Via Pirates a les Garrigoses.

Llarga escalada d'aventura on trobarem força vegetació,trams de roca a estudiar i feixes. A part d'aixó la via te dues tirades ben guapes ( 1 i 3 ) així com una bonica xemeneia que tot i ser bona també te una mica de verd.És una via que amb quatre passades de xarrac i de parperina quedaria prou arreglada,però suposo que és la gràcia d'aquestes vies d'aventura és escalar-les de la manera més semblant possible a com les vàren trobar els aperturistes. Com sempre si es repetís més sovint la cosa milloraria bastant. A la darrera feixa,farts de caminar, ens hem enfilat per un esperó a la vertical de la via en comptes d'esquivar-lo com fa la via. Ha quedat una tirada d'uns 50 metres de V amb roca bona menys al tram de tornar a sortir a la feixa ( Variante Pezón ).
Com a via llarga del sector ens va semblar molt més recomanable la Sant Baró.
Orientació: Sud
Accés: Collbató,cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pujem per la carretera que va a les coves fins al primer revolt.Aquí cal agafar un corriol més o menys fressat per peu de paret. Fins a peu de via, uns vint metres abans de l'iniçi de l'Aranya. Espits visibles en una plada fissurada amb espits.

Al primer llarg de la via

Grau obligat: V+/A1
Restriccions: Les dues primeres tirades estan prohibides entre l'1 de Gener i el 31 de Juny mentre que la resta de la via ho està de l'1 de Març al 31 de Juliol.
Material: Pel que he vist a internet l'habitual és fer la via amb un joc de friends fins el #3 i santes crismes.Nosaltres que som desconfiats,porucs,exagerats...hem portat i fet servir el següent:16 cintes exprés,el tricam rosa,2 pitons ( universal curt i estret a L2 i un extraplà curt a la variant de la última feixa), un joc de tascons i un de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 5.
Horari: 9 hores.
Descens:Nosaltres hem fet una tirada més de II/III i uns 20 metres per acabar de sortir al cim de les Garrigoses presidit per una gran senyera.Un cop aquí m'imagino que podem anar a la dreta a buscar els ràpels de l'Aranya o la canal.L'altre opció que tenim és baixar caminant cap a l'esquerra com hem fet nosaltres.Des del cim seguir una traça més o menys bona fins a un coll,aquí trobarem traça als dos vessants del coll.La que ens interessa és la de la dreta que sense pèrdua ja que està acabada d'estassar i ben fitada ens condueix al Camí de les Bateries. Seguirem aquest camí de baixada fins abans d'arribar a la gran estelada pintada a la paret. Abans tindrem la opció de prendre la Dreçera del Fra Garí a ma esquerra. Aquesta dreçera romàn senyalitzada com a P.R. i ens deixa de manera més directa a l'àrea de la Salut.

Xamaredumarentisa a Busa.

Típica via de l'Indi:recorregut atraient,roca sanejada i un reguitzell de xapes.La terçera tirada ens ha semblat molt guapa,la primera i la segona no estan malament mentre que la terçera és l'inevitable rostoll.
 Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.
Aproximació:  La via crec que està situada entre la Teresa Romero i la Jardí Botànic.
Seguim la pista a la que hem estacionat, no per la que circulàvem. La pista després de fer una petita pujada devalla i nosaltres la continuem seguint fins que veiem una traça amb algunes fites que ens portarà a peu de via,després d'esquivar un parell de ressalts rocosos. L'entosta de la Teresa Romero és una bona referència. Peu de via en una incómode canal amb un buril a mode de R0 i un os penjat.Bolts Fixe visibles.
Orientació: Sud(?).
Material: 15 cintes exprés.
Grau obligat:V/A0.
Descens: La via està equipada per rapelar amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem baixat a peu.Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a un mas. En aquest mas trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via. 
Restriccions: Un grup d'escaladors ha arribat a un acord amb el propietari per intentar evitar que s'escali a Busa durant els mesos de Gener,Febrer i Març.

