Linea Blanca al Pincuezo.

Bona via principalment de fissures i díedres, netejats i arregalts per poder-los cossir i escalar sense patir per la roca. La filosofía de l'aperturista ha estat de deixar-la equipada en els punts on no es pot protegir amb set parabolts de progressió.La via es pot combinar amb qualsevol de les seves veïnes, nosaltres ho vàrem fer amb l'Espolón de los Pioneros de dificultat similar a la Línea Blanca. Ambient per ser una via de V grau.
Si ja en teniu prou d'escalar podeu fer una bonica excursió amb grimpades pel Torrent del Pincuezo  amb una impressionant gorga final.

-Accés: Caldas de Luna.
-Aproximació: Evident i curta, ja que es veu perfectament la paret i la via des de l'aparcament. Seguim per la pista tencada al tràfic fins a unes taules i una font que rajava a cent metres del cotxe. Creuem el riu i un corriol porta a la base de la paret. Es veu el bolt de la primera tirada, nosaltres hem grimpat fins a una repisa on hem fet R0 d'uns pont de roca poc evidents. A la dreta es veuen les xapes de la

-Orientació: La via està al sol entre les 11 i les 5.
-Material: Segons la guía del mateix aperturista es fa només amb un joc de tascons. Si no aneu molt sobrats de grau i no sou molt destres amb els fissurers millor portar un joc de friends fins al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: V/A1.
-Descens: Nosaltres hem rapelat amb doble de 60, dos rapels com indiquen els dos croquis.

Ressenyes d'Olopte.Cerdanya.

Vies més aviat curtes,crec que com a màxim un parell fan 20 mètres.Totes menys la Komando Cerdanya (6c+) són de díedres i fissures.A nosaltres ens ha agradat peró els que tingueu manies amb el tema que sapigueu que les vies estan força juntes i que la Komando Cerdanya (6c+) diria que te 3 picats.Compte al recuperar la corda a les vies 4,5 i 6 que dins la fissura hi ha un bloc encastat on s'ens pot enganxar la corda.L'aproximació la hem fet des de el poble,cal buscar el carrer Baixada de Can Jan.En aquest carrer hi ha un carre-camí baixa al riu.Aquest camí està indicat amb un cartell com a "Camí de la Vall" peró les branques d'un desmai el tapen.Seguint aquest camí baixem fins al riu i continuem baixant paral.lels al riu, creuem un pont i seguim baixant fins a situar-nos a sota del sector on una traça fitada i evident ensdeixa sota les vies. Hi ha una aproximació alternativa abans d'entrar al poble, la gent que hi havia al sector ens la va desaconsellar. Orientació Est, a les dues la majoria de les vies estaven a l'ombra.

Liberty o Rapsodia Bohemia??. Gorro Frigi.

No se pas quina de les dues vies hem fet. Algú sap quina és la que te xapes veremelles??.Nosaltres hem fet la via de les xapes vermelles i és una escalada que discorre per plaques més aviat tombades amb un sol pas de bloc per sortir al cim. Per tant és una via gens homogènia en la seva dificultat. Útil per acabar de fer metres si baixem del Gorro.
 -Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament, descompte a federats.

-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (II-III, compte si està moll ) localitzem l'inici de la via. Te espits pintats de vermell que es veuen des de el terra, una taca blanca on hi debia haver el nom de la via i un arbre que ha envait part del primer llarg. Queda just a l'esquerra de la Historia Interminable.
-Orientació: Est.
-Material: Equipada amb espits i les reunions amb anella, de fet és per on hem baixat del Gorro en aquesta ocasió i en d'altres. Jo que sóc molt cagat he possat un Alien verd per trincar la xapa de sota el 6b.
-Dificultat obligada: V/A0, això ens va semblar a nosaltres. Molt lluny del 6a de la guia de Gorros.
-Descens: Rapelant per la mateixa via, compte que és la linea de ràpels del Gorro i segons com hi trobarem gent.

