Ressenyes del sector Cremat.Arbolí.

Sector amb un ampli ventall de IV i V,força 6a/b i tres anecdótics 6c/7a.Per tant el sector dona de si per acompanyar a novells i no aburrir-nos massa.El sector és bastant concorregut i això fa que la majoria de vies per sota del 6a estiguin força pul.lides.La orientació del sector és sud,el peu de via no te ni una ombra per tant és un lloc ideal per escalar a l'hivern.L'accés nosaltres l'hem fet des del poble de l'Arbolí,creuem el poble en direcció Cornudella i seguim la carretera un parell o tres de quilómetres.Una mica abans de l'aparcament del sector del Duc hem d'agafar una pista asfaltada a ma dreta en pujada i amb un cartell d'un mas. Deixem un trencant a l'esquerra i seguim pujant,la pista crec que mor q l'ermita.El sector està enganxat a la pista,hi ha un aparcament uns 300 metres més amunt on hi caben uns cinc cotxes.

Li Maye Laya a la Tête Blanche.

Amb els seus 19 llargs aquesta és la via més llarga de la Tête Maye,malgrat que resta tallada per dues grans feixes.Nosaltres tant sols n'hem fet un tast amb les deu primeres tirades.Hi ha una mica de tot,abunden els llargs guapos i els dos llargs per sobre de la primera feixa m'han semblat excel.lents.

La via te trams d'aderencia pura,placa tècnica,alguna fissura i trams atlètics més puntuals.No he escalat gaire per la Berarde però crec que si es va a escalar vies d'aderencia i no es va gaire rodat és més fàcil la Camox.

Accés: Cal anar fins al poble de la Berarde.
Aproximació: Just abans d'entrar al poble trobem un pont.Ben bé abans del pont hi ha un camí indicat a ma esquerra cap a Châtelleret.El remontem en forta pendent durant un quart d"hora.Sguidament el deixarem per anar a l'esquerra primer planejant (camí indicat?)i després fent zetes per arribar a la base de la paret.En total uns 30 minuts.

Orientació: Sud.
Material: Crec que només vaig possar algún Alien per treure pèndol al segon de corda al primer llarg.
Grau obligat: V+/6a.
Descens: Des de la R10 remontar les pendents herboses de la feixa i sortir a la dreta per enganxar el camí normal de la Tête Blanche.Molt transitat,senyalitzat i sense pèrdua.

Xemeneia Oest a les Savines

Una escalada ben clàssica i autèntica. La línea no pot ser més lògica, està pràcticament desequipada malgrat un pitó a l'inici de la xemeneia i un nus encastat a mitja tirada, tot i això l'escalada s'assegura bastant bé i la roca està sanejada. Atenció que si sou llepafils amb el tema trobareu una mica de terra i algun vegetal. Un cop al coll és recomanable assolir el cim de les Savines amb una curta però bonica placa equipada amb expansions diverses i velles però prou fermes. Nosaltres hem fet tota la tirada seguida en uns cinquanta metres sense problemes de fregament.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Serà una mica diferent segons si escalem només aquesta via o la combinem amb les dues primeres tirades de la Tatanka Yotanka (com hem fet nosaltres). Si volem accedir directament a la via haurem de seguir el camí des del refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Quan arribem a l'alçada de l'agulla de la Pelada hem de desviar-nos a l'esquerra per un passadís entre la Pelada i les Savines. Aquest passadís ens porta a la cara oest de les Savines, per una repisa amb arbres arribem al peu de la Xemeneia Oest.

-Orientació: Oest.

-Material: La xemeneia està poc equipada, només hem trobat un pitó. La placa de l'últim llarg està equipada amb espits. Hem posat friends variats, des d'Aliens fins al Camalot del 2. També calen bagues per llaçar arbres.

-Dificultat obligada: V. 

