Via del 78 a la paret de Catalunya.

Ja sabeu quina ressenya portàvem!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés:  Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Hem trobat la pista una mica més malament que de costum, hem passat amb la California però una mica justet, tal i com l'hem trobat jo no m'hi ficaria amb un turisme gaire baix.

Aquí també s'escala.

-Aproximació: Des de el Prat de St.Llorenç hem de prendre la traça que va per sota la paret. Quan portem uns vint minuts seguint aquesta traça arribem a una zona amb un despreniment. En aquest punt hem de passar de la traça que continua per sota d'aquest despreniment i ens enfilem per una evident feixa amb rastres de pas. Al cap d'uns cent metres hem de grimpar una nova feixa i al damunt d'aquesta hi localitzem l'inici de la clàssica Paül-Lalueza ( R0 de dos pitons ) i de la Regard. Seguim aquesta feixa fins que queda tallada, desgrimpem a la feixa de sota on hi ha una bona alzina, que encara que queda força alta, ens servirà per fer R0. La primera tirada està molt ben dibuixada al croquis d'en Luichy., afegir que la xemeneia de la primera tirada que ve de baix a sota d'on començem hi te un blocempotrat.

Mar de núbols.

-Orientació: Sud oest, la via ha estat a l'ombra fins a quarts d'una.
-Material: Alguns tascons, cordinos fins per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 el portàvem per fotre'l a la tirada comuna amb la Via del Tronko però no ens ha entrat, ho he vist més de 5, no se potser no he tingut prou paciència...Doble corda i cintes ben llargues.

Tunel a R1.

-Via: En la línea de les seves veïnes: Miramunda i Regard, abundància del rostollisme i resalts més o menys guapos d'escalar. Sempre en el context de via herbosa és força variada. Com us podeu imaginar la roca no és cap meravella però es passa bé.
-Dificultat obligada: V+, si es vol passar amb menys dificultat jo recomanaria portar un Camalot del 5 per trampejar el tram comú amb La via del Tronko i els pitons ( extraplans o plans ? ) per l'inici del darrer llarg, encara que segurament amb paciència i micros aquest tram també es deu poder trampejar.

Posta de sol a la carena.

-Ressenya: La de lanochdelloro.com, com de costum detalladíssima, hi podriem afegir:

1. La reunió 1 es monta en una bona fissura on hi entren Camalots entre el 0.5-0.75 i l'1, a la següent tirada no hem possat cap d'aquestes peçes i a més quan surt el primer el de segon es pot quedar a pèl ja que està en una cova i en una bona repissa.

2.Al tram de 6b o A1 del segon llarg hi ha un tascó abandonat.

3. La XXXX reunió es fa en una sabina, no anar a la dreta en una alzina ( sembla més evident !!!?? ). De la reunó sortir a l'esquerra i escalar una placa ratllada per una fissura més o menys constant en diagonal d'esquerra a dreta.

-Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta ( gran fita ). per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.

Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt.

Sortint al cim.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles i passem per peu de via. La via és reconeixible perquè te parabolts fixe daurats
-Orientació: Sud.

Topo d'Escalatroncs amb variant 6a.

-Material: Hem posat un Alien groc al tram de fissura, a mig metre de la xapa. Totalment opcional i potser hi queda millor un tascó. Cintes llargues i doble corda aconsellables per fer-la d'una sola tirada.
-Via: Una altre típica Aresta Brucs, aquesta força equipada amb parabolts fixe daurats. Placa i un tramet de fissura a dalt per variar. L'hem fet amb una sola tirada.

Topo Parce ideal per combinar.

-Descens:  Rapelant, ara no recordó exactament com anava el tema.
-Nosaltres la vàrem combinar amb:

1. Via Ràpel o Faja a la Pelada.
2.A. Brucs a la Savina Inferior.
3.A. Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.
4.A. Brucs a la Podrida.

Sector la Venus de Millau.

Després de fer Le Bitard ens va fotre mandra tornar a pujar per fer alguna via i vàrem baixar des de la carretera cinc minuts a fer una mica el friqui. He fet una cutre ressenya:

Directa del Senglar al Roget

Canaleres arribant a R10.

-Cordada: Contxa, Manel i Busquets.
-Accés: Des de Saldes hem d'agafar la carretera que puja al mirador del Gresolet i a l'aparcament del refugi Lluís Estassen, però sense arribar a aquest punt. Abans de les barbacoes hem d'agafar una pista a l'esquerra. A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la Kangoo i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precissament alt. Passem una bassa a la nostre dreta i després agafem una pista a l'esquerra. Aparquem al costat d'una pedra amb una placa commemorativa, a la vertical de la paret.

A la primera tirada: n'hi ha que moure's!

