Seron Millan al Pisón.

Aquest passat dissabte vàrem fer la Seron Millan al Pisón. Vàrem entrar pel Puro,més que res perquè a la tarda donaven plujes i voliem anar per feina. Vàrem entrar amb frontal i com que ja coneixiem l'entrada del Puro ens va anar bé per pujar amb el frontal.

-Cordada: Manel,Salip i Busquets.
-Ressenya: Portàvem una que corre per Internet arran del reequipament de la part inferior de la via. Va anar bé, de la part de baix no en duiem peró la veritat és que no cal massa.
-Material: Crec que vàrem possar un parell de friends mitjans en algun tram. Totalment opcionals,encara que si anem justos en el cinquè grau comentàvem que potser aniria bé alguna peça per intercalar a la primera tirada malgrat que es troba equipada.
-Aproximació: La via  del Puro comença ben bé arran de pista per un díedre evident i amb parabolts ( crec que és l'entrada Picazo ),està en una zona d'esportiva ( La Colilla ? ).
-Via: Una clàssica ben assequible de Riglos ( V-A0),m'imagino que si entres per on toca la cosa canvia bastant i la part inferior deu ser amb una roca més discreta i menys equipada. El cas és que si fem la combinació que vàrem fer nosaltres ens queda una via llarga,sobre bona roca, de V homogeni i ben equipada. Només un tramet de mala roca al sortir al cim peró fàcil (III). A la part inferior vàrem fer totes les reunions. Per entrar a la Serón Millan vàrem fer una tirada curta en flanqueij des de el coll del Puro. Un cop dins la xemeneia de la Serón Millan la fem en tres tirades: 55,50 i 50 ( cintes llargues!).
-Descèns: Un cop al cim anar cap a la dreta. Per una sirga baixem a una primera instal.lació de ràpel. Amb un ràpel de 55 baixem a un coll ( ràpel intermitj ? ) ,del coll tirem un altre ràpel per entrar a una canal per la que baixem a base de ràpels i cable.

Anglada Cerdà al Libro Abierto.

-Cordada: Salip,Manel i Busquets.
-Ressenya: Duiem la d'en Luichy,molt bona. A la primera tirada hi ha un clau abans de flanqueijar. A la travessia només hem trobat el primer pont de roca.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends complert ( d'Alien blau a Camalot del 4, repetint 1,2 i 3 ) i els tascons. Moltes reunions mola reforçar-les, per aixó lo dels friends repetits, a les tirades crec que no hem repetit res.
-Aproximació: Ens havien comentat que costava de localitzar l'inici de la via. Nosaltres no haviem escalat mai a la paret en qüestió l'hem trobada bé. Primer de tot cal saber que la paret és la que ens queda a sobre de l'aparcament pujant a ma esquerra, que ja fa una mica la forma de llibre obert. La via va l'extrem dret de la paret,quan arriba a l'alçada d'un esperó desplomat l'esquiva per la dreta ( Ll 6 ). Per anar-hi sortim des de la Pradera i anem pujant,al primer trencant ( al cap de res ) anem a l'esquerra i pujem per dins del bosc una bona estona. Arribem a una cabana,el camí puja per darrera seu i arribem a un cartell del parc. Quan baixem arribarem a aquest punt per la dreta ( útil per deixar motxilla ),ara anem a l'esquerra. Passem per sota de l'esperó del Gallinero per on van la Zaratrusta i la Rabadá-Navarro,després ve una paret més baixa i finalment el Libro Abierto. Una miqueta més enllà del que seria el peu de via hi ha una traça que puja a peu de paret. Per localitzar l'entrada resulta útil el croquis d'en Luichy on marca una mena de llastra dentada per on puja la Sicistriato, ja que es veu bé des de el camí.
-Via: M'imagino que no deu ser de les més maques d'Ordesa peró si de les més assequibles. La roca no fa patir massa encara que hi ha algún bloc que caldrà esquivar. Parcialment equipada amb claus i tres burins ( R1 ). Fins a la sisena tirada la via te poc ambient i és una miqueta discontinua, la travessia és bonica i es fa bé. La part de dalt guanya en ambient i també és una miqueta més exigent, aixó si de seguida la cosa torna a tombar i ja sortim a dalt. Amb V-V+/ A1 es passa.
-Descèns: Planejem cap a la dreta, arran de cingle. Al cap d'una estona, quan la vall s'obre, baixem per una canal a ma dreta  ( fites ) fins a un prats. A sota d'aquests prats hi ha les clavijes de Cotatutero, biaxem per elles fins a un camí que ens retorna al que hem seguit a l'aproximació.