Via Aventafocs al Puro de Camarasa.

La primera tirada és un díedre molt guapo i variat d'escalar, el segón llarg està bé però hi ha un merder de xapes que ha fet que ens costés veure per on anava i la tercera tirada xula i amb ambient. La roca en general bona però al segón llarg hem trobat un tram de blocs que molaria fotre abaix: compte!!!!!. La R1 te un clau que es mou però agduanta.

-Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí!.
-Aproximació: Des de la carretera hi ha un corriol que puja directe a la base del puro en un parell de minuts. La Directa va per l'evident díedre central, l'Aventafocs queda a la dreta del díedre, just després de la Fiesta Birmana i la Fiesta Vikinga.

-Orientació: Oest.Ombra fins cap a les quatre
-Material: Nosaltres hem fet servir l'Alien verd i els Camalots 0.75 i 3 ( amb el del 2 també es fa ).
-Dificultat obligada: En principi V+. Si es volgués trampejar la primera tirada no se si es podría fer amb peçes petites a la placa de l'esquerra o caldria possar els friends més grans ( C4 ó C5 ??? ) al mateix díedre.

-Descens: Rapelant per la Directa. Per aquí hi hem rapelat diverses vegades i hem comprovat que amb doble de 60 es poden fer només dos ràpels ( 20 i 55 ) i amb simple de 60 tres ràpels ( 20,30 i 30 ). Els ràpels et deixen al costat del peu de via ( motxilles ).
-Ressenya: De l'Escalatroncs, merçi!. Quan pugi enllaço!.

Croquis del Monte Otoio, Lekeitio.

 Aquesta petita escola consta de dos sectors: Zirin i Untza, amb 16 i 5 rutes respectivament. Nosaltres hem visitat Zirin i les vies ens han semblat guapes i variades:plaques i díedres.La seva alçada està entre els 10 i els 30 metres i és un sector ideal per l'estiu perquè te orientació Nord. La majoria de vies están equipades amb parabolts ( algún una mica rovellat però en general bé ) i algunes amb químics.

 L'entorn és molt bonic i el sector està situat en un balcó sobre el mar. Hi ha restriccions a l'escalada de finals de Gener a principis de Juliol. L'accés es fa des de el poble de Lekeitio, cal buscar un aparcament que hi ha a l'entrada/sortida del poble en dirección Ispaster. Aquí caldrà enganxar la carrtera vella que va a Ispaster i aparcar a l'inici d'una pista encimentada,tencada al tràfic amb un cartell d'escalada i amb marques de G.R. que porten a la Talaia. Si no ho trobeu el més fácil es preguntar al poble pel camí que va a la Talaia.

L'aproximació  és una bonica excursió damunt la costa amb visita a la torre de la Talaia que nosaltres vàrem fer durar una hora. Així doncs seguim el G.R. fins a la Talaia ( corriol que surt de la pista ). A sota de la torre cal deixar el G.R. i  prendre un camí que va per sobre de la costa i que ens deixa a un camí transversal. Seguim aquest camí a la dreta, passem una plantació i localitzem un corriol que baixa a la costa ( difícil de veure, hi havia una fita ).
Hi ha dues vies noves que no surten a la ressenya i que ténen el nom a peu de via: Polikitto (6c) i Txiron Okerpa (6b), totes dues crec recordar que estaven amb químics.
Les Topos les he agafat del blog Otisgorricroquis. Eskeriik asko!!!.

Maria Antonia-Estrems als Cabirols ( Pedraforca ).

 Una clàssica que a jutjar per la informació de la xarxa és poc repetida. Potser la culpa d'això sigui el comentari de la guia d'en Dalmau que crec que diu "exposada degut a la pèssima qualitat de la roca". Sincerament nosaltres som bastants porucs amb la mala roca i no ens ha fet patir massa el tema, crec que és igual de bona que a les clàssiques de la paret però en algun tram de III/IV potser si que està menys sanejada. Com no podia ser d'una altre manera en una obertura dels quaranta la via va buscant en tot moment els punts febles de la paret, resultant una escalada bàsicament de canals i díedres diversos. Tot i aixó, no recordo cap tram massa llarg de caminar i a més hi ha algun flanqueig amb ambient, vaja que a part de ser una alpinada també s'escala en la majoria de la via.