-Aproximació: Més o menys davant de la pedra surt un corriol que va en direcció a la tartera que hi ha l'esquerra del Roget. Agafem aquest corriol, primer pel bosc i després per la tartera. Un cop a peu de paret cal deixar aquest camí i resseguir la base de la tàpia. Aquí el camí ja està més indefinit, però baja, es pot passar una mica per tot arreu. A peu de via hi ha una fletxa picada, a l'esquerra hi ha una altre via amb un espiti una altre fletxa. La  nostre te un clau amb un cordino blau i un boix llaçat.
-Orientació: Sud.

-Material: Nosaltres hem fet servir alguns tascons i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2. El del 3 que marca la ressenya no l'hem possat, només en un tram de IV+ de canaleres per treure pes de l'arnés, quedaba malament i més al fons entraven altres peçes.Amb cintes llargues es pot fer amb corda simple. Ens ha semblat que la via , te menys xapes al que ens te acostumats l'Indi.
-Ressenyes:  Del blog Escalada al Berguedà. Merci!.

Tram xulo...llàstima que duri poc!.

-Via: A tots tres ens va agradar molt. És veritat que és una via de ressalts, però aquests són de roca boníssima, abrasiva i adherent. A més, l'escalada és molt variada i les fissures i forats están nets de sorra i sanejats per autoasegurar-te correctament i per poder escalar disfrutant, la majoria de reunions són cómodes. No està equipada per rapelar. Hem enllaçat sense problemes de fregament les tirades ????. La via és nova però sembla que te força èxit, si hi ha cordades davant potser mola portar un pla B i no haver de patir perquè ens bombardejin, cosa força probable ja que la via creua algunes feixes. La via acaba a mig camí de l'aproximació de la cara sud, si anem sobrats de temps i de forçes aquesta via pot ser una bona opció per escalar a la cara sud sense fer la tartera.

Arribada a role 8.

-Descens: Carenem a la dreta i de seguida agafem un corriol/desgrimpada a l'esquerra que ens deixarà a la tartera de l'Enforcadura. Un cop a la tartera seguir-la de baixada, ignorant el trencant a l'esquerra que portaría al refugi Lluís Estassen. La tartera acaba en un camí que el seguim a la dreta i que ens deixa on hem aparcat.

Quin parell!!!!.

Les femmes et les grimpeurs d'Abord.

Magnífica placa final!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Per l'AP-7 sortida 34 entre Beziers i  Montpeliera. Aagafar l'autovia fins a Millau. Aquí seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
Creuem el poble i aparquem al primer aparcament, el coneixerem perquè hi ha una telèfon d'emergències.

-Aproximació: Des de l'aparcament del Circ de Bases, agafem el camí senyalitzat en aquesta dirección. Hi ha un primer trencant senyalitzat on cal anar a la dreta i la resta també senyalitzats diría que són sempre a la dreta. El camí passa per peu de via. Hi ha el nom escrit a la base, es veuen els bolts de la veïna Putain, ma corde!? i els químics de Les femmes et ... més amunt.

Arribada a R2.

-Material: Via totalment equipada amb químics, crec que és difícil completar l'equipament amb flotants. Molen algunes cintes llargues per aprofitar els primers bolts de la Putain, ma corde !?. Nosaltres anàvem amb simple i no vàrem tenir cap problema de fregament.
-Orientació: En teoría és sud est, nosaltres hi vàrem anar a principis de Setembre i a les cinc de la tarda la via encara estava al sol.

Està a sota la gerra de l'esquerra.

-Via: Ens va semblar molt guapa, vertical, variada i sostinguda. Els locals afirmen que la darrera tirada és el millor 5c ( grau francés ) o 6a ( grau català ) de la Jonte. Jo no he escalat gaire a la Jonte però el darrer llarg el vaig trobar molt bonic, a més a més, les dues tirades de sota també em vàren semblar molt bones. Vaja que si us mogueu en aquest grau no us la podeu perdre.
-Ressenya: Penjo la de Les femmes...en foto i de la veïna Crisi Élephantine per si voleu combinar. Font: ressenya.net, merci!!!

-Grau obligat: El llarg clau és el darrer, no és un 6a malparit ( 5c pels francesos ) ni és del tot obligat ja que els químics están possats als passos més difícils però si que és sostingut i éls químics están allunyats, concretament n'hi ha 9 ( dos de molts juts sortint de la role ) en 35 metres. Entre les assegurançes m'ha semblat que era molt difícil afegir peçes. Per tant deu ser V+ sostingut obligat.

-Descens: Encara que la via està equipada per rapelar ( crec que amb simple de 70 ja fas ) nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via anar a la dreta a caçar una evident canal equipada tipus ferrada que ens retorna a peu de via.

Ford Apache al Roc de les dues.

Inici del segon llarg.