Wounded Knee als Mullapans.

Però per què t'agafes a la roca????!!! Això li va preguntar el tercer de la cordada al segon quan aquest va arrancar un còdol intentant passar en lliure al final del primer llarg. Crec que aquesta pregunta resumeix perfectament el que ens trobarem en aquesta via. És cert que hi ha algun tram del segon llarg i l'inici del tercer amb bona roca, però en general trobarem molts trams d'artificial equipat, mala roca i herba. Els tres de la cordada vam estar d'acord en que era una de les pitjors vies que havíem fet últimament.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un camí que surt a mà dreta i el seguim creuant tota la paret fins a localitzar un gran bloc que queda per sota el camí. Aquest bloc ens ha de servir de referència per sortir del camí i començar a baixar cap al cingle. Hi ha un corriol amb rastres de pas, però no és fàcil de localitzar. Aquest corriol ens porta fins al cim de la paret dels Mullapans, a l'alçada e la Woundeed Knee. La reunió del cim queda una mica amagada, són 3 parabolts del 8, un d'ells amb anella i units amb cordinos cutres. Des d'aquesta reunió fem dos ràpels: 30 m i 60 m fins al terra. Preveure cordinos recanvi.

-Orientació: Sud-est.
-Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març.
-Material: Moltes cintes exprés i cordinos per canviar-los als ràpels.
-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des de l'última reunió tornem pel mateix camí de l'aproximació. A gaudir de les esgarrinxades!!
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia de la cara nord d'en Luichy. Però a la web de Lanochedelloro hem trobat la topo de l'oberturista:

Congost del secret,Sector Crack Pont.

Recuperat material a la Pirates de les Garrigoses.

El dia de Sant Esteve vàrem fer aquesta via i vàrem recuperar un material que no era de retirada.Si el seu propietari vol recuperar-lo ja dirà.

Heroes del Silencio al Montroig.

Molt guapa via esportiva sobre roca excel.lent malgrat parell de rostollets molt punktuals.Plaques de pressa petita,ens han semblat tots els llargs igual de difícils,sobre el 6a+. Per tant és una via homogènia i sostinguda.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg. Via ràpida amb aproximació i baixada súper curtes ideal per apurar el dia.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.
Aproximació: La Pala del Coll ens queda just davant i a l'esquerra hi ha una traça que la va vorejant per sota. Just abans de que començi una feixa deixem aquesta traça i ens enfilem a l'esquerra fins al peu de via. Hi ha una H gravada a la base i es veuen els bolts. La primera assegurança és una escàrpia. 10 minuts.
Orientació: Sud.El dia que hi vàrem anar la via va estar al sol tot el dia des de les 10 que vàrem arribar fins les 5.30 que es va pondre.
Material: A la guia del Montroig l'hi marca joc de friends i de tascons. Nosaltres vàrem fer servir unes 18 cintes exprés per enllaçar L2+L3 així com doble corda. Crec que algú parlava de possar alguna peça petita o microtascó a la primera tirada.
Horari: Una hora i mitja.
Dificultat obligada: 6a/A0. Amb ferro i pedal potser V+/A1.
Descens: A l'esquerra de la paret hi ha un bon camí que ens 5' ens deixa al cotxe. Les reunions ténen totes una anella,si pensem rapelar la via portar cordinos per vincular ja que els que hi ha a la via estan un pèl tocats.
Ressenya: Rocaineu,moltes gràcies!

Esperó Jaume Caselles al Tossal de la feixa.

Més que per l'escalda en si la via ens ha semblat atractiva pel racó solitari on està ubicada i per lo curiós del canvi de roca. Iniciarem l'escalada sobre el típic conglomerat del Prepirineu i a mitja paret farem un canvi radical de roca per catar un excel.lent cal.lcari gris i aderent com ell sol. La via te trams xulos encara que discontinus i amb una mica d'herba,suposo que si es fes més aixó darrer canviaria. Hem enllaçat les tirades 4 i 5 sense problemes de fregament.

