Xavier Teixidor a Patriarques.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya:
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=521

-Material: Via totalment equipada amb parabolts i alguns claus. Nosalstres duiem força ferralla i al final només hem posat un Camalot de l'1 per acabar d'arribar a la cinquena reunió, una mica d'alejillo peró suposo que prescindible ( IV-V ) amb bona roca. Porteu alguna cinta llarga i doble corda per enllaçar millor un parell de tirades, sinó són dotze expresos.
-Aproximació: Desde Sta. Cecilia agafem el camí de l'Arrel ( G.R.) a l'esquerra, direcció monestir. Passem per sota del Serrat del Moro, l'Aeri i el Serrat del Duc. Després ve Patriarques, just pasar-lo trobem la Canal dels Avellanera a la dreta. Pujem per la mateixa, amb la precaució de seguir-la per la seva banda dreta. Si així ho fem trobarem un petit torrent i poc després una mena de canal amb un resalt equipat amb una corda fixe i uns petits esglaons metàlics. Seguint la corda fixe arribem a peu de via. Parabolts que havien sigut blaus visibles.

-Via: Anàvem una miqueta a l'expectativa de si seria un callo o no. Al final la via ens ha agradat força, és veritat que no te massa ambient i que creua un parell de jardinets. Peró d'altra banda te plaques de bona roca, algún tram atlètic, un parell de díedres guapos i una aresta final prou xula. Vaja que al final surt una bona via. Respecte a l'equipament i la dificultat obligada: hi ha trams de V o V+ on pots fer pràcticament Ae i llavors a la setena tirada et toca fer un pas amb la xapa a sota dels peus i amb una llastra que no mola massa. Aquest pas deu ser lo més obligat de la via i estarà sobre el 6a+, la resta trampejable amb V+/6a. La roca l'hem trobada entre bona i excel.lent en un 90 % de la via, suposo que la via s'ha anat fent i la roca s'ha anat sanejant.
 Hem enllaçat les tirades: 2 i 3, 9 i 10. De la R10 hem sortit al cim amb uns setanta metres.

-Descèns: Del cim desgrimpar a un collet, d'aquí no baixar per una canal que s'aboca al buit ni grimpar a l'esquerra, entrar a dins del bosc i seguir per una zona amb traça peró força bruta fins a un collet. Devallar per la vessant contraria on acabem trobant un torrent. Baixem pel torrent fins a creuar-nos amb el camí de Sant Jeroni. El seguim a l'esquerra fins a un cartell, aquí si ens hi fixem hi ha un corriol a l'esquerra amb marques grogues i una fita que ens porta al coll de la Canal dels Avellaners, baixem per la mateixa fins al Camí de l'Arrel.

L'Avi de la mel al Peladet.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: 
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_peladet.html#

-Material: Crec que la via es pot fer amb un joc de tascons, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 2. Nosaltres duiem tot aixó més el 2 i el 3 repetits i un 4. El 4 no el vàrem possar i les repeticions tampoc. El tres només el vàrem posar per treure pèndol al segon de cordada a la tercera tirada peró hi ha alternatives. Si es va just de grau i es volen repetir peçes jo repetiria els Camalots de l'1 i el 0.75.
-Aproximació: Desde la Font de les Bagasses seguim la carretera en direcció a Tremp. Just després del cartell que possa Pallars Jussà hem de deixar la carretera a ma dreta i enfilar-nos per una corda fixe fins a la base de la paret. L'anem seguint de pujada, passem per sota una zona desplomada i arribem a una bauma. La via queda bastant al final de la bauma. Si arribeu al final de la bauma, teniu el peu de via uns vint metres més avall. El peu de via està uns doscents metres per sobre de la Festa del Paca ( FP picat a la roca ). Del terra estant veurem un parell d'espits que s'abasten mitjançant un arbre. Nosaltres hem trigat uns 45 minuts des de la Font de les Bagasses.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Lúnic llarg rostoll és el tercer. La resta és boníssima, a baix unes plaques d'aquestes grises amb bones franjes i a dalt plaques més taronjoses amb una fissura molt guapa. La roca és boníssima ( algún cosa que belluga a la darrera tirada, sobretot a la sortida ). Les dues primeres tirades estan totalment equipades ( només hem possat una Alien verd per entrar a R1 ).  El grau obligat el marquen les dues darreres tirades, amb un parell d'apretades a priori obligades peró no exposades ( tens el parabolt a sota els peus ). A la primera tirada de 6b hi ha dues apretades en placa vertical, els bolts semblen prou a prop com fer A0 o arribar-hi amb el peu a la xapa peró no ho se....A l´'ultima tirada l'apretada es potser més obligada, tot i així entra un Alien groc a la dreta que fent tensió ens pot ajudar a arribar al canto salvador que és petit peró es bo, per internet he llegit que aquest pas es solventable amb una gantxo. Així doncs el 6b no se si és ben bé obligat peró el 6a+ segur.
-Descèns: El que fa la gent es rapelar per l'Absurdistàn. La darrera reunió de l'Avi de la mel només tenia un maillon per rapelar i no ho hem vist clar. Hem anat a rapelar per la Destellos ( 30-40-50-50 ), del final de la via seguir arran de cingle avall, uns doscents metres més avall localitzem la reunió final de la Destellos ( xapes Jom amb un cable per baixar a una instal.lació més baixa, fites ).

