Via de l'Ignasi a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.

-Aproximació: Igual que a la Cherokee Expres. . La via queda uns vint metres a la dreta de la Cherokee Expres, és veu el doble burí vermell que assegura la primera panxeta.
-Orientació: Sud-est,la via ha estat al sol fins cap allà les 3.
-Ressenya: La d'en Parce  ,que és la que penjo aquí a sota,ens ha anat millor que la de l'Edu. Merci a tots dos!.

-Material: Suposo que les cordades rodades a la paret la fan només amb cintes, com que no és el cas nosaltres hem anat posant peces de manera puntual i aquestes van de l'Alien blau al Camalot del 2. Els estreps si fem l'entrada en artificial i si la volem fer amb A1 un Alien gris hi queda a caldo.
-Via: Malgrat la fred que ens va impedir de disfrutar-la del tot la via ens va agradar força. Té bona roca en general,ambientillo i alguns trams guapos d'escalar. Les tirades són curtes i facilment les podrem enllaçar. Els burins són de color vermell,encara que una mica destenyits estan ben conservats. A les reuinons n'hi solen haver un parell més un espit.

Al primer llarg hem entrat pel díedre de l'esquerra d'on marquen les topos, al pas del primer burí hem fet una U anant a voltar per la dreta. Al penúltim llarg per anar del pont de roca fins al segon buril hem passat pel díedret de la dreta, per les topos sembla que hauriem d'anar per l'esquerra.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Podem rapelar per la mateixa via en dos ràpels llargs ( R5-R2 i R2- terra ). Aquests ràpels coincideixen amb reunions de la via i consten d'un espit amb anella i dos burins amb maillons i/o cordinos, preveure algun recanvi. Nosaltres hem baixat caminant, del final de la via acabar de pujar una miqueta i de seguida enganxem una traça perfectament fitada

Punxadits a Roca Maura.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Orientació: Sud Est, nosaltres hem entrat a quarts de quatre i hem estar tota la via a l'ombra.
-Material: Via pràcticament equipada, només hem possat un parell de Camalots per arribar al primer parabolt ( Camalots 0.5 i 2 ). Si es va just de grau a les altres tirades, sobretot a la darrera, la roca permet possar més peçes.

-Accés/Aproximació: Hem d'anar a l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Un cop aquí enfilar-nos cap a dalt de l'urbanització. Arribem al carrer més alt de la mateixa i el seguim en direcció E. Aparquem més o menys a la vertical de les antenes. Amb la foto de la ressenya veiem perfectament la via, amb cinc minuts en plantem a peu de via. La via comença a la dreta de la Poseidon per un díedre evident ( pont de roca i bolt visibles ).

-Via: L'última tirada te ambient i és sostinguda, a més el tercer llarg va per una cova ben curiosa,potser ens vàren agradar més la Via del Maño  ( més difícil i menys equipada ) i la Poseidon ( també més xunga però aquesta més equipada ) ja que són més sostingudes i tenen una mica més d'ambient pel que és la paret. Ara ja sabeu que per gustos els colors, de totes maneres com que l'aproximació i la baixada són ràpides es podeu enllaçar les tres en el dia i decidir quina és millor. La roca ha estat sanejada peró es deu haver fet poc i encara baixen coses. Les reunions no estan equipades per rapelar.
Sembla ser que en algun punt la via creua la via Mandràgora, oberta per membres de la U.E.C. de Girona, potser als anys seixanta i segurament a la cordada hi havia en Ramon Font, en Boix i en Palahí.
Més informació al bloc dels aperturistes.

-Descens: Seguim la pista de baix i a l'alçada un coll sobre el sector d'esportiva, a uns 300 metres del final de la via. Baixem cap a l'esquerra per un corriol força dret, passant pel sector d'esportiva de Roca Maura i acabem de baixar a l'urbanització. Seguim el carrer a l'esquerra i ràpidament tornem a ser al cotxe.

Abella de la Conca.

Dissabte esquivant la pluja com podem anem a parar a aquesta tranquil.la raconada amb l'Albert. Sense estressar-nos massa i començant cap a les 11 fem tres vies.
 -Accés: Amb l'explicació de l'Escalatroncs segur que ho trobeu bé, afegir que la pista que hem de prendre en deixar la carretera es troba asfaltada al principi. 

