Sector el Pulgoso a Totana.

Escola estratègicament siutada molt a prop de Leiva, a més baixa cota, cosa que la fa ideal per si hem llepat amb el temps a Leyva.

L'Accés és una mica complicat i les notes que vaig pendre una mica justetes. Si venim del Sud creuem el poble en direcció a Alhama. A la última rotonda ( monument de solidaritat de l'aigua ) caldrà girar a l'esquerra per la RM 502 en direcció a Pliego. 1ª rotonda recta, 2ª rotonda recta, 3ª rotonda esquerra i quarta rotonda a la dreta en direcció Las Heras ( o algo així ) per la C8. Continuem recte fins a un trencant a ma dreta que possa La Santa ( C6 ). Seguim per aquesta carretera i passem pel costat d'una casa molt cantona en forma de castell. Al següent revolt( no n'estic molt segur ) a ma esquerra trobem l'aparcament a ma esquerra ( pista que queda morta ), podria ser a un parell de quilómetres de la casa-castell.

L'Aproximació és senzilla i dura uns quinze minuts. De l'aparcament sortim rectes, creuem un torrent sec i arribem a un coll. A sota hi ha les vies.

Orientació Sud, al mes de Gener ens vàrem rostir...te sol des de les 11 fins la posta.

L'equipament generalment a base de bolts, químics i alguns espits. COMPTE ALGUNES REUNIONS D'UN SOL PUNT!!!!!.

Les vies ens varen agradar molt, no patinen i són curtes però intenses ( màx. 20 metres ). Hi ha tots els graus entre el V+/6a al 7C. No hem trobat ressenyes per internet ni n'hem fet, aviam si algú s'enrrolla!.

Genollets de Vellut als Picons del Pla d'Auberó.

 

Avui no costarà creuar el riu...

-Aproximació: Ens va anar molt bé combinar el croquis de Lanochedelloro.com i l'explicació que penjo d'en Romanticguerrer "aparcar entre l'Alzina i Beniure (direcció St. Esteve de la Sarga) en un cobert que hi ha al peu de la carretera asfaltada. Travessar els camps recte a sac en baixada fins trobar una pista horitzontal, seguir-la a l'est fins trobar un pal d'una ruta senderista (marques vermelles), deixar la pista i seguir el corriol fins uns camps abandonats, aquí el corriol fa un gir a l'oest i nosaltres hem de deixar-lo direcció als camps citats (ruïnes d'una barraca), travessar els camps i seguir pel costat del torrent (tot aquest tram segueix la fondalada del torrent). Prestar atenció a les fites, travessar el torrent i guanyar alçada d'una manera molt lleugera, traces de corriol i fites, estar molt alerta aquest és el punt més delicat. El corriol es va marcant cada vegada més (ja enmig del bosc) i guanyant alçada d'una manera progressiva fins un fals coll i després un coll (creus gravades a la roca). Seguir el corriol sense pèrdua fins veure la paret i ja evident. Nota important: tota l'estona hi ha camí més o menys marcat, si heu de fer un tram de senglar us heu equivocat. Màxim una horeta."

Bona via!.

-Orientació: Sud, potser la muntanya que hi ha al davant l'hi fa ombra i costa una miqueta que l'hi entri el sol. Nosaltres hi vàrem entrar a les onze i a peu de via just hi començava a tocar.
-Material: Cintes exprés, via totalment equipada amb parabolts.

Ressenya d'en Parce.

-Via: Bonica escalada esportiva, ben homogènia i sostinguda. La roca és un bon grès, nosaltres que som una mica destralers vàrem trencar un parell de presses. Equipada per rapelar amb dos anelles per reunió.
-Dificultat obligada: Nosaltres ho vàrem veure més de 6a/A0 obligat que de V+, feia fred i som uns tirilles. Si aneu en plan trampejador us pot servir un pedal.

Per fi veiem la paret!.

-Descens: Un altre cop ens va anar molt bé combinar el croquis de lanochedelloro.com i l'explicació d'en Romanticguerrer de la qual faig un talla i enganxa: " el cim de la muntanya queda dominat per una característica proa rocosa que mira a l'est (visible des de Moror i Alzina). Des de la bonica cresta somital de la paret hem d'anar a buscar la base de dita proa, per tant, travessar el bosc amb tendència a l'est (únic tram on cal fer una mica el porc fe) i de mica en mica va definint-se la franja rocosa. Donar la volta a la proa (des del vessant sud al vessant nord) i gaudir de l'impresionant balmat, de mica en mica va definint-se un corriol que va reseguint la franja rocosa i va baixant cada vegada d'una manera més decidida (enmig del bosc) fins a trobar el camí de l'aproximació. Si ho hem fet bé ens hem de trobar molt a prop del fals coll de l'aproximació. i ja desfer el camí fet aquest cop costa amunt. Màxim una horeta també. "

Cogollos de la Vega sector Sismografo.

-Accés: A l'A-92, l'autovia que porta a Granada, agafem la sortida que va a Alfacar i Jun. Diria que a la sortida també possa Cogollos. Quan arribem a Cogollos hem d'agafar un carrer a l'esquerra que s'enfila muntanya amunt, el " Camino de los Plantaos " ( cartell ). Seguim aquest carrer estret i amb força pujada fins a sota les parets on aparquem ( aparcament petit ). Amb la furgo es puja bé però amb una autocaravana jo no m'hi foteria.
-Aproximació: Des de l'aparcament ens enfilem cap a l'esquerra per un corriol, seguir sempre el de l'esquerra. S'acaba la pujada i pujem de planer cap a l'esquerra fins a un coll, darrera del qual hi ha el sector i el caracterísitic sismograf.

-Orinetació: Sud.
-Tipus de roca: Calcari.
-Equipament: Parabolts. Les dues vies de la dreta la reunió te dos bolts però sense res per baixar. Es pot desmontar la reunió des de la via de l'esquerra.
-Tipus de vies: Curtes i bloqueres, les de l'esquerra les més difícils desplomades, les fàcils verticals. Tot i que hi ha un 7C+ vertical.
-Informació extreta de: Centro Óptico Gran Via. Gracias!

Nº	Nombre	Nivel	Equipador/res
1	La chapa dictadora	7c	Manuel Contreras y Adrien Boulon
2	La puerta oscura	7c+	Adrien Boulon
3	Jacky el perro	8b+	Adrien Boulon
4	Marco el guarro	8c?	Adrien Boulon
5	Señor Nilsson	¿?	Enrique Gallardo
6	Invitus	¿?	Pablo Gómez
7	Rollito pasta extension extra queso	8b	Adrien Boulon
8	Blittzkrieg	8a+/b	Adrien Boulon
9	Rollito acrobático	8a	Adrien Boulon y Pablo Gómez
10	Acrobacia vertical	7c+	Pablo Gómez
11	Behemoth	8a	Adrien Boulon
12	Bien de amores	8a	Felipe Guarderas
13	Cocaina	7c	Adrien Boulon
14	Max la menace	7b+/c	Adrien Boulon
15	Bali-balo	7c	Adrien Boulon
16	Bali	7b+	Adrien Boulon
17	Huevos con chorizo	6c+	Adrien Boulon
18	El estafador	6c	Felipe Guarderas
19	Los ruidos del abuelito	7a+	Adrien Boulon
20	Adiós Kock Albert	7a/a+	Adrien Boulon
21	La compact attitude	7c	Adrien Boulon
22	La Mi palo attitude	6a	Adrien Boulon
23	Daniela	V+	David Fernández
24	Martina	V	David Fernández
25	La chunga1	V	David Fernández
26	La chunga	IV+	David Fernández
27	Anika	V	David Fernández

Diedro CAM a la Solana del Maimón. Almeria.

Bon díedre!.

Quina descoberta la d'aquest racó!, aquesta via en teoría és la clàssica de la paret però no sembla molt freqüentada. Com a bona primera dels setantes escala el punt débil de la paret, aixó fa que l'escalda sigui una mica discontinua i herbosa, en cas de netejar-se una miqueta la via guanyaria molt. El díedre final, tot i que un pèl herbós, a mi em va molar: vertical i sostingut. Podeu trobar més informació de la zona la bona webb Toskajara.com. Merci!.

-Accés: Sortida 108 de l'A-91 al poble de Vélez Rubio. Creuar aquest municipi en direcció a Vélez Blanco ( A 317 ) i al cap de 3.5 quilometres aproximadament trobarem un cartell que indica "Cueva de los Letreros ". Cal agafar una pista a l'esquerra en aquesta direcció, seguir-la sense pujar a la cova, es veu la tenca. Continuem per aquesta pista i caldrà girar a la dreta quan la pista comença a baixar ( cartell de restaurant ). Anem trobant pals de senderisme, la pista va pujant per unes pinedes, hi ha un cartell metàlic interpretatiu, després d'un revolt tencat a l'esquerra. Més o menys a partir d'aquí cal aparcar mirant de no molestar ja que els eixamplaments de la pista són força petits. Des de la pista es veu perfectament la paret i la via.

Acabant el tercer llarg.

-Aproximació: Nosaltres no hem sapigut trobar cap camí, hem pujat pel dret per la pineda que hi ha a la base, que no te sotabosc. L'inici de la via és ben evident: es troba a l'esquerra d'un caracterísitic desconxat blanc en una petita placa amb una xapa amb el nom.
-Orientació: Sud.

És la via 8, fotografia de Toskajara.com

-Material: Un joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3, el del 4 només l'hem possat en un tram de IV+. Mola portar cordinos fins ja que hi ha molts ponts de roca.
-Dificultat Obligada: V+/A1.

Part més fàcil de la primera tirada.

-Descens: La via està equipada per raplear ( IMPRESCINDIBLE CORDA DOBLE DE 60 ?? ) i de fet la majoria de cordades que fan la via deuen baixar rapelant. Nosaltres vàrem veure molta sabina i molt de bloc i ens va donar per baixar a peu. Explico com ho vàrem fer nosaltres. De la última reunió acabar d'escalar uns cinc metres de IV i montar reunió. Desencordats grimpem a fins la carena ( algún pas de II aïllat ). Un cop a la carena seguir a la dreta fins que acaba la paret i per unes tarteres baixem en direcció a la pista, amb tendència a la dreta mirant a la vall. No hem trobat traça ni fites.

Quina paret més ben parida!.

Guia d'escalda del Chorro.

Recomanar una guia d'escalada encara és més difícil que recomanar una via. Crec que en aquesta és una mica difícil d'ubicar els descensos i les aproximacions de les vies llargues, de fet en algunes jo he estat incapaç de fer-ho. En general les ressenyes són sobre fotografia, menys algunes vies llargues d'artificial que estan dibuixades. Suposo que si algú va al Chorro per primera vegada ja trobarà informació a la xarxa i no es gastarà els 30 euros que em vaig gastar jo en la guia. La vaig comprar al refugi que hi ha al mateix poble del Chorro.

Sector Can Crostes a Ribes.

Nou sector d'escalada esportiva que està obrint l'Àngel Rafart, Patu, entre Ribes i Campdevànol.
El nom i la primera impressió del sector no animen gaire, però després et poses a escalar les vies i la cosa no te res a veure...placa de regletes a baix i a dalt plaques amb incrustacions de sílex que són una passada. Per acabar-li de donar el toc atlètic a l'assumpte hi ha un bombo al mig de les vies més llargues, a la més fàcil amb més ganda que ma, una passada!.

És el totxo de baix, ma dreta venint de Ripoll.

L'Accés si venim des de el Sud el fàrem per Ripoll i Campdevànol. Des d'aquesta població seguir la carrtera ( N-? ) que va cap a Ribes i la Collada de Tosses. Uns tres quilomètres després de Campdevànol cal estacionar en una via de servei a ma Esquerra ( foto ). De les dues pedres que veiem a la nostre dreta el sector està a la de sota.

L'Aproximació no durarà més de deu minuts. Creuem la carrtera i enfilem una pista transitable ( crec que hi ha una senyal d'Stop i una altre ) que mor en un magatzem de llenya. Tot i que la pista sigui transitable millor estacionar a la via de servei, cuidem els veïns!!!!!. Seguim aquesta pista uns trescents metres i agafem una traça a ma esquerra que va per sota una línea eléctrica. Per enganxar aquesta traça cal creuar de la millor manera i sense malmetre-la una tanca ( més amunt de la línea hi ha un punt on ajupint-nos una mica podem creuar ). La traça que va per sota de la línea eléctrica ens deixa al mateix sector.

Pared Negra d'Orihuela: Sombra Lunar i intent a la Teo.

Cordada començant la via.

-Orientació: Sud.
-Accés: Hem de sortir a la sortida 81 de l'autovia Alacant-Murcia ( A7 ). Seguim la carretera en direcció a Múrcia. Passem per Redovan, la Matanza, gasolinera, rotonda i encarem una pujada. Al final de la pujada hi ha un túnel, hem d'aparcar just abans d'entrar-hi a ma Esquerra. Aparcarem al Mirador del Palmeral ( zona de pícnic, paret visible ), a uns cinc quilometres de la sortida 81 de l'A7.
Aproximació: Cal creuar la carretera i seguir un camí marcat amb senyals verdes que ens porta sense pèrdua i en uns deu minuts a la base de la paret. Passem un pou senyalitzat a la base de la paret. La Sombra Lunar es pot començar per l'esquerra o per la dreta de l'entosta, nosaltres ho fem per l'esquerra grimpant a una cómode feixa on fem R0. La Teo comença una mica més amunt just on et deixen els ràpels de baixada.

Peu de via clar,no?

- Material: La S.L. està totalment equipada amb parabolts, a partir de R1 vermells però descolorits. La Teo teoricament també està totalment equipada, com que ens hem encigalat ens ha anat molt bé dur el semàfor i l'Omega mitjà.
-Sombra Lunar: Un primer llarg de díedre que pertany a l'Espolón i després vinga placa, de regeltes més que de finura. El tram de 6a o 6a+ segons la ressenya que mirem no és obligat i es pot fer amb A0, la resta si que s'ha d'escalar però està ben protegit. Donat el cas podriem rematar l'equipament amb algún pont de roca finet o alguna peça petita. Es deuen poder enllaçar llargs. Menys equipada que la Código Vertical.

-Teo: Començem la via bé,ja que hi ha el nom gravat a peu de via. Està situada a la dreta de la Gallego Carlos., just on et deixen els ràpels de baixada de la via. Per aixó pot ser una bona via per fer de baixada, sinó de pujada penseu que és la última que trobareu abans de que s'acabi la paret. Nosaltres de seguida ens vàrem trobar un merder de xapes i triem malament, agafem les de l'esquerra. A partir d'aquí sortim al cim seguint xapes d'una via i d'una altre, segurament de la Directíssima. El mur final l'esquivem per un evident díedre que marxa a l'esquerra i que està equipat amb un pitó i dos ponts de roca. 

Gaudint de bones plaques!.

-Descens:  Hi ha una linea de ràpels per la Gallego Carlos que és més ràpida que la baixada habitual, nosaltres el primer dia vàrem fer servir aquesta linea de ràpels i vàrem llepar. Al primer ràpel ens va caure un bloc per sobre i al segon s'ens va enganxar la corda. De totes maneres si us hi voleu fotre són dos ràpels el primer de 60 ( justos,compte !) i el segon és de 50. L'instal.lació es troba a la vira que hi ha just per sota d'on comença el cable, són dos bolts amb cadena de color rosa i amb un 60 picat, el segon correspon a la R2 de la G.C.
El desces habitual i recomanable, que tampoc durarà més de mitja hora, es fa seguint la feixa on acaben les vies fins a un cable en bon estat. El seguim cap a la dreta i arribem a un coll. Baixem a la dreta per una canal molt oberta fins a trobar a ma esquerra una instal.lcaió de ràpel ( dos bolts amb anella i mosquetó, tipus esportiva ). D'aquí tirem un ràpel de 25 fins a una amplia feixa. La seguim en direcció a la base de la paret, cable al final que ens deixa en una nova instal.lació de ràpel. Tirem un ràpel de 40, si convé aquest ràpel es pot fer amb un sol de trenta metres i desgrimpada de III-IV al final. 

Peña Cabrera- El Naranjito, Diezma.

S'escala a les dues penyes de més a l'esquerra.

Visitem aquesta tranquil.la escola esportiva a una mitja hora llarga de la ciutat de Granada. Anem sense ressenyes, no les trobem a internet i tampoc n'hem fet. Hem fet una desena mal contada de vies, entre el V+ i el 6b, Segons la guia hi ha unes seixanta vies, la majoria de sisè grau. Hi ha un sector principal a l'extrem esquerra amb el gruix més important de vies i després cap a la dreta tot està força més disgregat. Sembla que hi ha molta paret ( alguna de vora els 60 metres ! ) i poques vies. Escalada plaquera.

L'Accés es fa des de la població de Diezma. Sortint de l'A-92, creuen el pont de l'autovia i agafem la via de servei ( esquerra ). Al cap d'uns tres quilometres aparquem, a les envistes de les parets.

El sector te molt bones vistes de Sierra Nevada.

Per fer l'Aproximació hem de pujar a una gran casa en runes que hi ha la dreta de la carretera, primer per una pista i després per un corriol arribem a la base de les parets. Tingeu en compte que les vies són a la part esquerra de les parets.

Orientació sud, encara que al sector principal costa una miqueta que entri el sol, cap allà a les 11.

Putadas del Amor, Àger.

Arribant a la primera reunió.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés:  Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via, a sota el camí que baixa de les vies del Sector Central.
-Aproximació: Cal seguir la traça de baixada fins que veiem uns rocs a la nostre esquerra, en aquest punt deixem el camí de baixada i anem a l'esquerra. El sostret de la segona tirada i les xapes del primer llarg són ben visibles. No grimpar la feixa de la base de la paret, parabolt del 8 i cor picat a l'inici de la via. queda just a l'esquerra de l'Agulla de l'embut

Sostret de la segona tirada.

-Material: La via està generosament equipada amb parabolts del 8. Estrep útil si no escalem el 6c del primer llarg en lliure.
-Via: No està malament. És curta però amb una roca boníssima, tota de placa. La R1 està equipada amb dos bolts del 10 amb anelles per rapelar. A sobre del sostret hi ha una reunió que no hem fet.
-Dificultat obligada: V+/A1e.
-Descens: A la dreta, caminant de seguida trobem la traça de baixada de les vies.

Maxurquera Sector Fundició.

Estratègic sector situat ben a prop de l'autopista, bastant concorregut amb les vies per sota el 6b una miqueta pul.lides. Vies de placa a l'esquerra i les de la dreta amb un desplom a l'inci, amb alguna xorrera i després plaqueres. A nosaltres ens ha agradat!.

Panjo aquestes ressenyes de Enlavertical que estan molt bé, gràcies!. L'equipament és a base de parabolts i químics en algunes vies. L' Accés es fa des de Gandia, on agafem la carrtera que porta a Bartx ( deixar la N-334 passats els tunels ). Seguim aquesta carrtera uns tres quilómetres surt un camí asfaltat a la dreta en uns camps de tarongers. Aquest camí ens deixarà a la base de la paret.

Via Marion a Sella.

Bonica via clàssica reequipada a l'estil esportiu, nosaltres l'hem fet d'una sola tirada amb una corda de 80 i cintes ben llargues. Escalada de gotes d'aigua bastant pul.lida. Perfecte per escalfar motors abans de fer esportiva en algun dels sectors esportius, nosaltres ens hem decantat pel sector competició, deu metres a la dreta d'aquesta via del que quan pugi penjo les ressenyes.