Torrades amb all i Petit díedre.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenyes:
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=608


http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montrebei2.html#

-Material: La T.A. està totalment equipada, peró pot anar bé un Camalot de l'1 per evitar-nos una xapa totalment a desmà a la cinquena tirada. Al P.D. hem utilitzat el semàfor d'Aliens, joc de Camalots fins al 4 ( aquest suposo que és opcional ) i un joc de tascons. Duiem claus peró no els hem utilitzat.

-Aproximació: Amb la fotografia que de dalt s'identifiquen perfectament les dues vies. Prenem de referència el gran sostre vermell. A la seva dreta hi ha la T.A., que va sempre per roca gris i agafa una mena d'esperó una miqueta desdibuixat. Si mireu a l'esquerra del sostre veureu una torre que sobresurt de la paret amb una marcada canal a la seva dreta, aquesta canal és el Petit díedre. Doncs res, un cop al prat nosaltres hem pujat cap a peu de via pel dret, buscant el camí més evident i seguint rastres de pas. Hem començat per la Torrades, placa amb parabolts. Uns dos cents metres a la seva esquerra hi ha el Petit díedre. Al peu d'aquesta no hi ha res, peró comença per una marcada xemeneia díedre per sortir rapidament a l'esquerra per un esperonet.

- Torrades amb All:  La friqui de Montrebei...Te una primera i últimes tirades guapes, la resta està bé. A la cinquena tirada hi ha una xapa a desmà totalment. La ressenya ja marca el que es evident, que vagis per la dreta a ficar-te en un díedre mentre que la xapa està a l'esquerra com indicant que la via va per la placa. Per la placa ho ha provat el segon i semblava bastant més de 6b i totailment obligat. Pel díedre la xapa queda de una mica lluny per xapar ( nosaltres hi hem arribat 1'80 ), millor deixar-la estar i assegurar amb un Camalot de l'1.De grau obligat ens ha semblat més 6a+ que el 6a d'en Luichy.

 -Petit díedre: A mi m'ha agradat al col.lega no massa. Si busques una via sense herba, amb roca perfecte i xapes aquí no la trobaras. Estem a Montrebei, rostoll,diedres xemeneies, roca a controlar i poc ferro. El que sempre s'ha dit de la via em va semblar ben cert: una via 100 % montrebeiana en miniatura. Les dues primeres tirades i part de la tercera ténen algún tram on cal vigilar amb la roca i també algún tros herbós, després et fiques en un díedre que durant uns seixant metres és magnífic. A la ressenya afegir-hi que a la segona tirada, just després del flanqueig hi ha dos claus ben nous. A la tercera reunió hi ha dos ponts de roca a part del clau. La quarta tirada que medeix uns cinquanta metres es pot fraccionar amb una reunió intermitja de tres claus.
-Descèns: Nosaltres hem rapelat la Torrades per anar a fer el Petit díedre ( reunions amb un espit i bolt, de R2 a terra amb 60 metres, la resta de R a R. )
Per baixar caminant acabar de sortir a la carena on hi ha un camí ben fressat ( dues roderes més aviat ) i seguir-lo cap a la dreta fins a un coll amb fites que ens porten a unes canals arbrades ( dreta ), després per unes feixes i finalment per tarteres arribem al prat.

Cara Oest de Sant Jeroni: Torres Nubiola i Esperó del Migdia.

-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.

-Ressenya: La guia de la cara Nord de l’Hita, perfecte.

-Material: Hem fet les dues vies amb cintes exprés i prou. A la T.N. podem dur dues plaquetes recuperables per si volem muntar la R1 ( un burí amb xapa i dos sense ). A l’E.M. he llegit a internet que es pot posar un Alien verd arribant a R1.

-Aproximació: Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30.