Compte a on aparqueu. Nosaltres vàrem aparcar en un camp d'ametllers que fotia pinta d'abandonat i a més vàrem aparcar de manera que pogués passar el tractor. A l'amo del camp no l'hi va semblar el mateix i en comptes d'avissar-nos i haguessim baixat a apartar el cotxe, ens va deixar una nota al cotxe. Vigileu doncs quan aparqueu!.
-Aproximació: Ràpida, hi ha una traça fitada que va de la pista a les parets.
-Orientació: Diria que Sud.

Les vies que hem fet d'esquerra a dreta de la paret i també de menys a més guapes són les següents:

1. Un gran dia:  A la segona tirada ens hem embolicat per una via que va per la dreta i que tenia molt bona pinta, algú sap quina via és???, després hem tornat a la via. Suposo que al haver-nos embolicat potser no hem fet exactament el que tocava i per això la via no ens ha agradat. El tram que hem escalat és herbós i  no te ambient, escales a dos metres d'una canal per la que podries pujar grimpant. La roca és boníssima però hi ha molts blocs, els pots esquivar més o menys bé però pateixes per si la corda els fa baixar. Nosaltres hem fet una bona neteja. Si us animeu a fer-la porteu algún tascó i un joc de friends fins al 2. IV+/A1 obligat.

2.Gutíerrez lo Puto Amo: Aquesta ja és una altre cosa. Te trams que estan força bé, són ressalts peró n'hi ha algún de força interessant. La via ha estat molt sanejada i la roca és boníssima. Te una placa amb el nom a peu de via. Hem fet la R1 al peu del díedre de la tercera tirada ( pont de roca + C 0.75 ) i ens hem saltat la R3. La R4 l'hem reforçat amb un C 3 i d'aquí al cim amb una sola tirada. V/A0 obligat.

3. Lo Gall Pinto: Agafa unes plaques primer tipus Vilanova i a dalt més tipus Pic de Sant Cugat molt ben parides, també és una via de ressalts peró aquestes plaques valen molt la pena. Reunions equipades per rapelar. Hem fet R1,R3,R5 i cim. Porteu alguna cinta llarga i doble corda per saltar-se les reunions. V/A0 obligat.

-Descensos: De la primera hem fet un ràpel d'uns 50 metres pel vessant opossat. No està preparat per fer-se amb simple peró probablement podriem desgrimpar els darrers metres. D'on acabem el rapel hem de seguir una traça a l'esquerra que de seguida ens deixa al coll de la canal que hi ha a l'esquerra de la paret, baixem per aquesta canal. De les dues darreres vies hem baixat amb una facil desgrimpada pel vessant oposat i d'aquí a trobar la canal que hem comentat abans.

Amanita a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud,diria que la via ha estat tot el dia al Sol.
-Accés: Solsona i agafar la carretera que va a Port del Compte per Coll de Jou. Arribem fins aquest coll a uns 25 km. de Solsona i trenquem a l esquerra en direcció a Cambrils. Aparquem a sota la paret,al tercer aparcament que trobem,sota d'un mur.

-Aproximació: El diedre per on va la via es perfectament visible des de l'aparcament. Per enganxar la traça que va a peu de paret hem de pujar a sobre del mur. La traça ens portarà a Ca la Rita, la via comença uns cinquanta metres a la dreta. Nosaltres l'hem iniciat per on ens ha semblat més lògic, en una mena de collet. No hem vist la primera expansió, un parell de panxetas fàcils i seguir l'evident viara a l'esquerra.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la de l'Edu i en general ens va anar molt bé, la d'Escalatroncs ens anirà molt bé per ubicar la via. A part a internet en trobem un parell de més austeres però també útils: Romàntic Guerrer i Joan Jover.