-Descens: Ràpel d'uns 25 metres per la cara est. Després encara haurem de desgrimpar una curta placa per arribar al camí que ens porta al Pas de la Portella.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a l'Escalatroncs:

Rosa del Sud a la Roca dels Arcs.

Guapa via força variada amb les típiques franjes de Vilanova i alguns trams més fins. Els llargs són força mantinugts i pel pany de paret que creua encara te força ambient. La roca bona o sanejada, encara que en alguns trams molt puntuals encara te una mica de sorreta,suposo que s'acabarà convertint en clàssica i quedara tant neta que al final estarà pul.lida i tot. Menys a la quarta tirada nosaltres hem catxarrejat a tots els llargs.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià,creuar el poble i seguir una carretera de pujada i amb revolts cap a la ben visible roca dels Arcs. Quan arribem a la seva base ja veurem petits aparcament a dreta i a esquerra de la carretera. Pot ser complicat aparcar-hi si hi ha molta gent.

Aproximació: Arran de carretera localitzem un corriol que baixa al riu,el creua i després enfila cap a la base de la paret. Seguim per sota la paret cap a l'esquerra,amb la fotografia ja veurem la via. La via s'inicia a la zona de la clàssica Tàrrega,concretament a la seva dreta. Hi ha una petita R gravada i es veuen dos bolts, sinó m'equivoco del vuit seguits d'un tascó groc.
Orientació: Sud,diria que està al sol des de primera hora fins cap a les cinc.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.

Grau obligat: Hi ha un tram ben fi a la quarta tirada que de segón m'ha semblat de 6a+ obligat.
Descens: Sinó recordo malament fins la reunió quatre les reunions tenien algún vagueto i maillón per rapelar. Si arribem fins al cim carenem a la dreta per una de les diverses traçes que trobem i que en aproximadament mitja hora ens retornen a la carretera a pocs metres de l'aparcament.

Esperó dels Bombers al Pic del Martell.

A jutjar per les piulades a les xarxes socials i la quantitat de magnesi a la via aquesta és la via de moda a la paret.Suposo que els que som asidus de la paret i al.lergics al rovell tenim fetes i refetes les vies amb l'equipament més modern i a la que es reequipa una via hi anem de pet. A mi m'ha agradat per divesos motius:bona roca,passatges atlètics i aeris ben espectaculars.Ah!i com les bones pel.licules conserva l'emoció fins el final.El company que va fer tots els A0's en lliure comentava que estarien sobre el 6a+/b.Combinant les dues ressenyes la via es troba i es segueix molt bé.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. La està situada a l'esperó on la paret canvia d'orientació. Crec recordar que hi havia el nom escrit,no hem trobat el tascó encastat que indica la ressenya.

Orientació: Sud Est.
Material: La via es  troba pràcticament equipada,majoritariament amb prabolts del 10 a les tirades i del 8 en algunes reunions,a la terçera reunió els dos bolts són del 8. Els trams per sobre del V+ estan equipats per fer amb A0,per sota d'aquest grau cal autoprotegir-se,nosaltres ho hem fet amb tres empotradors i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.L'últim passatge de L2,que m'ha semblat més aviat V+,és de fissura ample i no he sabut assegurar-lo amb el del 3.Potser un 4 m'hagués anat bé,sinò fas el pas amb un pont de roca i un número 1 als peus.
Grau obligat: Segurament es passi amb V/A1 o V+/A0.
Descens: Em sembla recordar que les reunions de la via tenien alguna anella i/o cordino,suposo que deixant vagues es deu poder rapelar. Nosaltres hem baixat caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

Escalada a Bañaderos.