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i quan aquesta acaba anem a la dreta en direcció a la paret, nosaltres en lloc d’això hem grimpat una rampa rocosa. Al capdamunt de la rampa hem trencat a la dreta i després de grimpar un petit ressalt arribem a la base de la paret.

La T.N. és una xemeneia evident, del terra estant no veurem res d’equipament. L’E.M. queda a la dreta de la Canet Rosales Alonso, amb unes fissures molt característiques, just a l’esquerra del final de la canal per on es rapela si es ve del cim. Es veuen els espits rovellats amb xapa semblant a les de burí des de la seva base.

Via Torres Nubiola:  Bona via de xemeneia, és de dificultat assequible i en cap moment claustrofòbica ni agònica . El material emplaçat , si no em falla la memòria ni la vista, és el següent:  hi ha un bloc encastat a uns quinze metres del terra que podem llaçar, la primera reunió cinc metres per sobre que nosaltres no hem fet ( 3 burins, dos sense xapa ), un burí sortint del tram més dret que domina l’esmentada reunió i un altre buril entre aquest darrer i la segona reunió ( que per nosaltres ha estat la primera , 50-55 metres ). Per sortir d’aquí al cim hi ha una corda fixe. La roca és bona, tret d’un tram de la darrera tirada però es fa bé i a més hi ha la corda i sabines per assegurar-se. Suposo que algun friend o tascó deu entrar...El grau obligat de la via deu estar sobre el IV+/V.

Esperó del Migdia: Bona via de placa, amb els seguros justos. Aquests són espits del 93 amb una plaqueta tipus buril, això si estan ben possats i el clau se la segona tirada és bo. La primera tirada comença amb un tram més dret on les assegurances són força properes, no per fer Ae però si com per no haver de patir per la caiguda. Un cop la cosa es tomba progressivament les assegurances també es van espaiant progressivament. En algun punt costen de veure, la consigna es tirar amunt ja que on hi ha el pas hi ha l’assegurança i aquesta es trobarà més o menys a la vertical de l’anterior. La R1 es de tres punts i a la R2 sembla que si tirem a la dreta trobem una reunió de bolts o acabem de tirar i ens fotem a dins de la canal de baixada. Nosaltres hem fet la R2 de la via i després un tram d’aresta d’uns 50 metres senzilla on no hem trobat cap assegurança ( III+ ). La roca és bona però hi ha algunes crostetes que cal controlar. La dificultat obligada jo la situaria a l’entorn del V+.

-Descèns: Si volem fer una altre via a la paret anem a enganxar la canal que he explicat a l’aproximació. Sinó del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( liniea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

Lord Byron a la Nord d'Agulles.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Aproximació: Perfectament explicada a la ressenya lincada.
-Ressenya:
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=740 
-Material: Joc de Camalots fins al número 4, semàfor d'Aliens i joc de tascons. Els de ressenya vàren passar sense el 4, si es confia en el material emplaçat a les tirades de fissura i es va una miqueta sobrat suposo que ens podem estalviar el Camalot del 4.

-Via: En general la via ens ha agradat força. Te un bon ambient, és lógica i variada. Les tirades són totes més o menys xules. La roca és la típica de la regió, cal anar al lloro. Suposo que si es van a fer aquestes vies és perquè ens agrada tot l'ambient d'aquesta cara Nord i la qualitat de la roca forma part d'aquest ambient. Hem enllaçat les dues primeres tirades ( al primer llarg només hem vist clau ), als llargs tercer i quart caldrà confiar en els tacs de fusta emplaçats, reciclar friends o doblar numeros ( si ho feu jo repetiria qualsevol entre 0.75 i 3). Aquestes tirades es poden anar trampejant en V+/6a i A1. M'imagino que el grau obligat el dona la cinquena tirada. S'ha de dir que aquesta no és exposada peró s'ha d'escalar entre xapes, la segona costa de veure, queda un o dos metres amunt i un o dos metres a l'esquerra. Al darrer llarg hi ha algún espit que es mou, si algú pot apretar-los aniria bé.
-Descèns: Desgrimpem amb cura al coll que queda al vessant oposat al que hem escalat i una miqueta més cap a Can Massana ( dreta ). Un cop al coll no baixar per la canal que queda a l'esquerra, encara que es vedu fressada te mala pinta. Enlloc d'aixo flanqueigem per la paret de l'agulla del davant fins que trobem unes instal.lacions de ràpel. Podem rapelar o bé acabar de vorejar i desgrimpar l'agulla fins a un coll ( compte III i/o arbre) a sota l'agulla ja enganxem una canal que ens deixa al camí de les marques vermelles, el seguim a l'esquerra i anem a petar a les Bessones, baixem per la Canal de les Bessones o del Cirerer al refugi i d'aquí a la dreta cap a les Portelles.