A la molt bona ressenya de Rocaineu hi afegeixo algunes informacions per si poden ajudar: al Ll 2 no hem vist ni els dos espits ni el segon pitó,la R2 l'hem muntada amb els números 4 i 0.5, aquesta reunió està ubicada en un balconet amb una aresta a la dreta i te un casquillo d'espit ( sense rosca!?), Ll3 l'hem fet recte ( IV+, algun pitó,roca ok ) i llavors hem de desgrimpar una miqueta a una amplia repisa amb sorra per fer la role, R6 l'hem fet en dos bons ponts de roca on marca la topo i finalment hem enllaçat les dues darreres tirades. Per fer aquest enllaç tenim dues opcions: petit ensamble de cinc metres i fer reunió en un gran bloc a la gran vira per la que baixarem o fer reunió a 60 justos en un abret i després acabar de pujar. Nosaltres vàrem fer lo primer, no m'hi vaig fixar massa però l'abret es veia bé, potser un xic incòmode.

 -Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Mirador del Gresolet, per carretera senyalitzada des de el municpi de Saldes.Crec que hi ha indicacions del refugi Lluís Estassen.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujar per camí senyalitzat al Refugi Lluís Estassen. Un cop aquí la via és perfectament visible. Per aproximar cal seguir el camí de marques blanques fins al peu de la clàssica Homedes. En algun punt hem perdut les marques blanques, peró hi ha traçes i fites per tot arreu. Hem anat buscant el terreny més evident i hem aparescut a la base de la Homedes, un cop aquí anem uns trenta metres a l'esquerra i localitzem el peu de via, molt ben dibuixat al croquis.
-Ressenyes: A part de les dalt de Rocaineu també hi ha aquestes dues de Romanticguerrer i d'en Joan Jover respectivament. Merçi!!!!!

-Orientació: Crec que Nord Est i que només te sol molt aviat al matí.
-Material: Hem fet servir algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. El del 4 només el vàrem fer servir per montar la R2, suposo que hi ha alternatives i te'l pots estalviar.
-Grau Obligat: V/A1.

-Descens: No ens va semblar ni expossat ni complicat. Nosaltres no hem arribat al cim, des de la darrera reunió carenar a l'esquerra i baixar per la tercera canal que ens queda a ma dreta i que ens portarà a la visible tartera del Pedraforca. Hi ha alguna desgrimpada de II/III però amb bona roca i arbres que permetrien asegurar/rapelar en cas de necessitat. La canal de baixada està en un coll bastant marcat, te una fita i hi ha una canal que baixa cap al vessant oposat.

Desequipaments diversos a Montserrat.

M'han arribat rumors que s'han desequipat les següents vies a Montserrat:
1.Chop Suey al Montgros.
2. Pink Floyd també al Motgros.
3.Trenca Calçes a la Palleta.
Algú sap quelcom?.

Via Esminu a Peña Ezkaurre.

T

Ens va semblar una bonica via, bàsicament de xemeneies i bavaresses més aviat atlètiques. Llàstima d'alguna feixa. La roca està molt sanejada, tot i que alguna cosa encara pot baixar. Com sempre a Ansó, l'entorn una pasada. Igual que el dia de l'Estel ens va faltar motivació per arribar al cim i acabar la via i vàrem baixar per la vira...som uns dropos!!!!. Les tirades molt curtes i es poden enllaçar.
-Ressenyes: Penjo aquestes d

-Accés i Aproximació: Molt ben explicat a la via Estel a lanochedelloro.com. La Esminu comença més a l'esquerra, al final de la paret i a l'esquerra d'una canal xemeneia molt visible.
-Orientació: Crec que Sud.