-Roca: Conglomerat de gra gros. El ciment te mala pinta però acaba aguantant. Hi ha algun tram aïllat en que els còdols tenen una mena de sorreta gris que emprenya un xic. També hi ha uns trams coralins a la segona i tercera tirada molt guapos d'escalar.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un parell de tascons i el joc de friends compresos entre l'Alien negre i el Camalot del 2. Amb menys ferro segur que també es fa però amb tota aquesta artilleria podem treure molts pèndols al segon de cordada. Doble corda i cintes llargues, escalada sinuosa.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, lògica, variada i amb bon ambient a la part de dalt, a la guia del Solsonès diuen que és un pèl selvàtica, a nosaltres no ens ho ha pas semblat, tot i que te alguns trams herbosos. D'una dificultat similar a la paret i que hagi fet últimament serien la Fills del Vent i la Víctimes del 92. La Fills del Vent la recordo un xic més fàcil ( no recordo cap pas com el del cinquè llarg!) i no em va agradar tant. En canvi la Víctimes del 92 és potser una miqueta més sostinguda.

-Dificultat obligada: El tram més obligat és un tram concret a l'inici de la cinquena tirada. A la topo posa que és V/A1, hi ha un pont de roca i en teoria trampejant amb un pedal deus arribar a un forat on sembla ser que el Camalot de l'1 hi queda a caldo. Nosaltres aquí hem tirat metres i no se com està el tema de trampejar, però semblava més aviat obligat V+ i amb caiguda a repissa . La resta de la via si que deu ser V obligat.

-Descens: Al pi on fem la darrera reunió ja podem guardar les eines, es surt caminant amb una petita grimpadeta ( II ). Des de l'esmentat pi anem a la dreta fins a una alzina on tornem a anar a l'esquerra i pugem per continuar sempre a l'esquerra, per traces que ens acaben deixant en una pista on hem de trobar la draçera que ens torna a peu de paret.

Nosferatu a Presles,

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés i Aproximació: Igual que per la Fhara Kiri, peró la via comença a la zona que hi ha just despres de la VIra de les Cabres. Aquí trobarem un petit sostre allargat, que s'exten per la paret una trentena de metres. Just al final d'aquest sostre s'inicia la via ( pitó rovellat i dos bolts visibles ). El nom a peu de via està molt esborrat peró es veu el nom de la Un doigt de Passion.

-Material: La via està equipada per fer-se només amb cintes exprés, si anem justos de grau ens poden anar bé el semàfor i algun tascó. Els friends que marca en Luichy no els hem fet anar.
-Orientació: Sud Est.

-Ressenya: La de lanochedelloro.com. Perfecte, vàrem mirar la ressenya del llibre i a la primera tirada hi marca un tram expossat de díedre, si portem peçes per assegurar el tema no n'hi queda gens d'expo, potser la roca en aquest punt no és a prova de bombes peró la via està molt feta. Ah! i alló que diu de que el tunel no és apte per a grassos, nosaltres sóm rollo 80 kg i vàrem passar sense cap problema.

-Via: Bona via esportiva amb un aire clàssic, és molt variada: placa,díedre,fissura, xemeneia...Bon ambient i amb un curiós tunel vertical. La roca no està massa pulida.
-Grau obligat: 6a/ A1e.

-Descens: La via no està equipada per rapelar, per fer-ho caldria abandonar material. Amb lo curta que és la baixada a ningú se l'hi acudirà d'intentar rapelar, només ho posso perquè és el típic lloc on et fiques amb meteo incerta. La baixada a peu és seguir les traçes que hi ha pel bosc cap a l'esquerra i de seguida retrobem l'aparcament.

Fhara Kiri a Presles.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Sud Est, vàrem  tenir Sol fins els 3.
-Ressenya: Com sempre la de lanochedelloro.com, perfecte!

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri, nom al peu i corda fixe un pèl cutre. Nosaltres hem pujat desencordats fins la R0.

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i algun espit. Nosaltres hem posat alguna peça en els llargs de fissura. El semàfor i un Omega mitjà ( Camalot 0.75-1 ). Si volem fer les reunions com marca en Luichy millor doble corda i cintes llargues.
-Grau Obligat: Segons en Luichy és de V i segons la guia de Presles és de 6a. Nosaltres ens decantem més per aquesta darrera opció. Per tant 6a/A1e.