Escola d'interès merament local:11 vies d'uns cinc metres,equipament una mica envellit i entorn urbà. L'aventatge és que no hi ha aproximació,s'assegura des de el mateix cotxe,la via de més a l'esquerra ésun IV cosit idoni per iniciació. De graus 4+,6a+,V+,V,7a+(químics),6c+(químics rovellats),6b+,4+(químics no reunió),6a+(químics,bolts,sicat),6b i 6b+ ( picat); de les que no posso res són bolts alguns més rovellats que d'altres.S'ha de dir que sembla que s'hi està fent un reequipament,la paret te possibilitats i potser que quedés un sector prou interessant.L'accés el fem des de el poble de Bañaderos,creuem el poble en direcció a El Cardonal.Quan passem el cartell que indica l'entrada de El Cardonal agagem una pista en baixada a ma dreta passant pel costat d'una depuradora i després per unes plantacions de plàtans. Al cap d'uns cinc cents metres arribem al sector.Hi ha un petit aparcament a dwu metres del oeu de via,nosaltres no ens hem.molestat ni en apartar el cotxe,en les tees gores quw hi hem estat no ha oassat ni un xotxe.No vaig anotar la orientació
,crec que hi vam anar al matí i vàrem tenir ombra.

Pilar Central al Doll.

A nosaltres tres ens ha agradat molt, fissures de tots els tamanys per quedar-se ben a gust catxarrejant i alguna placa per variar. La roca força sanejada però hem fotut força coses avall, pel mig hi ha una feixa i escalant també en trobem algunes. Alguna cordada comenta per la xarxa que ha trobat la via discontinua,per gustos els colors. La part de dalt troba de manera astuta el punt feble a un arrogant esperó. Hem enllaçat però amb molt de fregament les tirades 7 i 8,no se si val gaire la pena. A la terçera tirada hem passat per l'esquerra (6a) i a la cinquena i sisena per la dreta ( díedre ordesià i xemeneia,guapo!). Malgrat que la ressenya és en fotografia entre que la via és lógica i que hi ha algunes assegurançes estratègicament col.locades la via es troba molt bé. Potser l'únic punt on hem dubtat ha estat a la xemeneia de la sisena tirada que no cal pujar al gran pont de roca que hi ha a dalt de tot de la xemeneia, flanquejem uns dos metres per sota cap a dins/esquerra.
En conjunt m'ha semblat molt més fàcil que la Manowar i la Statos Quo. En canvi està molt menys equipada que la Ok pana que segurament sigui la via més assequible de la paret.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. L'iniçi de la via queda uns cinquanta metres més enllà del canvi d'orientació que fa la paret molt abans de la clàssica Manowar.
Material: Joc tascons i de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 4. Cintes llargues i doble corda.

Orientació: Sud,diria que te sol tot el dia.
Grau Obligat: V+/A1.
Descens: Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.

Josep Rigol Romeu a la Monja

Bonica i agradable escalada situada al cor de Frares. Val la pena completar aquesta escalada amb alguna via propera perquè l'aproximació és bastant llarga, i fàcilment ens podem trobar que hem passat més estona caminant que escalant. Ens ha sortit el tercer llarg en lliure, no és massa difícil, al voltant de 6a. L'artificial de l'últim llarg es fa bastant bé, tot i que a l'inici va bé posar un friend de la mida del Camalot 0.75 per protegir el primer pas d'artifo.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a l'alçada de l'Agulla Sense Nom, on surt el camí de Frares (marques blaves). Aquest camí va fent pujades i baixades. Quan arribem a l'alçada de la Nina agafem una canal de baixada que rodeja el contrafort de la Monja. La via comença a l'aresta sud d'aquest contrafort, espit visible a pocs metres del terra.

-Orientació: Sud.

-Material: Moltes cintes exprés (per l'últim llarg), estrep i Camalot del 0.75 (opcional).
-Grau obligat: V.
-Descens: Ràpel per la cara nord d'uns 40 metres. Aquí trobarem el camí de marques blaves, el seguin cap a l'oest i en poca estona arribem a la Nina i el camí que hem fet a l'aproximació.

