Via Nubiola Torres a la Paret Oest de Sant Jeroni.

 

Una altre proposta de xemeneia ben interessant. A remarcar que la via és de prou bon fer tenint en compte que és un itinerari de la Nord montserratina: l'estretor mai és angoixant, va fent cantell i a més anem trobant rovell que ens indica quan d'endins de la xemeneia ens hem d'arrossegar. Prou ràpida com per portar programada un segon itinerari.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon des de tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. Anem a l'esquerra, passem un tram de cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia característica amb un teuló a mode banc, un teix, un pa de vegetació i terra així com un gran arbre mort més amunt.

Horaris: Aproximació: 1 hora, via i rapelar-la 2 hores  i retorn a Santa Cecilia 45'.

Material: Nosaltres hem fet servir vuit cintes exprés, un parell o tres de vagues merleteres i un Camalot del 3. Hi ha qui du els friends fins el 0.75 i els tricams.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Oest, al ser xemeneia només tenim sol al tercer llarg.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels llargs per la canal de la dreta, montant R3 a la primera instal.lació de ràpel.

Paseo Geológico al Vallibierna.

M'ha semblat una d'aquelles vies que no saps si recomanar o no. Personalment em va agradar més la veïna Dia de Lluna i sobre el paper també fot més bona pinta la Sorprendente. De totes maneres jo m'ho he passat molt bé en aquesta grimpada molt poc equipada, de baixa dificultat i on costa molt més desxifrar l'itinerari que superar els passos. Hi ha tres trams que deuen sumar 40 metres on si que tens més sensació d'escalar que de grimpar. Si bé escalatoriament l'itinerari no acaba de saciar hi podem trobar altres al·licients com el fet de pujar un 3.000 escalant o la varietat geològica a la que fa esment el nom. Val a dir que a la tercera tirada hem perdut l'itinerari durant un parell de llargs i potser això ha intensificat la sensació de rostoll.

Aproximació: Es tracta de seguir força estona el G.R. .Primer passem per dins d'un túnel per després resseguir tota la riba Nord ( dreta ) del llac. Creuem un riu mitjançant una passarel·la metàl·lica i arribem a una bifurcació de camins. Aquí deixem el G.R. que marxa a la dreta i que ens duria al Refugi de Cap de Llauset. En lloc d'això nosaltres seguim recte començant a veure la paret a ma dreta, quan localitzem la via hi pugem directament sense camí ni fites però per terreny evident. La primera tirada del croquis l'hem escaquejada sense adonar-nos-en, hem iniciat l'escalada en un evident díedre. Cinc metres a la dret teníem els parabolts de la Sorprendente.

Iniciant la via

Material: Nosaltres hem gastat unes vuit cintes desplegables, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 4 hores i mitja mentre que per baixar hem trigat 2 hores 15'.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Un cop acabades les dificultats, acabem de pujar fins a la cresta. Per pujar al Vallibierna hauríem de seguir cresta amunt. En cas contrari, anem una mica a la dreta i de seguida tirem avall en direcció nord. Passem pel costat del Refugi Cap de Llauset i després d’una llarga volta, enllaçem de nou amb el camí d’aproximació.

Via Auténtica al Morrón.

 

Molt bona via esportiva,totes les tirades són guapes i continues. La roca és bona,al primer llarg una mica més justa però sense problemes. Itinerari plaquero 100%,atlètic amb algun tram puntual més finot. Compte a la sortida de la segona reunió de no anar a la esquerra que s'hi veu un parabolt,nosaltres hem d'anar a la dreta.

Accés: Si venim des d'Onda creuem el poble de Montanejos, els túnels que hi ha als estrets de Millars i arribem a l'embassament d'Arenoso a on aparquem. Aquesta presa es troba a uns cinc quilometres de Montanejos.

Aproximació: Recular per la carretera uns 300 metres i agafar un camí a ma esquerra. Al punt on agafem aquest camí hi ha un cartell que diu " Pantano de Arenoso 300 m".El camí primerament es troba marcat amb senyals blaves i blanques fins que enllaçem amb el GR. Seguim el GR a la dreta dreta,passem per una cantera abandonada i quan som a la vertical de la paret deixem el GR i pujem sense traça ( almenys nosaltres no l'hem trobat ) fins a la base de la paret.Per anar a la dreta de la paret que és on comença la via hi ha unes cordes fixes. A peu de via hi ha  AA gravat i bolts del 12 visibles.

Restriccions: Prohibit escalar del 1 de Desembre al 15 de Setembre.

Grau obligat: 6a+/A0 amb un pedal i tramposa potser ho rebaixem.

Horaris: Aproximació 35',via i rapelar 4 hores. Retorn al vehicle 30'.

Material: Nosaltres hem passat amb 14 cintes exprés, a la topo en marca 17(?). Si es va juts de grau agafar cordinos i algún friend.Mola portar cordinos per canviar ponts de roca.

Descens: Del final de la via carenar uns pocs metres i amb l'ajuda d'unes cordes baixem al coll de la dreta. Un cop al coll anem a la canal de la cara que mira a Montanejos ( més bruta que l'altre ? ) fins que trobem una reunió de dos bolts amb maillón que pertany a la via Clandestino per la qual hem baixat amb dos ràpels de 50.Preveure recanvis,obligatoris si volem fraccionar els ràpels.Anem a parar molt a prop del peu de via.

Ressenyes del sector Espígolo, cantera Est.