Jopuma + normal al Puro

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: la podrem trobar al bar de Santllorenç.
-Aproximació: sortint de Camarasa direcció Tremp, girem a la dreta just abans de passar pel pont que creua el  Segre, és una carretereta petita que ens porta fins a la central eléctrica que hi ha al peu de la presa de camarasa. aparquem al final de la carretera. uns metres abans d'aquest parking trobem un caminet que puja amunt fins alm peu del puro, la nostra via come´ça just al davant del caminet.         (5 min)
-Material: la via està equipada, la Jopuma amb parabolts i la normal diria que també però un xic més separats,escalarem una mica per trobar-los, no és exposat però costa veure el següent en aquella roca.Si s'empalmen les 2 primeres tirades necessitem unes 15 cintes.
-La via: és una bona combinació per pujar al cim del Puro. La primera es pot fer d'una sola tirada de 40 metres que ens porta fins una repisa a la dreta del puro ( V+). Hi ha una reunió intermitja que no cal fer. La normal ens acaba de pujar fins el cim  (45 mts, IV+).
-Descens: rapelant per la directe, tot i que es pot rapelar també cap a la cara Sud, un cop al terra desfem camí fins al cotxe.

Via del barbes a la Formiguera

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: naltros anàvem una mica a "sac", en tot cas , com sempre per internet es pot trobar de tot...
http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/2012/04/paret-de-la-formiguera-via-del-barbes.html
-Aproximació: aparquem al costat del restaurant, agafem el camí que puja per la riera i al cap d'un moment la creuem, pugem al tal·lús de la via del tren, la creuem, i seguim fins a passar la via normal,que fa una rampa de 3ª fàcil d'identificar ( el tros més fàcil de la paret). Passem de llarg i pugem una mica fins una sabina amb un cordina que fa d'R0. (15 min)
-Material: la via està equipada, amb 9 cintes n'hi ha prou.
-La via: la veritat és que en l'últim any s'estan obrint un bon grapat de vies en aquest pany de paret, i totes amb la mateixa tónica. un primer llarg fàcil de III-IV i un segon llarg de V- 6a. La roca s'ha de sanejar un xic més tot i que els equipadors han fet força feina. Doncs això, un grapat de vies de 60 70 metres , equipades i aprop del cotxe....
-Descens: es pot baixar rapelant i desfer llavors el camí o des del cim agafar el camí que cap a la dreta en porta de la manera més lógica a la via del tren i després al cotxe. (20 min)
-comentaris: a part del tema de les fotos, que ves  a saber si algun dia les podré veure, ens han dit que han obert algún cotxe en els últims mesos al parking de la formiguera, de fet hi han vidres pel terra, aixì que haurem d'anar més al lloro....

Directe al Cilindre

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: Kutreescaladors,merçi!.
-Aproximació: aparquem al pàrking de la paret de la formiguera, al costat d'un restaurant. Agafem el camí que va al jaciment arqueológic i  tallem per anar cap al peu de via. El peu de via es troba al sector central i comença per una bavaresa amb el primer parabolt un xic alt, però es senzill i s'hi arriba sense problemes. (5 min),gran xusco característic.La via es veu des de la carretera.
-Material: la via està reequipada amb parabolts i les reunions equipades per rapelar de manera que amb 15 cintes n'hi ha prou.
-Grau obligat: 6a/A0 o V+/A1 si portem peçes així com un pedal.
-La via: ens ha agradat molt! Realment la roca és molt millor del que sembla, la via és dreta de collons i a més tira pel mig de la paret. Val la pena, si fos més llarga ja seria la hòstia.  el grau dels llargs 6a, 6b,6a i V+.Són 100 metres que realment valen la pena, pot ser que sigui una molt bona via per a un dia plujós, ja que fins la última reunió desploma força.
-Descens: agafem el camí cap a l'esquerra que en 10 minuts en torna de manera evident cap al cotxe.Reunions amb dues anelles per rapelar,millor doble corda per mirar de no haver de parar a R1 ja que desploma.

Com sempre el material gràfic està retingut pel company...

