lliure la via obliga a 6a+.

El tema de l'artifo la clau està en sortir del sostre on entra a caldo l'Alien groc i després estirar-se per trincar un clau. A mi em va semblar més A2 que A1, potser és més impressionant que difícil no se.
 -Descèns: Acabem de grimpar fins a una traça i la seguim a la dreta. Fins a una canal d'herba poc inclinada per on baixem a un pla on hi ha la cascada, aquí anem a la dreta a enganxar les Clavijes de Cotatuero per on baixem fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Estorach al Pollegó Inferior.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: 
 http://www.caranorte.com/foros/read.php?104,10321,10321

-Orientació: Nord, hem entrat a la via a les 11 i ja estava tota a l'ombra.
-Aproximació: Del refugi agafem el camí que va a la tartera. Pujem per la tartera uns pocs metres i de seguida , a l'alçada d'un gran bloc, trenquem a l'esquerra i agafem la traça de la cara Sud. Al cap de poc deixem la traça de la Sud que puja cap a l'esquerra i nosaltres agafem les traçes que pujen paret amunt. La via es troba a la part alta de la paret, díedre que baixa recte del cim, evident. Des de el terra es veu una placa commemorativa.

-Material: Joc de tascons i semàfor d'Aliens. De friends nosaltres dúiem un joc de Camalots fins al 5. El del 5 no el vàrem possar i el del 4 en un pas en lliure a un metre d'un clau a la tercera tirada ( V + ). Si es va just de grau o es vol passar en artificial més còmodament pot anar bé repetir un 2.
-Via: Magnífica via de fissures i díedres, lògica aplastant, bona roca ( menys algún tram dels dos útlims llargs, III i IV ) i ambient de cara Nord. Les reunions estan equipades amb dos parabolts sense anella i com que la via va força recte seria factible rapelar-la. Obligat V+/A1. Per treure's el barret de com vàren pujar per aquí als anys quaranta.

-Descèns: Nosaltres hem baixat per les Costes d'en Dou, del cim a l'esquerra. Seguir tota la carena fins a una collada petita on cal baixar a l'esquerra fins la tartera, marques verdes. Potser resulti més ràpid anar a la dreta i fer un parell de rapels fins a la tartera, llavors passariem pel peu de via.

Víctimes del 92 a Canalda

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya:
http://edunz.blogspot.com/2008/10/vctimes-del-92-200m-6aae-o-6b-canalda.html

-Orientació/època: Cara Sud, millor a l'hivern. Nosaltres hi hem anat de rebot i hem començat la via a les 16 hores, el començament estava a l'ombra. Com que som una cordada lenta l'ombra ens ha anat seguint i hem fet tota la via a l'ombra.
-Aproximació: De l'aparcament seguir uns metres la carretera ( esquerra ) i ja trobem un camí que puja cap a peu de paret. La via queda a les plaques a l'esquerra del gran arc per on va la Dimensió Aproximada. Parabolts visibles.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i el blau i Camalots 1 i 2. Si només porteu l'1 també va bé, ja que l'únic lloc on hem possat el 2 també entrava l'1 i aquest l'hem possat en un parell de llocs més
-Via: En general ens ha agradat, l'única pega és que en un 80% de la ruta la roca te una sorreta gris que emprenya un xic. Les dues primeres tirades ténen un bon ambient i la darrera també. La roca en general bona peró te trams on ens l'hem de mirar. Com a totes les vies de Canalda hem de flanqueijar continuament per buscar el punt feble de la paret, la dificultat obligada és de V+ tant pel primer de cordada com pel segon. Hi ha trams de IV on costa asegurar-se, nosaltres no som massa hàbils suposo que algú més rodat no dirà el mateix.

-Descèns: Un cop acabada la via acabem de grimpar un resalt. Seguim una bona traça a l'esquerra, planejant. Creuem una canal i acabem d'arribar a la vertical d'una gran gàbia penjant a la paret. Aquí baixem pel bosc fins a un camí. Diria que si el seguim a l'esquerra passem per sota d'unes baumes i anem a parar a peu de paret. En comptes d'aixó l'hem seguit a la dreta i hem anat a parar a una pista. L'hem seguida de baixada i just abans d'arribar a un prat hem agafat un corriol a l'esquerra que ens ha dut a peu de paret.

Lotus a l'Aeri.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya:  

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790

-Material: Cintes exprés. Si volem enllaçar llargs a la part inferior convindrà dur-ne 14, força de llargues i doble corda.
 -Aproximació: De Sta. Cecilia creuar la carretera i agafar el Camí de l'Arrel ( G.R. esqu. ) en direcció al Monestir. Un cop sota l'aeri busquem la Canal de l'Aeri a la dreta. Hi ha una bona aspa de G.R. i més amunt hi ha cordes i cables. La canal està a la vertical del queixal que fa l'Aeri, on hi ha la Fraguel i la Easy Rider.

-Via: Ens ha agradat molt. Es tracta d'una escalada eminenment de placa fina peró també amb trams més atlètics i una fissura final gairebé anecdótica. La roca ens ha semblat excel.lent, amb algún tros dolent. Totalment equipada amb parabolts i algúns espits. No se fins a quin punt estan lluny o a prop, home cal escalar peró en general la via no és massa exposada. Bon ambient i via sostinguda. La cosa ha anat així:
Ll1+Ll2: Els hem enllaçat amb uns 45-50 metres, d'aquesta manera evitem factor 2 sobre la primera reunió. La segona tirada ens ha semblat la més difícil i obligada de la via ( segurament 6b, mentre que la resta de la via es deu deixar magrejar amb 6a obligat ).
Ll2+Ll3: Els hem enllaçat amb uns 55-60 metres. Segurament són el tram més fàcil de la via. Es fan bé, hi ha un curt tram de mala roca entrant a R3 peró hi ha un bolt de la GESAM que assegura bastant el tema. La R3 l'hem feta un metre més baixa en els parabolts lluents de la GESAM, més cómode i s'evita el factor 2 de la R3.

Ll4: Aquí potser cal controlar un pèl la roca peró es veu força sanejat. No tant difícil com el segon, peró més difícil que la resta de tirades.
Ll5: La ressenya marca un primer tram exposat. Home si que hi ha un factor 2 per anar a trincar el primer ( uns 4 metres ?  ), peró és fàcil comparat amb la resta de la via ( V+/6a ? ). Després cap problema. Cap al final del llarg ens hem liat i hem anat a la reunió de la Magic Stones ( a la dreta en un evident díedre ). D'aquí hem pendulat a l'últim bolt de la tirada. El que cal fer un cop al penúltim parabolt de la tirada , quan veiem la reunió de la M.S. , és tirar amunt a l'esquerra i no a la dreta, hi ha un parabolt peró queda amagat.
Ll6: Un pas més difícil i no obligat sortint de reunió, la resta fàcil.
Ll7: Nosaltres hem sortit més o menys recte de la reunió, després hem vist un parell d'assegurançes més velles a l'esquerra i hem flanqueijat. El díedre està cosit i es pot passar tranquilament en A0, no cal emplaçar-hi cap peça. En tot cas, nosaltres hem possat un Alien vermell sortint del díedre, perquè no sabiem on parava la reunió i voliem evitar un possible pèndol del segon de cordada. No cal, doncs la reunió està ben recte.

-Descèns: Hem d'acabar de remontar en direcció a les antenes. Una miqueta abans d'arribar al cim tallem el vessant per una traça en direcció al Coll de la Canal de Sant Jeroni ( linia de llum ). Baixem per aquesta canal fins al camí de l'arrel.

Esperó Barrufets a la Sud del Pedra.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres l'hem fet pel Refugi Lluís Estassen. D'aquí agafem el camí de la tartera. Un cop a la mateixa pujem uns pocs metres per la tartera i a l'alçada d'un gran bloc trenquem a l'esquerra per una traça on veurem alguna marca verda i també alguna fita. Pujem per una altre tartera i per dins el bosc fins a una carena. La seguim a la dreta de pujada fins a un coll força marcat pel que baixem a la paret. A peu de paret anem resseguint fins a una diagonal característica. Ens enfilem uns pocs metres per aquesta diagonal, la via comença uns trenta metres a la dreta de l'evident Xemeneia Pany.

-Ressenya: Potàvem una del caranorte.com, peró no aconsegueixo baixar-la de la pàgina.
-Material: Si passem la tercera tirada en lliure n'hi haurà prou amb el semàfor d'Aliens ( blau útil ), joc de tascons i Camalots fins al 2 . El del tres només l'hem possat al principi, suposo que metre amunt metre avall entrava el 2. Per fer el tercer llarg en artificial hem utilitzat un extraplà curt i un gantxo.

-Via: Guapa via, bàsicament plaquera amb alguna fissura per donar varietat al tema. La via es va resolent bé amb V+/6a-A0 excepte el tercer llarg. Aquí nosaltres hem recorregut a l'artificial, la cosa ha anat així: lliure de V fins a trincar un bolt, A0 per enganxar un clau, tirem una vaga amb pes al final per enganxar un gran pont de roca ( estil cowboy ),extraplà en un desconxat evident, pas de gantxo super evident per enganxar una ristra d'assegurançes.Després Ae fins que s'acaben els seguros. Aquí no ho hem vist clar i hem entrat a la Xemeneia Pany, hem fet una reunió de dos bolts ( tirada de 50 metres ) i hem tornat a l'esperó, saltant-nos una reunió de la via. La via ha estat reequipada amb bolts, la roca bona peró hi ha algún tram on convé vigilar.
-Descèns: La via acaba en una mena d'agulla, baixar a un collet i grimpar cap a la carena ( II-III), un cop a la carena baixem cap a la dreta ( Costes d'en Dou ) i retrobem el camí de l'aproximació.

Cherokee Exprés a Canalda.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Via totalment equipada amb parabolts i algún clau, hem possat un Alien groc a la primera tirada per treure pèndol al segon de cordada. Crec que amb unes 14 cintes ja es fa, dur-ne alguna de llarga especialment per la primera tirada.
-Aproximació: Molt ben explicada al croquis. Aparquem al principi de la paret, vinguent de Coll de Jou , i agafem una pista fins a un dipósit d'aigua. Aquí agafem un camí amb fites que va cap a la paret, ja veurem els parabolts en un díedret una miqueta trencat i herbós. L'inici esta just a la dreta de les coves.
-Via: M'imagino que deu ser la via més equipada de Canalda, per tant una bona opció per agafar-li el tacte a la pedra del lloc. La roca en general bona peró algún tram demana vigilar una miqueta. La primera xapa està un pèl alta i la roca no acompanya massa. Si mireu el croquis veureu que han afegit una tirada ( IV ). Obligat suposo que V/V+. Te algún tram interssant peró creua dos feixes i no te massa ambient.
-Descèns: De la reunió que han afegit a dalt sortim a l'esquerra i pujem caminant un tros. Després anar a la dreta, més o menys planejant fins a uns prats, baixar-los i al final anar a l'esquerra a enganxar una pista que ens retorna a la carretera. La via està equipada per rapelar peró no se si és una bona idea degu

Globeros en Alaska.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenyes: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montrebei1.html#

http://albertganxets.blogspot.com.es/2012/05/globeros-en-alaska-montrebei-paret-de.html

-Aproximació: Del prat sortim en direcció al congost, la via està just a l'esquerra de la Desequilibri Hormonal, el col.lega s'en recordava d'on era. Diria que aquestes vies estan a la zona de la torre per on va la GEDE i el Cau del Sioux, vaja que si no ho coneixeu porteu una foto d'alguna d'aquestes vies o la ressenya d'en Ganxets. Quan estigueu a la vertical del pany per on va la via, deixeu el camí principal i enfileu cap a la paret per una tartera amb un parell de fites al principi.

-Material: Nosaltres hem utilitzat: un gantxo ( 1 repós a la quarta tirada ), joc de tascons ( sobretot petits ), semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3. El del 2 crec que no l'hem possat i el de 3 només a dos pams per sobre del parabolt a la tercera tirada.
-Via: Ens ha agradat molt, tots els llargs són guapos. Plaques, díedres, fissures i un final atlètic per rematar, bona via!. La roca en general bona peró estem a Montrebei i algún tram fàcil puntual demana atenció. Respecte al grau obligat, m'imagino que el marca la quarta tirda i que deu rondar el 6b+. La via és sostinguda. A les reunions tres i cinc hi falta un clau i la reunió te un sol parabolt.. Podem aprofitar la primera xapa del següent llarg si portem una baga ben llarga.
-Descèns: Del final de la via acabar de pujar a la carena i seguir-la cap a la dreta.Localitzem unes fites que ens menen a un coll, després per tarteres retornem al prat.

TIM a les Bagasses.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: No en duiem...N'hi ha prou amb anar a peu de via on trobarem el nom pintat a la vertical del Dau. Després es tracta de seguir els parabolts JOM, mola portar ressenya o coneixer les vies adjacents perque es creua amb d'altres. Al Dau, la TIM és la que va més a l'esquerra ( parabolts amb bagues ), un cop a sobre del Dau cla flanqueijar a la dreta, a la vertical d'un sostre. En acabat va més o menys recte, compte que en algún punt comparteix reunió amb la Merchely.
-Material: Cintes exprés.

-Aproximació: Buf, fa mandra tornar-ho a escriure... mireu-ne alguna altre de Bagasses al bloc, aquesta està just a sota del Dau i ja dic que hi ha el nom.
-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, sobretot per sostinguda i homogenia, V+ de dalt a baix amb l'entrebanc del Dau. Típica via de placa de Terradets. La roca com sempre és bona ( alguna cosa belluga peró molt puntual ). La tirada del Dau és la més difícil, suposo que deu obligar a 6a. Les plaques de després, són de V+, potser si que les xapes estan col.locades en els pasos més dificils peró cal escalar, sinó és V+ obligat deu ser V.
-Descèns: Seguir el cable a la dreta i després un camí fins la via del tren, creuar-la i baixar a la carretera per una corda fixe.