-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Aproximació/Accés: Amb aquest material d'en Xavi Grané segur que no us perdeu.

-Material: La via està força equipada amb parabolts ( 8 i 10 ) i algun pont de roca. A la primera tirada hem possat un Alien blau i a la segona hi ha un tram fissurat en que no s'arriba de xapa a xapa, no m'hi vaig fixar massa però tenia pinta a Camalot ( 0.75 al 2 ? ). Doble corda molt recomanable, la via es rapela però crec que costaria molt arribar de R2 a R1, la R1 no està equipada per rapelar i diria que de R2 a terra fa més de 40 metres.

Final del primer llarg.

-Via: Per lo curta que és te bon ambient però si no ens agrada l'Ae i no fem setens crec que farem més Ae que lliure. La roca força sanejada. A combinar amb alguna altre de la paret, al costat mateix n'hi ha una altre del mateix indi i que te pinta de ser d'un estil similar.
-Ressenya: Penjo la de l'aperturista, també posso la de la veïna Territori Indi, per si voleu combinar-la.

-Dificultat obligada: Si anem només amb cintes 6a/A0 si portem el material que comento ( Alien blau i un Camalot ) segurament es trampeja amb V+/A1.
-Descens: Rapels per la mateixa via. Nosaltres hem fet: R4-R2 a seixanta força justos, nosaltres hem guiat la corda però em sembla que no cal. R1- terra amb uns 40/50 metres.

Gaudint una estoneta del lliure.

Brahm a Anicka Kuck. Paklenica.

Flanquejant a sota del V+.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordo el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, però pots passar pel cantó amb el cotxe.

Típica reunió de les clàssiques.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carretera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), passada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer moment. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Anica kuk a l'esquerra i més endavant un altre que indica el nom de la via.. Quan arribeu a la base de la paret, seguint les indicacions, hi trobareu una placa commemorativa de D.Brahm. La via comença uns vint metres a la dreta, en aquest punt hi ha una petita xapa triangular amb el nom de la via. No confondre's amb les xapes que hi ha molt a prop de la placa commemorativa ja que pertanyen a la Black Magic Woman.

-Orientació: La part superior està a l'ombra fins les 4 mentre que la de baix pràcticament no rep el sol.
-Material: Nosaltres hem fet anar algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. El del 3 entra i el del 4 només entra al final de la tirada difícil, però s'hi poden possar altres peçes.

Arribada a la primera reunió.

-Via: Fou la primera de la paret i per tant està carregada de lógica, cercant en tot moment les debilitats de la paret. La guia no la recomanen tant com la Mosoraski, però a nosaltres ens va semblar igual de bona i sobretot menys concorreguda i sobada. Pot ser si que és un xic més herbosa i te algún tram de roca més trencadot però en general bé. La part superior, per arribar i sortir del gran arc de roca és una mica indefinida i tombada ( potser ens vàrem perdre ).  Totes les reunions són d'un clau cimentat amb anella per sota el llarg xungo ( però es poden reforçar bé amb arbres ), a partir del llarg difícil están montades d'un bolt amb arbre. A tenir en compte que es creua amb la Black Magic Woman que està preparada per rapelar ( crec ) i que ens pot servir d'escapatória.

Placa commemorativa.

-Dificultat obligada: Típica via de díedres i fissures poc obligada, el llarg de V+ es pot fer amb A0 ( bolts ).
-Descens: Hi ha tres opcions:
1. Anar a l'esquerra i enganxar la baixada de la Mosoraški. Ha de ser més llarg que la següent opció.
2. Anar a la dreta i seguir una llarga baixada, està marcada amb marques de pintura i en alguns punts més complicats hi ha instal.lats cables. Nosaltres vàrem seguir aquesta opció i crec que vàrem trigar una hora i mitja.
3. Rapelar per la veïna Black Magic. No se com està el tema ni si es pot fer des de el cim.

La via va de díedres.

 

Sector esportiu " La Piscine " Ax les Thermes.

No és cap maravella de sector però pot servir per salvar un dia de mal temps. Ideal iniciació i mainada, amb un peu de via cómode a la part central, també pot anar bé per agafar-li el tacte al granit.Abunden els quarts i cinquens amb algún sisè i crec que un 7b anecdótic. L'Accés com sempre a França molt ben indicat, just passat el pont d'entrada al municipi d'Ax les Thermes agafem el trencant a la dreta com per anar a la Cara Sud de la Dent d'Orlú ( cartell ) i després abans del veterinari a ma esquerra, anem seguint més cartells fins que aparquem al costat de la via del tren. L'Aproximació rápida i evident, el camí et deixa a les vies centrals i hi ha més vies a dreta i esquerra. Equipament a base de bolts i químics, màxim 25 mètres. Orientació sud, comença a arribar l'ombra per la dreta cap a les 3.