Bodas y banquetes a les Bagasses

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: es poden trobar per la xarxa sense gaires problemes. La d'en Luichy, com sempre, genial.
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_terra.html

-Aproximació: la típica de terradets. Aparquem al pàrking de la font de les Bagasses, passem el riu per pont de pedra, ens enfilem a la via del tren, passem per el túnel i ens enfilem a sobre d'aquest. El peu de via es troba passada la CADE, tot i que si no volem fer el primer llarg per alguna raó podem enfilar-nos fins al jardinet per el primer llarg de l'Anglada-Guillamón, un diedre de IV. ( 15 min)
-Material: la via està totalment equipada amb parabolts, aixì que amb cintes n'hi haurà prou. hem sembla que amb unes 18 ja passaves.
-La via: la veritat és que no ens ha dit gaire res. El 3ª i 4ª llargs estàn be, llargs de placa fina típica de Terradets, in 4º llarg que en lliure deu ser força dur ( a nosaltres no ens ha sortit ni de conya) pero la via en general és molt poc mantinguda, ja que creua el jardinet, i a més l'últim llarg tampoc no és gaire maco. En tot cas són 195m de fins a 6b+, però obligat deu ser V/V+.
-Descens: des de l'última reunió (comuna amb la Mescalina) hem de baixar rapelant fins al terra i desfer el camí de l'aproximació.
-Comentaris: per el material gràfic, restem a l'espera que el col·lega es digni a passar-nos les fotos. Casi millor que en fagi un dibuixet...

Los Delincuentes a l'Amanita.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenyes: 
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=843
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_terra.html#-Aproximació: Perfectament explicada a ressenya.net., gràcies!!!
-Material: Cintes exprés, hem possat l'Alien vermell per treure pèndol al segon de cordada a la penúltima tirada.
-Via: La via està bé, travessa algunes feixes peró te trams interessants. Bona roca, malgrat algún bloc que cal controlar o encara millor si no passa ningú fotre abaix. A la primera tirada ens hen colat i hem passat per l'Amanita, semblava més guapo i tot. No hem enllaçat cap tirada, ens ha semblat que de grau obligat està més a prop del 6a+ que del 6b que marquen les guies.
-Descèns: Hem fet els ràpels que marca en Luichy, cap problema. Són fraccionables si anem amb corda simple.

Neurona Disidente a les Bagases.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: La de la guia d'en Luichy.
-Material: Via equipada amb espits al primer llarg i un tram del segon, burins sans a la resta. Hem possat un Alien verd per treure pèndol al segon a la darrera tirada.
-Aproximació: De l'aparcament de la Font de les Bagasses, pujar carretera amunt. Creuar el riu pel pont romà, pujar a la via del tren, seguir-la a la dreta, creuar un tunel i pujar-hi a sobre. Anar tirant amunt per sota la paret. La via va per un esperó bastant ample, a la dreta d'un jardinet. El peu de via està bastant embardissat, es veuen els espits del primer llarg en una placa ben vertical, uns cinc metres a la dreta te la Quesar de Ling ( nom desdibuixat ).
-Via: Te trams de placa força guapos peró tallats per algunes feixes i la roca està un pèl bruta. Suposo que no es fa massa. Obligat V+. Hem fet R1,R2 i d'aquí hem arribat a l'última reunió ( portar algunes cintes llargues ).
-Descèns: En ràpel per la mateixa via ( espits amb anella ), de l´última role a R2 amb uns 40 ( no cal guiar les cordes cau recte ), d'aquest un altre d'uns 35 a la R1 i d'aquí a terra. No se si es pot amb simple.

Joe Bonamassa a la Formiguera.

 -Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenyes: 

http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/2012/04/vies-de-la-formiguera-oest.html

-Aproximació: Aparquem a darrera del restaurant els Isards. Anem en direcció oposada a la carretera, creuem un rec. Pujem a la via del tren i la creuem. Anem pujant cap a les parets, la via comença a l'esquerra del tot, abans que la paret començi a baixar. Hi ha una sabina per fer R0, hem d'escalar un primer llarg una miqueta rostoll que crec que pertany a la via Esther.
-Material: Cintes exprés.

-Via: Guapa, la roca ha estat sanejada i no s'ens va trencar res peró fa una miqueta de yuyu. Obligat sobre el 6a.
-Descèns: La via està equipada per rapelar peró nosaltres hem baixat caminant. De la darrera reunió acabar de sortir al cim i carenar a la dreta, baixar a la via al tren i després de creuar-la baixem el talús i retrobem el camí de l'aproximació.

Esperó Takostròpic al Cilindre.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: La via està equipada amb espits del 8 en bon estat ( algún amb el taco una miqueta sortit al Ll1 ), tot i aixó hem possat un Camalot de l'1 i un del 2 consecutius a la segona tirada on hi falta el clau que marca la ressenya.
-Aproximació: Evident, des de la carretera es veu la via i hi ha una traça que et porta a peu de via. Tenir en compte que la via està equipada amb espits del 8 per no confondre-la amb unes que hi ha amb parabolts entre aquesta i la Ribes Sabater.