Via de Depart a Pierre Lys.

-Cordada: Marc Sureda i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net i mola un croquis que surt a lanochedelloro per ubicar la via.
-Aproximació: Ràpida, hem de creuar el riu per la tirolina número 4. Es començen a contar vinguent des de Quillan. Per tant vinguent de la frontera serà la primera,hem d'aparcar al final del congost en una area de descans i recular uns cinc minuts per la carretera. Creuem la tirolina ( davant d'unes arcades dels tunels,sota mateix de la Gran Paret ) i pugem uns metres a l'esquerra,damunt del tunel. La via comença en un bloc adosat ( bolts visibles i també pedra sicada ), va a la dreta de l'Arca Perduda.
-Material: Hem fet servir només cintes ( vora les 14 ), duiem algún ferro peró no l'hem possat. També duiem el cargol i la xapa d'espit que indica la ressenya peró no hem vist on posar-la. Ah! material per fer la tirolina.
-Via: A veure... l'hem trobada un xic herbosa. Si que te algún tram de díedre que està bé i algún de placa que també està bé peró no ens ha semblat cap maravella. Potser l'hem trobada herbosa perquè ha anat ploguent i està tot més ufanós. Fa uns mesos vàrem fer l'Arca Perduda i ens va semblar bastant més bonica. Obligat entre el V+ i el 6a.
-Descèns: Del cim cap a l'esquerra a enganxar una tartera,aquesta s'ajunta amb una de més gran i baixem per ella. Després anem a la dreta i baixem una altre tartera amb cordes fixes fins al tunel,passem per dins i sortim a sota del peu de via. Fites,marques blaves i després flourescents.

Cuanto Cuesta a Dellui.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La de les 100 millors i la d'en Luichy.
-Material: Un joc de Camalots fins al 2 ( 3 opcional ), joc de bicoins i els aliens a partir del blau.
-Aproximació: Hem de pujar en direcció al Refugi de l'Estany Llonc. Passat l'aparcament on et deixen els taxis, seguint la pista, trobem una font i al cap de poc un trencant a la dreta que creua al riu. El seguim i després d'una forta pujada anem a petar a una vall. Hem de saltar a darrera de les pirmeres muntanyes que tenquen la vall,són les Agulles de Dellui per la cara que no s'escala. Primer no trobem camí peró més amunt n'enganxem un que seguim a l'esquerra fins a una tartera on ja veiem la paret que escalarem. Remontem la tartera fins la base de la paret. La via comença en un díedre-fissura súper lógic,a l'esquerra de l'Esperó Esmolat. Just a l'esquerra del díedre d'entrada hi ha com una llastra característica que forma un altre díedre. Si no hem escalat mai a aquesta paret o no coneixem la zona o no portem mapa... el més fàcil serà pujar al refugi i d'aquí acabar d'anar a les Agulles. El guarda del refugi és un tio super enrotllat i segur que gustosament ens informarà de les vies i l'aproximació.
-Via: La via està bé peró ens ha d'agradar caminar,si pugem fins allà només per escalar potser no ens compensi. En algún punt no ens ha semblat massa lógica i hi ha algún parabolt al costat de fisures on els friends queden a caldo. De grau obligat potser V. Bona roca i trams guapos de díedre.
-Descèns: Caminant per la vessant contraria,arribarem a un camí que planeja i que si seguim a la dreta tornem a peu de via ( 15 minuts més aprox. ), si no anem baixant cap a la vall i a la seva dreta trobem un camí que ens retorna a la pista a l'alçada de la font.