-Ressenya: La dels aperturistes (germans Masó) està molt bé:

Cochise a la Roca de Ponent

A la guia de la cara sud en Luichy ja no deixa massa bé aquesta via, però nosaltres ens hi vam posar per acabar de rematar un matí d'estiu. No sé si hagués estat millor idea anar directament al bar. El primer llarg és bastant dur en lliure i la roca no és per tirar coets. El segon llarg sortiria en lliure però al principi la roca és bastant dolenta, i a la part de dalt hi ha un tram amb argelagues que punxen bastant. I l'últim llarg està prou bé, però si hi aneu després de pluges segurament el trobareu moll. Això sí, les vistes a la Roca Gris des de la R2 són molt bones.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada. Abans d'arribar al torrent que baixa de la Roca Gris agafem un corriol a mà dreta que s'endinsa cap a la vegetació. Aquest camí puja cap a la cara oest de la Roca de Ponent per un terreny poc agraït, amb sorra i pedres inestables. La via comença a la dreta d'una xorrera, parabolts visibles (atenció a no confondre's amb la Vendetta, que està més a l'esquerra).

-Orientació: Oest. A l'ombra durant tot el matí a l'estiu.

-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen 14 cintes exprés.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Es baixa per la mateixa via en dos ràpels (les reunions estan equipades per rapelar). El primer de la R3 a la R1 (crec que cal doble corda), i el segon de la R1 al terra.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de la cara sud.

Via Iona i Via Nil a l'Esperó de la Salut.La Codolosa.

Dues bones vies esportives,potser és millor la Iona ja que a la Nil la segona tirada desmereix una mica,mentre que la Iona és més homogènia.Les dues ténen una darrera tirada més difícil que descompensa l'assumpte o l'hi dóna el toc,segons com es miri.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta .La primera via que trobem a l'esperó es la Via Nil:dos bolts i la terçera assegurança és un pitó casolà vetmell que costa de veure.Uns deu metres més a l'esquerra s'iniçia la Via Iona,que la reconeixerem per tenir un espàrreg recargolat arran de terra.
Orientació: Sud est,podria ser que cap a les quatre les dues vies estiguin a l'ombra.
Material: Cintes exprés,8 per la Iona i 10 per la  Nil.
Grau Obligat: V+ per la Iona. A la Nil diuen 6a, tot i que em sembla haver llegit que alguns que feien el darrer llarg en Ae utilitzaven una antena. Nosaltres ho hem fet en lliure i no ens hi hem fixat massa, hi havia fissura a la dreta ( 0.5-2?) que igual serveix per trampejar.
 Descens: Ràpels equipats amb dues anelles per la Iona: 30+60 ( fraccionable a 30 ). La primera reunió de la Nil te maillón més cordino.

Falten xapes a la Lluita per plaer.

En Pol m'envia la següent informació referent a aquesta via:

"Diumenge vam repetir la via Lluita per plaer a la cinglera d'esplovins a Oliana, concretament a la paret dels sostres.
Només dir que en el 5è llarg falta la última xapa just abans d'arribar a la reunió.
Hi ha l'esparrec sortit, però no la xapa. Amb un camalot 1# es protegeix molt bé el pas.
L'Ae del 6è llarg també falta la última xapa. Aquesta és de més mal fer, ja que el sostre desploma. Nosaltres vam escanyar un tascó i vam passar bé. Tot i així el sostre al desplomar bastant el tascó es desplaçava avall, a punt de sortir. A part d'això, en aquell punt s'ha d'apretar fort fins no caçar el següent pitó. Sense xapa fa iuiu.
No vam fixar-nos si era paravol de 8 o de 10. Vam passar sense mirar massa cosa, la via té material divers.
Per les properes repeticions ja ho saben.
Una delícia de via! Ens ha semblat molt bonica!
Berni i Pol"

Ressenyes de Roca Maura dreta.