-Via: Ens ha agradat força. És vertical, amb ambient i sostinguda. A les dues primeres la roca no te massa bona pinta peró m'imagino que ja deu aguantar ( alguna cosa s'ens ha trencat ) i nosaltres no hi estem massa acostumats. Nosaltres no hem col.locat cap peça a la primera tirada, es pot anar trampejant amb V+/Ae. Hi ha un tram, per anar de la sisena a setena xapa on sembla ser que es col.loca un gantxo i/o un tascó, nosaltres hem passat en lliure quedant un pas d'aproximadament 6a, que no es exposat ja que et queda l'espit als peus. Entre les dues darreres xapes hi ha un plom del que no ens hem penjat peró sembla sólid. De la segona reunió hem sortit d'una sola tirada al cim ( 45 metres, alguna cinta llarga ).
-Descèns: Evident, primer a la dreta i després a l'esquerra per una traça molt fressada que després de creuar un torrent i girar a l'esquerra ens retorna a la carretera.

Directa i Fiesta Vikinga al Puro.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenyes: Les podeu trobar al bar de St. Llorenç, el llibre de Camarassa per sort encara no l'han mangat. Per l'ordinador de casa deu rondar la ressenya de la F.V., quan tingui un moment la penjo...
-Aproximació: A Camarassa hem de sortir del poble com si anessim a Terradets, abans de creuar el pont anar a ma dreta cap a la central elèctrica i aparcar allà on acaba la carretera. Aquí localitzem un traça d'uns 100 metres que puja pel dret al peu del Puro. El díedre central, on es veuen un parell de xapes correspon a la Directa, i uns cinc metres a la seva dreta hi ha els parabolts de la Fiesta Vikinga.

-Material: A la Directa hem possat tres Aliens ( groc, vermell i gris ), perfectament substituibles per tascons. Per fer la F.V. només necessitarem dotze cintes exprés.
-Directa: Està bé, a mi m'ha agradat sobretot la primera tirada, atlètica peró amb bona presa. No hem enllaçat llargs encara que es deu poder fer al gust. Obligat V+.
-Fiesta Vikinga: Te una primera tirada molt guapa de placa amb forats, la resta està molt ben trobat. He llegit per internet que la gent enllaça les tirades dos i tres. Ben equipada amb parabolts deu obligar entre el V+ i el 6a.
-Descèns: Dos ràpels per la Directa. Cim-R3 ( 20 metres ) i R3- terra ( 50 metres ). Compte si aneu amb simple perquè la R1 no està preparada per rapelar.

El Dios de la Luz a la Pertusa.

-Cordada: Contxa i Busquets.
-Ressenya: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

-Aproximació: Més mitja hora que els 15 minuts que marca la ressenya. Inclou un tram de ferrada, millor dur l'arnés i quelcom per trincar-se a la linia de vida. De l'aparcament agafar el camí de la ferrada ( no el de l'ermita ), surt recte com si anes per la cresta i després salta al vessant d'Àger ( esquerra ). Anem resseguint per sota la paret, baixant com si anessim a l'embassament. De fet la via comença a la part alta on es veu que ha arribat l'aigua. Aixó passem un sector d'esportiu, un tramet de ferrada, una primera ferrada i la via comença a l'esquerra de la segona ferrada que trobem. Pitó i bolt visibles.

-Material: Via totalment equipada, tant sols cal assegurar un tram fàcil de la primera tirada on hem col.locat dues peçes: Alien groc i Camalot de l'1.
-Via: Guapa, amb bona roca i ambient per lo curta que és. Abunda la placa, amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. No hem enllaçat llargs, suposo que es passa amb V+/6a..
-Descèns: Crestejem uns 200 metres per la ferrada fins l'ermita i d'aquí per camí al cotxe.

Esperó C-14 a Tres Ponts

 -Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=746
-Material: Via pràcticament equipada. Tot i així hem possat Camalot del 3 i 0.75 i un tascó a la fisura de la primera tirada, al segón llarg per escurçar el distanciament de les xapes un Camalot de l'1 i un parell d'aliens ( verd i vermell ). A la tercera un Camalot 0.75.
-Aproximació:  Amb la foto del següent enllaç (http://agaston.blogspot.com.es/2009/06/escalada-en-el-congost-de-tres-ponts.html ) es veu la via des de la carretera ( d'Organyà a la Seu queda a la dreta ). En comptes d'aparcar just davant de la via ho hem fet davant del pont que hi ha per creuar el riu. Creuem el riu i anem seguint paral.lels al mateix per una traça més o menys fressada amb algún esbarçer malparit,molaria fotre-hi un cop de tidores. La via comença en una fisura evident ( petita sageta picada ) amb un parabolt al final de la mateixa.