Kali Gandaki al Pic de la Colomina.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Duiem la de les 100 millors d'en Pep Soldevila.
-Material: A la via hi falten claus per aixó resulta útil dur material. Nosaltres hem possat tota l'artilleria: aliens ( del negre al gris ),Camalots fins al 3 i algún tascó. La veritat és que vàrem cossir la via tant com vàrem poder suposo que tot i haver-hi saltat alguns claus es passa amb menys material. Amb el material que duiem es pot fer en V+/A1.
-Aproximació: Al començament de la pressa la creuem a la dreta on trobem un aparcament i un cartell que ens indica el camí per pujar al refugi de la Colomina. Després d'una primera pujada forta el camí va planejant per uns antics rails a l'esquerra fins arribar a l'estació superior del funicular. Aquí podem seguir en la mateixa direcció fins a trobar el camí que puja al refugi ( crec que és un G.R. ) o bé agafar una dracera just davant del telefèric que al principi està marcada amb punts vermells i després ja només amb algunes fites. Aquesta drecera va a buscar el camí normal del refugi després de seguir un nou tram d'antics rails. Un cop al refugi seguim el G.R. per la riba esquerra del llac fins a sota de la paret i pujem a peu de via per una tartera. Cal grimpar a sobre d'una vira on comença la via. Podem entrar per l'entrada original o pel dret ( 7a o V/A0).Conteu entre dues i tres hores. Podem agafar el telefèric durant els mesos d'estiu, et deus estalviar una horeta.
-Via: Hi ha qui dirà que es camina massa per escalar pocs metres, a nosaltres l'activitat en si ens va agradar. S'ha de dir que el darrer llarg no és massa atractiu i la meitat del tercer tampoc ens va semblar cap marevella. La resta està prou bé amb una segona triada força espectacular i amb ambient. Amb la ferralla que duiem nosaltres la via es pot solucionar amb V+/A1.
-Descèns: Un  cop al cim baixem pel vessant contrari a l'esquerra i arribem a una mena de coll on trenquem a l'esquerra,evident.

El Kraken a la Pastereta.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La que hi ha a lanochedelloro.com. Útil per ubicar la via.

-Material: Cintes exprés,si volem xapar-ho tot a la segona tirada cal dur-ne 15 ( algunes estan a prop i es poden reciclar ).
-Accés: Del Bruc a la Vinya Nova. Seguim per la pista cap a la dreta,fem una baixada i després d'un tencat aparquem a la dreta en una pineda.
-Aproximació: Travessem la pista i pugem per un olivar fins que arribem a un cul de sac. Hem de pendre un camí a la dreta amb marques blaves. Deixarem el Serrat d'en Muntaner a l'esquerra, pujarem per una carena i deixarem a la nostre dreta la cara Oest de la Pastereta. A sota del contrafort per on va l'Habana Club hi ha un camí ( dreta ) que ens puja a la base de la cara Oest. L'anem seguint a l'esquerra i entrem a una canal que seguim de pujada fins a peu de via. Apeu de via hi ha el nom d'una via nova,Anoiram.
-Via: Ens ha sermblat una bona via esportiva de paret. La roca en general es bona tot i que hi ha alguna llastreta que pot saltar. Està ben equipada amb parabolts ( algún de vell ),respecte al grau obligat: hem vist de tot per Internet i a la ressenya, des de qui diu que està massa equipada fins a qui li dóna 6b+ obligat. A nosaltres ens ha semblat que amb 6a aproximadament es pot anar trampejant. Hem unit el tercer i el quart llarg. Ens ha costat una miqueta localitzar l'inici de la segona tirada. Un cop al peu de la Gran placa flanqueijem a l'esquerra fins a la R1 que és compartida amb el Viatge Apatxe i que són dos parabolts amb anelles. La Kraken surt recte amunt d'aquesta reunió i el Viatge Apatxe va més a l'esquerra.
-Descèns: Amb ràpels per la via,calen dues cordes de 60. De la darrera reunió amb un ràpel de 60 una mica pendular arribem a R2,un de 40 fins a R1 i d'aquí a terra amb un altre de 40.