Orientació: Sol partir de les 12.
Material: Alien groc,camalots .5 i .75,12 cintes i força vagues sabineres.Mola alguna cinta llarga i doble corda ja que molts llargs es poden enllaçar.
Accés: Des de Coll de Nargó prenem la carretera L-511 direcció Isona. Passem un primer pont i just passar un segon prenem un trencant a mà dreta direcció Sallent (rètol indicatiu). Continuem fins arribar a un revolt molt tancat on ens queda la paret davant i estacionem.

Aproximació:  Des de l'aparcament agafem un corriol que ens porta a un mas i després continua pujant paral·lel a la paret. Quan siguem a l’alçada del peu de via el deixem i acabem d’arribar per terreny una mica més abrupte,tartera una mica emboscada. En aquest darrer tram hi ha alguna fita que ens encara cap al veu de via,des de la tartera es veuen les assegurançes de la via ( espits del 8 ).

Descens: Des de la reunió sortim a la dreta. Ens trobem un mur que nosaltres hem esquivat per una cornissa a l'esquerra.Creuem una canal i arribem a una carena. Cal baixar a l'esquerra entre boixos i pins cercant rastres de pas per terreny embardissat.Arribem a un coll i a l'esquerra trobarem una traça
horitzontal que després de passar per sota d'una paret ens deixarà en un bon camí.Si seguim aquest camí a l'esquerra anem a espetagar al camí de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!.

Escalada a Montejunto.

Montejunto consta de dos sectors:el nou i el vell.Nosaltres hem estat al vell.La majoria de vies estan reequipades amb químics i parabolts.La roca és un bon calcari amb forats i alguna xorrera.Hi ha algun aleje on poden ajudar els cordinos. Ombra fins cap allà la una,segurament Montejunto Nou te la orientació al revés.Nidificació de gener a Juliol.A continuació l'accés i les ressenyes: Montejunto Velho: A partir de Lisboa, seguir pela A1 em direcção ao norte. Saír na saída 4, direcção Alenquer, Carregado. Após as portagens, tomar a EN1, na direcção de Alenquer. Alguns Km depois de Alenquer, quando o inconfundível perfil da Serra de Montejunto aparece já no horizonte, virar à esquerda, junto à fábrica Avimetal, seguindo as indicações Abrigada, Montejunto, Torres Vedras (foto abaixo). Na povoação de Abrigada, sugerimos a pastelaria Cruzinha, logo à entrada, do lado direito ou a pastelaria/mercearia Abridoce, um pouco mais adiante, do lado esquerdo da rua, para um bolo e um café ou alguma compra de última hora. À saida da Abrigada vira-se à direita no primeiro cruzamento seguindo a indicação de Montejunto. Seguir por uma estrada que se vai tornando estreita e sinuosa, passando por diversos aviários. Esta estrada vai ganhando altura, por vezes com um declive muito acentuado, até voltar a descer, acabando por desembocar na estrada que vem de Pragança. Subindo esta estrada, cerca de 200m após uma apertada curva à esquerda, encontramos a zona de estacionamento do lado direito da estrada. A falésia vê-se já do lado esquerdo. Montejunto Novo: Seguir as indicações acima e continuar a subir a estrada. Passa-se uma larga curva à esquerda e, na bifurcação, toma-se a estrada da direita. Desce-se até encontrar uma zona da estrada que permite estacionamento de ambos os lados (do lado esquerdo de quem desce tem uma clareira de dificil acesso para carros normais). Há um carreiro que sobe do lado esquerdo da estrada, que leva até à base das vias.