-Via: Les dues primeres tirades són boníssimes, roca de primera i ben vertical. La tercera i la quarta també són guapes. De grau obligat nosaltres estem més d'acord amb el 6a+ dels ressenya.net que amb el 6a d'en Xavi Grané. De totes maneres hi ha força gota d'aigua i forats, suposo que si s'és habil amb els gantxos i demés es passa amb menys grau. No hem enllaçat llargs i no hem fet la darrera tirada. Evidentment el que no mola gens és la fressa de la C-14, no apte pels que busquen escalar en un lloc tranquil i salvatge.
-Descèns: Amb ràpel per la via. R4-R3 ( 30 ), R3-R2 ( 30 ) i R2-terra ( 50-55 ), compte amb el vent que s'endu les cordes.

Ni contigo ni sin ti

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes, Aproximació i descèns: 
Molt i molt ben explicat a ressenya.net i el blog d'en Xavi Grané, moltíssimes gràcies. Res a afegir-hi.

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=747

http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/2007/01/tossal-de-lobaga-de-la-font.html

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Alines i Camalots fins al número 4. Aquest darrer només l'hem possat al final de la penúltima tirada, peró no hem vist alternatives per assegurar.

-Via: En general ens ha agradat. La bavaressa de la quarta tirada és cinc estrelles ( equipada, hem possat l1 i el 3 peró bàsicament perquè els dueim a l'arnés ), la primera tirada rostolleja i les altres estan bé. Algún punt amb roca a estudiar. Segurament la dificultat obligada la dóna el darrer llarg, per anar a caçar la quarta o la cinquena xapa. Nosaltres aquí hem tirat d'Alien verd i suposo que així la via es soluciona amb el que seria 6a-6a+/A1. Entorn tranquil i molt bon ambient.

Fissura Murciana.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: 

http://lanochedelloro.com/reseespana/v_castello_index.html#

-Material: Joc de Camalots fins al 4 ( si es va més suelto es deu passar sense el 4 ), semàfor d'Aliens i joc de tascons.
-Aproximació: Des de la cadena on s'ha de deixar el cotxe pujem pel camí que va al cim. Just passar un refugi lliure trobem un cartell a l'esquerra que ens indica el Portellàs. El seguim fins a un gran coll ( el Portellas ), baixem per la tartera a la base de la paret, ens queda a ma dreta. Compte a no baixar massa,les vies començen en una feixa. Parabolts visibles i dues fletxes picades.

-Via: Ens ha agradat molt, tret dels primers vint metres que són un pèl herbosos, la resta és guapíssim. Es fa curta peró es pot combinar amb alguna via del cantó. Roca bona, millor dit sanejada. Diria que és un calcari-gres, que en algún moment recorda al Montroig. Via de fissures i díedres. Hem enllaçat les dues primeres tirades com proposa en Luichy. La segona reunió l'hem feta a la Green Day, perquè així al tercer llarg es te menys fregament. El grau obligat que li dona en Luichy de V creiem que es queda una miqueta curt, nosaltres deiem V+/A1.
-Descèns:  A la dreta a buscar el camí de la Normal a Penyagolosa que es per on hem aproximat.

Sagitari al Cingle d'en Gaspar.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: 

http://imageshack.us/photo/my-images/213/previewsagitario0001.jpg/

-Aproximació: Des de l'aparcament seguim la traça que hi ha l'esquerra del torrent i anem en direcció a la paret, passant per sota del peu de via de la Hadas i arribem a la base del Tozal de Levante o Cingle d'en Gaspar. La via està situada al principi de la paret, cal grimpar a una feixa ( II ) i localitzar una fletxa, just a l'esquerra de la Tijuana in Brass que te les inicials picades a peu de via. Es veu un pont de roca que és la segona assegurança de la via.

-Material: Nosaltres hem passat només amb unes 16-18 cintes exprés i dos estreps. Si es va més pillat de grau potser es possi alguna cosa a la sortida del segon Ae.
-Via: Es tracta de la linea més assequible de la paret, tot i aixó la paret és la que és i te compromís. Passada la tercera reunió ha de ser complicat baixar. La darrera és un 6a+, està equipat peró cal escalar entre xapes. Conteu amb 6a obligat per passar aquest llarg, encara que segurament amb V+ es passi millor no apurar el tema perquè rapelar d'allà ha de ser força complicat. La via està bé, per alguns potser massa Ae.Els trams de lliure estan bé peró no són d'antologia. En alguns trams de l'Ae les xapes són bolts del 8: LES XAPES NO ESTAN APRETADES!!!!!, mola mirar-ho abans de penjar-s'hi i si algú hi va i porta una clau per apretar-les millor.