-Via: Guapa via esportiva de paret, sostinguda en el V+/6a amb 3 o 4 trams puntuals on cal apretar una miqueta més. La roca en general no ens ha semblat massa pulida i te algún tram més fàcil on no és excel.lent. Força variada i amb bon ambient.
-Descens: La via no està equipada per rapelar, amb paciència i deixant material a les reunions segurament baixariem. D'altra banda la baixada a peu és ben ràpida,baixem una estoneta cap al vessant oposat al que hem escalat i enganxem una traça a l'esquerra que ens retorna a l'aparcament.

 

Voie de les 3P al Rocher Saint Julien

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al pobles de Buis-Les Baronnies, uns 100 quilómetres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble ja trobarem les inidicacions de " Falise Rocher St. Julien ". Creuem un riu i agafem una carretera de revolts que s'enfila muntanya amunt. Aparcament als dos costats de la carretera a les envistes de la paret a uns 5 quilometres del poble i just abans d'un pont. Queda uns 50 km. a l'Oest d'Orpierre.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 20-30 minuts ). A davant mateix de l'aparcament hi ha un cartell i després ja anem trobant fites que tallen una pista i que ens deixen a peu de paret. La via queda a la dreta de la paret, hi ha el nom a peu de via encara que està bastant desdibuixat. Totes les vies ténen el nom escrit a l'inici. La de l'esquerra es diu Dalles Grises i a la dreta i te Le Bastion, aquesta comença en un mena de coll característic.
-Ressenya:

-Orientació: Sud, les parets es troben a uns 500 metres d'altitud, bon lloc per dies freds.
-Material: Via totalment equipada amb químics, si anem justos de grau entren coses més aviat petites.
-Via: Guapa via de placa farcida de canto i amb una roca de pel.licula, sense pulir. Antiga clàssica actualment equipada amb químics. Activitat ràpida per un dia en que s'han de fer quilometres i que facilment podrem combinar amb alguna de les seves veïnes, per exemple amb Le Bastion que és per on raplarem, encara que no es veia tant guapa. Les tirades fan: 40,30 i 35 aproximadament. Més informació al Camp to camp

-Descens: En dos ràpels. Del cim a la repissa ( 40 ) i d'aquí a baix ( 60 ). Si anem amb simple el primer podriem desgrimpar per la repissa peró al segon l'instal.lació queda a 40 metres, o anem amb una 70-80 o bé haurem de rapelar d'un sol químic.

Voyage al Quiquillon d'Orpierre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 25-30 min. ). De l'aparcament anem al fons de la vall i quan som a sobre d'una gravera anem a la dreta, quan estem situats a la base de la cara Oest pujem a peu de via. Nom escrit a peu de via i químics visibles.
-Ressenya:

-Material: Via totalment equipada amb segellaments químics. Si anem justos de grau pot anar bé algún ferro pel primer llarg.
-Orientació: Sud Oest, te Sol a partir de la una.
-Via: A mi no m'ha acabat de fer el pes, al col.lega si. A la primera tirada i en algún altre tram he trobat que és més evident i fàcil anar pel díedre canal de la dreta, mentre que els químics t'obligen a anar per la palaca de l'esquerra. Si anem justos de grau aquí ens pot anar bé algún ferro ( no molt gran diria màxim fins 0.75-1 o tascons ) per que a vegades resulta un xic incómode sortir a xapar els químics. D'altra banda m'ha semblat que la roca estava pulida, quan més amunt menys. Al company no l'hi ha pas semblat sobada. El díedre final és guapo peró són deu metres. Les tirades fan aproximadament: 40,25,40 i 35. Escalada de placa més aviat tècnica, amb el díedre final que l'hi dón el toc físic a l'assumpte. Més informació al Camp to camp.

-Dificultat obligada: V/A0
-Descens: Fem un primer ràpel d'uns 40 metres a la vira. Aquí a les guies recomanen seguir per aquesta vira i anar a la cara Est, bona opció si volem fer alguna via en aquesta cara com per exemple la Brazil. Si volem tornar al poble crec que és més ràpid el que hem fet nosaltres que és rapelar per la mateixa via. Un cop a la vira fem una petita desgrimpadeta ( III ) fins a la tercera reunió de la via. Hem baixat amb dos ràpels: R3-R1 ( 60 metres justos, compte ) i d'aquí a terra amb 35 metres més.