Ressenyes de Montejunto Velho: 

Sector Isapaulo:

1	Lusitânia Express	6c	25
2	IsaPaulo	6b	25
3	Frágil	6b+	25

Sector Eucaliptus: 

4	Eucaliptus	6b
5	Capitão Gancho	IV+
6	Os Três Porquinhos	6a
7	Porquinhos no Cinema	6b+
8	Pimenta é refresco	V

Sector Música no coraçáo i Natanifo:

9	Bela mas Perigosa	6b+
10	Regresso do Pirata	V+
11	Música no Coração	V+
12	É Cú e os Homens Coelhos	V+
13	Buraco	6a
14	Sem nome	6a+
15	Greta e os Garbos	6a+
16	Porque Não?	6a+
17	Coco Cobos	6a+
18	Cobos Coco	6c
19	TecLuAn	7a+
20	Natanifo	7b
21	Daniel, Não Sejas Cruel	7a
22	O Mistério Dos Bálcaros	6c
23	Manias e Tiranias	7b+
24	Bruxa	6c
25	Wild West End	7a
26	Os Bálcaros Voltam ao Ataque	6b
27	Porquinhos na Catequese	6a
28	Descanço Dominical	6b+
19 + 27	Porquinhos na Tecnolândia	7a+
20 + 27	Porquinhos com Natas	7b
21 + 28	Missa	7a+

  Sectors Impresoes Digitais i Cogumelo Mágico

29	Impressões Digitais	6c+
30	Cogumelo Mágico	6b

98 Octans per la variant Gasóleo B a la Magdalena Superior

Repetim la 98 Octans de la Magdalena Superior, però aquest cop ho fem per la variant Gasóleo B. El 3r llarg de la 98 Octans va amb tendència a l'esquerra evitant el mur que hi ha a la vertical de la segona reunió. La Gasóleo B li fot directe per aquest mur, amb algun passatge vertical i atlètic.

Tema a part és el que està passant amb el peu del ràpel de la Magdalena Superior. Allò s'ha convertit en el WC dels turistes que puja a la Miranda de Sta Magdalena. Quan tires les cordes has d'anar molt en compte, allò està ple de tifes i és probable que les cordes caiguin a sobre d'una!!!! És fastigós!!! Potser es podrien podar les 4 alzines que hi ha al peu del ràpel per treure intimitat a l'indret, i així la penya aniria a fer les seves necessitats a una altra banda.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal i al cap de poca estona ens desviem a l'esquerra fins a la base de la Magdalena Superior. La via comença a la dreta de la paret (parabolts grocs visibles).

-Orientació: Nord-est.

-Material: Només calen cintes exprés, la via està totalment equipada amb parabolts (la majoria de color groc).

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. Atenció amb el que trobem al peu del ràpel!!! Després agafem el camí que rodeja la Magdalena Inferior fins a les escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de Gorros.

-Ressenya: Hem anat amb la que surt a la guia nova d'en Luichy. Per la web he trobat aquesta:

Dos tontos muy tontos.

Conté tots els ingredients per convertir-se en una de les més repetides de la paret: equipament paternalista,dificultats moderades però sostingudes,escalada variada i rocam excel.lent o sanejat.Ens ha semblat una linea molt ben trobada amb tirades espectaculars i fotogèniques però que es deixen fer molt bé.Hem enllaçat sense massa fregament la quarta i la cinquena tirada.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.

Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret.Els aperturistes s'han enrotllat molt i han fitat tota l'aproximació des de la pista fins al primer seguro de la via.La via comença darrera una gran alzina amb una gran fita.Inicials DTMT picades i pont de roca visible

Orientació: Sud.
Material: 14 cintes amb alguna de llarga.Hem possat l'Alien groc abans de la travessa del primer llarg i un tascó sortint de R1.
Grau obligat: V+
Descens: Des de la darrera reunió seguirem una feixa a la dreta,compte a no entrebancar-se.Quan la feixa queda tallada cal pujar un pèl i de seguida sortim a la traça de baixada habitual que per terreny incómode i de forta baixada ens retornarà a la pista.

Vincle Infinit a la Roca de Sant Cugat.