La Veu del Riu.

Díedre exigent.

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'agafar la carretera LV 4004  que va a Montan, entre Organyà i la Seu. Seguim aquesta carretera un parell de quilómetres fins que a ma dreta trobem una cantera, hem d'aparcar en aquest punt.

 



La magnífica penúltima tirada.

-Aproximació: Baixar al riu per la pedrera. Un cop al riu remontar-lo, en alguns punts és posible pasar per la riba. En d'altres cal caminar pel mateix riu. Arribem a un gran bloc empotrat que s'esquiva per l'esquerra. Just després del bloc hi ha el peu de via. Parabolt amb vagues visible.

-Orientació: La part de baix només te sol una estona cap a les 11 o així i la de dalt està a l'ombra a partir d'aquesta hora més o menys.
-Ressenyes: Penjo la original, la d'en Parce i la d'en Kim gil. Enllaço com sempre la d'en Luichy.

Arribant a la cinqueña reunió.

-Material: Segons la ressenya original n'hi ha prou amb els Camalots 1 i 2. Els aliens no aniran pas malament per rematar a les plaques.Si volem cossir les fissures un joc complert de l'Alien groc al Camalot del 3 i algún tascó petit.

Nou sector esportiu: sae neng!!!!

-Via: A nosaltres ens va agradar bastant, la part de baix potser és més herbosa i amb algún tram més tombat però és d'escalar i te plaques ben dretes i molt ben trobades. La part del mig et talla una miqueta el rollo, però visites la cova i ho salves una mica. Al tram de sobre la feixa difícilment l'hi trobarem pegues.

 Molt variada. Els aperturistes han netejat la vegetació i han sanejat la roca, però compte que encara es pot petar alguna cosa i podem fotre algún roc a baix, sobretot a les feixes i especialmente alhora de rapelar. Com que la via es rapela i hi ha aquestes feixes, millor no entrar-hi si tenim cordades per damunt. Compte també amb les cabres que corren per la paret, a nosaltres ens varen bombardejar.

Barranquisme previ a la via.

-Dificultat obligada: 6a/A1.
-Descens: Rapelant per la via. R8-R7 ( 1 corda de 60, guiar ràpel) , R7-R6 ( 2 cordes ). Des de R6 s'arriba molt just a un gran pi un xic més amunt de la feixa, des d'on es desgrimpa facilment a la feixa, per recuperar les cordes costa degut al xiclet, potser millor parar a R5.De la feixa a R4 amb una sola corda però amb petita desgrimpada final, expossada. De R4 en avall els hem fet tots, hem provat d'enllaçar peró no arriba.

Bones plaques.

Tercera trobada d'escaladors de l'Urgell.

Montat per en Segarra...NO HI PODEU FALTAR!!!!!

Domžalski a l'Anića kuk.

Quines canaleres!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.

Impossible perdre's.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), pasada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer momento. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Stup a la dreta , seguint una bona traça arribem a  peu de via on hi ha una placa metàlica amb el nom. Si acabada la via no continuem per cap altra ruta, podem deixar la motxilla a la base.

Acabant la placa del segon llarg.

-Orientació: Nord oest, la via està a l'ombra fins cap a les dues de la tarda.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends de l'Alien blau al Camalot 0.75, segons la guia i algunes piades la via està totalment equipada i es pot fer només amb cintes.
-Ressenyes: Aquestes dues de la guia de Paklenica. És la número 2.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. La roca és excel.lent, la via te de tot: plaques fines, plaques atlètiques, díedres, fissures i canaleres...una joia baja. La pega és que és curta, però a l'espatlla on acaba la via es pot continuar per una altre via de la que no tinc més dades, quan tingui un moment ho busco. Diria que va ser de les primeres vies obertes per dalt a Paklenica, tot i aixó a mi em va semblar força lógica. Al darrer llarg no se si hem fet ben bé la via: hem sortit de la role rectes per un esperó ( pitons ) i després hem anat a caçar les canaleres xapades de la dreta. Al blog d'en Xavi Diez hi ha una bona piada de la via on també hi trobareu més información de l'escalada a Croacia en general.

Als díedres de la primera tirada.

-Dificultat obligada: Dependrà una mica dels cordinos que trobem penjant a les xapes de la via, com a màxim 6a/A0, especialment a la segona tirada on hi ha uns pasos fins de 6a força obligats.
-Descens: La darrera reunió es fa en una bretxa, podem continuar escalant fins al cim de l'l'Anića kuk per un altre via ( pitons 5b ? ) o bé rapelar, nosaltres hem fet aixó darrer. Amb dos ràpels de 25 i 30 respectivament ( 2 bolts amb cadena i anella ) que ens deixen una mica més amunt del peu de via.