Després de fer a Via sense Nom en aquest sector faig una ressenya basat amb la informació continguda al blog Les Altres vies. Les tres vies estan equipades amb parabolts aparentment en bon estat. La roca de cantera, l'entorn marítim periurbà i la caminada de la part central ( 80 metres ) ens poden fer una mica la guitza o ens poden agradar molt. Per gustos els colors, la idea és fer algun dia les tres vies i afegir la informació que manca. Per arribar a les vies cal escalar abans alguna via del sòcol.

1) Via Spigolo: Sense dades, diria que és la més repetida de les 3. A la topo en fotografia que penjo és la que es ressenya, gràcies Manel Hita per la topo!.

2) Via Sense Nom: Segons el company és la millor del trio. Hem posat dos friends ( 0.5 i 1 ) en estèreo per trincar el primer bolt. Tota la tirada flirteja amb una llastra que mai ens deixa tirats bé de mans bé de peus. V+/A0 obligat.

3) Via Súper Díedre: Pendent de provar, pel nom pinta guapa. 

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf, al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entre setmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur, si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Per arribar a aquest sector primer ens caldrà escalar alguna via de la part inferior i desviar-nos a la dreta.  A la topo de Manel i Hita crec que ho fan per la clàssica Via de la Bavaresa. Creuem em un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. .Arribats a peu de paret pujem ala dreta per terreny una mica incòmode, curta bavaresa i espits rovellats visibles.

Orientació: Sud est, sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 5', via 2 hores i descens 30'.

Descens: Seguir la carena a la dreta per un bon camí. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espetegant al carrer on hem aparcat.

Gran Díedre al Drac de Tumeneia.

 

Molt bona activitat,tots els llargs són guapos i no n'hi ha cap de sobrer. Quan erem a la darrera reunió tots tres vàrem exclamar el mateix:" Llàstima que s'acabi tant ràpid!!".Si som de comptabilitzar l'estona de trescar com un cost i no com un guany s'ens gira feina a trobar alguna proposta per rematar la jornada. Bona roca i escalada prou variada,lógicament molt de díedre però en algún moment ens demana escalar en placa.

Accés: Si no volem caminar 9 km de carretera i pista o saltar-nos la llei hem d'agafar uns busos a Arties. Aquests busos ens pujaran fins a sota del Refugi de la Restanca.Valen 6.5 € i surten a dos quarts del poble,baixen a les hores en punt.

Aproximació: Els busos ens deixaran al final d'una carretereta on farem cap al Refugi de la Restanca per un corriol costerut a ma esquerra.Un cop a la  Restanca pujar fins a l'Estany de Mar i vorejar-lo per la riba esquerra fins que veiem que podem pujar a l'esquerra. Remontem una vall a l'esquerra per terreny incómode de blocs fins que veiem el nostre objectiu a ma esquerra.

Horaris: Aproximació 2 hores des d'on et deixen els taxis a peu de via,4 hores per fer la via i rapelar-la i 2 hores per tornar a ser als taxis. 

Material: Unes catorze cintes exprés, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres vàrem repetir 0.75,1 i 2 però crec que és millor repetir el 0.5 i l'Alien groc.

Orientació: Sud Est,sol a partir de quarts de dues.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Totes les reunions llevat de la primera resten amb dos bolts i anelles de manera que hem baixat amb 3 ràpels de 50 metres: R6-R4,R4-R2 i R2-terra.

Ressenya: Jordi Marmolejo el dibuix i Luichy la foto. Mil gràcies!

Díedre Gris a la Panxa del Bisbe.

 

Una via ben maca!. Molt poc equipada, súper evident i majoritàriament per terreny fissurat malgrat un final plaquero també molt guapo on hem d'anar amb molt de compte amb el fregament i l'assegurament del segon sobretot si fa vent i no ens sentim. El díedre pot estar moll en època de pluges.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe i quan hi arribem ens enfilem per unes rampes rocoses a ma dreta fins a peu de via, Díedre evident. 

Horaris: Aproximació 40', via 2 hores i del cim al cotxe 1 hora 15'.

Grau obligat: V. A mi que el tema assegurar-me en placa montserratina no és el meu fort m'ha semblat que a dalt hi havia trams de IV exposats.

Orientació: Est.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de tascons així com un de friends de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint el número 2. El del 4 l'hem fet anar per reforçar la primera role i l'hi podem deixar perque al segon llarg no es posa.

Ressenyes: Joan Asín i Funklimbs,gràcies!

Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.

La Ventana Indiscreta al Mirador del Gresolet.

 

Si ens basem en les piulades de les xarxes aquesta és l'itinerari més repetit d'aquesta paret amb aproximació verdoniana. La veritat és que la via ens ha agradat força; l'hem trobat mantinguda, de dificultat homogènia i moviments variats. Sanejada per repeticions menys últim llarg on cal parar atenció, no és difícil però no val caure. No hem escalat la primera tirada.

Accés: Estacionar a l'aparcament del Gresolet al municipi de Saldes.

Aproximació: Es fa rapelant la paret, en el nostre cas per la pròpia via. Crec recordar que a baix s'hi veia una pista. Saltem la barana i anem a muntar el primer ràpel d'un pi amb doble branca molt característic sense cap cordino. Un parell de metres abans d'aquest pi hi ha un altre pi amb instal·lació però no se perquè es fa servir aquest altre. Nosaltres hem fet els següents ràpels: 

1)  Pi dues branques-R4. ? metres.

2) R4-R3 25 metres.

3) R3-R1 55 metres

Material: Nosaltres només hem fet anar les cintes exprés i un Alien verd però hi ha qui empra un joc de friends des de l'Alien Blau al Camalot de l'1 i algun tascó.

Grau obligat: V+ ,si es va just de grau preveure deixar una corda fixada o cintes exprés.

Horari: Rapels 1 hora, via 1 hora. 

Orientació: Nord.