-Material: Algún tascó, l'Alien verd i els Camalots 0.5,2 i 3. En general està genrosament equipada, el del 3 va molt bé al segón llarg.
-Grau Obligat: V+

Ressenyes de Saleretes Nord,el Toll.

Sector d'estiu total,no vàrem tenir sol en tot el dia. L'accés consisteix en arribar al poble de Gombren. Un cop aquí tenim dues possibilitats d'aproximació: la curta amb ferrada i la llarga només caminant. Per la curta crec que cal enganxar un torrent un o dos revolts abans del primer restaurant de Gombren. Per la llarga cal pujar a les antenes de sobre del poble i seguir carena amunt fins al sector clàssic de Salaretes.A uns cinquanta metres del sector baixar cap a la dreta enganxats a la paret oposada a Salaretes per una traça primer molt perduda i que després de creuar una tanca es torna més fressada.

Via de la Bavaressa al Folló.

Juntament amb la Overload crec que són les dues clàssiques de la paret. A diferencia de l'Overload l'equipament de la Via de la Bavaressa és l'original: espits amb xapes d'espeleo, pitons i un taco de fusta. La roca, en alguns punts, sembla una mica frágil i demana atenció. La via, malgrat que curta, és ben variada i inclou una bonica bavaressa que l'hi dona nom a la sortida de la primera reunió. Després d'aquesta bavaressa ve un tram d'Ae o 6c sobre espits originals, si us voleu estalviar una sortida de 6b sobre un d'aquests espits porteu un cargol del 8 i/o un ganxo.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Orientació: Oest, l'hi comença a tocar el sol entre 12 i 1.
-Accés:  Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem un camí que baixa lleugerament, el penúltim abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar.

-Aproximació: Des d'on aparquem ja surt un camí que va en direcció al cingle. Hi arribem a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per asegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel poter es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químcis). Arribats al peu paret seguim per la seva base de pujada ( allunyant-nos de la C-17), localitzem el peu de via al cap d'uns 80 metres, passats els espectaculars sostres per on van la Via del Sostre i la Batllori Puigdomenech. Peu de via en un evident díedre amb el nom i un pitó rovellat.
-Material: Camalots 2 i 3. Per fer amb artificial a part de l'estrep ens anirà bé un cargol d'espit per sortir de la tercera xapa del segón llarg. Si aquest cargol no entres al costat hi ha un intent d'espitar que ens podría servir per ganxexar.

-Dificultat obligada: Sense possar la xapa de la segona tirada queda un pas de 6b i A1e. Si es porta aquest cargol segurament es passi amb V+/A1e.

Nova via:"Kalamity's a l'Aran".Pui d'Unha,Aran.

Acabada a finals de Juliol amb en César i en Berta. La via ens ofereix una escalada variada on trobarem plaques amb cantarral, díedres, xemeneia i una aresta aeria, molt alpina i amb vistes a l'Aneto: la mítica Aresta César. La pega és que la paret te algunes feixes i no hem pogut fer res per evitar-les, per tant en alguns trams tocarà caminar. La roca és bona i sanejada,a més ens hem passat hores respatllant la molsa i els líquens per mirar de satisfer els paladars més refinats.De totes maneres encara podeu trobar una mica de verdor. Alhora de graduar la via hem tingut molts dubtes, finalment hem optat per graduar a la baixa, així que si trobeu errors en la graduació ja ho direu.
 Si arribeu al cim amb ganes de més roca podeu rapelar per la Jordi Petit i fer-la per acabar de sumar metres.

-Orientació: Sud Oest, l'hi comença a tocar el sol cap a les onze i ja no deixa d'estar asoleiada fins a la posta.
-Accés: Des de Vielha anirem fins a Salardú i després fins a Unha. Aparcarem en el Parquing gran que hi ha al poble. Font próxima.