-Descèns: Del final de la via acabar de pujar fins que podem sortir comodament pel vessant de la dreta. Quan veiem que podem baixar sense desgrimpar a la canal hi baixem. Seguim per dins la canal fins que acaba en un tallat. Seguir una feixa a l'esquerra on localitzem un primer ràpel de 15 i amb un segon de 55 arribem a terra.

Aravela

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Passem paral.lels a una reixa, arribem a una casa abandonada i al cap d'una estona quan el camí comença a baixar nosaltres anema a l'esquerra. Es veu el gran díedre per on surt la via, cal anar més o menys a la seva vertical. A la base de la via hi ha una fletxa i una A picades. Es veu un pont de roca lila a la dreta de la bavaresa per on entra la via i si tenim bona vista també el filferro trencat d'un tascó matxacat que assegura l'entrada a la bavaressa.

-Material: Nosaltres vàrem portar un joc de tascons, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al número 5 repetint 1,2 i 3. El joc de tascons i el semàfor el vàrem fer servir a tot tall. El Camalot del 5 el vàrem possar en un parell de punts peró suposo que és totalment prescindible i el del 4 si es va més sobrat potser també. Si es va justet de grau pot anar molt bé repetir el 0.75 pel primer llarg. No duiem claus.
-Ressenya: La millor és la que surt a la guia del Ponoig d'en Manolo Bernabeu. A la xarxa n'hi ha una al Matxin climb.

-Via: Bona via de díedres i fissures. Ens ha semblat un pèl més dura del que marca la ressenya, nosaltres hem passat amb el que més o menys seria 6a/A1. Al tercer llarg convé no seguir el díedre canal fins al final, a l'alçada d'una reunió amb dos parabolts sortir a l'esquerra per una zona de grades-gruyere i atànyer la reunió ( 1 bolt ) al costat del forat. Per passar el forat nosaltres hem fet un mini llarg o canvi de reunió, just sortir del mateix hi ha una bona repissa amb un bloc. Nosaltres som de 80 kg i 1.80 i hem passat per forat. El díedre que continua presenta algún tram de roca a estudiar. Al final del mateix hi ha una reunió de dos pitons, tres metres a l'esquerra n'hi ha una de dos bolts. A la següent tirada seguir uns claus fins a una repissa, llavors no anar a la dreta on es veu un pont de roca ( Andrómeda ? ) sinó  a l'esquerra i fer reunió en un clau al peu del díedre final. A l'esmenetat díedre, un cop superades les dificultats anem a parar una repissa, la via surt recte, nosaltres hem sortit per l'esquerra. Un llarg més de tràmit per sortir.

-Descèns:  Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ). Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.

Anglada Gállego al Penyal.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de la lanochedelloro.com, aquí sota posso l'enllaç. A tenir en compte que alguns dels claus que marca la ressenya ara són parabolts. La R4 no existeix.
 http://lanochedelloro.com/reseespana/v_alacant_index.html#

-Aproximació: Anar fins al final del moll de Calp i enfilar-se a peu de paret on hi ha un camí que ressegueix la paret. Al cap d'uns 5-10 minuts localitzem el bloc dentat caracterísitc on també comença la Gómez Cano, parabolts visibles que porten a un evident díedre.

-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al 2.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Fa poc haviem fet la Gómez Cano que la pinten com més bona peró pensem que l'Anglada no te res a envejar. Potser si que la G.C. és més sostinguda en les seves dificultats peró l'A.G. no te el tram de feixa que te la primera. Dues tirades ben verticals i amb un bon ambient, equipades. Després la via va enganxant un seguit de díedres de diferents mides molt guapos, algún tram herbós i les dues darreres tirades més rostolloses. Les reunions amb parabolt i anelles, al que seria R6 d'en Luichy hi havia restes d'alguna retirada recent, per tant m'imagino que d'aquí es deu poder baixar. La roca només està un pèl gastada a les dues primeres tirades. En general el rocam és sólid peró te algún tramet ( fàcil ) on cal anar al lloro. Obligat V+/6a.

-Descèns:  La via acaba en un collet, d'aquí baixem al vessant oposat on agafem el camí de baixada del Penyal a la dreta.