Segurament la Roca de Sant Cugat és l'agulla més imponent de la Plantació, amb unes parets llargues i verticals que fan que aquesta agulla destaqui des de la llunyania. A més a més, presenta una roca de molt bona qualitat, fet que ens farà gaudir de l'escalada de qualsevol de les seves rutes. La Vincle Infinit és la via més nova d'aquesta paret. Ataca la vertical placa de la cara sud-oest amb les assegurances justes fins a sota del sostre característic. I aquest el supera amb un pas espectacular que surt en lliure difícil. Menció especial a l'entrada de la primera reunió, un pas finet de placa protegit amb una pitonissa.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. Després d'un pas equipat amb uns quants escalons trobem la canal de la Triple que surt a mà esquerra. La seguim fins arribar a la base de la cada sud-oest de la Roca de Sant Cugat. El peu de via està marcat amb una fletxa i una fita. El primer parabolt està a uns 10 metres del terra i costa una mica de veure.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Cintes exprés i friends (Aliens i Camalots Mitjans).

-Grau obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20 metres per la cara nord des d'una instal·lació de dos parabolts amb anella. Després seguim pujant cap a la Mamella (una mica embardissat) fins que puguem baixar cap a la canal de la Triple que ens retornarà a peu de via.
-Ressenya: Hem anat amb la dels oberturistes que hem trobat a la web de Lanochedelloro:

Via Primavera a la Falconera.

La combinació de bon ambient des del primer metre,varietat de passatges,llargs entretinguts i paissatge relaxat fan d'aquesta via una suculent proposta.Una altre cosa que ens ha molat és que no hi ha cap llarg de tràmit.

Accés: La Morera de Montsant,a 10' de Cornudella de Montsant.Cal estacionar a la part alta del poble just sota una antena.

Aproximació:La via és perfectament visible tant des de l'aparcament com durant tota l'aproximació,a més els camins que porten als graus estan perfectament retolats.
Des de la Morera prendre el camí que mena al Grau d'en Carrasclet,a la dreta.Al cap d'uns 15' arribarem a una cruïlla on deixarem el camí que ens duria al Grau d'en Carrasclet i girarem a l'esquerra seguint el camí que condueix al Grau dels Barrots.Seguirem aquest camí uns 5' fins a trobar un petit avenc/forat sorrenc.Aquí deixem el camí i agafem corriol a l'esquerra per sota unes parets.La feixa de sota la via te un accés per l'esquerra.Iniçi en una característica entosta amb fissura diagonal de dreta a esquerra.

Orientació: Sud.
Restriccions a l'escalada: Crec que n'hi ha però ignoro les dates exactes.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot #2,16 cintes exprés,un ganxo ample i un estrep.Recanvis de cordinos per la segona tirada.
Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via baixar per un bon camí senyalitzat a l'esquerra cap el Grau d'Agnet superat el qual arribem a La Morera en uns 40' des del cim.
Ressenyes: Parce i Joan Asín.Gràcies!.

Magical mystery tour a la Roca de Sant Martí.

Diuen que aquesta és la via més llarga de la Plantació, de totes maneres hem de tenir en compte que els dos primers llargs són, en general, força tombats. A partir del tercer llarg la via guanya qualitat, i segurament el quart llarg és la millor tirada de la via. Un llarg flanqueig ple de forats i preses anatòmiques. A més a més, el final de la via ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. De manera que serà molt fàcil enllaçar amb qualsevol via d'aquesta agulla i així tenir una integral de més de 300 metres de llargada. Més amunt encara hi ha més opcions per continuar escalant, com per exemple la Mamella.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. La via comença a dins el torrent just passada la canal de la Triple. Hi ha les inicials MMT gravades a peu de via

-Orientació: Sud-est.

-Material: Cintes exprés i friends mitjans.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Desgrimpada per la via Normal (nord) que ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. Si anem cap a l'esquerra (oest) trobarem la Canal de la Triple que ens tornarà a peu de via.

-Ressenya: La dels oberturistes (germans Masó) està molt bé: