Genollets de Vellut als Picons del Pla d'Auberó.

 

Avui no costarà creuar el riu...

-Aproximació: Ens va anar molt bé combinar el croquis de Lanochedelloro.com i l'explicació que penjo d'en Romanticguerrer "aparcar entre l'Alzina i Beniure (direcció St. Esteve de la Sarga) en un cobert que hi ha al peu de la carretera asfaltada. Travessar els camps recte a sac en baixada fins trobar una pista horitzontal, seguir-la a l'est fins trobar un pal d'una ruta senderista (marques vermelles), deixar la pista i seguir el corriol fins uns camps abandonats, aquí el corriol fa un gir a l'oest i nosaltres hem de deixar-lo direcció als camps citats (ruïnes d'una barraca), travessar els camps i seguir pel costat del torrent (tot aquest tram segueix la fondalada del torrent). Prestar atenció a les fites, travessar el torrent i guanyar alçada d'una manera molt lleugera, traces de corriol i fites, estar molt alerta aquest és el punt més delicat. El corriol es va marcant cada vegada més (ja enmig del bosc) i guanyant alçada d'una manera progressiva fins un fals coll i després un coll (creus gravades a la roca). Seguir el corriol sense pèrdua fins veure la paret i ja evident. Nota important: tota l'estona hi ha camí més o menys marcat, si heu de fer un tram de senglar us heu equivocat. Màxim una horeta."

Bona via!.

-Orientació: Sud, potser la muntanya que hi ha al davant l'hi fa ombra i costa una miqueta que l'hi entri el sol. Nosaltres hi vàrem entrar a les onze i a peu de via just hi començava a tocar.
-Material: Cintes exprés, via totalment equipada amb parabolts.

Ressenya d'en Parce.

-Via: Bonica escalada esportiva, ben homogènia i sostinguda. La roca és un bon grès, nosaltres que som una mica destralers vàrem trencar un parell de presses. Equipada per rapelar amb dos anelles per reunió.
-Dificultat obligada: Nosaltres ho vàrem veure més de 6a/A0 obligat que de V+, feia fred i som uns tirilles. Si aneu en plan trampejador us pot servir un pedal.

Per fi veiem la paret!.

-Descens: Un altre cop ens va anar molt bé combinar el croquis de lanochedelloro.com i l'explicació d'en Romanticguerrer de la qual faig un talla i enganxa: " el cim de la muntanya queda dominat per una característica proa rocosa que mira a l'est (visible des de Moror i Alzina). Des de la bonica cresta somital de la paret hem d'anar a buscar la base de dita proa, per tant, travessar el bosc amb tendència a l'est (únic tram on cal fer una mica el porc fe) i de mica en mica va definint-se la franja rocosa. Donar la volta a la proa (des del vessant sud al vessant nord) i gaudir de l'impresionant balmat, de mica en mica va definint-se un corriol que va reseguint la franja rocosa i va baixant cada vegada d'una manera més decidida (enmig del bosc) fins a trobar el camí de l'aproximació. Si ho hem fet bé ens hem de trobar molt a prop del fals coll de l'aproximació. i ja desfer el camí fet aquest cop costa amunt. Màxim una horeta també. "