-Aproximació: Des de l'aparcament seguirem les indicacions per anar a la Via ferrata (cartellets de fusta taronges). Al cap de poc d'haver començat el camí deixarem un altre camí a la nostre esquerra i creuarem una tartera tot entrant en un bosc. Al cap de poc trobarem un camí a mà esquerra i el prendrem. Aquest és el camí de baixada dels segon tram de la ferrada. S'ha de seguir aquest camí fins una mica abans d'un tram equipat amb una estàtica. Cal deixar el camí i pujar uns dos minuts pel bosc( fites ) fins a peu de paret on veurem els parabolts de la via.

-Material: Tot i que la via està generosament equipada amb bolts va bé portar un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2. Es possen poques peçes peró variades. Per obrir jo he fet servir en diverses ocasions un extraplà curt i un ganxo. On he utilitzat alguna d'aquesta dues peçes posteriorment hi he col.locat un parabolt.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: De la darrera reunió baixem per una canal ample i herbosa a la nostre dreta. A baix d'aquesta canal hi ha una reunió de dos bolts amb maillons per rapelar per la Jordi Petit. Són tres ràpels equipats amb maillons i anelles ( IMPRESCINDIBLE DOBLE CORDA ). Un cop a peu pla hem de baixar una mica rectes fins a trobar unes cordes fixes grogues que ens retornen al camí de baixada de la ferrada, el seguim a l'esquerra ( dir. Vielha ) i ràpidament retrobem l'aproximació.

Via Mari Paz al Risco Gordo de Villarejo.

Ens va semblar una molt bona via de díedres de tots els tamanys generalment atlètics i on tots els llargs ténen la seva gràcia. L'entorn ens va agradar força i la roca en general és bona. Crec que és una via que no es feia massa i que fa poc s'han reequipat les roles i s'està fent bastant. Per aquest motiu suposo que anirà millorant algún dels blocs i la molsa de la primera tirada, la resta millorant amb l'alçada i en arribar al gran díedre de sobre la feixa ja és boníssima.

 La R1 l'hem fet on marca el croquis però només hem sabut trovar-hi un bolt, encara que és facilment reforçable amb un Camalot entre l'1 i el 3 o un arbre, potser sigui millor montar-la a la instal.lació de ràpel uns cinc metres abans, peró llavors augmentem el fregament del segón llarg.Al segón llarg hi hem trobat dos pitons i un friend abandonat. Afegeixo les longituds aproximades de les tirades: 40,30,50,30,30 i 40.

-Accés: Hem d'anar al coll de Serranillos i aparcar un parell de revolts abans del mateix coll. Hi ha una font,si hi arribeu és que us heu passat de llarg un revolt. Parlo sempre venint des de la banda de Arenas de San Pedro.

-Aproximació: Un camí surt de l'aparcament a l'altre banda de la carretera. Primer puja i després flanqueja per sota de la cara Sud del Villarejo ( vivac, vies ). La nostra via és la primera de la cara Nord,comença en un bloc dentat caracterísitic, a la dreta ( mirant la paret ) de l'arbret on hi ha la R1.
-Orientació: Nordoest, sol a partir de les dues.

MMaterial: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si es va molt just de grau pot ajudar un Camalot del 4 al penúltim llarg així com repetir el 2.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Nosaltres hem baixat per la línea de ràpels que hi ha a la dreta de la via. De la darrera reunió creuar a la dreta la primera canal i localitzar la instal.lació de ràpel a l'entrada de la segona canal. A sota la darrera reunió de la via i darrera d'un bloc hi ha la reunió de la via Flores ( crec ), no confondre's!. Ràpel 1: 45 metres, Rapel 2: 45, aquest haviem sentit que era conflictiu per les enganxades de cordes...es deu poder fer amb simple perquè trobes un parell de reunions a la paret de la dreta amb dues anelles, Ràpel 3: 45 i Ràpel 4: 25.Aquest últim es fa al costat de R1, per si hi volem deixar alguna cosa.