Observant la paret de Roca Maura des de l'aparcament veiem dues fissures molt cantones i súper estètiques són la Entre boires (6a+) i la Mandràgora (6a+).A part d'aquestes dues magnífiques fissures al sector dret hi trobem l'espectacular placa per on va la Somnis Inmortals (7b/+) i un bon grapat de vies força llargues amb una roca hiper aderent,moviments variats i ben sostingudes. Moltes d'aquestes vies restaven semiequipades i s'escalaven amb flotants. El sector te orientació sud. L'accés el fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret. L'aproximació és força ràpida (10') però te un tram de cordes fixes al final que la fan poc recomanable per passar-hi amb nens o gossos. Hem de pujar a l'esquerra de les cases per una pineda i esquivant unes grans tanques metàliques fins que arribem a la base del sector de Roca Maura Esquerra, el de tota la vida. Seguim fins al final del sector,baixem uns metres i ja trobem les cordes fixes que ens ajuden a superar una llosa tombada i ens deixen a l'iniçi del sector.

Via Giuliana sortida Timillero/Secco a la Punta Disperazione.

Via ràpida i propera al refugi. Sense ser cap maravella pot ser una bona opció per a dies de meteo inestable o similar. Escalada atlètica típicament dolomítica, no massa pul.lida. La baixada per ser a Dolomites és força senzilla i passem pel peu de via. Tot i que a la part alta el díedre de la Guiliana fotia bona pinta acabava de ploure i ens feia por que estigués moll. La combinació que hem fet és la més freqüentada per escalar aquesta paret, de fet hi ha punts vermells que van marcant per on va la via.
Accés: Fiera di Primiero. Des d'aquest municipi seguir les indicacions cap a Val Canali fins al restaurant Cant del Gal. Un cop aquí agafar una carretera força estreta i costeruda però asfaltada a ma dreta al final de la qual aparcarem. Diria que la carretera està senyalitzada per pujar al refugi de Treviso.
Aproximació: Des de l'aparcament seguir el camí senyalitzat fins al refugi Treviso ( cota 1631, 35' des de l'aparcament ). Un cop al refugi cal prendre el sender 720 en direcció a la Forcella delle mughe, a ma derta i en forta pujada per dins del bosc. Un cop el camí deixa el bosc s'ens apareix una vall, la paret ens queda a ma dreta. Remontem uns metres la vall per terreny herbós i rocós i quan som a la cota de peu de via localitzem una traça que porta a peu de via. Pintada amb el nom de Guiliana de color vermell una mica desdibuixada, uns deu metres sota d'una petita cova. Baixant passem per peu de via i podem recollir la motxilla.

Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Dificultat obligada: V/A0.
Orientació: Nord.
Descens: Por la via ferrata que llega al corredor grande a la izquierda de la via. bajar luego en esta canal (cable o cadena a veces). Ningun rapel necesario. Passem per peu de via per si hi hem deixat quelcom.
Ressenyes: De Saasblos,gracies!. Nosaltres hem fet la sortida que marca la fotografia, per fer la Giuliana integre al darrer tram anar a l'esquerra per un evident díedre diagonal i ample,tal i com marca el croquis en dibuix. 

Via Falconera a la Falconera.

Interessant via marinera,pels qui els hi agradi escalar damunt del mar. Deixant de banda l'entorn la via l'he trobat força variada i amb roca de primera llevat de la tirada de 6a+. No hem enllaçat tirades. Ens ha agradat més que la SAME però sembla ser que encara és més bona via la Xani.
L'accés/aproximació crec que es poden fer de diferents maneres, ho vàrem improvitzar una mica i vàrem fer el següent: sense ràpels ni passar per les vies del tren i amb un retorn al cotxe de cinc minuts. Resumint hem aparcat a la carretera de revolts, hem baixat al sector esportiu del Pas de la Maladona i hem escalat un parell de tirades de flanqueig fins a l'iniçi de la via .

Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i fem esquerra/dreta per agafar la carretera dels revolts del Garraf que si no m'equivoco va en direcció Sitges. Seguim aquesta carretera que crec que és la C-246,passem el poble de Garraf i després d'un marcat revolt a la dreta aparquem en un mirador que queda a ma esquerra. Aquest mirador està situat més o menys uns 400 metres després del km.27 i per entrar-hi és recomanable seguir la carretera un quilómetre més fins que trobem una bona entrada a la dreta per fer el canvi de sentit.L'aparcament te vidres trencats a terra, pinta a que roben: no deixeu res als cotxes!!!!. 
Aproximació:Creuem el petit mur que delimita el mirador i prenem un corriol a l'esquerra fins a un coll. Aquí agafem un corriol que baixa cap al mar,de seguida trobem un tram de cordes fixes i les primeres vies del sector Pas de la Maladona. Situats damunt del tunel de la via del tren,que és la base del sector, anem cap a l'esquerra mirant el mar i desgrimpem un petit mur fins a una repissa damunt del mar. Aquí fem R0 i començem el flanqueig, hi ha una linea blanca horitzontal, compte a no anar massa amunt que hi ha les xapes d'una via esportiva i ens podem liar.
Orientació: Podria ser Oest, nosaltres hi vàrem anar a quarts de cinc i vàrem trobar la via al sol a partrir de R1.
Material:Pràcticamet equipada amb químics i material divers a la part baixa,tot i això hem fet servir un joc friends des de l'Alien Vermell al Camalot del 3. Els químics estan impecables,al flanqueig d'entrada (IV) hi ha bolts  en bon estat i al tram de 6a+ hi ha químics i reliquies. Diria que tots els pasos difícils estan assegurats amb químics.
Grau obligat: V+. Pel primer i el de sgon de cordada,.Al flanqueig de 6a+ he vist difícil afegir flotants pel segón.
Descens: Seguim una traça a l'esquerra que en 5' ens retorna al cotxe. 
Horari: 1.5/2 hores.
Ressenya: Joanasín!

Es ven Sac de dormir Rab Ascent 700 W

Característiques:El modelo Ascent 700 W diseñado especialmente para mujeres, es un saco muy ligero, pero con un diseño más orientado al trekking y senderismo. El corte momia reduce el peso y añade capacidad calorífica al reducir el volumen interno que necesita ser calentado.
Exterior e interior fabricado en Pertex® Microlight, muy transpirable.
Relleno de pluma 650 fill power.
Corte momia con diseño ergonómico.
Tabiques longitudinales en el pecho y los pies, que reducen la migración de la pluma.
Sólo disponible con cremallera en la izquierda.
Diseño trapezoidal de los tabiques.
Zona de los pies angulada.
Collar y capucha ajustables.
Solapa protectora en la cremallera.
Bolsillo interior con cremallera YKK.
Cremallera de ¾ YKK.
Medidas comprimido de 24 x 42 cm.
Saco de compresión incluido.
Saco de almacenaje incluido.
Peso aproximado 1240 g.
Pertex® Microlight:
Sus características principales son: peso ligero, suavidad, resistencia a la pérdida de la pluma, resistente al viento, repelente al agua y transpirable.
Al ser un tejido muy fino en microfibra de nylon, pero de hilado muy denso, evita la pérdida de calor. De este modo se consiguen prendas muy calientes sin añadir un extra de peso. Al mismo tiempo es un tejido muy duradero y resistente, y de una extraordinaria suavidad.


Altura Máxima Usuario 175 cm
Cantidad Relleno 700 g.
Dimensiones 205 cm largo x 73 hombros x 67 caderas x 50 cm pies
Relleno Pluma 650 Fill
Tejido Exterior / Membrana Pertex® Microlight
Temperatura Confort -2 °C
Temperatura Limite -8.5 °C
Temperatura Extrema -27 °C
Peso Aproximado 1240 g
Uso Recomendado Alta Montaña y Expediciones, Trekking y Senderismo, Camping.
Estat de conservació: Molt bo.
Preu: 220 €
Contacte: 644 15 49 65